La Frontissa. Associació de Dones

Espai per compartir idees, coneixements i activitats

  • Mobilitzem-nos

    Defensem la democràcia i l'Estat de Benestar, llegint, produint i difonent informació sobre les causes i conseqüencies de la crisi econòmica i les solucions alternatives. Utilitzem les TIC per defensar els nostres drets.
  • Defensem la igualtat.

    Per a lluitar contra la violència masclista, defensem les polítiques d' igualtat
  • Jo decideixo. Jo desobeeixo

  • Donart 2017. Roser Oter Blasco. Habitar dins del Cor

El Casal de Dones denuncia els feminicidis.

Posted by lafrontissa a 16/02/2017

No sembla que cap institució, cap autoritat es vegi amb cor d’ aturar-ho, o tingui interès a fer-ho. Vint i sis feminicidis des de el 25 de novembre, set confirmats durant els primers 15 dies de febrer, un assassinat cada dos dies.  Des del Casal de Dones vam fer un acte de denúncia el dia 15 a les 18 hores ala cruïlla Rambla amb Francesc Macià. Vam llegir la versió lliure del poema  de M. Niemöller feta per dones de La Frontissa.

 

img-20170215-wa0017

Van matar a una prostituta

i no vaig dir res perquè jo no soc prostituta.

Van matar a una captaire

i no vaig dir res perque jo no soc una captaire.

Van matar a una lesbiana
i no vaig dir res perque jo no soc una lesbiana.

Van matar a una drogadicta
i no vaig dir res perque jo no soc una drogadicta.

Van matar a una estranjera
i no vaig dir res perque jo soc de casa.

Van matar a una divorciada
i no vaig dir res perque jo no estic divorciada.

Van matar una dona que no havia posat denuncia
i no vaig dir res perque jo no tinc problemes de parella.

Van matar una dona que havia posat denuncia

i no vaig dir res perquè jo no soc policia.

Van matar una dona sense estudis
i no vaig dir res perquè jo tinc el certificat

Van matar una metgessa
i no vaig dir res perque jo no tinc estudis superiors.

Van matar una trans
i no vaig dir res perquè jo no les entenc.

Van matar una mare i els seus fills
i no vaig dir res perquè jo no soc mare ni tinc fills.

Van matar una dona jove
i no vaig dir res perquè jo no soc jove.

Van matar una dona gran
i no vaig dir res perque jo no soc gran.

Van matar a una amiga i al seu company
i no vaig dir res perquè no sabia qué dir.

El seu ex va matar la meva dona devant meu,
i no vaig dir res, perquè vaig ser el següent.

Tampoc cap home no va dir res

img_20170215_180740-1

Vam llegit també un resum del manifest de l’ associació de Dones VelaLuz, que estan en vaga de fam a la Porta del sol de Madrid.

 

Impulsar la Llei Integral contra la Violència Masclista on es contempli el feminicidi i que afegeixi l’ explotació sexual  i altres tipus de violència.

Donar a les víctimes de violència masclista el mateix tracte que a les víctimes del Terrorisme.

Reconèixer com a víctimes les mares que han vist assassinats els seus filles o filles i a l’entorn de les víctimes.

Videograbació de les declaracions de menors per tal d’ evitar la revictimització. Impedir en casos de violència masclista la Custòdia compartida . Pèrdua de la pàtria potestat i del dret a visites dels maltractadors

Recuperació de les víctimes, dones i menors, finançada per l’estat i 100% de pensió d’ orfandat per als menors.

Revisió d’ expedients de retirada de  custòdia de menors a víctimes de violència masclista per motius econòmics  i reconstrucció del grup familiar.

Eliminació de la mediació entre agressors i víctimes.

Revisió i anul·lació d’ expedients a víctimes de violència masclista on consti la Síndrome d’ Alienació  Parental.

Aplicació del Protocol d’ Estambul.

Fi del maltractament institucional i formació en temes de gènere per totes les institucions públiques que tractin amb temes de violència masclista.

Escoltar les veus de les dones a l’hora de fer un Pacte d’ Estat contra la violència masclista.

Des d’aquí, avui fem nostre aquest manifest i hi donem suport.

Podeu consultar  la notícia i trobar l’enllaç per a  signar el manifest sencer aquí

Agraïm el suport de tothom i desitgem no haver de tornar a fer actes com aquest.

 

 

Posted in General | Leave a Comment »

Torró amarg

Posted by lafrontissa a 05/01/2017

TORRÓ AMARG

Siguem persones creients o no i  malgrat la religió que practiquem, la veritat es que el calendari laboral ens dóna uns dies d’esbarjo per a una part de la ciutadania, i un excés de feina per altres.

