La Frontissa. Associació de Dones

Espai per compartir idees, coneixements i activitats

  • Mobilitzem-nos

    Defensem la democràcia i l'Estat de Benestar, llegint, produint i difonent informació sobre les causes i conseqüencies de la crisi econòmica i les solucions alternatives. Utilitzem les TIC per defensar els nostres drets.
  • Defensem la igualtat.

    Per a lluitar contra la violència masclista, defensem les polítiques d' igualtat
  • Vaga Feminista 8 M

  • Donart 2019. Francesca Calaf. Territori

  • Anuncis

Ni a Manresa ni enlloc

Posted by lafrontissa a 09/07/2019

IMG_20190708_180403_947IMG_20190708_180402_028

Ahir 8 de juliol i responent  a la crida de col.lectius feministes de Vilanova i la Geltrú, ens vam aplegar sota la pluja i les voltes de l’Ajuntament per denunciar  agressions sexuals, violència masclista i feminicidis, l’empara que massa sovint els hi dóna una justícia patriarcal i  masclista i  exigir una justícia feminista, l’aplicació de la Llei 5/2008 del 24 d’abril del Dret de Dones a Eradicar la Violència Masclista per part del Govern de la Generalitat i el Conveni d ‘Estambul per part del govern de l’estat.

El manifest que es pot consultar a continuació va ser llegit per representants de Bullanga feminista, La Frontissa i Xarxa Feminista del Garraf.

 

El 29 de juliol de 2016 es va fer una “festa” a una fàbrica abandonada de Manresa. En aquest espai una menor de 14 anys ,que estava sota la influència de l’alcohol,  va ser  pressumptament violada per sis homes entre 19 i 39 anys,  per torns i durant uns 15 minuts cadascú  mentre un setè mirava i es masturbava.  Els delictes es van consumar en una caseta on els acusats havien portat la nena. Dos dels acusats Maykel P.R i  Andrés  M.C  ho estan per abús sexual continuat i l’últim també per tres delictes d’ obstrucció a la justícia,  M. Antonio R.T , per abús sexual i amenaces, doncs portava una pistola de fogueu i va amenaçar els menors presents perquè no diguessin res.  Daniel R.L, Tordanis J.C  i Walter per abús sexual, Ivan G.R per omissió del deure d’ impedir delictes. Els advocats de l’acusació eleven el delicte de tots ells a agressió sexual, amb penes mes greus.

 

La fiscalia ho considera abús sexual  per què  que,  encara es tracti d’ una menor,  que no hi va haver consentiment, que  la voluntat estava anul·lada, i que  va ser un acte en grup i en una situació de superioritat,  la manca de resistència física impedeix considerar el delicte una agressió sexual. El cas s’ està jutjant aquests dies i està pendent la declaració de la menor per decidir si la fiscalia eleva l´acusació a agressió sexual, és a dir violació. Els acusats estan actualment el llibertat provisional.

 

En la línia  d’ aquest fiscal, si estem desmaiades, marejades per qualsevol motiu, sigui la beguda o el calor o una malaltia,  no  podem ser agredides sexualment , o sigui violades,  perquè no ens podem resistir. L’ agressió sexual no depèn dels actes de l’agressor  sinó de la capacitat de l’agredida per a resistir-se físicament.  Arguments com aquests han rebaixat condemnes a agressors de noies encara més petites, perquè no es van resistir. La condemna que es demana pres abús pot ser entre 10 i 12 anys, per agressió sexual entre 15 i 20 .

 

A l’espera del desenvolupament del judici i la sentència podem denunciar i exigir  ja el següent.

 

  1. Sense consentiment expressat o amb la voluntat anul·lada pel motiu que sigui, davant un grup d’ individus, o un de sol, qualsevol accés sexual al cos de una dona és una agressió sexual i per tant  una violació.
  2. Si l’agredida és una menor d’ edat i per sota de l’edat de consentiment, sempre s’ ha de considerar agressió sexual, és a dir violació.
  3. En una violació en grup cadascú dels violadors és responsable, la responsabilitat no es pot diluir en el grup i considerar que es tracta d’ un sol delicte.
  4. Exigir les dones víctimes d’ agressió sexual comprovada que hagin de resistir-se físicament vulnera els nostres drets humans i ens posa a totes en perill,  és un estímul per les violacions en grup adreçades a dones en situació vulnerable que de cap manera podrien resistir.
  5. La justícia envia un fals missatge d’ impunitat als agressors., Des del 2016 fins a l’abril de l’any passat s’han registrat a tot l’Estat 37 denúncies de violacions en grup5 a Catalunya, Les dades surten del recompte de l’observatori feminicidi.net
  6. Una justícia basada en el masclisme i el patriarcat no ens defensa, ens agredeix i ens revictimitza
  7. Exigim una justícia feminista, basada en la idea elemental que les dones som persones, i l’aplicació de la Llei 5/2008 del 24 d’abril del Dret de les Dones a Eradicar la Violència Masclista i el Conveni d’ Estambul

 

 

Volem deixar palès que el judici de la manada crea precedent en tipificar violació en lloc d’abús sexual.

Denunciem que malgrat els esforços per aconseguir festes lliures de violència masclista, la passada revetlla de Sant Joan, es van denunciar quatre agressions sexuals, una a una dona de Vilanova i la Geltrú. L’agressió sexual que va patir un altre dona a Cal Ganeta també a la nostra ciutat i els 47 feminicidis comptabilitzats en el que va d’any 2019.

No estàs sola

Sols sí és sí.

Si ens toquen a una ens toquen a totes.

Ens volem vives.

 

Anuncis

Posted in General | Leave a Comment »

Més de mil. 25.6.19

Posted by lafrontissa a 26/06/2019

IMG-20190625-WA0010

MES DE MIL

Mil es la xifra oficial que dona l’Estat, de dones assassinades per la violència masclista, des del 2003,  que és quan es van començar a comptabilitzar.

Representa una mitjana de 60 víctimes l’any, excepte al 2008 que van haver 76 i al 2010 que van ser 73. La xifra més baixa ha estat al 2018:  47 , aquest any de moment portem 25.

Les 1000 tant com les últimes 25, hores d’ara ja estan superades, doncs el degoteig és molt més ràpid que la publicació de les investigacions.

Diem xifres oficials que no són la totalitat, perquè per ser considerada víctima de la violència masclista, una dona ha tenir una relació de parella o haver-la tingut . Si una dona és assassinada per un familiar, amic o desconegut, ja no és violència de gènere. Si una persona és familiar, amistat, veïna, parella o treballadora sexual, ja no es considera víctima de violència masclista i així de les llistes oficials queden excloses un grapat de dones assassinades, per una classificació  absurda, però no innocent, ja que intenta minimitzar els efectes reals d’aquesta violència.

Quin interès hi ha en confondre els termes violència de gènere i violència domèstica o violència intrafamiliar? no són sinònims, encara que ens ho vulguin fer creure,  la decisió té uns posicionaments clarament ideològics. En la violència intrafamiliar, gairebé sempre exercida per homes, però no sempre, es dilueix la realitat de què les dones són assassinades pel fet de ser dones. El que pretén la dreta i la ultradreta, és revertir tot el que les dones hem aconseguit fins ara.

Els mitjans de comunicació també aporten el seu granet de sorra, qüestionant les decisions i actitud prèvies a l’assassinat, revictimizant la dona o bé quan un home mata i desprès es suïcida, considerant al suïcida també com a víctima de violència de gènere.

El darrers discursos dels conservadors intenten donar a entendre que la violència masclista és una discriminació (possiblement perquè amenaça els seus propis privilegis) que posa a les dones en primer lloc, i substitueixen aquest concepte pel de violència intrafamiliar, que determinaria qualsevol assassinat o acte de violència, perpetrat  dins de l’àmbit de la llar.

 

Tenint en compte els diferents estudis elaborat per entitats lliures de la sospita de manipulació, inexactitud o prejudicis com: l’OMS i FRA, podem accedir a unes quantes dades que ens poden clarificar la necessitat d’aplicar la variant de gènere sempre i com aquesta variant afecta en la classificació de les violències.

Es defineixen a priori  diferents tipus de violència:

Violència física,  psicològica i social, violència sexual i assassinats.

Violència física elaborada al 2005 sobre 24.000 dones de 10 països 61% la van patir i el  49%  violència severa.

En quan a la violència psicològica els resultats que va donar al 2014 posava de manifest que la pateixen el 75% de dones, puntualitzant que el 43% es basa en menyspreu i humiliació, el 25% amenaces de fer  mal, el 14% en un seguit de prohibicions i el 5% han estat segrestades a les seves cases.

Anem per la violència sexual que pateixen el 50% de les dones en forma d’assetjament i que la campanya “Me too”, ha contribuït a destapar, 1 de cada 20 dones ha estat violada i 1 de cada 10 ha patit abusos per part d’homes, tant coneguts com desconeguts.

Globalment al món el nombre total d’homes morts per violència es el 80% en front del 20% de dones. Ara bé, els homes moren majoritàriament  a  mans d’altres homes, generalment en baralles i en guerres, en canvi les dones bàsicament moren a les seves llars i a mans d’ homes.

Les dones  patim més risc de pobresa, tenim més dificultat d’aconseguir un treball ben remunerat  i  també ens és molt més difícil, per no dir gairebé impossible arribar a un alt càrrec  directiu, sense oblidar que les cures continuen estan a càrrec de les dones.

Al 2018 al món van haver 29.008 víctimes de violència de gènere (assassinades?) i per la mateixa raó 28.987 homes denunciats.  Però hi ha moltíssimes més dones que pateixen violència i que no la denuncien, per la falta de recolzament que es troben després.

Violència de gènere i violència domèstica no són iguals, del total de persones que són assassinades per la parella i a la llar les dones  són 92,8% en front del 7,2% homes (que moren a mans de la dona o d’algú altre de la família?), i en alguns casos, en aquest darrer percentatge, les dones havien patit prèviament maltractaments per part de la parella.

La violència té com arrel la divisió de gèneres que s’aprèn des de la infantesa, amb rols marcats per a homes i dones que promouen una masculinitat tòxica, agressiva i competitiva i una feminitat subordinada i ssormessa. La manca de models positius a l’educació, on les dones gairebé no surten en els currículums i on es dona molt cops un currículum ocult sexista que afavoreix als nois també estan a la base d’aquesta violència, a més de tots els micromasclismes quotidians.

Que la dreta i l’extrema dreta vol mantenir el patriarcat més violent i no té cap intenció de reduir la violència masclista ni el nombre d’assassinades o violades està clar en les seves accions i en moltes declaracions. Ens volen sota la bota i, si no ens avenim, o encara que ho fem, ens volen poder assassinar i violar impunement.

A Madrid, l’ajuntament del PP/CS/VOX  ha retirat totes les pancartes que hi havia sobre violència de gènere. Cristians d’extrema dreta han denunciat un pla d’educació posat en marxa a Navarra que ha rebut aplaudiments des de la Unesco, iniciant una cacera de bruixes contra les professores i altres persones que intentaven implementar el pla. A Andalucia volen deixar a la mínima expressió la llei de violència de gènere i alguns advocats i jutges d’extrema dreta estan criticant la sentència del Suprem sobre la Manada, perquè es veu que els seus no van fer la sentència que ells volien, malgrat la tendència conservadora de la judicatura espanyola, i fins i tot han arribat a deixar anar com a “aviso para navegantes” que el millor pels violadors és matar a la víctima després de violar-la. Aquests senyors de moment no han estat detinguts com ha passat a alguns “tuiteros o titiriteros”.

 

No podem baixar la guàrdia, els drets de les dones es defensen tots els dies a tot arreu perquè en un dia podríem i podem perdre els avenços d’ anys. Si les dones perdem drets tothom hi perd, quan les dones avancem, tothom hi avança.

Si ens toquen a una ens toquen a totes.

 

Posted in General | Leave a Comment »

Presentació del llibre de Miquel Missé. A La Conquista del Cuerpo equivocado

Posted by lafrontissa a 05/04/2019

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Us esperem el proper dia 11 d’ abril a les 18.30 a la presentació del llibre de Miquel Missé i a conèixer l’autor.

 

https://www.eldiario.es/sociedad/problema-discurso-hegemonico-diciendo-biologico_0_856015014.html

http://www.emakunde.euskadi.eus/informacion/entrevista-a-miquel-misse/u72-cogizon/es/

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Posted in General | Leave a Comment »

DONART 2019. Gràcies Francesca

Posted by lafrontissa a 05/04/2019

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquest any 2019 ha estat l’última edició del Premi Donart creat l’any 2006 per la iniciativa de Francesca Calaf per l’ Associació de Dones  La Frontissa . Durant 13 anys la Francesca ha dedicat el seu temps a aquest projecte dedicat a la promoció de dones en el camp de les arts plàstiques. Aquest últim any l’hem volgut dedicar a la mateixa Francesca per tal de reconèixer  el seu treball en aquest premi i la seva pròpia trajectòria artística. L’ Exposició DONART 2019  ha estat dedicada a la seva instal·lació Territori: anar al bosc i trobar el silenci que ha estat a LA SALA de Vilanova i la Geltrú durant tot el mes de març.

Moltes gràcies per tots aquests anys, per totes les dones que gràcies a tu hem pogut conèixer i donar a conèixer i per tot els que ens has ensenyat.

 

 

 

 

 

Posted in General | 1 Comment »

25M 2019. Ni callades ni submises. Casal de Dones Tomasa Cuevas VNG

Posted by lafrontissa a 05/04/2019

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ni callades ni submises

Hem portat novament la llista dels assassinats masclistes d’aquest mes, llistes que no s’acaben, i els motius tampoc.

A Juana Rivas, l’han condemnada a 5 anys de presó i a 6 sense custòdia dels seus fills.

Aquesta sentència ens avisa a totes de que ens cal ser submises al poder del patriarcat i  sobre tot callades.

Juana va concedir entrevistes, va fer públic el seu cas esperant influir en la justícia i la societat, per remoure les consciències, per cercar suport davant de les dificultats que tenen les dones a l’hora de separar-se, i de com es poden utilitzar les criatures, per mantenir-les lligades al pare , independent de la dificultat de la convivència conjugal.

Que reclamava l’exmarit de la Juana?, la custodia dels nens o que  ella tornés.

Al publicitar el seu cas va aconseguir tot el contrari del que pretenia, se la va titllar de manipuladora i exhibicionista, també es deia que buscava participar en un reality show.

I després ha arribat la sentència, una sentencia que li diu, has alçat la veu, t’has queixat, reivindicat i t’has rebel·lat, cal que aprenguis i que aprenguin totes les dones,  que han de tornar al seu lloc, en silenci, submises. Podem votar, però continuem sent ciutadanes de segona, sense poder i sense justícia ni equitat.

Hi ha més Juanas, moltes més, aquí, a la nostre ciutat, callades, pressionades per la justícia, per la precarietat laboral, per la manca de recursos econòmics, d’habitatge que les considera incapaces de tenir cura de la seva canalla i en perill constant de perdre la custòdia. Tenim dones que han de demanar els seus drets en veu baixa i per favor, en l’encreuament de tenir l’obligació de vetllar per la seva família i a l’hora ser denunciades per voler fer-ho.

Perquè una dona amb família aconsegueixi treure-la endavant, te dos camins, entrar en una lluita heroica de feina i recerca de recursos, totalment inexistents, arrossegant a la seva descendència i amb el perill constant de perdre-la,  o es busca una nova parella subministradora esperant tenir més sort que amb l’anterior.

Si, en el segle XXI  les dones per poder tenir família podem casar-nos,  o ajuntar-nos  ,o viure soles, la qual cosa també està be sempre que sigui una opció, no una necessitat.

Les dones tenim drets i aquests no els pidolem, els exigim.

Mai més ens sotmetérem i mai mes callarem.

 

M. Pau Munuera Pérez.

La Frontissa

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Feminisme és antifeixisme

La percepció fanàtica que els homes perden la seva masculinitat a través de les reivindicacions per la llibertat de les dones és una percepció típica de la dreta i l’extrema dreta. La transició fluida de les pors dels homes cap a les idees reaccionàries i tradicionals de família, el fonamentalisme clerical, l’homofòbia i l’odi latent o obert cap a les dones, és a dir, la misogínia, es poden relacionar fàcilment amb la ideologia de la dreta: Els estudis que s’han fet, estadísticament mostren repetidament la relació estreta entre l’homofòbia, la transfòbia, el racisme , antisemitisme i el sexisme.

El feminisme és inclusiu i comporta la idea radical de què les dones som persones. És per això que el feminisme és revolucionari perquè posa a les persones, totes, en el centre, no els diners o els beneficis, i és horitzontal. Per això quan el feixisme, el supremacisme blanc, i la misogínia que els acompanya, s’estenen, el feminisme sempre els farà front. El feminisme és antifeixista .

 

Posted in General | Leave a Comment »

Casal de Dones Tomasa Cuevas Gutiérrez 8 de març 2019

Posted by lafrontissa a 05/04/2019

 

 

 

 

Manifest 8 de març 2019

 

El 8 de Març de l’any passat vam fer història, les dones del món vam sortir al carrer juntes i ens vam fer escoltar, perquè la sororitat és la nostra millor arma. Enguany ho tornem a fer. Tornem a parar el món, perquè les coses no han canviat.

 

Seguim cridant prou a les agressions i abusos que patim al carrer, a casa, a la feina, als portals; en definitiva, als espais públics i als privats. Agressions que queden invisibilitzades perquè el poder continua creient que les dones ens inventem falses denúncies, quan la realitat és que, degut a la culpabilització generalitzada de la víctima i la precària protecció que se li ofereix, la majoria de les supervivents d’agressions no denuncien. Reivindiquem, doncs, que volem que TOTS els espais siguin segurs, i que ho siguin per tothom. Només una societat sense por pot ser lliure.

Cridem que estem fartes de ser relegades a tasques poc valorades social i econòmicament o que si intentem sortir d’aquestes ens topem amb un sostre que és transparent com el vidre, però que nosaltres percebem de formigó.  Demandem que aquestes tasques siguin reconegudes i que s’activin polítiques públiques reals i efectives que ens assegurin ser valorades sigui quina sigui la tasca que desempenyem.

Denunciem l’opressió que patim pel sol fet de ser dones, per les nostres orientacions sexuals, les nostres expressions de gènere, pel nostre origen, per l’aparença física o per la diversitat en les capacitats mentals o físiques. Avui volem cridar ben fort i deixar ben clar: que som moltes i diverses i si ens toquen a una ens toquen a totes!

Avui reivindiquem que les cures i el treball domèstic són imprescindibles per al sosteniment de la vida, i per tant no pot ser una tasca devaluada, avui volem que tothom reconegui aquesta tasca com un bé social de primer ordre i que per tant, sigui tractat com a tal.

 

Davant de la crisi sistèmica i civilitzatòria, que posa en risc les nostres vides i el planeta, és necessari transformar l’eix social i econòmic de la societat tenint en compte que el sosteniment de la vida humana és ecodependent i que seguir amb aquest sistema despilfarrador de recursos ha d’acabar. Hem de posar la vida en el centre i hem de viure tenint en compte els límits físics del planeta i la diversitat de vida que aquest planeta acull.

Volem una Vilanova i la Geltrú  lliure de patriarcat i masclisme, volem una Vilanova amb:

  • Un teixit associatiu feminista real, amb festes lliures de violència masclista.
  • Serveis sanitaris en condicions dignes i que reconeguin les especificacions dels diferents cossos a l’hora de tractar-los.
  • Volem una vila que lluiti per un sistema judicial i policial que deixi de protegir els agressors i empoderi les supervivents.
  • Un Ajuntament que inverteixi en equitat i  polítiques feministes i de cures.
  • Volem una vila que a través del seu comerç rebutgi les formes capitalistes de tractar el cos de la dona, i que fugi dels estàndards de bellesa imposats per un sistema patriarcal que només vol fer-nos gastar diners en un cos impossible d’aconseguir.
  • Lluitem per uns centres educatius de la ciutat que vetllin perquè les futures generacions tinguin relacions mes sanes, que valorin les cures, per una educació sexual feminista, i perquè la història també s’expliqui des del ulls de les dones.

 

  • Reclamem una educació realment coeducativa i no sexista, S’han d’introduir nous models que empoderin les noies en comptes de discriminar-les, introduïnt als currículums les genealogies femenines, plenes de dones que han treballat durant la Història en tots els camps de les ciències i de les arts, sovint malgrat els nombrosos obstacles en el camí. Al mateix temps, s’ha de potenciar una masculinitat diferent a l’hegemònica, competitiva, agressiva i basada en la violència vers les dones, per una altra respectuosa amb les dones i el medi. Només en una escola pública, laica i de qüalitat es pot garantir que totes les persones són educades en condicions d’igualtat sense distincions socials o d’altre tipus.

 

Persones de Vilanova i la Geltrú,  avui i cada dia us demanem que crideu PROU amb nosaltres i juntes construïm una societat justa, lliure de patriarcat, lliure de capitalisme i lliure de feixisme!

Que el 8M que comencem aquí no acabi fins que aconseguim el món que volem!

 

Casal de Dones Tomasa Cuevas Gutiérrez.  Vilanova i la Geltrú

Posted in General | Leave a Comment »

Dones del mar. Neus Benavent

Posted by lafrontissa a 12/02/2019

Descripción de Dones de mar – Neus Benavent

 

Consulteu l’ audio del programa

https://www.ivoox.com/dones-mar-neus-benavent-audios-mp3_rf_32311835_1.html

Posted in General | Leave a Comment »

Ens Volem Vives. 25.1.19. Casal de Dones Tomasa Cuevas Gutiérrez

Posted by lafrontissa a 30/01/2019

 

JHOANA PATIÑO

No era yo el problema              

El problema no era el golpe,

ni el insulto,

tampoco el dolor o la sangre en el suelo.

El problema no era la cicatriz en el cuerpo

ni la culpa que sentía,

mucho menos la vergüenza.

El problema no era mi cuerpo

no eran, ni mis ojos,

ni mi color.

El problema era mi condición

ser mujer, ese era el problema.

No era por como vestía,

Ni por lo que decía.

Era porque así tenía que ser,

porque siempre había sido de esa manera,

El problema era el mundo,

con sus códigos machistas,

desiguales y violentos,

con sus lenguajes sexistas

y sus morales dobles.

El problema no era mío,

era de todos,

de los que sabían y no hacían nada,

de los que se tapaban lo oídos y desviaban la mirada,

de los que justificaban al hijo,

de los que celebraban la paliza.

El problema no era yo

y tampoco era nuevo,

era falta de memoria,

injusticia,

abandono.

El problema era una historia contada por hombres

y padecida por mujeres;

el problema no era el golpe en la cara,

era el permiso de todos,

el creer que era natural,

el sentir que era bueno,

el tolerar por miedo.

El problema no era el puño

era la herida en el alma

y el silencio.

 

MARIANTONIA MARTORELL

¿Hombre, por qué me matas?

¿Hombre,

¿por qué me matas si yo te di el derecho a la libertad?

Nunca pensé que te erigirías en mi dueño absoluto.

Te dejas llevar por tus locos arrebatos.

Por tu frenesí eyaculador sin darme tregua.

Te veo frente a mí con tu amenazante prolongación

rehuyendo la mirada de quien te observa.

No me temas, no soy tu enemiga

ni quiero arrebatarte nada.

No busco poder, aunque lo tengo.

No me enterneceré ante tu debilidad.

No me pidas lo que yo poseo.

Te permitiré penetrarme, si ese es mi deseo.

¡Deja ese látigo aterrador

que por los siglos de los siglos

marcó mis carnes con dolor!

Deja que cicatricen mis lacerantes heridas.

Silenciosa y calladamente sufro

la iniquidad de los hombres.

Esos, que poseyeron y nos poseyeron.

Esos, que creen y creyeron

que están y son protegidos

por la “divina gracia” de la justicia.

Los oigo burlarse de mí

sin pudor ni temor a ser castigados.

Matan y me mata pero no me muero

y aún herida, ultrajada, silenciada

sobrevivo y me levanto

a pesar de saber que ante mí

no hay nada. Nada.

Sólo yo

 

 

25 de gener de 2019

 

Ens volem vives

 

 

 

 

 

Posted in General | Leave a Comment »

Justícia Feminista. Vilanova i la Geltrú 8.12.18. #VilanovaFeminista

Posted by lafrontissa a 09/12/2018

 

Un cop coneguda la sentència del Tribunal de Justícia de Navarra sobre els violadors de La manada. Des de Vilanova Feminista tenim coses a dir.

 

Una dona arraconada per cinc individus, en shock i incapaç de reaccionar no va patir prou violència, segons el Tribunal Superior de Justícia de Navarra, perquè l’ agressió sexual múltiple que va patir sigui considerada una violació.  No va ser colpejada ni desgarrada, cosa imprescindible, pel que es veu, perquè la Justícia consideri violadors a aquests a qui ens resistim a dir homes.  Què hauria dit aquest tribunal si haguessin estat 8, 10 o 15 ?

Hi ha qui diu que cal canviar la llei; no serà suficient si la interpretació que se’n fa parteix de la idea de les dones com éssers sempre disposats i sempre disponibles per la satisfacció de la urgència sexual d’alguns subjectes.  La nostra paraula s’ agafa sempre des del dubte, pensant que estem en aquest món per enganyar els pobres homes, fer-los caure en paranys i destruir la seva vida. No canviarem res mentre les dones continuem sent l’altra, mentre el model de ser humà sigui ser home i la centralitat de ser humà l’ocupin només els homes, i per tant sigui el seu el punt de vista central, en detriment del nostre, que passa a ser, no només secundari, sinó sospitós.

Per què no es va resistir si no volia? Perquè no es va enfrontar amb cinc individus més grans i més forts que l’envoltaven?  Perquè no va preferir morir abans que ser violada? “Antes muerta que manchada” ens deien al col·legi dels anys 60.  Havia begut potser? La justícia aplica als violadors l’atenuant d’ ebrietat o estar sota la influència de les drogues. Una dona drogada i violada no es pot resistir, per tant, sense resistència, podran fer els que vulguin amb ella, però segons la llei mai no es podrà considerar violació.  Per una dona anar beguda o drogada no és atenuant sinó ans al contrari, s’utilitza en contra seva.

L’any 2008 també a Navarra, una dona es va resistir a una violació, va rebre 38 ferides i va ser escanyada. El judici del seu assassí es va fer mitjançant un jurat, i l’única pregunta que el jurat va fer a la mare de la víctima va ser “Era su hija muy ligona”?

El mateix Tribunal Superior de Justícia de Navarra va dictar sentència: Homicidi amb atenuants. No es va considerar provat que hi hagués existit ensenyament ni que la víctima estigués indefensa. Això malgrat 38 ferides que va rebre la víctima. L’any 2017 l’assassí estava treballant de metge psiquiatra a la sanitat privada, a partir dels 2020 ho podrà fer a la pública.

No acatem sentències com aquestes, que n’hi ha moltes, ni als tribunals que les fan, ni els magistrats que les dicten. No reconeixem aquesta mena de justícia patriarcal, masclista, criminal, pederasta, violadora i assassina. No voldríem tampoc una justícia parcial.

El que volem  és una Justícia Feminista que reconegui aquesta idea radical que les dones som persones.

Per què ens volem Vives: Justícia feminista

Per què ens volem dignes: Justícia feminista

Germana, Jo si et crec: Justícia Feminista.

 

Posted in General | Leave a Comment »

Carta a un Maltractador 2018

Posted by lafrontissa a 03/12/2018

El jurat del Premi Carta a un Maltractador, convocat per l’ Associació de Dones La Frontissa amb el suport de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú,

va atorgar el primer premi de l’edició de 2018 a Carlota Blanco  Martí, alumna de 3r d’ ESO del Col·legi Santa Teresa de Vilanova i la Geltrú i el segon premi a  Elsa Pancorbo Miranda alumna de 4rt d’ ESO de l’Institut Lluch i Rafecas.

El premi va ser lliurat el 23 de novembre de 2018 a la Sala Noble de la Casa Olivella. Les alumnes premiades van llegit les seves respectives cartes que ar,a i amb el seu  permís, compartim amb vosaltres.

 

 

 

Carlota Blanco Martí. Primer i1 premi carta

 

 

 

Elsa  Pancorbo Miranda.2 premi carta

 

Agraïm la col·laboració de totes les noies i nois que han participat, del professorat dels instituts i les famílies, així com del jurat i de l’Ajuntament  de Vilanova i la Geltrú.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Posted in General | Leave a Comment »