La Frontissa. Associació de Dones

Espai per compartir idees, coneixements i activitats

  • Mobilitzem-nos

    Defensem la democràcia i l'Estat de Benestar, llegint, produint i difonent informació sobre les causes i conseqüencies de la crisi econòmica i les solucions alternatives. Utilitzem les TIC per defensar els nostres drets.
  • Defensem la igualtat.

    Per a lluitar contra la violència masclista, defensem les polítiques d' igualtat
  • Vaga Feminista 8 M

  • Donart 2018. Ersi Marina Samará Spiliotopulu

  • Anuncis

Justícia Feminista. Vilanova i la Geltrú 8.12.18. #VilanovaFeminista

Posted by lafrontissa a 09/12/2018

 

Un cop coneguda la sentència del Tribunal de Justícia de Navarra sobre els violadors de La manada. Des de Vilanova Feminista tenim coses a dir.

 

Una dona arraconada per cinc individus, en shock i incapaç de reaccionar no va patir prou violència, segons el Tribunal Superior de Justícia de Navarra, perquè l’ agressió sexual múltiple que va patir sigui considerada una violació.  No va ser colpejada ni desgarrada, cosa imprescindible, pel que es veu, perquè la Justícia consideri violadors a aquests a qui ens resistim a dir homes.  Què hauria dit aquest tribunal si haguessin estat 8, 10 o 15 ?

Hi ha qui diu que cal canviar la llei; no serà suficient si la interpretació que se’n fa parteix de la idea de les dones com éssers sempre disposats i sempre disponibles per la satisfacció de la urgència sexual d’alguns subjectes.  La nostra paraula s’ agafa sempre des del dubte, pensant que estem en aquest món per enganyar els pobres homes, fer-los caure en paranys i destruir la seva vida. No canviarem res mentre les dones continuem sent l’altra, mentre el model de ser humà sigui ser home i la centralitat de ser humà l’ocupin només els homes, i per tant sigui el seu el punt de vista central, en detriment del nostre, que passa a ser, no només secundari, sinó sospitós.

Per què no es va resistir si no volia? Perquè no es va enfrontar amb cinc individus més grans i més forts que l’envoltaven?  Perquè no va preferir morir abans que ser violada? “Antes muerta que manchada” ens deien al col·legi dels anys 60.  Havia begut potser? La justícia aplica als violadors l’atenuant d’ ebrietat o estar sota la influència de les drogues. Una dona drogada i violada no es pot resistir, per tant, sense resistència, podran fer els que vulguin amb ella, però segons la llei mai no es podrà considerar violació.  Per una dona anar beguda o drogada no és atenuant sinó ans al contrari, s’utilitza en contra seva.

L’any 2008 també a Navarra, una dona es va resistir a una violació, va rebre 38 ferides i va ser escanyada. El judici del seu assassí es va fer mitjançant un jurat, i l’única pregunta que el jurat va fer a la mare de la víctima va ser “Era su hija muy ligona”?

El mateix Tribunal Superior de Justícia de Navarra va dictar sentència: Homicidi amb atenuants. No es va considerar provat que hi hagués existit ensenyament ni que la víctima estigués indefensa. Això malgrat 38 ferides que va rebre la víctima. L’any 2017 l’assassí estava treballant de metge psiquiatra a la sanitat privada, a partir dels 2020 ho podrà fer a la pública.

No acatem sentències com aquestes, que n’hi ha moltes, ni als tribunals que les fan, ni els magistrats que les dicten. No reconeixem aquesta mena de justícia patriarcal, masclista, criminal, pederasta, violadora i assassina. No voldríem tampoc una justícia parcial.

El que volem  és una Justícia Feminista que reconegui aquesta idea radical que les dones som persones.

Per què ens volem Vives: Justícia feminista

Per què ens volem dignes: Justícia feminista

Germana, Jo si et crec: Justícia Feminista.

 

Anuncis

Posted in General | Leave a Comment »

Carta a un Maltractador 2018

Posted by lafrontissa a 03/12/2018

El jurat del Premi Carta a un Maltractador, convocat per l’ Associació de Dones La Frontissa amb el suport de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú,

va atorgar el primer premi de l’edició de 2018 a Carlota Blanco  Martí, alumna de 3r d’ ESO del Col·legi Santa Teresa de Vilanova i la Geltrú i el segon premi a  Elsa Pancorbo Miranda alumna de 4rt d’ ESO de l’Institut Lluch i Rafecas.

El premi va ser lliurat el 23 de novembre de 2018 a la Sala Noble de la Casa Olivella. Les alumnes premiades van llegit les seves respectives cartes que ar,a i amb el seu  permís, compartim amb vosaltres.

 

 

 

Carlota Blanco Martí. Primer i1 premi carta

 

 

 

Elsa  Pancorbo Miranda.2 premi carta

 

Agraïm la col·laboració de totes les noies i nois que han participat, del professorat dels instituts i les famílies, així com del jurat i de l’Ajuntament  de Vilanova i la Geltrú.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Posted in General | Leave a Comment »