També i  malgrat estiguem en contra de la febre consumista d’aquests dies, és veritat que no ens lliurem d’algun dinar passat de colesterol perquè és difícil renunciar a un dolç tant genuí com el torró.

Torró amarg per cert doncs a aquestes dates tampoc s’han aturat els feminicidis ni els assassinats masclistes: Uns dies abans de Nadal, ens vàrem manifestar a la Rambla de la nostre ciutat per què havien   assassinat 3 dones en 48 hores per això en el Ple Municipal s’havia fet  un minut de silenci.

El 25 de desembre encara que fos Nadal ja teníem una llista de víctimes per penjar a la Plaça. De la Vila, i encetem el 2017 amb dues assassinades més. Aquí hauríem de dir presumptes, però no tenim esma d’esser políticament correctes a aquestes alçades.

A nosaltres el torró en ha resultat amarg, amarg per que darrera d’aquest assassinats n’hi ha uns fonaments construïts a base de patriarcat, masclisme i també classisme, racisme, menyspreu, ignorància i sobre tot indiferència.

Resulta indiferent que a una dona la maltractin la parella o ex parella, a la feina, a l’escola, a la família, a l’administració, a la sanitat, dins la família, les amistats, el veïnatge o qualsevol que es cregui amb poder d’agredir-te físicament , psíquica o verbal;  pel fet d’ésser una dona.

Sempre pensem que aquestes coses passen a altres llocs a altres dones però si tenim a prop del nostre entorn afectiu dones: mares, filles, germanes, amigues, companyes, … poden esser víctimes en qualsevol lloc o moment. A les hores el nostre torró també serà amarg.

 

No mirem cap un altre banda, no ens rentem les mans, no ens creiem superiors.

La indiferència mata.

M. Pau Munuera Pérez

Associació de Dones la Frontissa

 

Posted in General | Leave a Comment »

Denunciem el feminicidi i els silencis

Posted by lafrontissa a 21/12/2016

 

img-20161221-wa0018

 

 

 

Van matar a una prostituta

i no vaig dir res perque jo no soc prostituta.

Van matar a una captaire

i no vaig dir res perque jo no soc una captaire.

Van matar a una lesbiana
i no vaig dir res perque jo no soc una lesbiana.

Van matar a una drogadicta
i no vaig dir res perque jo no soc una drogadicta.

Van matar a una estranjera
i no vaig dir res perque jo soc de casa.

Van matar a una divorciada
i no vaig dir res perque jo no estic divorciada.

Van matar una dona que no havia posat denuncia
i no vaig dir res perque jo no tinc problemes de parella.

Van matar una dona que havia posat denuncia

i no vaig dir res perque jo no soc policia.

Van matar una dona sense estudis
i no vaig dir res perque jo tinc el certificat

Van matar una metgessa
i no vaig dir res perque jo no tinc estudis superiors.

Van matar una trans
i no vaig dir res perque jo no les entenc.

Van matar una mare i els seus fills
i no vaig dir res perque jo no soc mare ni tinc fills.

Van matar una dona jove
i no vaig dir res perque jo no soc jove.

Van matar una dona gran
i no vaig dir res perque jo no soc gran.

Van matar a una amiga i al seu company
i no vaig dir res perque no sabia qué dir.

El seu ex va matar la meva dona devant meu,
i no vaig dir res, perque vaig ser el següent,

i tampoc cap home va dir res.

Versió lliure del poema de M.Niemöller feta per Pepa Castelló .

Posted in General | Leave a Comment »

Moció busca herois i heroïnes

Posted by lafrontissa a 20/12/2016

 

Els antecedents  de la moció que hem volgut presentar, sense èxit de moment, al ple de l’ Ajuntament de Vilanova i la Geltrú comencen el maig de 2016 quan, després de diversos acompanyaments de dones en situació de vulnerabilitat a diferents institucions de Vilanova i la Geltrú i altres localitats, detectem vàries mancances en l’aplicació de protocols contra la violència masclista. En el que respecta a Vilanova i la Geltrú ho hem fet palès en  les reunions del Protocol Contra la violència Masclista i en una entrevista amb  la responsable de serveis socials, el mateix mes de maig.

Com que després d’ això i en acompanyaments posteriors vam veure que es repetien les mateixes situacions i que afectaven, en alguns casos,  dones que es veien en perill de perdre la tutela dels seus fills o filles, o que  ja l’havien perduda, vam pensar que era necessari presentar una moció respecte a aquest tema.

