La Frontissa. Associació de Dones

Espai per compartir idees, coneixements i activitats

  • Mobilitzem-nos

    Defensem la democràcia i l'Estat de Benestar, llegint, produint i difonent informació sobre les causes i conseqüencies de la crisi econòmica i les solucions alternatives. Utilitzem les TIC per defensar els nostres drets.
  • Defensem la igualtat.

    Per a lluitar contra la violència masclista, defensem les polítiques d' igualtat
  • Jo decideixo. Jo desobeeixo

  • Donart 2015. Isabel Pons Tello

MANIFEST MAMA GORIL.LA

Posted by lafrontissa a 09/06/2016

L’actuació de la DGAIA amb el Damià (5 anys) separant-lo de la Rosa de la manera com s’ha fet i el seu ingrés en un “centre” de la manera en que es troba, ens ha fet adonar de quelcom que potser sabiem, sospitàvem, ens havien dit… però voliem que fos exagerat i no cert per sentirnos més segurs. Potser són “accidents” o “casos puntuals” d´un sistema imperfecte però no pas pervers. Aquesta vegada no hem pogut defugir del que fa temps potser haviem d’haver fet. Plantejarnos qualsevol hipòtesi i contrastar-la. Entrar-hi. Estudiar-ho de forma independent amb les dades objectives que ens arriben i que tenim a l’abast quan no tanquem els ulls. La DGAIA i tota la seva operativa de la cadena jerarquitzada que té per sota des dels serveis socials, passant per EAIAs, EFIs, tècnics i serveis d’ això i d’ allò formen un entramat on es dona la vulneració sistemàtica dels drets dels menors i de les families que pateixen les seves actuacions. Avui és la Rosa demà potser algú de nosaltres. No és veritat que vetllin per l’interès del menor. En el cas del Damià, no! No és veritat que es faci des de la valoració objectiva. En el cas de la Rosa, no! El cas del Damià i la Rosa només és un més del goteig inacabable que ve de temps pretèrits llunyants i foscos, quan es va formar la DGAIA als anys setanta hereva de la protecció del menor que fomentava els “nens robats” , un món plé d’ arbitrarietats i contradiccions i d’ interessos econòmics inconfesables però coneguts, que ha d’ acabar ja! Un nen “protegit” pel sistema no pot acabar en mans d’un pederasta. Això ha passat (el darrer cas fa ben poc) i fa vergonya que s’ hagi d’ indemnitzar amb els nostres impostos. El pitjor és però que no podem estar segurs que ara mateix estigui passant! L’acusació – l’ etiqueta serà impossible de treure- a una mare d’estar boja “encara que no té cap diagnòstic” o de “preocupació mòrbida” perquè busca ajut al lloc equivocat reproduint el relat de la seva filla abusada sexualment (relat ferm i consistent, amb detalls que no deixen dubte que han existit els abusos), no es pot convertir mai en un motiu per separar fills de les mares. A aquests menors se’ls provoca danys de vegades irreparables (físics i mentals). La via de la reclamació per cobrar una indemnització – que de vegades és exitosa al cap d’anys de lluita judicial – no és cap reparació del dany, menys dels danys morals impossible d’avaluar. La mentida, la tergiversació, l’arbitrarietat, l’acusació basada en res consistent que apareixen i repeteixen a tots els expedients dels menors “protegits” per la DGAIA no és tolerable. Si a la investigació policial no es tolera la mentida coneguda i el jutge anul·la aquestes proves judicials quan han estat obtingudes de forma irregular o basada en res consistent, a la DGAIA és una pràctica habitual. Només cal llegir els seus mateixos relats fantasiosos i falsos als seus expedients que fins fa poc es negaven a donar a les families afectades contradint un altre dret de qualsevol ciutadà: conéixer l’estat delseu expedient tenint-ne accés i còpia. L’ amenaça a pares que defensen els seus fills per la via judicial “castigant” els menors internats, existeix. La coacció i el menysteniment a advocatsi representants de les famílies dels menors també existeix per poc important que això sigui comparat amb el dany directe que reben el menors. Tot això i més ho saben els responsables tècnics i els polítics de la DGAIA, de la Conselleria, del Govern, de l’oposició, els qui hi han estat abans i els qui hi són ara temporalment responsables d’aquesta màquina infernal ingobernable que es va crear i que ja no es pot aturar ni reformar. La resolució injusta sabent que és injusta és i se’ n diu prevaricar, si es fa des de l’Administració. La DGAIA és l’ Administració. Ni plans de millora, ni cursets de formació poden capgirar l’actuació prevaricadora interessada d’ uns que els altres que ho coneixen callen. La Fiscalia de menors també coneix el que passa i calla també. No és valenta. No té mitjans. No té proves. Però sap que passa. Sabem tots el que passa i per què. L’entramat d’ interessos econòmics també és ja conegut. Els quatre mil euros mensuals per nen que la Generalitat paga als gestors privats de quasi 120 centres per 2800 menors tancats són molts diners que els qui paguem impostos ens pensem que es fan servir per polítiques socials i realmente de protecció del menor. El trencament dels vincles emocionals dels menors amb mares i pares, siguin forts o dèbils els existents abans de tancar el menor al centre i aïllar-lo de la societat, de la seva almenys, és la resultant més habitual i la menys dolorosa. A partir d’aquí tot és possible del detall més lleuger (alimentació poc adequada) al més sòrdid (l’ abús per exemple). Totes aquestes irregularitats han estat detectades i comprobades amb els mitjans que tenim i en la mesura de les nostres possibilitats i hem arribat a la conclusió honesta que el que denuncien tantes families és cert i vertader. Per aquest motiu hem decidit iniciar un moviment en defensa dels menors en el qual la DGAIA n’és el punt de mira.

