La Frontissa. Associació de Dones

Espai per compartir idees, coneixements i activitats

  • Mobilitzem-nos

    Defensem la democràcia i l'Estat de Benestar, llegint, produint i difonent informació sobre les causes i conseqüencies de la crisi econòmica i les solucions alternatives. Utilitzem les TIC per defensar els nostres drets.
  • Defensem la igualtat.

    Per a lluitar contra la violència masclista, defensem les polítiques d' igualtat
  • Jo decideixo. Jo desobeeixo

  • Donart 2017. Roser Oter Blasco. Habitar dins del Cor

Vives ens Volem

Posted by lafrontissa a 27/06/2017

 

A 26 de juny de 2017  47  homes havien comés 48  feminicidis,   2 feminicidis infantils i   4  assassinats de nens menors d’ edat.

 

Hi ha altres casos encara sota investigació policial.

 

 

Maten els assassins masclistes, però també les institucions oficials que no protegeixen i revictimitzen les dones i menors, els mitjans de comunicació i totes les persones i col·lectius que menyspreen les dones i donen suport, minimitzen o silencien la violència.

 

Els assassins i maltractadors no fan vacances, tots els serveis de protecció i atenció a les víctimes han  de seguir funcionant.

Ens volem vives 16-17

 

 

Posted in General | Leave a Comment »

Casal de Dones Tomasa Cuevas. 19 j i 25 j

Posted by lafrontissa a 21/06/2017

 

La nostra companya Neus Benavent del casal de Dones Tomasa Cuevas participa en la lectura dels manifest del 19J contra la violència masclista i en demanda de més mitjans per a combatre-la a l’ Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

Les dones del Casal el dia 25 de cada mes fem un acte per a denunciar el  autors de feminicidis  i la violència masclista i recordar les víctimes. Aquest 25 de juny  ho farem posant els noms a la vitrina de la façana de l’ Ajuntament.

Ens volem vives 16-17

 

 

Posted in General | Leave a Comment »

Els drets de les dones i l’accés a l’habitatge

Posted by lafrontissa a 04/06/2017

Carta enviada per La Frontissa al Secretari d’ habitatge de la Generalitat.

 

Sr Carles Sala Roca. Secretari d’ Habitatge de la Generalitat de Catalunya

 

En la tasca d’ acompanyament que fem des de l’Associació de Dones La Frontissa  a d’altres dones víctimes de violència masclista o en situació de vulnerabilitat trobem molt sovint que necessiten un habitatge en condicions de lloguer social.

El dret a accedir a un a  habitatge està recollit a la Llei 5/2008, de 24 d’ abril Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista. Títol III . Dels Drets de les Dones  en situacions de violència masclista a la prevenció, l’atenció, l’assistència, la protecció i la reparació integral. Capítol 3 Drets d’ atenció i reparació. Secció Primera. Drets en l’àmbit de l’accés a un habitatge. Articles 34.1 “El Govern ha de promoure mesures per a facilitar l’accés a un habitatge a les dones que pateixen qualsevol forma de violència masclista en l’àmbit de la parella, en l’àmbit familiar o social o comunitari, inclosos el tràfic i l’ explotació sexual, i estiguin en  situació de precarietat econòmica a causa de les violències o quan l’accés a un habitatge sigui necessari per a recuperar-se”

Aquesta llei no ha estat derogada i per tant és avui plenament vigent. Malgrat tot ens trobem que no hi ha prou habitatges disponibles, per no dir-ne cap, de promoció pública i que la majoria dels habitatges disponibles són propietat de bancs, que els cedeixen per lloguer en molt males condicions d’  habitabilitat, amb humitats, parets en males condicions, instal·lacions de subministrament inservibles o molt deteriorades.

Davant d’ aquesta situació vam tenir una entrevista el passat dia 10 d’ abril amb el regidor d’ habitatge de l’ Ajuntament de Vilanova i la Geltrú  qui ens va informar que els bancs que cedeixen habitatges per a lloguer social són el BBVA i Caixa Banc, que tenen signat un conveni amb la Generalitat, de manera que l’Ajuntament no té eines per acordar amb aquests bancs el manteniment dels edificis ni les condicions en què s’ ofereixen. Què l’ Ajuntament  ha sol·licitat repetidament poder fer convenis directament amb el bancs per tal de solucionar aquest problema sense haver obtingut cap resposta positiva.

En aquesta situació demanem al govern de la Generalitat de Catalunya i en concret a la Secretaria d’ habitatge, que, o bé incloguin els convenis l’obligació per part dels bancs de lliurar els habitatges en condicions correctes, o bé cedeixi a l’ Ajuntament la capacitat de fer-ho.