25 N 2018. Casal de Dones Tomasa Cuevas Gutierrez. Justícia Patriarcal Justícia Criminal

Posted by lafrontissa a 26/11/2018

El feminisme com a moviment transversal en defensa dels drets de les dones ,que planta cara al masclisme, al patriarcat, a l’explotació i al feixisme, té fites per assolir, una de les fonamentals és acabar amb les violències contra les dones.  El Casal de Dones de VNG amb la col·laboració de la Comissió d’ Igualtat de Bordegassos i la Companyia Inconyables  ens hi em posat, junt amb companyes de moltes ciutats i pobles, aquest 25 de novembre.  A la Plaça de les Neus les Bordegasses van construir el Pilar de les Violències. La Violència masclista no es construeix en un dia, és el producte agregat de temps i actituds que es promouen des de mitjans de comunicació, institucions i persones individuals, sovint d’una manera directa, doncs la cosificació i explotació dels nostres cossos és un sector més del negoci capitalista , i altres d’una manera naturalitzada per qui es creu en una situació de privilegi per a poder abusar de les dones i no és més que un engranatge més dels sistema que també l’acabarà destruint. L’objectiu del Pilar és posar al descobert aquesta construcció lingüística, econòmica, social, cultural, mental i sentimental. Aquí podeu llegir el Manifest del P25N2018pilar (1) al final de la lectura del qual es va desplegar la banderola lila del feminisme .

 

 

La manifestació pel carrers de Vilanova i la Geltrú, com les que es fan aquest dia i altres a carrers de ciutats de  tot el món,   té com a finalitat apropiar-nos de la part que ens pertoca de l’espai públic, reivindicar el dret que tenim a   utilitzar aquest espai, no sols en dates senyalades, també en la nostra vida quotidiana quan anem a treballar, a passejar, a divertir-nos, quan som petites, joves, adultes o grans, un espai on ens podem mostrar en tota la nostra diversitat d’opcions de tot tipus amb llibertat i seguretat i respecte , la mateixa llibertat , seguretat i respecte que reivindiquem per a la població en general, de la que, no ho oblidem, som més de la meitat.

 

 

La idea radical que les dones som persones la reivindica el MANIFEST 25N  de les Companyes de Bullanga Feminista, que vam llegir al principi de l’acte de la Plaça de la Vila

 

 

 

Les Dones de La Frontissa, de la Companya Inconyables, De Bullanga i altres col·lectius del Casal vam preparar i representar  l’acció  Justícia Patriarcal Justícia criminal

Amb un guió basat en fets reals hem volgut denunciar una justícia patriarcal i criminal, però també pederasta, corrupta i feixista, que protegeix massa sovint violadors i feminicides , i reivindicar una justícia feminista, que protegeixi els drets de les dones i , al fer-lo, protegeixi efectivament els drets de totes i tots.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Vam acabar l’acte recordant les víctimes mortals de violència masclista i  convidant al públic a  portar flors a la vitrina de l Ajuntament on des del 25 de novembre de l’any passat posem els seus noms, i també per escarni públic, els noms dels seus assassins i els casos on les mancances, quan no el masclisme actiu, de les institucions ha contribuït a feminicidis i altres assassinats.

 

 

Agraïm la col.laboració i suport de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i la feina del tècnics de l’ equip de so

Posted in General | Leave a Comment »

Feminicidis, violència masclista i violència institucional. 25 d’octubre de 2018

Posted by lafrontissa a 23/10/2018

Ens-volem-vives-17-18

Posted in General | Leave a Comment »

Carta a Un maltractador. Bases del concurs.

Posted by lafrontissa a 18/10/2018

PREMI CARTA A UN MALTRACTADOR.  2018

 

 

 

Programa/estructura:

 

L’Associació de dones La Frontissa i l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú convoquen aquest premi per promoure la sensibilització del jovent davant la violència masclista, amb la redacció d’una carta original i inèdita (en català), no premiada en d’altres concursos.

 

El seu contingut serà el missatge enviat a un maltractador,  tenint en compte que el tema central és la violència masclista vinculat a la commemoració del  dia internacional contra la violència vers les dones i  que des de 2003 quan es van començar a registrar i fins setembre de 2018 hi ha hagut 966 feminicidis

 

L’extensió no excedirà de dues pàgines escrites en Word lletra mida 12, tipus Times New Roman, Arial o similar, amb interlínies tipus senzill. Cada autor o autira podrà presentar únicament a concurs un treball.

 

La carta anirà signada amb un pseudònim i es presentarà a la secretaria del centre educatiu, en un sobre tancat. Dins d’aquest sobre s’inclourà un altre sobre tancat, on a l’interior hi figuraran les següents dades de l’autor o autora de la carta: nom i cognoms, edat, curs i centre educatiu.

 

El concurs concedirà un premi de 200 € a l’obra guanyadora i al segon lloc un premi de 100 €. Així mateix, es programaran visites al Jutjat de Violència contra les Dones amb alumnes que participin en el concurs i les persones responsables dels centres educatius, amb l’objectiu de mostrar el seu funcionament i fer visible la tasca que es realitza des d’aquest àmbit en la lluita contra la violència masclista. El jutge titular del Jutjat de Violència contra les Dones serà l’encarregat de guiar la visita, amb un recorregut per les zones més importants i finalitzant en una de les sales de vistes, on el grup de visitants podran fer al jutge les preguntes i consultes que creguin necessàries per aclarir dubtes.

 

En la valoració de les cartes presentades es tindrà en compte l’adequació del text a la temàtica del premi, la vessant literària i la vessant social. La selecció es farà per un jurat composat per tres membres que designaran les entitats organitzadores.

 

Adreçat a: alumnes dels centres educatius de Vilanova i la Geltrú, de 14 a 18 anys.

 

Objectius: promoure la sensibilització de la població davant la violència masclista.

 

Preu: gratuït

 

Dates/horari: Les cartes es faran arribar a l’Espai d’Equitat (vestíbul de l’Ajuntament, plaça de la Vila, 8) per part de cada centre, abans del 16 de novembre de 2018.

 

El lliurament del premi es farà el dia 23 de novembre, a les 18 h, a la Sala Noble de la Casa Olivella (plaça de la Vila 12, primer pis).

 

Lloc: al mateix centre educatiu

 

Durada: fins al 16 de novembre de 2018

 

Coordina: Eva Fuster efuster@vilanova.cat , 93 814 00 00  extensió 3384

 

Organitza: Regidoria de Convivència i Equitat i Associació de Dones la Frontissa.

 

Requisits: Cada centre nomenarà una persona docent, responsable d’impulsar, assessorar i recollir els treballs presentats, i comunicar-ho a la persona que coordina de l’Espai d’Equitat. Caldrà que, en el moment de la inscripció, aquesta persona docent faciliti la seva adreça de correu electrònic. Així mateix, es comprometen a fer arribar els treballs del seu centre educatiu a l’Espai d’Equitat de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, abans del dia 16 de novembre de 2018.

 

Gestió de les inscripcions: Un cop hagueu efectuat la inscripció a aquesta activitat a través de la Intranet, l’organització es posarà en contacte amb vosaltres per tal d’acordar dates i horaris.

 

Observacions: L’organització es reserva el dret de l’ús, anònim i en interès social, d’alguns dels materials que es presenten a concurs, cosa que implicarà la renúncia dels drets per part de les persones que concursen i de les que les representen.

 

Posted in General | Leave a Comment »

25 de setembre de 2018

Posted by lafrontissa a 03/10/2018

 

El 25 de setembre de 2018

 

A les 9 del matí van haver d’ afegir dues nenes de 3 i 6 anys i un assassí, el seu pare, als noms que cada 25 posem a la vitrina de l’Ajuntament.  Després van saber que algun veí considerava aquest home un pare excel·lent. El mateix devien pensar fiscals, jutges i jutgesses de Castelló que van rebutjar reiteradament l’ordre d’ allunyament que havia demanat la mare en la segona denúncia que havia interposat contra el marit de qui s’ estava separant.

Ni el Fiscal, ni el jutge del jutjat de Guàrdia ni la Jutgessa del Jutjat de Violència de Castelló van considerar que hi hagués ni fonament ni perill i la dona després de dues negatives, va desistir. Avui un assassí amb la complicitat de les instàncies judicials li ha matat les filles.

No coneixem en detall quines relacions s’ estableixen dins la judicatura i les tribunals d’ una mateixa zona o de vàries, però va ser la Secció Sèptima de l’ Audiència d’ Alacant  amb el magistrat Francisco Saravia de ponent, la que el 21 de juliol de 2018 va condemnar a 4 anys per abusos a tres homes que presumptament havien violat una dona a Torrevieja el 24 d’ agost de 2008 mentre estava inconscient i , per tant, no havia pogut oposar resistència. La dona havia estat drogada i la violació es va convertir en abús..

El 27 de juliol havíem rebut amb incredulitat la notícia que  la Secció Primera de la Sala de lo Penal del Tribunal Suprem havia rebaixat de 5 a 3 anys la sentència contra un home que havia abusat reiteradament i durant anys de la seva neta menor d’ edat a la província d’ Alacant.

Quan el 25  de setembre hem sabut, en relació al cas Villarejo, que Fiscals i jutges del Suprem havien estat amb menors durant estàncies a Colòmbia i podem dir que comencem a entendre algunes coses  que passen a jutjats i tribunals.

Realment el passat 25 de setembre va ser un dia nefast per les dones i per la justícia. Sobre les 12 del matí ens assabentàvem d’ un altre feminicidi a Maracena. El presumpte assassí havia estat denunciat per vexacions, però el Jutjat de Violència contra les Dones n. 2 de Granada l’havia absolt.

Abans del migdia coneixíem l’ existència d’ un tercer assassí i una quarta víctima a Bilbao, en aquest cas  la víctima també havia presentat denúncia, no li va servir de gaire.

Les reaccions davant aquests crims no les hem sentit ni als governs ni al Congrés ni al Parlament. Què passaria si algú matés 4 membres de la judicatura, per exemple, en un dia?

El mateix dia 25 una jutgessa de Pozoblanco va imputar   els membres de la Manada,  se’ls acusa d’ abusos a una dona i de difondre imatges per whattsapp  el maig de 2016. La Manada  de 5 individus, amb un guàrdia civil i un militar entre ells , el 7 de juliol de 2016  van presumptament violar una dona durant els San Fermins,  estan pendents de sentència definitiva del Tribunal Superior de Justícia de Navarra ,  la manca de resistència de la víctima ha convertit les violacions en abusos.

Aquest cas ens  va fer recordar que el 7 de juliol de 2008 ,també a Pamplona i als San Fermins, resistir-se a una violació li havia costat la vida a Nagore  Lafagge,  estudiant d’infermeria ,  i companya de treball del seu assassí José Diego Yllanes Vizcay, llicenciat en medicina per la Universitat de Navarra i especialitzat en psiquiatria, qui la va matar després de convidar-la al seu pis i de què ella es negués a mantenir relacions sexuals. Durant el judici la mare de la víctima va haver de suportar que li preguntessin si la seva filla era molt “ligona”.

Jutjat per un jurat popular  per homicidi amb atenuants, l’assassí va ser condemnat a 12 anys de presó dels que va complir 9 i està actualment  règim de tercer grau amb tots els informes favorables, i per tant sols va a dormir a la presó. Estava treballant a un clínica privada fins que l’escàndol el va obligar a plegar.  La intoxicació etílica com atenuant que permet que presumptes violadors vegin reduïda la seva imputació i pena, se li va aplicar també a ell.

La intoxicació e indefensió  de les víctimes de Torrevieja  PozoBlanco i ara, un altre cop, de  Pamplona, afavoreix els agressors i impedeix que siguin acusats de violació. Ser assassinada no es prou demostració, per alguns sectors de la judicatura i dels jurats,  de què una dona hagi estat violada.

Un dels agressors de La Manada és a la presó per haver robat unes ulleres de sol. La resta frueixen de llibertat condicional i tant el guàrdia civil com el militar cobraven, al menys fins fa poc, el 75 % del sou. Els que van compartir els missatges dels abusos per whatsapp no estan imputats per res.

Així i a partir dels fets d’ un sols dia hem pogut relacionar diferents llocs: Castelló, Alacant, Bilbao, Pamplona, Colòmbia. Alguns tribunals, jurats, jutges i jutgesses, fiscals i bastants delictes  violacions, abusos, assassinats, pedofília i delinqüents, violadors, assassins, pedòfils, abusadors.

Per una altra banda hi la les víctimes: nenes, noies, dones, violades, abusades, maltractades, assassinades. Hi ha molts més llocs, més tribunals, fiscals, jutges i jutgesses i més víctimes.

Acabat de fer aquest escrit, el dia 26 una altra dona ha estat assassinada a Màlaga, també havia denunciat i tenia ordre d’ allunyament del seu presumpte assassí.

Una dona que denuncia ha d’ estar protegida, denunciar no li ha de costar la vida, però  també ha de tenir garantit l’habitatge i la subsidència i de des seves filles i fills si s’escau. No ha de veure’s obligada a amagar-se, a abandonar casa, feina o amistat. Als maltractadors denunciats no se’ls aplica presó preventiva.

Una part de la societat tolera, fins i tot justifica, aquets fets i la justícia, al menys un sector de la justícia, no protegeix les dones, les lliura indefenses a mans dels deus agressors, assassins, violadors.  Tampoc ho fan de manera efectiva la resta d’ institucions.

Qui els farà respondre dels seus fets, el Tribunal Suprem dels que hi eren amb menors a Colòmbia? el Consell general del Poder Judicial, que no sembla tenir cap interès en aclarir qui eren aquests senyors? El Ministeri de Justícia? Ningú?.

I què podem fer nosaltres? Dir-ho aquí, alt i clar i exigir que dins la societat, la política, la judicatura , les institucions en general i els mitjans es faci net ara i per sempre de la corrupció, la prevaricació i el masclisme, des  del cim del poder judicial a qualsevol jutjat local. I seguir-ho dient fins que estigui fet. Exigir-lo també a totes les administracions, al nostre entorn social i a nosaltres mateixes. I dir també que Ens volem Vives i que de maltractades, violades, abusades i assassinades no en volem Ni una més.

 

  1.  M.Xosé G.Fontela

La Frontissa. 28.9.18

Posted in General | Leave a Comment »

In memoriam

Posted by lafrontissa a 03/10/2018

IN MEMORORIAM FRANCISCA CONTRERAS DEL ROSARIO “MÒNICA”

 

La Mònica era una dona bastant coneguda a Vilanova i la Geltrú, no era una actriu, ni cantant, ni política, ni res semblant. Era una persona d’ aquelles d’aquelles que acostumem a mirar de reüll i procurant no

acostar-nos gaire. .Vivia al carrer, era una dona maltractada, pel poc que sabem havia viatjat i viscut una vida millor, fins que va caure en la trampa de l’amor i la violència.

 

Quan la vam conèixer, de la vida anterior tan sols li quedava un record petit i llunyà, la vida actual li era hostil plena de totes les violències que pot patir qualsevol dona, la societat no li va estalviar ni una,

abusos, gana, fred, menyspreus, robatoris, més pallisses, malalties i l’únic refugi que tenia era l’alcohol.

 

Les dones de La Frontissa i del Casal vam intentar llençar-li un petit cable, intentant en primera instància proporcionar-li una mica d’aixopluc i uns pocs productes de primera necessitat, també la vam

acompanyar esperant que el sistema tingués solucions per sortir del forat negre amb el que havia caigut, o més ben dit l’havien llençat.

 

La mateixa maquinària que l’havia expulsat, es posava en moviment per acollir-la, però és tant lenta i rígida, que una rebel com ella no encaixava, el sistema responia però minsament, amb les seves normes i

el seu tempo. Veient les limitacions que presentava aquest sistema, vam entendre, no sabem si encertadament, que no havia cap programa que s’adaptès a les necessitats de la Francisca “Monica” i apel·larem

a recursos també fora del sistema, i sorpresa, van respondre aconseguint un habitatge per ella, això era un gran avenç, però no era suficient i les organitzacions que no aconseguim esponsors de cap mena

per les nostres causes ja que no són populars, ni rentables, ni tenen glamour, disposem de recursos limitadíssims, riques en voluntats tan sols, com moltes altres entitats.

 

Un bon dia ens avisa la treballadora social que portava el seu cas i ens diu que  s’està morint en Bellvitge, ens dirigim cap allà per, com a mínim, acompanyar-la en l’acomiadament d’aquesta vida que li ha

donat tan poc, però ja no estàvem a temps, estava en mort cerebral, connectada a l’espera dels tràmits per la donació legal d’òrgans ja que ni tenia família ni últimes voluntats per oposar-se.

 

El metge ens va explicar que l’havien trobat inconscient al carrer, havia patit  una aturada cardíaca, una reanimació i un altra aturada definitivament mortal. Ens va notificar  també que malgrat la vida que va

portar, els seus òrgans estaven en molt bon estat. És a dir, que va donar molt més del que va rebre.

 

Una dona captaire, alcohòlica i promiscua, es carn de canó. Cada vegada que es comentava el seu cas veiem les mirades que expressaven els prejudicis i també la manca de convenciment de què amb

projectes més amplis i dotats de recursos humans i materials se’n podia sortir, o com a mínim intentar-ho.

 

Com deia Rafael Alberti: “se equivocó la paloma, se equivocaba, ella se durmió en la orilla yo en la cumbre de una rama”.

 

Companya Mónica, viuràs amb nosaltres doncs no morim mentre hi hagi qui ens recorda.

 

Que la terra et sigui lleu.!

Associació de Dones la Frontissa

Setembre 2018

Posted in General | Leave a Comment »

25 de juliol, contra totes les violències masclistes, contra totes les manades.

Posted by lafrontissa a 26/06/2018

 

El 25 de juliol de 2018 volem denunciar des del 25 de novembre  43 feminicides i assassins masclistes que van matar 39 dones, dues nenes,un nen  i un home: parelles ,filles, fills, sogres, mares, germanes, conegudes i desconegudes.

 

No sabem el total de maltractadors, violadors, abusadors que hi ha hagut en aquet temps. Si sabem que els que fan tot això, altra cosa seran, però no homes, ni humans. Però també sabem que aquests assassinats i altres maltractament no són casuals i que no serien possible sense una estructura econòmica, social, `política i cultural que els permet i els afavoreix, incloses administracions públiques, els mitjans de comunicació i sistema judicial. Sembla que s’ha declarat una Guerra Contra les Dones, la millor manera de deshumanitzar la societat es atacant-nos . Contra això plantem cara aquí i ara, per nosaltres, les dones, les nostres filles i fills, mares, germanes, amigues i per tothom perquè l’amenaça contra les dones ens amenaça a totes i a tots.

ENS VOLEM VIVES, SEGURES I AMB VIDES DIGNES.

M. Xosé González Fontela

El Pacte d’Estat contra la Violencia de Gènere del desembre 2017 encara no s’ha implementat. L’aprovació tardana dels Pressuposts Generals i la manca de voluntat política han contribuït.

El moviment feminista considera que hi ha un «incompliment» del que es va segellar en el pacte d’Estat tancat l’any 2017. En concret, l’acord establia una dotació de mil milions d’euros en cinc anys a repartir entre ajuntaments (100 milions), comunitats autònomes (500 milions) i estat (400 milions). Són les autonomies i els municipis els que fan la major part de la feina contra les violències masclistes, i es troben, a més, «amb la limitació de despesa fixada per Madrid». Enguany els 200milions es repartirien en 80 d’aportació estatal i 120 les institucions locals. Diners que no han arribat.

També s’ha de recordar la forma «La tècnica dels pactes d’estat no és una tècnica jurídica efectiva perquè no és una llei, sinó un acord per modificar legislació», denuncia Encarna Bodelón, professora de filosofia del dret de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i directora del Grup de Recerca Antígona.

A banda, diferents experts i col•lectius feministes han denunciat també que el pacte reitera mesures de la llei de violència de gènere del 2004 que fins ara no s’han complert, com l’eliminació de la publicitat sexista o la inclusió de l’educació en igualtat als currículums de primària i secundària. Alhora, les expertes asseguren que s’ha deixat fora alguns pactes internacionals que Espanya ja tenia signats, com el Conveni d’Istanbul.

«Se segueixen vinculant els drets de les dones a l’existència de la denúncia, i les lleis espanyoles (com la del 2004) no tenen un tractament integral de les violències masclistes, es consideren només aquelles que ocorren en el marc de la parella (estable) o exparella», denuncia Bodelón.

Pepa casatelló Esnal

 

Recolectores de les maduixes amargues i de sang

 

Estas semanas las temporeras marroquíes también han explicado cómo los encargados las chantajean con dejarlas sin trabajo si no mantienen con ellos relaciones sexuales. Denunciar no es fácil. El aislamiento fuera de los núcleos urbanos en un país donde no conocen a nadie y cuyo idioma no dominan; el tipo de contratación –por el que carecen de la mayoría de derechos que tiene un trabajador normal– y la dependencia extrema del empleador generan una brutal desigualad de poder. Sin poder, en situación evidente de vulnerabilidad, cualquier mujer está expuesta a la violencia sexual –así como a cualquier otra violencia o forma de explotación–. Al fin y al cabo, el acceso al cuerpo de la mujer –independientemente de su voluntad– está inscrito en la estructura de dominio del patriarcado, donde en general los hombres tienen más poder, y donde muchas veces, lo ejercen para procurarse sexo no consentido. Por eso, la mejor forma de luchar contra la violencia machista es dar poder a las mujeres. En este caso, derechos a las migrantes que ahora mismo son las más vulnerables de nosotras.

Saben que somos pobres, que tenemos hijos, que muchas somos divorciadas o viudas. Nos chantajean con quitarnos el trabajo si no nos entregamos a sus deseos sexuales. En las fincas nos tocan, nos pegan, nos insultan. En las habitaciones nos arrinconan para acostarse con nosotras. O cedes y callas, o te echan. Nos traen de Marruecos queriendo que seamos esclavas sexuales.

No denunciamos por miedo. Aquí no conocemos el idioma, estamos casi aisladas en mitad del campo.

Marruecos envía a las mujeres más vulnerables, normalmente sin marido y con hijos a su cargo.

 

PROU!!

Em mates perquè pots

perquè et sents protegit i avalat

per unes institucions que, no només, incompleixen els seus deures

sinó que els ometen.

Em mates pel fet de portar incrustat en el teu ADN

un masclisme esfereïdor emparat

en un PATRIARCAT tacat per la sang i la vergonya

 

Maria antònia Martorell Monjo

 

LA MANADA I LES AGRESSIONS SEXUALS A LES DONES. LA JUSTÍCIA NO ÉS CEGA

El resultat del  judici a « La Manada » i la seva posada en llibertat després d’una sentència (recordem que hi ha presoners polítics en presó preventiva sense judici ni sentencia) dóna un missatge clar a les dones, que és: o mors o et calles. Has d’estar sota el nostre control (el del patriarcat). Has d’estar sotmesa, si surts al carrer sense el nostre permís, particularment de nit, tenim el dret a violar-te amb impunitat, perquè tu no tens drets ni llibertat sexual, sinó que ets un objecte sota el nostre control. Tu no ets 100% humana com nosaltres, els homes (sobretot els blancs i rics), que som el model del que és humà i per tant del que és veritat.

La justícia patriarcal serveix per continuar aquest sistema d’opressió cap a les dones, no per donar-nos llibertat, més encara en un estat on la justícia és hereva del franquisme i una part important de la judicatura està en mans de l’Opus Dei. Per això existeixen jutges com Ricardo González, que té el mateix discurs que els inquisidors que cremaven bruixes en els segles XVI i XVII i projectaven les seves pròpies fantasies sexuals en les dones. Per ell la dona violada era la perversa i no els violadors. Com els infames dominics que van escriure el Malleus Malleficarum o martell de bruixes. El mateix discurs de Queipo de Llano respecte de les dones republicanes durant la guerra civil. No només no hi ha formació de gènere en la judicatura, és que el que hi ha és mentalitat misògina i postfranquista.

Com diu Amèlia Valcàrcel: La justícia no és cega. Ho està. I és intencionat. No veu perquè no vol. Posa al carrer cinc tipus condemnats a nou anys. Amb un sòlid historial delictiu. Amb una altre violació anterior. Sense protecció. Cap respecte per decisions que no ho mereixen

En teoria, el Codi Penal, en el tema de delictes sexuals, ja no protegeix l’honor, com abans de les lluites feministes contemporànies, sinó la llibertat sexual de les dones. La llibertat per tant és el bé màxim al que no es pot renunciar. Fins i tot en el cas de abandonament de la voluntat podria ser delictiu vulnerar-la. Tanmateix sembla que això encara no ho tenen clar ni la masculinitat dominant ni els/les jutges.

Després de tota la repercussió mediàtica d’aquest cas, amb la condemna per abús sexual i no violació, ara la decisió de deixar en llibertat a ‘la manada’ envia un missatge de desconfiança a les dones cap a aquelles institucions que suposadament han de protegir-les i li diu que accedir al sistema judicial no garanteix els seus drets “.. Quin avantatge tenim si denunciem? Com ens atrevirem a denunciar si després es prenen aquest tipus de decisions? Com recomanar que es denunciï?.

El sistema judicial de l’estat espanyol no garanteix l’accés a la justícia sense discriminació i dona impunitat de facto als violadors i maltractadors. Mentre la dona violada no pot sortir gairebé de casa seva, els violadors poden campar “a sus anchas”. I recordem que un és guàrdia civil i altre militar, que, en qualsevol altre estat europeu, en aquest moment haguessin estat expulsats o almenys suspesos del cos sense cobrar i aquí està suspesos cobrant el 75% del sou.

CAP AGRESSIÓ SENSE RESPOSTA. CONTRA LA VIOLÈNCIA PATRIARCAL I CAPITALISTA, AUTODEFENSA FEMINISTA

Isabel Pérez Molina

Dones i refugiades

Cada minut 31 persones han de fugir del seu país per a salvar la seva vida”. Aproximadament un 49% són dones que només pel fet de ser-ho veuen augmentat un patiment que ja és extrem.

Una dona travessant en ple hivern l’Europa, embarassada de 8 mesos, una altra fent cua per anar al bany en un camp de refugiats morta de por perquè sap que pot ser violada, una altra que puja a una embarcació en plena nit sense salvavides i amb un nadó que ha de protegir.

Aquestes tres imatges de dones sense nom , ni edat ni història són només tres exemples que il·lustren la desigualtat de gènere d’una realitat que s’estén a totes les situacions però que en el cas de dones i nenes refugiades es encara pitjor.

En origen ja existeixen prou formes de violència de gènere que són el motiu que porta milers de dones a buscar protecció lluny de casa seva. La mutilació genital, matrimonis forçosos, vides indignes, pobresa extrema, manca de llibertats. S’hi sumen tantíssimes altres dones atrapades en conflictes armats (sense propòsits clars i sense fi) on la violència cap a la dona és una nova arma de guerra.

I quan fugen, quan per fi poden sortir de la boca del llop, durant les llargues i doloroses travessies a la recerca d’una vida millor , més violacions, abusos, pors, embarassos no desitjats, avortaments insegurs, manca d’assistència mèdica, dolor i més dolor a cada pas. La realitat d’una doble vulnerabilitat que multiplica el patiment de milions de dones i fa difícil trobar una sortida.

A l’arribada al país de refugi les possibilitats d’una feina són molt més reduïdes que pels seus companys i limitades a treballs de cura sense contracte i fins i tot amb nous abusos sexuals.

Per els drets de les dones refugiades i per a que la perspectiva de gènere formi part de les normatives en els règim d’asil

Núria Gonzalvo Castillo

Posted in General | Leave a Comment »

25 Abril Dia Internacional Contra la Violència envers els infants

Posted by lafrontissa a 27/04/2018

DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA INFANTIL

La violència contra les criatures, és la que s’exerceix amb major impunitat. Durant la infància es pateixen diferents tipus de dificultats:

La física: l’estructura dels seus cossos és petita i dèbil en comparació a la dels adults.

La moral,doncs són criatures en procés de formació anímica i encara no poden definir les seves emocions.

Podem afegir la manca de autonomia, que fa les nenes i els nens depenents de les bondats o tiranies del seu entorn.

Hi ha moltes més violències infantils, la pobresa, les malalties, els accidents, … però sobretot els silencis. Per què la canalla no diu el que els passa? per la manca de credibilitat, a les criatures no se les creu gairebé ningú, elles i ells tenen una imaginació que es resisteix a ser controlada, o dirigida i sovint es confon amb la mentida, i el cas és que elles i ells són conscients del seu descrèdit, per això costa tant que expliquin les violències que pateixen en un moment determinat, també té a veure la por, por de què les persones que estimen siguin també agredides, i què vagin a la presó per defensar-les.

És tant gran i extens el perill que les criatures pateixin violència,que es pot dir que no hi ha lloc segur per elles.

La violència pot ser:

  • Dins de l’àmbit familiar; la major part dels abusos infantils tenen lloc dins la família, del col·lectiu de confiança, és a dir amistats que aprofiten la bona fe dels adults que envolten el o la menor, o sota el paraigua del prestigi.
  • El tràfic de infants: Hi ha una gran quantitat de criatures que desapareixen per ser donades en adopcions il·legals a famílies benestants a canvi d’altes sumes de diners.
  • Guerres: moren i desapareixen infants sense que es puguin comptabilitzar, doncs les guerres dispersen nuclis de famílies, veïnatge, grups diversos, i moltes criatures apareixen mortes sense que ningú les conegui ni les puguin identificar.
  • Els camps de refugiats, conseqüència també de les guerres, són un altre lloc on els nens i les nenes, són engolits dins del maremàgnum de persones que volten cercant una sortida i que són víctimes de maltractaments, robatoris, violacions, etc. I el robatori de canalla es practica amb la impunitat que dona la manca de drets i la mirada indiferent dels països que haurien de fer-se’n càrrec, perquè la carta de refugiat és un dret que totes les persones tenim i tots els països han de respectar.
  • Menció especial mereix la pederàstia, vinculada a tot el que hem exposat anteriorment i molt més. Les i els menors poden patir les pitjors agressions sexuals, perquè ni el seu cos ni la seva ment poden resistir la brutalitat de les violacions a què estant sotmesos i sotmeses. I poden ser practicades des de qualsevol àmbit i lloc, no hi ha refugi segur, tant s’hi val qui aculli les nenes i nens, família, escola, esbarjo, sanitat, religió, legislació, administració tant se val, tant a l’àmbit públic com privat. Quan es pensa en un dia dedicat a la lluita contra els maltractaments infantils no pensem que tant sols es dóna en països llunyans . No penseu que es nota a primera vista, que a la meva filla o al meu fill no li passarà, li ha passat o li passa. Tothom té dret a una infància feliç, segura lliure de pors.

Les conseqüències de menors maltractats o maltractades són adults que reproduiran conductes, patiran traumes i desequilibris, és ha dir, futures persones que tampoc seran de fiar.

Si per alguna cosa ha de servir un dia internacional ha de ser per què prenem consciència del drama que viuen les nenes i els nens al llarg de tot el planeta i cal interrogar-nos al respecte de si fem tot el necessari per elles i per ells. Reclamem que es revisin els drets internacionals dels infants i exigim que s’acompleixin, exigim polítiques de protecció, cossos legislatius especialitzats, així com un circuit de valoració i prevenció amb mitjans i responsabilitat que sigui garant del benestar infantil.

Posted in General | Leave a Comment »

El 8 de març #Ensaturem

Posted by lafrontissa a 26/01/2018

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

LECTURA DIA 25 DE GENER 2018

 

Avui ens tornem a reunir, com cada 25 de mes, per recordar les dones que han estat assassinades per la violència masclista.

 

Aquest crit contra la violència que ja porta anys, enllaça ara amb la crida a la vaga feminista per al proper 8 de març. Les feministes argentines, ja el 8 de març passat, van llançar, al crit de “ni una menys, vives ens volem” la primera vaga global de dones de treball productiu i reproductiu. Aquest any, milions de dones de70 països, des de l’Argentina a Polònia, des de Turquia als Estats Units, des de Brasil a Itàlia passant per les nostres terres, ens contagiem i ocupem els carrers per fer visibles els nostres treballs, les nostres demandes i els nostres cossos.