Posted in General | Leave a Comment »

Carta a Ricardo Calvo. Director general de DGAIA

Posted by lafrontissa a 26/05/2016

SR RICARD CALVO I PLA Director General de DGAIA

dgaia.benestar@gencat.cat

Avinguda del Paral·lel 50-52. 08001

Barcelona. 93.483 10 00

Demanem que rebi amb caràctes urgent la Rosa  Gómez Villoro, mare d’en Damià .S. de 5 anys d’ edat, per tal de regularitzar la situació il·legal i vergonyosa de maltractament institucional que està patint, i que arriba a la tortura psicològica quan li diuen al nen que la seva mare és fora de vacances i, per tant, no el vol anar a veure

Volem saber on és el Damià i el volem veure. El nen ha de tenir comunicació lliure amb l’ exterior, dret que tenen fins i tot els presos més perillosos.

Li fem saber també que no se li ha permès a la Rosa entrar acompanyada a les cites amb la DGAIA; evitant així els testimonis de les amenaces, irregularitats i canvis de criteri sobtats. Quan sabem que, legalment, té dret  a entrar acompanyada per una o dues persones

Tanmateix, els tècnics de les reunions s’han negat reiteradament a identificar-se amb nom i cognoms quan la mare del  Damià ho ha demanat expressament.

Donat que aquest cas és totalment irregular i només se sosté per l’inici d’ un informe realitzat per amigues i companyes del pare del nen, ex companys de feina que ara estan treballant a la DGAIA, demanem que el Damià torni a casa amb la seva mare ja que als informes només hi ha mentides i totes són demostrables. La Rosa ho té tot documentat i li facilitarà tot el que li demani.

Informem també que aquesta mare està en vaga de fam des del passat dilluns 23 de maig i que la mantindrà mentre duri el maltractament vers el seu fill.

Esperem que li doni resposta a la Rosa per aquesta trobada abans de començar el més de juny, perquè tota aquesta cruel situació està afectant greument i de manera irreversible la salut física i psicològica de mare i fill.

Salutacions.

 

 

.

Posted in General | Leave a Comment »

Víctimes col·laterals.