Una primera moció presentada al ple del  novembre va restar sobre la taula pel què es va interpretar com un llenguatge excessivament dur, fet que ens va portar a revisar-ne la redacció. El grup polític que havia presentat la primera moció, no va voler presentar la segona perquè van entendre que qüestionàvem la feina de treballadores i treballadors socials, fet que no és  la finalitat de la moció.

Hem d’ afegir que en el tema de retirada de tuteles existeix un moviment social emergent per part de famílies afectades, tant a Catalunya com a diferents comunitats autònomes de l’ estat espanyol.

Arribades a aquest punt volem fer pública la moció i reiterar la nostra voluntat de torna-la a presentar.

 

Moció sobre l’actuació dels Serveis Socials en relació a la tutela de menors, presentada per l’Associació de Dones La Frontissa.

 

No és cap descobriment assegurar que vivim temps molt difícils, amb tot tipus de precarietat: material, moral i afectiva.

Cada dia són excloses del sistema més persones del que nosaltres  entenem com a  vida digna per anar a parar a una marató d’aconseguir recursos mínims que les ajudin a subsistir: un lloc i un horari per poder prendre un cafè o un got de llet a primera hora del matí, un altre lloc per dinar, un altre lloc per dormir. I per accedir-hi hauran de justificar aquestes necessitats; cercar feina, formar-se i nedar contra corrent per aconseguir sortir del bucle i tornar com a mínim a l’estatus anterior,  la qual cosa sembla cada vegada més inaccessible.

Malgrat tot, a les persones voluntàries que decidim treballar o implicar-nos en la quotidianitat de la vida de les persones, ens cal formació constant per acollir  les víctimes del nostre propi sistema: economicista, classista, racista i patriarcal. Ens cal entendre que totes i tots tenim, per excés o per defecte, l’obligació de vetllar per una societat millor, que no exclogui ningú del sistema per cap causa.

Per tant des de la Frontissa demanem complicitat política, professional i social. I la cerquem per mitjà d’aquesta moció. Explicar el que observem i escoltem a les dones i les seves famílies, ateses des de l’acompanyament terapèutic des de la nostra associació. 

A tot, sabem i constatem que hi ha dones que estan sent ateses des de la seva realitat, única i respectable, com a una  realitat universal que ni acull, ni acompanya ni informa. Què ens diuen?. I una altra: què és el que farem ara que ho sabem?. Ens referim a les seves queixes – i ara nostres- sobre: elaboracions d’informes socials  basats en declaracions de terceres persones abans que en diagnosis o tractament psicològic; elaboracions d’informes mèdics i diagnosis sense visites ni observacions, sense cap tractament ni seguiment, obviant el principi bàsic d’economia en Salut Mental, i que serveixen per classificar i prendre decisions en perjudici de la sostenibilitat i dels recursos propis de les persones;  elaboració i valoració d’indicadors interns que no contemplen  els processos de dol i estats de xoc, exigint així a mares que es troben a la vora de perdre els seus fills que siguin receptives, obedients, com si es penalitzés quan es queixen o quan  demanen explicacions; s’amenaça les dones i famílies amb la pèrdua de la custòdia dels fills.

 

 

  1. Per tal d’evitar que tots o alguns d’aquests fets es donin demanem que el Ple de l’Ajuntament adopti els següents acords:

 

  1. Crear un dispositiu d’acompanyament terapèutic adreçat a professionals tècnics de Serveis Socials amb calendari, espai, programació anual, i amb dotació pressupostària. Els objectius del qual seran: impartir formació transversal i  seminaris específics, atendre a la necessitat de  reciclatge continu, analitzar casos per ampliar la seva valoració, preparar material per a transferir com a bones pràctiques a altres professionals i  mesures d’avaluació contínua i resolució d’incidències.

 

  1. Revisar els protocols massa llargs i feixucs per resoldre les situacions d’emergència i que aboquen la usuària a cercar solucions desesperades que poden agreujar més la seva situació.

 

  1. Prioritzar en els pressupostos municipals el màxim de recursos per atendre les necessitats relatades i alhora cercar i demanar a les instàncies que calgui recursos de tota mena per aconseguir minimitzar el màxim les conseqüències de la mal anomenada crisi econòmica.

 

  1. Donar a conèixer suficientment els recursos existents a la comarca i província de suport a famílies i dones. Actualització pàgina web. Així com material de difusió per tothom que accedeixi a SS. També cal reflexionar sobre la gran quantitat de criatures que acaben en centres d’acollida o famílies d’acollida. La retirada de menors sempre ha d’ésser l’últim recurs i tan sols s’ha de plantejar quan perilli la integritat i vida del menor. En famílies que pateixen algun tipus de desestructuració per la causa que sigui cal invertir en el nucli de convivència a fi que ningú no perdi els llaços afectius i propiciar que la canalla arribi a persona adulta sense traumes ni pèrdues.

 

  1. Instar el Parlament de Catalunya a modificar la Llei 14/2010 de 27 de maig : Llei de Drets i oportunitats de la infància i l’ adolescència d’ acord amb les recomanacions de la Comissió Europea de 20 de febrer de 2013:

 

“Invertir en la infancia: romper el ciclo  de les desventajas”.

 

D’ aquestes recomanacions volem citar-ne dues de l’ apartat 2.2 que citem en castellà que és l’idioma en què hem consultat el document per tal que una traducció no experta no n’alteri el significat.

 

“Garantizar que la pobreza no sea nunca la única justificación para retirar la custodia; intentar que los niños permanezcan bajo la custodia de sus padres o vuelvan a estarlo, por ejemplo corrigiendo las carencias materiales de la família”.

“Garantizar un control adecuado de la derivación a servicios sociales para evitar en la medida de lo posible que los niños sean colocados en instituciones y establecer revisiones periódicas en caso que no haya podido evitarse.”

 

La nostra intenció és contribuir a la millora dels serveis públics, donar veu a les dones en situació vulnerable, a les quals no se’ls dóna la credibilitat que mereixen pel fet de ser dones i demanar que s’ apliquin els criteris europeus i internacionals que prioritzen l’ atenció a les famílies per evitar la majoria dels casos de retirades de custòdia

Posted in General | Leave a Comment »

Premi carta a qui maltracta 2016

Posted by lafrontissa a 02/12/2016

El jurat del premi Carta a qui Maltracta, concurs literari convocat anualment per l’ Associació de Dones La Frontissa i l’ Espai d’ Equitat de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú amb la col·laboració de la Llibreria Llorens i la llibreria La Mulassa, ha atorgat el primer premi a Ruth Camacho Santacana, alumna de 3r d’ESO de l’Institut Lluch i Rafecas   i el segon premi a Guillem Torres Jorquera , alumne de 3r d’ ESO de l’ Escola santa Teresa.

 

img-20161202-wa0006

img-20161202-wa0008

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquí podeu llegir les cartes premiades

 

2016-premi-1

 

2016-premi2

Posted in General | Leave a Comment »

El Preu de la Dignitat

Posted by lafrontissa a 16/11/2016

Aquest dilluns l’Associació de Dones La Frontissa va presentar la moció al Ple de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, sobre les actuacions de retirada de tutela de menors des de Serveis Socials. Començava la intervenció a les 7 passades. Ara crec que si hagués llegit el conte de la Blancaneus i els set nans, penso que hauria fet el mateix efecte.

La presentació la vaig centrar sobre la responsabilitat pública i la indignació que sentia quan escoltem i acompanyem a dones en els seus relats i vivències. Mal de panxa i indignació. Les mateixes que per alguna superioritat moral o negació convulsa, quedaven diluïdes en la intervenció de la Regidora Vargas de l’equip de Govern que en tot moment es va limitar a llegir un text que explicava, actuant en defensa pròpia, l’excel·lència i bon funcionament de Serveis Socials.

Un to de veu baix i monòton. Llegia en baix i monòton . I ara em pregunto: Quin preu té la dignitat? Avui ho sé. El mateix que les sigles d’un partit. Si la moció defensava acords recollits per la llei en vigència de Serveis Socials, 12/2007 de 11 d’octubre, si la moció assenyalava actuacions concretes recollides en testimonis de dones ateses per serveis socials, si la moció recollia acords per millorar les actuacions i demanava més informació i acompanyament en els processos: no va ser significativa. “Les sigles del partit són les sigles del partit ”, o com diu la Regidora Vargas: “ un pobre és un pobre”.

Aquest dilluns vam escenificar una de les tesis del sociòleg Émile Durkheim, quan deia que la societat va més enllà de nosaltres mateixos i mateixes i, alguna cosa de nosaltres; que la societat té vida pròpia i va més enllà de les nostres experiències personals.

Aquest dilluns les sigles dels partits del PSCCIU-ERC-PP van guanyar sobre la defensa de la dignitat de les dones ateses en els Serveis Socials i de les persones més vulnerables d’aquest nostre municipi. D’aquelles i aquells que formen part de la nostra societat. Continuarem per tornar a presentar la moció .

