La Frontissa. Associació de Dones

Espai per compartir idees, coneixements i activitats

  • Mobilitzem-nos

    Defensem la democràcia i l'Estat de Benestar, llegint, produint i difonent informació sobre les causes i conseqüencies de la crisi econòmica i les solucions alternatives. Utilitzem les TIC per defensar els nostres drets.
  • Defensem la igualtat.

    Per a lluitar contra la violència masclista, defensem les polítiques d' igualtat
  • Vaga Feminista 8 M

  • Donart 2019. Francesca Calaf. Territori

  • Anuncis

Presentació del llibre de Miquel Missé. A La Conquista del Cuerpo equivocado

Posted by lafrontissa a 05/04/2019

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Us esperem el proper dia 11 d’ abril a les 18.30 a la presentació del llibre de Miquel Missé i a conèixer l’autor.

 

https://www.eldiario.es/sociedad/problema-discurso-hegemonico-diciendo-biologico_0_856015014.html

http://www.emakunde.euskadi.eus/informacion/entrevista-a-miquel-misse/u72-cogizon/es/

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Anuncis

Posted in General | Leave a Comment »

DONART 2019. Gràcies Francesca

Posted by lafrontissa a 05/04/2019

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquest any 2019 ha estat l’última edició del Premi Donart creat l’any 2006 per la iniciativa de Francesca Calaf per l’ Associació de Dones  La Frontissa . Durant 13 anys la Francesca ha dedicat el seu temps a aquest projecte dedicat a la promoció de dones en el camp de les arts plàstiques. Aquest últim any l’hem volgut dedicar a la mateixa Francesca per tal de reconèixer  el seu treball en aquest premi i la seva pròpia trajectòria artística. L’ Exposició DONART 2019  ha estat dedicada a la seva instal·lació Territori: anar al bosc i trobar el silenci que ha estat a LA SALA de Vilanova i la Geltrú durant tot el mes de març.

Moltes gràcies per tots aquests anys, per totes les dones que gràcies a tu hem pogut conèixer i donar a conèixer i per tot els que ens has ensenyat.

 

 

 

 

 

Posted in General | 1 Comment »

25M 2019. Ni callades ni submises. Casal de Dones Tomasa Cuevas VNG

Posted by lafrontissa a 05/04/2019

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ni callades ni submises

Hem portat novament la llista dels assassinats masclistes d’aquest mes, llistes que no s’acaben, i els motius tampoc.

A Juana Rivas, l’han condemnada a 5 anys de presó i a 6 sense custòdia dels seus fills.

Aquesta sentència ens avisa a totes de que ens cal ser submises al poder del patriarcat i  sobre tot callades.

Juana va concedir entrevistes, va fer públic el seu cas esperant influir en la justícia i la societat, per remoure les consciències, per cercar suport davant de les dificultats que tenen les dones a l’hora de separar-se, i de com es poden utilitzar les criatures, per mantenir-les lligades al pare , independent de la dificultat de la convivència conjugal.

Que reclamava l’exmarit de la Juana?, la custodia dels nens o que  ella tornés.

Al publicitar el seu cas va aconseguir tot el contrari del que pretenia, se la va titllar de manipuladora i exhibicionista, també es deia que buscava participar en un reality show.

I després ha arribat la sentència, una sentencia que li diu, has alçat la veu, t’has queixat, reivindicat i t’has rebel·lat, cal que aprenguis i que aprenguin totes les dones,  que han de tornar al seu lloc, en silenci, submises. Podem votar, però continuem sent ciutadanes de segona, sense poder i sense justícia ni equitat.

Hi ha més Juanas, moltes més, aquí, a la nostre ciutat, callades, pressionades per la justícia, per la precarietat laboral, per la manca de recursos econòmics, d’habitatge que les considera incapaces de tenir cura de la seva canalla i en perill constant de perdre la custòdia. Tenim dones que han de demanar els seus drets en veu baixa i per favor, en l’encreuament de tenir l’obligació de vetllar per la seva família i a l’hora ser denunciades per voler fer-ho.

Perquè una dona amb família aconsegueixi treure-la endavant, te dos camins, entrar en una lluita heroica de feina i recerca de recursos, totalment inexistents, arrossegant a la seva descendència i amb el perill constant de perdre-la,  o es busca una nova parella subministradora esperant tenir més sort que amb l’anterior.