Posted by lafrontissa a 25/05/2016

Sovint hem plasmat en les pàgines d’aquest blog les dificultats de les dones soles i de les dones víctimes de maltractament, afegides a les dificultats que genera per a tothom l’actual estat econòmic i social.
Avui volem tornar a parlar d’elles i de les seves filles i fills com a víctimes col·laterals, però no per això en una situació menys traumàtica i dolorosa, aprofitant la seva innocència, indefensió i vulnerabilitat.
Les batalles per les separacions i custòdies, quan no són de comú acord, porten sovint a les dones a estats anímics fora dels models que entenem que ha de seguir “una persona com cal o com déu mana”.
En aquesta situació és fàcil que diferents serveis relacionats amb les criatures tinguin la intuïció d’opinar sense gaires estudis i sovint degut a les opinions, insinuacions o directament acusacions de la parella, que potser la mare no està gaire capacitada per continuar exercint com a tal i aleshores es posa en funcionament una maquinària horrorosa , que arrenca la criatura de la tutela de la mare i, literalment, segresta la nena o el nen posant-los en llocs desconeguts, amb gent desconeguda, sense explicacions i desemparades/ats de l’afecte i caliu de la mare i enfonsant una i altres en la desorientació, la desorientació i la desesperació.
Aquest fenomen veiem que cada dia es dóna més i cada dia més dones han de batallar als jutjats de família per recuperar filles i fills. Però no és gens fàcil, doncs una vegada retirada la custòdia per recuperar-la s’exigeix un seguit de requisits socials i econòmics molt difícils d’aconseguir per a qualsevol família en el moment actual i menys si parlem de dones soles.
Posar una criatura en custodia és molt car, al voltant de 4.000 euros al més per infant, si aquest diners s’utilitzessin per millorar la vida de les famílies, no tant sols l’ econòmica sinó també la psicològica , l’ ambiental, la integradora, la lúdica;… doncs 4.000 euros mensuals donen per bastant; segur que tindríem moltes famílies modèliques i als centres d’acollida, majoritàriament gestionats per entitats i fundacions privades, quedaria molt poca canalla i menys negoci.
Aquí n’hi ha alguna cosa que fa molta ferum, molts diners i accions molt fosques.
Respecte a l’últim cas que estem acompanyant volem explicar que han tret la custòdia d’un nen a una parella separada, adduint que no estant capacitades/ats per tenir el nen. En el cas del pare hi ha informes que ho acrediten però, en el cas de la mare, es desconeix de totes, totes la causa per la qual l’hi prenen la custòdia,
Ella s’ha negat a abandonar el seu fill en un centre, com és natural, i ara, després d’ haver estat detinguda i empresonada durant 30 hores, ni sap on és el nen ni el pot anar a veure, ni parlar amb ell, excepte un dia i hora prefixats i a un punt de trobada.
Nosaltres podem testimoniar com la DAGIA no vol precisament testimonis del que diu ni del que fa. Ens han impedit acompanyar-la a les entrevistes amb tècniques i directores de centre. L’última vegada, quan la persona que l’acompanyava va insistir en estar present, la van amenaçar amb què això perjudicaria la mare i van trucar als mossos, que van mantenir dos cotxes i dues parelles d’agents fins que va acabar l’ entrevista.
A la mare no la informen d’ on és el nen ni l’ expliquen canvis sobtats de criteri i canvis de centre, després de haver-li assegurat en una entrevista prèvia ,sense testimonis és clar, que no el canviarien.
I aquí tenim un nen de cinc anys espantat i sentint-se abandonat i una dona desesperada i maltractada per l’administració, de manera que cada cosa que fa per recuperar el nen sembla que l’ allunyi més d’ ell. El més pervers de tot el que està passant és el compliment, fil per randa, de la profecia que li va fer el pare del nen, que havia treballat per la DGAIA, quan ella el va abandonar per maltractaments: “et prendran el nen”.

Posted in General | Leave a Comment »

Trucada en espera. Un post del Casal deDones

Posted by lafrontissa a 01/04/2016

Hola, has trucat al telèfon d’atenció 24h a la Dona o a víctimes de violència de gènere de VNG.