Som milers, milions. Per això, seguint la crida de la Comissió 8 març del moviment feminista convoquem a una vaga feminista per al proper 8 de març. És una vaga que va més enllà del que s’identifica com atur laboral perquè la participació de les dones és nuclear i transversal en totes les esferes de la vida, i la vaga ha d’assolir també altres treballs i espais: el de les cures, el consum, la vida estudiantil i associativa.

 

Formem part de les lluites contra les violències masclistes, pel dret a decidir sobre el nostre cos i la nostra vida, per la justícia social, l’habitatge, la salut, l’educació, la sobirania alimentària, i la laïcitat, contra l’extractivisme i els tractats de lliure comerç, l’explotació i moltes altres lluites col·lectives. Unides per una altra forma d’entendre i organitzar la vida, l’economia i les relacions. Som antimilitaristes i estem contra les guerres, i les fronteres, contra els Estats autoritaris i repressors que imposen lleis mordassa i criminalitzen la protesta i la resistència feminista. Unides a les dones que defensen els drets humans i la terra, arriscant les seves vides.

 

FEM VAGA CONTRA LA VIOLÈNCIA:

 

  • Perquè ens falten totes les dones que han estat assassinades pel fet de ser-ho, víctimes de feminicidi, i que cada dia són més; perquè 1.000 dones han estat assassinades per violència masclista en els últims 14 anys a l’estat espanyol i no passa res (les víctimes d’ETA en 40 anys d’existència va ser de 829)
  • Perquè a les dones ens criminalitzen per protegir les nostres filles i fills dels seus pares maltractadors. (com estem veiem amb Juana Rivas, a la qual la fiscalia té la poca vergonya de demanar 5 anys de presó )
  • Perquè ens violen els homes que es creuen amos dels nostres cossos i ens anul·len com a persones, per mostrar a altres homes la seva masculinitat dominadora i violenta.
  • Perquè no ens creuen, perquè quan denunciem que hem estat agredides es qüestiona el nostre testimoni, se’ns jutja a les agredides i no als agressors, com hem vist en els judicis de la manada o l’assassinat de Diana Quer.

 

PER ACABAR AMB LES VIOLÈNCIES VOLEM: Ocupar l’espai públic, d’oci i la nit sense por de ser assetjades, com a espais de gaudi, trobada i diversió.

 

Que els mitjans de comunicació tractin els temes de violències masclistes amb rigorositat, tractant a les dones i els seus drets com a subjectes, no victimitzant ni empatitzant amb l’agressor.

 

 

TAMBÉ FEM VAGA PELS NOSTRES COSSOS:

 

  • Fem vaga perquè la jerarquia catòlica, l’Estat, els poders patriarcals, econòmics i polítics i la cultura masclista generen un context que neguen o limiten les nostres decisions sobre com volem viure la sexualitat, la nostra corporalitat, la maternitat, les nostres vides i relacions.

 

Per ser ames dels nostres cossos VOLEM que es tinguin en compte els nostres desitjos, les nostres decisions. Perquè l’Estat garanteixi, la societat respecti i l’Església no es fiqui.

Volem que  l’educació sigui pública, laica i amb currículums feministes on la perspectiva de gènere sigui  transversal en totes les disciplines.

 

TAMBÉ FEM VAGA PER LES FRONTERES

 

  • Perquè les fronteres generen desigualtats i es mantenen en base a polítiques patriarcals, racistes i de domini colonial.

 

Volem  fer efectiva la garantia de la Llei d’Asil reconeixent com a refugiades a les dones que es troben fora del seu país d’origen a causa d’un temor de persecució per motius de gènere, considerant aquesta persecució com una causa suficient. Perquè se’ns reconegui el poder exercir el nostre dret a formular una sol·licitud d’asil independent de les nostres parelles i a tenir un estatut jurídic independent del dels nostres cònjuges.

 

TAMBÉ FEM VAGA PER L’ECONOMIA

 

  • Perquè les dones seguim realitzant el treball domèstic i de cura per cobrir les necessitats bàsiques de la vida. Un treball imprescindible per a la reproducció social de la vida, que es invisibilitza i no es reconeix, i que realitzem les dones en contextos de precarietat creixent.

 

  • Perquè les retallades en sanitat, serveis socials, educació, i dependència es fan a costa del treball i el temps de les dones. Les retallades obliguen les dones a suplir els serveis públics. Això està forçant que moltes dones haguem de renunciar als nostres projectes i desitjos.

 

Contra la precarietat laboral, especialment parlant dels treballs feminitzats com l’hosteleria, l’atenció a la gent gran, sanitat i educació.

 

Volem que es faci visible i reconegui el valor i dignitat del treball domèstic i de cura; es realitzi en condicions de co-responsabilitat i sigui assumit com una responsabilitat de tots i totes, de la societat i de l’Estat.

 

Volem aconseguir un model econòmic nou que no es basi en la divisió sexual del treball, que sigui social i ambientalment sostenible i que defensi les persones enfront de l’acumulació de capital i els beneficis del mercat. Nosaltres no estem fetes per al sistema, és el sistema el que ha d’estar al nostre servei.

 

Per tot això, recordem, farem la vaga feminista del dia 8 de març

FAREM MÉS ACTES DE PROMOCIÓ DE LA VAGA.

 

Isabel Pérez Molina. La Frontissa. Casal de Dones Tomasa Cuevas.

 

La propera reunió de coordinació de la Vaga a Vilanova tindrà lloc dissabte dia 17  a les 18 hores al Casal de Dones Tomasa Cuevas. C/ sant Pau 13

 

Enllaç per informació Vaga Feminista:  https://vagafeminista.cat/

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Posted in General | Leave a Comment »