Si, en el segle XXI  les dones per poder tenir família podem casar-nos,  o ajuntar-nos  ,o viure soles, la qual cosa també està be sempre que sigui una opció, no una necessitat.

Les dones tenim drets i aquests no els pidolem, els exigim.

Mai més ens sotmetérem i mai mes callarem.

 

M. Pau Munuera Pérez.

La Frontissa

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Feminisme és antifeixisme

La percepció fanàtica que els homes perden la seva masculinitat a través de les reivindicacions per la llibertat de les dones és una percepció típica de la dreta i l’extrema dreta. La transició fluida de les pors dels homes cap a les idees reaccionàries i tradicionals de família, el fonamentalisme clerical, l’homofòbia i l’odi latent o obert cap a les dones, és a dir, la misogínia, es poden relacionar fàcilment amb la ideologia de la dreta: Els estudis que s’han fet, estadísticament mostren repetidament la relació estreta entre l’homofòbia, la transfòbia, el racisme , antisemitisme i el sexisme.

El feminisme és inclusiu i comporta la idea radical de què les dones som persones. És per això que el feminisme és revolucionari perquè posa a les persones, totes, en el centre, no els diners o els beneficis, i és horitzontal. Per això quan el feixisme, el supremacisme blanc, i la misogínia que els acompanya, s’estenen, el feminisme sempre els farà front. El feminisme és antifeixista .

 

Posted in General | Leave a Comment »

Casal de Dones Tomasa Cuevas Gutiérrez 8 de març 2019

Posted by lafrontissa a 05/04/2019

 

 

 

 

Manifest 8 de març 2019

 

El 8 de Març de l’any passat vam fer història, les dones del món vam sortir al carrer juntes i ens vam fer escoltar, perquè la sororitat és la nostra millor arma. Enguany ho tornem a fer. Tornem a parar el món, perquè les coses no han canviat.

 

Seguim cridant prou a les agressions i abusos que patim al carrer, a casa, a la feina, als portals; en definitiva, als espais públics i als privats. Agressions que queden invisibilitzades perquè el poder continua creient que les dones ens inventem falses denúncies, quan la realitat és que, degut a la culpabilització generalitzada de la víctima i la precària protecció que se li ofereix, la majoria de les supervivents d’agressions no denuncien. Reivindiquem, doncs, que volem que TOTS els espais siguin segurs, i que ho siguin per tothom. Només una societat sense por pot ser lliure.

Cridem que estem fartes de ser relegades a tasques poc valorades social i econòmicament o que si intentem sortir d’aquestes ens topem amb un sostre que és transparent com el vidre, però que nosaltres percebem de formigó.  Demandem que aquestes tasques siguin reconegudes i que s’activin polítiques públiques reals i efectives que ens assegurin ser valorades sigui quina sigui la tasca que desempenyem.

Denunciem l’opressió que patim pel sol fet de ser dones, per les nostres orientacions sexuals, les nostres expressions de gènere, pel nostre origen, per l’aparença física o per la diversitat en les capacitats mentals o físiques. Avui volem cridar ben fort i deixar ben clar: que som moltes i diverses i si ens toquen a una ens toquen a totes!

Avui reivindiquem que les cures i el treball domèstic són imprescindibles per al sosteniment de la vida, i per tant no pot ser una tasca devaluada, avui volem que tothom reconegui aquesta tasca com un bé social de primer ordre i que per tant, sigui tractat com a tal.

 

Davant de la crisi sistèmica i civilitzatòria, que posa en risc les nostres vides i el planeta, és necessari transformar l’eix social i econòmic de la societat tenint en compte que el sosteniment de la vida humana és ecodependent i que seguir amb aquest sistema despilfarrador de recursos ha d’acabar. Hem de posar la vida en el centre i hem de viure tenint en compte els límits físics del planeta i la diversitat de vida que aquest planeta acull.

Volem una Vilanova i la Geltrú  lliure de patriarcat i masclisme, volem una Vilanova amb:

  • Un teixit associatiu feminista real, amb festes lliures de violència masclista.
  • Serveis sanitaris en condicions dignes i que reconeguin les especificacions dels diferents cossos a l’hora de tractar-los.
  • Volem una vila que lluiti per un sistema judicial i policial que deixi de protegir els agressors i empoderi les supervivents.
  • Un Ajuntament que inverteixi en equitat i  polítiques feministes i de cures.
  • Volem una vila que a través del seu comerç rebutgi les formes capitalistes de tractar el cos de la dona, i que fugi dels estàndards de bellesa imposats per un sistema patriarcal que només vol fer-nos gastar diners en un cos impossible d’aconseguir.
  • Lluitem per uns centres educatius de la ciutat que vetllin perquè les futures generacions tinguin relacions mes sanes, que valorin les cures, per una educació sexual feminista, i perquè la història també s’expliqui des del ulls de les dones.

 

  • Reclamem una educació realment coeducativa i no sexista, S’han d’introduir nous models que empoderin les noies en comptes de discriminar-les, introduïnt als currículums les genealogies femenines, plenes de dones que han treballat durant la Història en tots els camps de les ciències i de les arts, sovint malgrat els nombrosos obstacles en el camí. Al mateix temps, s’ha de potenciar una masculinitat diferent a l’hegemònica, competitiva, agressiva i basada en la violència vers les dones, per una altra respectuosa amb les dones i el medi. Només en una escola pública, laica i de qüalitat es pot garantir que totes les persones són educades en condicions d’igualtat sense distincions socials o d’altre tipus.

 

Persones de Vilanova i la Geltrú,  avui i cada dia us demanem que crideu PROU amb nosaltres i juntes construïm una societat justa, lliure de patriarcat, lliure de capitalisme i lliure de feixisme!

Que el 8M que comencem aquí no acabi fins que aconseguim el món que volem!

 

Casal de Dones Tomasa Cuevas Gutiérrez.  Vilanova i la Geltrú

Posted in General | Leave a Comment »

Dones del mar. Neus Benavent

Posted by lafrontissa a 12/02/2019

Descripción de Dones de mar – Neus Benavent

 

Consulteu l’ audio del programa

https://www.ivoox.com/dones-mar-neus-benavent-audios-mp3_rf_32311835_1.html

Posted in General | Leave a Comment »

Ens Volem Vives. 25.1.19. Casal de Dones Tomasa Cuevas Gutiérrez

Posted by lafrontissa a 30/01/2019

 

JHOANA PATIÑO

No era yo el problema              

El problema no era el golpe,

ni el insulto,

tampoco el dolor o la sangre en el suelo.

El problema no era la cicatriz en el cuerpo

ni la culpa que sentía,

mucho menos la vergüenza.

El problema no era mi cuerpo

no eran, ni mis ojos,

ni mi color.

El problema era mi condición

ser mujer, ese era el problema.

No era por como vestía,

Ni por lo que decía.

Era porque así tenía que ser,

porque siempre había sido de esa manera,

El problema era el mundo,

con sus códigos machistas,

desiguales y violentos,

con sus lenguajes sexistas

y sus morales dobles.

El problema no era mío,

era de todos,

de los que sabían y no hacían nada,

de los que se tapaban lo oídos y desviaban la mirada,

de los que justificaban al hijo,

de los que celebraban la paliza.

El problema no era yo

y tampoco era nuevo,

era falta de memoria,

injusticia,

abandono.

El problema era una historia contada por hombres

y padecida por mujeres;

el problema no era el golpe en la cara,

era el permiso de todos,

el creer que era natural,

el sentir que era bueno,

el tolerar por miedo.

El problema no era el puño

era la herida en el alma

y el silencio.

 

MARIANTONIA MARTORELL

¿Hombre, por qué me matas?

¿Hombre,

¿por qué me matas si yo te di el derecho a la libertad?

Nunca pensé que te erigirías en mi dueño absoluto.

Te dejas llevar por tus locos arrebatos.

Por tu frenesí eyaculador sin darme tregua.

Te veo frente a mí con tu amenazante prolongación

rehuyendo la mirada de quien te observa.

No me temas, no soy tu enemiga

ni quiero arrebatarte nada.

No busco poder, aunque lo tengo.

No me enterneceré ante tu debilidad.

No me pidas lo que yo poseo.

Te permitiré penetrarme, si ese es mi deseo.

¡Deja ese látigo aterrador

que por los siglos de los siglos

marcó mis carnes con dolor!

Deja que cicatricen mis lacerantes heridas.

Silenciosa y calladamente sufro

la iniquidad de los hombres.

Esos, que poseyeron y nos poseyeron.

Esos, que creen y creyeron

que están y son protegidos

por la “divina gracia” de la justicia.

Los oigo burlarse de mí

sin pudor ni temor a ser castigados.

Matan y me mata pero no me muero

y aún herida, ultrajada, silenciada

sobrevivo y me levanto

a pesar de saber que ante mí

no hay nada. Nada.

Sólo yo

 

 

25 de gener de 2019

 

Ens volem vives

 

 

 

 

 

Posted in General | Leave a Comment »

Justícia Feminista. Vilanova i la Geltrú 8.12.18. #VilanovaFeminista

Posted by lafrontissa a 09/12/2018

 

Un cop coneguda la sentència del Tribunal de Justícia de Navarra sobre els violadors de La manada. Des de Vilanova Feminista tenim coses a dir.

 

Una dona arraconada per cinc individus, en shock i incapaç de reaccionar no va patir prou violència, segons el Tribunal Superior de Justícia de Navarra, perquè l’ agressió sexual múltiple que va patir sigui considerada una violació.  No va ser colpejada ni desgarrada, cosa imprescindible, pel que es veu, perquè la Justícia consideri violadors a aquests a qui ens resistim a dir homes.  Què hauria dit aquest tribunal si haguessin estat 8, 10 o 15 ?

Hi ha qui diu que cal canviar la llei; no serà suficient si la interpretació que se’n fa parteix de la idea de les dones com éssers sempre disposats i sempre disponibles per la satisfacció de la urgència sexual d’alguns subjectes.  La nostra paraula s’ agafa sempre des del dubte, pensant que estem en aquest món per enganyar els pobres homes, fer-los caure en paranys i destruir la seva vida. No canviarem res mentre les dones continuem sent l’altra, mentre el model de ser humà sigui ser home i la centralitat de ser humà l’ocupin només els homes, i per tant sigui el seu el punt de vista central, en detriment del nostre, que passa a ser, no només secundari, sinó sospitós.

Per què no es va resistir si no volia? Perquè no es va enfrontar amb cinc individus més grans i més forts que l’envoltaven?  Perquè no va preferir morir abans que ser violada? “Antes muerta que manchada” ens deien al col·legi dels anys 60.  Havia begut potser? La justícia aplica als violadors l’atenuant d’ ebrietat o estar sota la influència de les drogues. Una dona drogada i violada no es pot resistir, per tant, sense resistència, podran fer els que vulguin amb ella, però segons la llei mai no es podrà considerar violació.  Per una dona anar beguda o drogada no és atenuant sinó ans al contrari, s’utilitza en contra seva.

L’any 2008 també a Navarra, una dona es va resistir a una violació, va rebre 38 ferides i va ser escanyada. El judici del seu assassí es va fer mitjançant un jurat, i l’única pregunta que el jurat va fer a la mare de la víctima va ser “Era su hija muy ligona”?

El mateix Tribunal Superior de Justícia de Navarra va dictar sentència: Homicidi amb atenuants. No es va considerar provat que hi hagués existit ensenyament ni que la víctima estigués indefensa. Això malgrat 38 ferides que va rebre la víctima. L’any 2017 l’assassí estava treballant de metge psiquiatra a la sanitat privada, a partir dels 2020 ho podrà fer a la pública.

No acatem sentències com aquestes, que n’hi ha moltes, ni als tribunals que les fan, ni els magistrats que les dicten. No reconeixem aquesta mena de justícia patriarcal, masclista, criminal, pederasta, violadora i assassina. No voldríem tampoc una justícia parcial.

El que volem  és una Justícia Feminista que reconegui aquesta idea radical que les dones som persones.

Per què ens volem Vives: Justícia feminista

Per què ens volem dignes: Justícia feminista

Germana, Jo si et crec: Justícia Feminista.

 

Posted in General | Leave a Comment »

Carta a un Maltractador 2018

Posted by lafrontissa a 03/12/2018

El jurat del Premi Carta a un Maltractador, convocat per l’ Associació de Dones La Frontissa amb el suport de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú,

va atorgar el primer premi de l’edició de 2018 a Carlota Blanco  Martí, alumna de 3r d’ ESO del Col·legi Santa Teresa de Vilanova i la Geltrú i el segon premi a  Elsa Pancorbo Miranda alumna de 4rt d’ ESO de l’Institut Lluch i Rafecas.

El premi va ser lliurat el 23 de novembre de 2018 a la Sala Noble de la Casa Olivella. Les alumnes premiades van llegit les seves respectives cartes que ar,a i amb el seu  permís, compartim amb vosaltres.

 

 

 

Carlota Blanco Martí. Primer i1 premi carta

 

 

 

Elsa  Pancorbo Miranda.2 premi carta

 

Agraïm la col·laboració de totes les noies i nois que han participat, del professorat dels instituts i les famílies, així com del jurat i de l’Ajuntament  de Vilanova i la Geltrú.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Posted in General | Leave a Comment »

25 N 2018. Casal de Dones Tomasa Cuevas Gutierrez. Justícia Patriarcal Justícia Criminal

Posted by lafrontissa a 26/11/2018

El feminisme com a moviment transversal en defensa dels drets de les dones ,que planta cara al masclisme, al patriarcat, a l’explotació i al feixisme, té fites per assolir, una de les fonamentals és acabar amb les violències contra les dones.  El Casal de Dones de VNG amb la col·laboració de la Comissió d’ Igualtat de Bordegassos i la Companyia Inconyables  ens hi em posat, junt amb companyes de moltes ciutats i pobles, aquest 25 de novembre.  A la Plaça de les Neus les Bordegasses van construir el Pilar de les Violències. La Violència masclista no es construeix en un dia, és el producte agregat de temps i actituds que es promouen des de mitjans de comunicació, institucions i persones individuals, sovint d’una manera directa, doncs la cosificació i explotació dels nostres cossos és un sector més del negoci capitalista , i altres d’una manera naturalitzada per qui es creu en una situació de privilegi per a poder abusar de les dones i no és més que un engranatge més dels sistema que també l’acabarà destruint. L’objectiu del Pilar és posar al descobert aquesta construcció lingüística, econòmica, social, cultural, mental i sentimental. Aquí podeu llegir el Manifest del P25N2018pilar (1) al final de la lectura del qual es va desplegar la banderola lila del feminisme .

 

 

La manifestació pel carrers de Vilanova i la Geltrú, com les que es fan aquest dia i altres a carrers de ciutats de  tot el món,   té com a finalitat apropiar-nos de la part que ens pertoca de l’espai públic, reivindicar el dret que tenim a   utilitzar aquest espai, no sols en dates senyalades, també en la nostra vida quotidiana quan anem a treballar, a passejar, a divertir-nos, quan som petites, joves, adultes o grans, un espai on ens podem mostrar en tota la nostra diversitat d’opcions de tot tipus amb llibertat i seguretat i respecte , la mateixa llibertat , seguretat i respecte que reivindiquem per a la població en general, de la que, no ho oblidem, som més de la meitat.

 

 

La idea radical que les dones som persones la reivindica el MANIFEST 25N  de les Companyes de Bullanga Feminista, que vam llegir al principi de l’acte de la Plaça de la Vila

 

 

 

Les Dones de La Frontissa, de la Companya Inconyables, De Bullanga i altres col·lectius del Casal vam preparar i representar  l’acció  Justícia Patriarcal Justícia criminal

Amb un guió basat en fets reals hem volgut denunciar una justícia patriarcal i criminal, però també pederasta, corrupta i feixista, que protegeix massa sovint violadors i feminicides , i reivindicar una justícia feminista, que protegeixi els drets de les dones i , al fer-lo, protegeixi efectivament els drets de totes i tots.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Vam acabar l’acte recordant les víctimes mortals de violència masclista i  convidant al públic a  portar flors a la vitrina de l Ajuntament on des del 25 de novembre de l’any passat posem els seus noms, i també per escarni públic, els noms dels seus assassins i els casos on les mancances, quan no el masclisme actiu, de les institucions ha contribuït a feminicidis i altres assassinats.

 

 

Agraïm la col.laboració i suport de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i la feina del tècnics de l’ equip de so

Posted in General | Leave a Comment »

Feminicidis, violència masclista i violència institucional. 25 d’octubre de 2018

Posted by lafrontissa a 23/10/2018

Ens-volem-vives-17-18

Posted in General | Leave a Comment »