Si ha estat agredida durant la nit: marqui 1… I esperi a dilluns a les 9h del matí que és quan obrim  les oficines

Si ha estat agredida un divendres a la tarda: marqui 2 i esperi a dilluns a les 9h del matí que és quan obrim les oficines

Si ha estat agredida en cap de setmana: marqui 3, i com en els casos anteriors esperi a dilluns a les 9h del matí que és quan obrim les oficines

Si necessita un lloc de refugi on passar nit o menjar, pot pidolar o emparar-se a entitats, a qui no els pertoca, però ens fan la feina molt bé i l’ajudaran…

També pot dirigir-se a altres institucions com els mossos o hospitals i amb una mica de sort l’atendran com correspon (persones formades, informades que l’acompanyaran i no la jutjaran).

Gràcies per usar el telèfon d’emergències 24h per a la dona/vvg de VNG

Ah i si som al mes d’agost i ha marcat el núm 1/2/3 esperi al setembre que és quan ens reincorporem a la feina.

Piiiiiiip

Per llegir l’article sencer : Trucada en espera

Posted in General | Leave a Comment »

10 anys Donart

Posted by lafrontissa a 13/03/2016

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

L’exposició 10 anys del premi Donart va ser inaugurada el dia 4 de març a Centre d’ Art Contemporani La Sala amb la presència de les nou artistes premiades , la comissària de l’exposició Francesca  Calaf, la presidenta de La Frontissa M. Pau Munuera i la regidora Teresa Llorens. El dia 6 la Francesca Calaf va fer la visita guiada que es va cloure amb l’ actuació musical de Xantal Montsech. L’Exposició es podrà visitar fins al 24 d’ abril

 

Aquí podeu consultar el catàleg que ha estat maquetat per Marta Rius a la qual agraïm el seu treball.

 

Posted in General | Leave a Comment »

Juntes en la diversitat contra el patriarcat i el capital. 8 de març. Casal de Dones.

Posted by lafrontissa a 10/03/2016

IMG-20160308-WA0009

 

Les manifestacions del Garraf i el Penedès a Xarxa Penedès

Posted in General | Leave a Comment »

Recital 7 M. Casal de Dones

Posted by lafrontissa a 10/03/2016

El recital de la M. Antonia Martorell el dia 7 al Casal de Dones de Vilanova i la Geltrú va ser un acte emotiu, íntim i de gran qualitat.  A continuació compartim l’ acurada selecció de poetes i poemes que vam escoltar durant el recital : Vuit de març, de M. Mercé Marçal; Mercé,  de M. del Mar Bonet; Justament Ara, d’Olga Xirinachs; El blat del temps, Foc a les mans, Tant Sols la Paraula Nua, La res de l’aigua i M’he despullat del Tot, de Montserrat Abelló; Qui, de Felicia Fuster; Prostituta del Raval i Dona,de Carme Cabús; No la destorbis, de M. Antònia; Conversa de tardor, d’ Àngels Cardona; Homenatge a M. Antònia Salvà, de M. Mercé Marçal, Senyal de Perill, de M. Ángels Anglada,  La barca, de Rosa Maria Arrazola; Llegeix-me el cos, de M.Antònia Massanet, Rap, de Josefa Contijoch, Caminas Sola, de Núria Gonzalvo, Yo dormía, de M. Antònia; Margarita, de Rosalía de Castro, Caminan descalzas, de Ana Romanií, Marte, Venus, de Maria do Cebreiro; Alma desnuda, de Alfonsina Storni ; Me hubiera gustado i No era yo el problema, de Jhoana Patiño; Y aún así…yo me levanto, de Maya Angelou i Flores del 8 de Marzo, de Gioconda Belli. Vam demanar que repetís Rap per acabar l’ acte

 

IMG_20160307_191550y

Posted in General | Leave a Comment »

10 anys de DONART

Posted by lafrontissa a 29/02/2016

07386e08-ea88-45f0-8bca-4ccb29b1df2c (1)

Posted in General | Leave a Comment »

8 de Març. Casal de Dones

Posted by lafrontissa a 29/02/2016

escanear0001

 

Aportacions feministes. Manifest 8 de març 2016

Posted in General | Leave a Comment »

Casal de Dones: 25 de febrer contra totes les violències masclistes

Posted by lafrontissa a 18/02/2016

Cbc6RhMW0AAaDel

Posted in General | Leave a Comment »