Rosa Soler i Vendrell

Associació de Dones La Frontissa

 

Aquest article ha estat publicat a http://www.eixdiari.cat/opinio/doc/66882/el-preu-de-la-dignitat.html

Posted in General | Leave a Comment »

Moció al ple del 14 de novembre

Posted by lafrontissa a 09/11/2016

Moció sobre la actuació dels Serveis Socials en relació a la tutela de menors

presentada per l’ Associació de Dones La Frontissa.

Fonaments de la moció

 

  1. Tal i com figura a la pàgina web del Departament de Treball, Afers Socials i Família : El Sistema català de serveis socials (SCSS) constitueix el conjunt de recursos, prestacions, activitats, programes, objectes i equipaments destinats a l’atenció social de la població. Està integrat pels serveis socials de titularitat pública i privada de l’Administració de la Generalitat, de les entitats locals i d’altres administracions. Tots aquests serveis configuren la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública.

Es regeix pels principis següents: universalitat, igualtat, responsabilitat pública, solidaritat, participació cívica, globalitat, subsidiarietat, prevenció i dimensió comunitària, foment de la cohesió social, normalització, coordinació, atenció personalitzada i integral, respecte pels drets de la persona, foment de l’autonomia personal, economia, eficiència i eficàcia, qualitat dels serveis i continuïtat dels serveis.

  1. Des de l’ Associació de Dones La Frontissa i basant-nos en els casos de diferents dones que han arribat a la nostra associació i que han estat o estan dins el circuit dels Serveis Socials, constatem que s’han donat casos d’inconsciència en la pràctica per la manca de flexibilitat, crueltat i tracte indigne per una part de l’equip de SS. Sabem que el perfil de persones ateses per SS ha canviat en els darrers anys, i sabem de la limitació dels recursos actuals a la comarca del Garraf. Però creiem que ens pertoca assenyalar la necessitat de canvis, de revisions i de supervisions i auditories on tant els/les professionals com els /les usuàries rebin un tracte de respecte.

 Concretament nosaltres ens trobem amb dones i famílies especialment vulnerables que són sotmeses a un tracte “infantilitzant” i, per tant vexatori, sense proporcionar-los prou informació sobre els processos dels que són objecte. Hi ha moltes queixes de no saber prou o de saber-ne, i no estar informats ni acompanyats en visites ni observacions que seran determinants en l’elaboració d’informes tècnics, on principalment se’ls demanarà obediència i submissió a la retirada dels fills i filles de la seva llar. Ens cal uns Serveis Socials com a lloc de suport i no d’amenaça.

Per tot això denunciem diferents fets que es produeixen en general, respecte als temes de tutela de menors en situació vulnerable.

  1. L’elaboració d’ informes basats en declaracions de terceres persones abans que en diagnosis o tractament psicològic, sense que dones i famílies, objecte d’ aquests informes, tinguin, ni prou informació ni cap mecanisme de defensa ni protecció, precisament quan per la seva situació de vulnerabilitat tenen necessitat de ser informades i acompanyades durant tots els processos.

  2. Elaboració d’ informes mèdics i diagnosis sense visites ni observacions, sense cap tractament ni seguiment, obviant el principi bàsic d’ economia en Salut Mental, i que serveixen per classificar i prendre decisions que afecten greument la vida de les dones, filles o fills.

  3. Elaboració de criteris d’ avaluació de mares i famílies sense oferir-los informació, ni tant sols dels resultats dels diferents processos de l’ avaluació, de manera que es prenen decisions de retirada de tutela sense que les mares o famílies afectades tinguin cap ocasió d’ al·legar o esmenar.

  4. En l’ elaboració d’ aquests criteris s’obvien o s’ utilitzen en contra de dones i famílies en processos de dol i estats de xoc, i s’ exigeix així a mares que es troben a la vora de perdre els seus fills que siguin receptives, obedients i submises i, es penalitza que es queixin, denunciïn o demanin explicacions.

  5. Fora ja de l’àmbit municipal, la infància en situació vulnerable esdevé un negoci en centres propis o concertats suposadament garants d’ una moral que moltes de les que estem aquí no compliríem si haguessin de passar l’examen d’ tot aquest entramat institucional.

  6. En molts casos els infant internats en aquests centres reben tractament farmacològic per problemes de salut mental, fet que, quan al 18 anys deixen de ser objecte de protecció i subvenció, afegeixen al dol pel suposat abandonament dels progenitors, especialment la mare, la dependència respecte a aquesta medicació.

  7. Durant tot el procés d’ intervenció es menysté la família biològica i la família extensa amb criteris que considerem ajustats a prejudicis i estereotips mentre els infants són menors i hi ha places al centres. Aquests criteris poden ser reconsiderats si manquen places als centres o varien els criteris d’ ocupació.

  8. Coneixem de queixes i denúncies que ha SS s’amenaça a les dones i famílies, en situació de vulnerabilitat amb la pèrdua de la custòdia dels fills. Es tracta d’una pràctica generalitzada.

  9. En conjunt i en realitat sembla que els principis rectors de la praxis siguin l’ exclusió, la victimització, la vexació, la infantilització, desprotecció, la retirada de la custòdia, la moralització, la classificació, l’ estigmatització i l’ etiquetació.

 Per tal d’ evitar que tots o alguns d’ aquests fets es donin al nostre municipi demanem que al Ple de l’Ajuntament adopti els següents acords:

  1. Auditar i supervisar totes les actuacions, procediments i indicadors presents als protocols dels casos que puguin donar lloc posteriorment a les retirades de custòdia.

  2. Donar a conèixer suficientment els recursos existents a la comarca i província de suport a famílies i dones en situació vulnerable i establir protocols en acompanyament i informació.

  3. Ampliar al nostre municipi els recursos professionals a fi d´acompanyar i recolzar dones i famílies subjecte de les actuacions dels Serveis Socials o EIAIA.

  4. Formar específicament en aquest tema tots els/les professionals dels Serveis Socials.

  5. Dotar als SS d’espais de treball interdisciplinari que tinguin en compte la família extensa.

  6. Anàlisis dels casos atesos per tot l’equip de professionals de Serveis Socials, setmanalment.

  7. Establir criteris d’actuació en diversos dispositius dels centres d’atenció de Serveis Socials, que siguin comuns i públics.

  8. Considerar aquesta moció com un document de treball per elevar al Parlament de Catalunya.

  9. Comunicar a l’Associació de Dones la Frontissa les iniciatives preses per al desenvolupament d’aquests acords en un termini acordat i fet públic, a partir de l’aprovació d’aquesta moció.

Associació de Dones La Frontissa

Vilanova i la Geltrú, 2 de novembre de 2016

Posted in General | Leave a Comment »

MANIFEST MAMA GORIL.LA

Posted by lafrontissa a 09/06/2016

L’actuació de la DGAIA amb el Damià (5 anys) separant-lo de la Rosa de la manera com s’ha fet i el seu ingrés en un “centre” de la manera en que es troba, ens ha fet adonar de quelcom que potser sabiem, sospitàvem, ens havien dit… però voliem que fos exagerat i no cert per sentirnos més segurs. Potser són “accidents” o “casos puntuals” d´un sistema imperfecte però no pas pervers. Aquesta vegada no hem pogut defugir del que fa temps potser haviem d’haver fet. Plantejarnos qualsevol hipòtesi i contrastar-la. Entrar-hi. Estudiar-ho de forma independent amb les dades objectives que ens arriben i que tenim a l’abast quan no tanquem els ulls. La DGAIA i tota la seva operativa de la cadena jerarquitzada que té per sota des dels serveis socials, passant per EAIAs, EFIs, tècnics i serveis d’ això i d’ allò formen un entramat on es dona la vulneració sistemàtica dels drets dels menors i de les families que pateixen les seves actuacions. Avui és la Rosa demà potser algú de nosaltres. No és veritat que vetllin per l’interès del menor. En el cas del Damià, no! No és veritat que es faci des de la valoració objectiva. En el cas de la Rosa, no! El cas del Damià i la Rosa només és un més del goteig inacabable que ve de temps pretèrits llunyants i foscos, quan es va formar la DGAIA als anys setanta hereva de la protecció del menor que fomentava els “nens robats” , un món plé d’ arbitrarietats i contradiccions i d’ interessos econòmics inconfesables però coneguts, que ha d’ acabar ja! Un nen “protegit” pel sistema no pot acabar en mans d’un pederasta. Això ha passat (el darrer cas fa ben poc) i fa vergonya que s’ hagi d’ indemnitzar amb els nostres impostos. El pitjor és però que no podem estar segurs que ara mateix estigui passant! L’acusació – l’ etiqueta serà impossible de treure- a una mare d’estar boja “encara que no té cap diagnòstic” o de “preocupació mòrbida” perquè busca ajut al lloc equivocat reproduint el relat de la seva filla abusada sexualment (relat ferm i consistent, amb detalls que no deixen dubte que han existit els abusos), no es pot convertir mai en un motiu per separar fills de les mares. A aquests menors se’ls provoca danys de vegades irreparables (físics i mentals). La via de la reclamació per cobrar una indemnització – que de vegades és exitosa al cap d’anys de lluita judicial – no és cap reparació del dany, menys dels danys morals impossible d’avaluar. La mentida, la tergiversació, l’arbitrarietat, l’acusació basada en res consistent que apareixen i repeteixen a tots els expedients dels menors “protegits” per la DGAIA no és tolerable. Si a la investigació policial no es tolera la mentida coneguda i el jutge anul·la aquestes proves judicials quan han estat obtingudes de forma irregular o basada en res consistent, a la DGAIA és una pràctica habitual. Només cal llegir els seus mateixos relats fantasiosos i falsos als seus expedients que fins fa poc es negaven a donar a les families afectades contradint un altre dret de qualsevol ciutadà: conéixer l’estat delseu expedient tenint-ne accés i còpia. L’ amenaça a pares que defensen els seus fills per la via judicial “castigant” els menors internats, existeix. La coacció i el menysteniment a advocatsi representants de les famílies dels menors també existeix per poc important que això sigui comparat amb el dany directe que reben el menors. Tot això i més ho saben els responsables tècnics i els polítics de la DGAIA, de la Conselleria, del Govern, de l’oposició, els qui hi han estat abans i els qui hi són ara temporalment responsables d’aquesta màquina infernal ingobernable que es va crear i que ja no es pot aturar ni reformar. La resolució injusta sabent que és injusta és i se’ n diu prevaricar, si es fa des de l’Administració. La DGAIA és l’ Administració. Ni plans de millora, ni cursets de formació poden capgirar l’actuació prevaricadora interessada d’ uns que els altres que ho coneixen callen. La Fiscalia de menors també coneix el que passa i calla també. No és valenta. No té mitjans. No té proves. Però sap que passa. Sabem tots el que passa i per què. L’entramat d’ interessos econòmics també és ja conegut. Els quatre mil euros mensuals per nen que la Generalitat paga als gestors privats de quasi 120 centres per 2800 menors tancats són molts diners que els qui paguem impostos ens pensem que es fan servir per polítiques socials i realmente de protecció del menor. El trencament dels vincles emocionals dels menors amb mares i pares, siguin forts o dèbils els existents abans de tancar el menor al centre i aïllar-lo de la societat, de la seva almenys, és la resultant més habitual i la menys dolorosa. A partir d’aquí tot és possible del detall més lleuger (alimentació poc adequada) al més sòrdid (l’ abús per exemple). Totes aquestes irregularitats han estat detectades i comprobades amb els mitjans que tenim i en la mesura de les nostres possibilitats i hem arribat a la conclusió honesta que el que denuncien tantes families és cert i vertader. Per aquest motiu hem decidit iniciar un moviment en defensa dels menors en el qual la DGAIA n’és el punt de mira.

Posted in General | Leave a Comment »

Carta a Ricardo Calvo. Director general de DGAIA

Posted by lafrontissa a 26/05/2016

SR RICARD CALVO I PLA Director General de DGAIA

dgaia.benestar@gencat.cat

Avinguda del Paral·lel 50-52. 08001

Barcelona. 93.483 10 00

Demanem que rebi amb caràctes urgent la Rosa  Gómez Villoro, mare d’en Damià .S. de 5 anys d’ edat, per tal de regularitzar la situació il·legal i vergonyosa de maltractament institucional que està patint, i que arriba a la tortura psicològica quan li diuen al nen que la seva mare és fora de vacances i, per tant, no el vol anar a veure

Volem saber on és el Damià i el volem veure. El nen ha de tenir comunicació lliure amb l’ exterior, dret que tenen fins i tot els presos més perillosos.

Li fem saber també que no se li ha permès a la Rosa entrar acompanyada a les cites amb la DGAIA; evitant així els testimonis de les amenaces, irregularitats i canvis de criteri sobtats. Quan sabem que, legalment, té dret  a entrar acompanyada per una o dues persones

Tanmateix, els tècnics de les reunions s’han negat reiteradament a identificar-se amb nom i cognoms quan la mare del  Damià ho ha demanat expressament.

Donat que aquest cas és totalment irregular i només se sosté per l’inici d’ un informe realitzat per amigues i companyes del pare del nen, ex companys de feina que ara estan treballant a la DGAIA, demanem que el Damià torni a casa amb la seva mare ja que als informes només hi ha mentides i totes són demostrables. La Rosa ho té tot documentat i li facilitarà tot el que li demani.

Informem també que aquesta mare està en vaga de fam des del passat dilluns 23 de maig i que la mantindrà mentre duri el maltractament vers el seu fill.

Esperem que li doni resposta a la Rosa per aquesta trobada abans de començar el més de juny, perquè tota aquesta cruel situació està afectant greument i de manera irreversible la salut física i psicològica de mare i fill.

Salutacions.

 

 

.

Posted in General | Leave a Comment »

Víctimes col·laterals.

Posted by lafrontissa a 25/05/2016

Sovint hem plasmat en les pàgines d’aquest blog les dificultats de les dones soles i de les dones víctimes de maltractament, afegides a les dificultats que genera per a tothom l’actual estat econòmic i social.
Avui volem tornar a parlar d’elles i de les seves filles i fills com a víctimes col·laterals, però no per això en una situació menys traumàtica i dolorosa, aprofitant la seva innocència, indefensió i vulnerabilitat.
Les batalles per les separacions i custòdies, quan no són de comú acord, porten sovint a les dones a estats anímics fora dels models que entenem que ha de seguir “una persona com cal o com déu mana”.
En aquesta situació és fàcil que diferents serveis relacionats amb les criatures tinguin la intuïció d’opinar sense gaires estudis i sovint degut a les opinions, insinuacions o directament acusacions de la parella, que potser la mare no està gaire capacitada per continuar exercint com a tal i aleshores es posa en funcionament una maquinària horrorosa , que arrenca la criatura de la tutela de la mare i, literalment, segresta la nena o el nen posant-los en llocs desconeguts, amb gent desconeguda, sense explicacions i desemparades/ats de l’afecte i caliu de la mare i enfonsant una i altres en la desorientació, la desorientació i la desesperació.
Aquest fenomen veiem que cada dia es dóna més i cada dia més dones han de batallar als jutjats de família per recuperar filles i fills. Però no és gens fàcil, doncs una vegada retirada la custòdia per recuperar-la s’exigeix un seguit de requisits socials i econòmics molt difícils d’aconseguir per a qualsevol família en el moment actual i menys si parlem de dones soles.
Posar una criatura en custodia és molt car, al voltant de 4.000 euros al més per infant, si aquest diners s’utilitzessin per millorar la vida de les famílies, no tant sols l’ econòmica sinó també la psicològica , l’ ambiental, la integradora, la lúdica;… doncs 4.000 euros mensuals donen per bastant; segur que tindríem moltes famílies modèliques i als centres d’acollida, majoritàriament gestionats per entitats i fundacions privades, quedaria molt poca canalla i menys negoci.
Aquí n’hi ha alguna cosa que fa molta ferum, molts diners i accions molt fosques.
Respecte a l’últim cas que estem acompanyant volem explicar que han tret la custòdia d’un nen a una parella separada, adduint que no estant capacitades/ats per tenir el nen. En el cas del pare hi ha informes que ho acrediten però, en el cas de la mare, es desconeix de totes, totes la causa per la qual l’hi prenen la custòdia,
Ella s’ha negat a abandonar el seu fill en un centre, com és natural, i ara, després d’ haver estat detinguda i empresonada durant 30 hores, ni sap on és el nen ni el pot anar a veure, ni parlar amb ell, excepte un dia i hora prefixats i a un punt de trobada.
Nosaltres podem testimoniar com la DAGIA no vol precisament testimonis del que diu ni del que fa. Ens han impedit acompanyar-la a les entrevistes amb tècniques i directores de centre. L’última vegada, quan la persona que l’acompanyava va insistir en estar present, la van amenaçar amb què això perjudicaria la mare i van trucar als mossos, que van mantenir dos cotxes i dues parelles d’agents fins que va acabar l’ entrevista.
A la mare no la informen d’ on és el nen ni l’ expliquen canvis sobtats de criteri i canvis de centre, després de haver-li assegurat en una entrevista prèvia ,sense testimonis és clar, que no el canviarien.
I aquí tenim un nen de cinc anys espantat i sentint-se abandonat i una dona desesperada i maltractada per l’administració, de manera que cada cosa que fa per recuperar el nen sembla que l’ allunyi més d’ ell. El més pervers de tot el que està passant és el compliment, fil per randa, de la profecia que li va fer el pare del nen, que havia treballat per la DGAIA, quan ella el va abandonar per maltractaments: “et prendran el nen”.

Posted in General | Leave a Comment »