Exigim  que es prenguin les mesures necessàries per l’efectiu compliment de la Llei 5/2008, de 24 d’ abril Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista i que les dones que han passat per aquesta situació, no pateixin, a més a més, la violència institucional que suposa privar-les reiteradament dels drets que la llei els atorga.

Moltes Gràcies.

Associació de Dones La Frontissa

Posted in General | Leave a Comment »

FEMINISME I ANALISI DE LA SOCIETAT DES DELS CONCEPTES DE GENERE, CLASSE I ETNICITAT

Posted by lafrontissa a 09/04/2017

Isabel Pérez Molina

Com a historiadora especialitzada en Història de les Dones, i com a activista feminista, sindicalista i dels moviments socials i ecologistes, sempre m’ha semblat important la interacció històrica i sociològica de les desigualtats degudes al gènere i la classe social, i a partir de certes lectures del feminisme negre nord-americà, també he vist que s’havia d’afegir i tenir en compte la variable ètnica i migratòria, com molt bé ha demostrat a nivell històric Silvia Federici. Les interaccions entre aquestes “categories” socials i com han creat un entramat de desigualtats i un discurs discriminatori ens pot orientar de com el poder ha creat i utilitzat aquest discurs per dividir a les classes populars per poder mantenir-se en el poder.

Si volem una societat plenament democràtica i inclusiva, si volem una societat igualitària en un món solidari i igualitari, i per tant, també feminista, on les dones siguin una part activa i interlocutores socials reconegudes, no podem formular alternatives si no tenim en compte les diferents variables en les que es troben les diferents dones de totes les ètnies i classes socials, així com, hem de tenir en compte com es desenvolupa en la societat l’entramat de desigualtats i les seves connexions. No hem d’oblidar que tota lluita feminista s’inscriu també en un context específic de classe i d’ètnia. És per això que l’anomenat “black feminism” de les feministes negres dels EUA mostren que pateixen una triple opressió, de gènere, de classe i d’ètnia.

Classe, gènere i ètnia se superposen entre si en la realitat social en una prodigalitat de formes extraordinàriament complexa. Com diu Patricia Hill Collins, aquestes categories són estructures d’opressió distintives però entrellaçades.

Dins dels estudis feministes, i també dins de l’àmbit del professorat d’educació primària i secundària preocupat per la coeducació, sempre s’ha parlat de la transversalitat de la categoria gènere en totes les disciplines i organització dels centres educatius. De la mateixa manera hem de parlar d’interseccionalitat, doncs aquestes categories són totes transversals i sempre interaccionen, doncs tothom té una identitat de gènere, de classe i d’ètnia. Com diu Carmen Expósito Molina, la interseccionalitat “Hace referencia a la situación en la cual una clase concreta de discriminación interactúa con dos o más grupos de discriminación creando una situación única. Dentro del contexto académico es el método de análisis sociológico que permite interrogarse sobre la reproducción institucional de la desigualdad. La transversalidad y la interseccionalidad no son herramientas excluyentes en la intervención para superar la desigualdad de género. Por el contrario se complementan.” És a dir, aquesta complementarietat ens pot ajudar a analitzar la realitat i a dissenyar alternatives d’acció política.

ANTECEDENTS I DISCUSSIÓ

Per començar, podem fer una definició de “gènere” com a consistent en unes relacions entre homes i dones que impliquen desigualtats polítiques, socials ï econòmiques en una societat en detriment d’aquestes. Es configuren dos rols diferenciats segons el sexe, apareixent el paper de la dona subordinat respecte del de l’home. El gènere no implica l’acceptació del model, doncs una dona pateix una desigualtat de gènere tant si es qüestiona aquest model com si no. És a dir, ella pot qüestionar o integrar-se en el rol que se li ha estat assignat. Des d’aquesta perspectiva, s’hauria de tenir en compte les dones tant en l’aspecte de llur desenvolupament per elles mateixes i per condicionaments externs, com en les relacions que estableixen les dones entre si, i en particular, en les relacions amb els homes, des de la cordialitat a les tensions inherents entre dominants i dominats.

 

Gènere també vol dir política.  Podem comprovar l’existència d’una política diferenciada segons el gènere, diferents lleis, lleis fetes per homes i favorables als homes (com la legislació històrica sobre l’adulteri), normes sobre el control de la població que es tradueixen en un control sobre el cos femení. Implícita o explícitament es tractaria d’impedir l’autocontrol de la dona del seu propi cos per a impedir el seu desenvolupament potencial com a persona.

 

Segons la teoria dels gèneres, iniciada entre altres, per Joan W. