La Frontissa. Associació de Dones

Espai per compartir idees, coneixements i activitats

  • Mobilitzem-nos

    Defensem la democràcia i l'Estat de Benestar, llegint, produint i difonent informació sobre les causes i conseqüencies de la crisi econòmica i les solucions alternatives. Utilitzem les TIC per defensar els nostres drets.
  • Defensem la igualtat.

    Per a lluitar contra la violència masclista, defensem les polítiques d' igualtat
  • Jo decideixo. Jo desobeeixo

  • Donart 2017. Roser Oter Blasco. Habitar dins del Cor

Denunciem les agressions masclistes als carrer

Posted by lafrontissa a 15/12/2017

Les associacions feministes de Vilanova i la Geltrú vam convocar una concentració el 17 de desembre de 2017 com a denúncia de l’ agressió masclista contra una dona i dels agressors. La Nuria Fusaro va llegir el manifest consensuat per les associacions feministes i que ella mateixa havia redactat.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Fa menys d’un mes ens vam reunir aquí mateix per commemorar el Dia Internacional contra les violències masclistes, sota el lema “Fins quan en seràs còmplice?”.

 

Malauradament, avui ens tornem a trobar per condemnar la greu agressió masclista que van dur a terme quatre homes el passat diumenge 11 de desembre a la nostra Vila. Estem segures que caldria convocar-vos dia rere dia, ja que, d’agressions masclistes, se’n donen diàriament…

 

De forma sistemàtica, quan es produeix una agressió cap a una dona, s’acostuma a focalitzar l’atenció en la víctima i no pas en l’agressor o, en aquest cas, els agressors.

Preguntes com: “anaves sola pel carrer?”, “a on anaves?”, “havies begut?, són un clar reflex d’aquesta doble victimització.
Us instem a canviar el focus d’atenció i posar la mirada sobre els agressors.
Ella no és mai responsable d’haver patit una agressió. Per tant, no caiguem en el parany de parlar d’ella, sinó invertim els papers, que sigui dels agressors dels quals parlem. Que sigui la paraula agressor la que estigui en boca de tots. No sobreexposem la víctima amb totes les conseqüències que això comporta. És sobre ells, els quatre agressors, sobre qui ens hauríem de fer preguntes.

 

¿Com han arribat a creure’s amb poder per violentar una dona? Amb quina potestat s’han cregut per envair l’espai públic i l’espai íntim d’una dona? per marcar un episodi de la seva vida?
¿Quins són els mecanismes socials, legals i institucionals que els permeten creure que se’n sortiran impunes?

No ens cansarem de dir-ho: no són casos aïllats. Es tracta d’un problema estructural que té nom: sistema patriarcal.
I els agressors no són més que fills sans del sistema patriarcal.

És necessari i urgent que cadascuna de nosaltres comenci a identificar les diverses violències que s’exerceixen envers les dones, per així prendre consciència, repensar-nos, treballar-nos i canviar les nostres actituds i conductes per a l’erradicació de tota forma d’opressió envers les dones.
Cal recordar que existeixen diferents graus de violències masclistes. Tots i totes condemnem i ens indignem davant les més greus, com són les agressions físiques, la violació i els feminicidis. Però són les agressions més subtils, precisament, aquelles que per algunes mirades són difícils d’identificar com a expressió del masclisme, les que cimenten el terreny perquè els agressors se sentin lliures de disposar de les vides i cossos de les dones, d’exercir el seu poder sobre elles. Només perquè poden. Perquè els seus privilegis d’home, derivats d’una societat pensada i construïda des d’una mirada masculina, els empara.

Des de les associacions feministes de Vilanova i la Geltrú condemnem fermament totes i cadascuna de les violències exercides envers les dones, demanem la condemna legal i social dels agressors i manifestem el nostre suport i sororitat a la dona agredida el passat diumenge.

No ho normalitzem.

No en siguem còmplices.



Si ens toquen a una, en toquen a totes.

Cap agressió sense resposta.

 

Bullanga Feminista

Lluna de Foc

La Frontissa

Casal de Dones Teresa Cuevas.

 

Després d’ aquest acte i en contacte amb diferents mitjans de comunicació van ser informades que les agressions masclistes en grup sovintegen últimament al territori de l’ estat. D’ aquestes agressions responsabilitzem als agressors, però també al sistema judicial, mitjans, opinadors, representants de l’ acadèmia i a qualsevol que  discrimina les dones, qüestiona la seva paraula, nega l’ existència de la violència masclista o no posa els mitjans per evitar-la. De cada agressió, de cada violació, de cada  feminicidi, els considerem còmplices i col·laboradors necessaris

Anuncis

Posted in General | Leave a Comment »

25N. Carta a un maltractador

Posted by lafrontissa a 03/12/2017

El jurat del Premi Carta a Un Maltractador 2017 , adreçat a l’alumnat de secundària dels centres de Vilanova i la Geltrú convocat per l’Associació de Dones La Frontissa i l’ Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, amb la col·laboració de La Llibreria Llorens i la Llibreria La Mulassa de Vilanova i la Geltrú ha concedit el primer premi a Júlia Albareda Ramírez, alumna de 4t d’ ESO de l’Institut Dolors Mallafrè i el segon premi a Blanca Tienda Mateos, alumna de 3r ESO de l’ Escola Santa Teresa. El premi es va lliurar el divendres 1 de desembre a la Casa Olivella amb l’ assistència de les premiades, companyes, famílies, professorat,  representants del jurat,   L’Ajuntament i La Frontissa. Enhorabona a totes dues i gràcies a tothom que ha participat, a les famílies i al professorat que també ho fa possible.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Júlia Albareda   Ramírez llegint la carta                                                                                                                                                                                                                                   Blanca Tienda Mateos llegint la carta

Primer Premi carta

Segon premi carta 2017

Posted in General | Leave a Comment »

25 N Casal de Dones VNG

Posted by lafrontissa a 17/11/2017

Posted in General | Leave a Comment »

Remendadores i xarxaires.

Posted by lafrontissa a 17/11/2017

 

Divendres dia 27 d’octubre  vam rebre al Casal de dones a la Juani i a la Montse, les dues remendadores de xarxes de pesca de Vilanova .

L’ acte, emmarcat dintre del projecte “Dones que fan ciutat” ha volgut fer visible la tasca d’aquestes dones per diverses raons. D’una banda per tractar-se d’un ofici  residual avui en dia degut a la  crisi del sector pesquer, d’altra banda perquè el lloc on es realitza, el port, queda fora en general, del camp visual de la ciutadania i  evidentment perquè són dones les que ho porten a terme.

Vam voler fer una xerrada  poc formal i acollidora amb l’objectiu de que les nostres convidades es sentissin com a casa i per això vam recrear el seu escenari habitual de treball, amb les xarxes i les cadires de bova, i instant-les a que sargissin mentre les anàvem preguntant sobre aquest vell ofici.

Les respostes anaven fluint, donant-nos una ampla visió del seu dia a dia i del plaer que troben totes dues fent la seva feina, inclús amb la calor intensa de l’estiu o la gelor de l’hivern.

També ens van il·lustrar sobre l’argot propi de la professió( sargir a la portuguesa…), els materials dels quals estan fetes les xarxes,  les seves condicions laborals i anècdotes  variades.

Desconegut per tota l’audiència era també que al port hi ha un moll que porta com a nom “Plaça de les xarxaires”, cosa que evidencia  que ens queda molt per conèixer encara de la nostra pròpia ciutat i evidència també de que  fent actes de divulgació com aquest totes aprenem.

 

Gràcies Montse i Juani,  dones xarxaires de Vilanova !!

Posted in General | Leave a Comment »

La lluita de les sufragistes no va ser pacífica

Posted by lafrontissa a 13/11/2017

 

Text 4. Emmeline Pankhurst explica durant un judici l’any 1908 les raons que ha portat el seu moviment a adoptar tàctiques violentes.

 

Encara que el govern va admetre que el nostre delicte és polític, i per tant hauríem de ser tractades com a presoneres polítiques, som tractades com a lladres o borratxos, som registrades. Jo li demano a vostè , si vostè pot, com a home, pensar què significa això per a dones com nosaltres. Estem obligades a fer el que fem i decidides a continuar amb l’ agitació, perquè és una qüestió d’ honor. Tal i com va ser el deure dels seus avantpassats, és el nostre deure fer que aquest món sigui un lloc millor per a les dones del que ho és avui.

Aquest és l’únic camí que tenim per aconseguir aquest poder, que qualsevol ciutadà ha de tenir, per decidir com s’ han d’ utilitzar els impostos que paga i com s’ ha de fer les lleis que ha d’ obeir, i fins que no tinguem aquest poder serem aquí, on som avui, i hi tornarem una i altra vegada. Vostè s’ ha d’ adonar com és d’ inútil resoldre aquest problema obligant-nos a comparèixer davant d’ un jutge per mantenir l’ ordre públic. Ho heu intentat i no ha donat resultat, altres ho han intentat i tampoc ha resultat. Si tinguéssiu el poder d’ enviar-nos a la presó, no ja per sis mesos, sinó per sis anys, o per setze anys, o per la resta de les nostres vides, el Govern no hauria de creure que s’ aturarà aquest moviment; al contrari continuarà…

Bé , Senyor, ja li he dit tot el que li havia de dir. Nosaltres no som aquí per haver trencat les lleis, som aquí perquè volem fer les lleis.

 

 

Posted in General | Leave a Comment »

Violència Institucional Contra les Dones 25.O amb el Casal de Dones Ca La Tomasa a VNG.

Posted by lafrontissa a 26/10/2017

VIOLÈNCIA INSTITUCIONAL CAP A LES DONES

Quan parlem de violència institucional ens referim a les accions o omissions que realitzen les autoritats, funcionaris i funcionàries, professionals, personal i agents pertanyents a qualsevol òrgan, ens o institució pública, que tinguin com a fi retardar, obstaculitzar o impedir que les dones tinguin accés a les polítiques públiques i exerceixin els drets que preveuen les lleis per a assegurar-los una vida lliure de violència. També és violència institucional aprofitar una situació de superioritat en pertànyer a una institució pública per exercir violència física, verbal o que implica abús contra les dones.

És violència institucional amenaçar les dones en un estat de debilitat per necessitats econòmiques o per maltracte, amb treure-li els seus fills o filles. És violència institucional que moltes dones víctimes de violència de gènere es trobin amb problemes per posar una denúncia als cossos policials, que aquesta denúncia es prengui de vegades sense tenir en compte l’estat de la víctima, sense acompanyar-la sinó més aviat el contrari, escrivint frases a les denúncies que perjudiquen aquestes dones de cara a un possible judici. És violència institucional que els maltractadors estiguin molt millor defensats que les seves víctimes, les quals massa sovint semblen ser defensades amb una certa desgana per part dels lletrats/des al càrrec, com si defensar una dona maltractada fos un deshonor. És violència institucional la manca de formació de les institucions que participen en el procés des de que una dona maltractada acudeix a instàncies públiques, i que tracten de forma protocol·lària però poc efectiva i donen lloc al que s’ha dit abans. És violència institucional que una mare maltractada hagi de veure com el maltractador es porta els seus fills i filles i fins i tot li donen la custòdia. És violència institucional que la justícia castigui a les dones, maltractades o no, per defensar els seus fills i filles d’un pare abusador i se les acusi de l’inexistent síndrome d’alienació parental, que, curiosament, només s’aplica a les dones, però mai als homes, malgrat la quantitat de maltractadors i abusadors que, quan estan amb els fills, insulten i menystenen a les mares.

També és violència institucional no creure’s els testimonis de les dones per principi però sí creure el dels homes. És violència institucional que no et vulguin deixar fer una denúncia per violació, i fins i tot et facin tenir por de les conseqüències i et tractin com si fossis la culpable i no la víctima. El mateix quan els jutges/es et pregunten com anaves vestida o si et vas resistir suficient.

Violència institucional és que quan una dona protagonitza l’espai públic, per exemple en un càrrec públic, hi hagi altres càrrecs públics o diputats, o regidors, i fins i tot jutges, que les critiquin i les insultin pel fet de ser dones, en comptes de fer una crítica política com farien si fossin homes. També ho és que això passi i es permeti per les institucions, i que un jutge que faci això no sigui immediatament destituït doncs no pot impartir justícia imparcial amb una mentalitat misògina. O que quan al càrrec d’una institució està una dona, se la critiqui sistemàticament i se l’amenaci de violació o es critiqui si té fills/es o no, o si es queda embarassada, i continuï la impunitat.

És violència institucional que cossos que paguem amb els nostres impostos, com els policials, aprofitin una ordre de repressió contra un referèndum (es consideri o no legal) per agredir sexualment a dones. Encara més, que la fiscalia o sindicats policials vulguin acusar per injúries a la missatgera que ho denuncia per tenir un càrrec polític no és només violència institucional, és vergonya aliena, i és donar el vist-i-plau a actes absolutament patriarcals per gent que se suposa hauria de vetllar pel contrari. Aquí hi hauria una doble o triple violència institucional, doncs es normalitza i es persegueix a qui el denuncia. O quàdruple perquè quan els feixistes franquistes del “una, grande y libre” van amenaçar dones no espanyolistes de violar-les i agredir-les, les institucions que haurien de protegir-les no ho van fer, ni tampoc van actuar quan un falangista va dir per twitter que ara es podia violar lliurement a les dones catalanes.

Per tot això, diem PROU, i diem ENS VOLEM VIVES!! ENS VOLEM EMPODERADES!! ENS VOLEM FORTES I AMB PLENITUD DE DRETS!!

 

Isabel Pérez Molina.

 

Posted in General | Leave a Comment »

Dormía con un machete. Un cas real, per Ona de Paper

Posted by lafrontissa a 29/06/2017

Posted in General | Leave a Comment »

Dormía con un machete. Un cas real.

Posted by lafrontissa a 29/06/2017

Ona de Paper

Posted in General | Leave a Comment »

Vives ens Volem

Posted by lafrontissa a 27/06/2017

 

A 26 de juny de 2017  47  homes havien comés 48  feminicidis,   2 feminicidis infantils i   4  assassinats de nens menors d’ edat.

 

Hi ha altres casos encara sota investigació policial.

 

 

Maten els assassins masclistes, però també les institucions oficials que no protegeixen i revictimitzen les dones i menors, els mitjans de comunicació i totes les persones i col·lectius que menyspreen les dones i donen suport, minimitzen o silencien la violència.

 

Els assassins i maltractadors no fan vacances, tots els serveis de protecció i atenció a les víctimes han  de seguir funcionant.

Ens volem vives 16-17

 

 

Posted in General | Leave a Comment »

Casal de Dones Tomasa Cuevas. 19 j i 25 j

Posted by lafrontissa a 21/06/2017

 

La nostra companya Neus Benavent del casal de Dones Tomasa Cuevas participa en la lectura dels manifest del 19J contra la violència masclista i en demanda de més mitjans per a combatre-la a l’ Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

Les dones del Casal el dia 25 de cada mes fem un acte per a denunciar el  autors de feminicidis  i la violència masclista i recordar les víctimes. Aquest 25 de juny  ho farem posant els noms a la vitrina de la façana de l’ Ajuntament.

Ens volem vives 16-17

 

 

Posted in General | Leave a Comment »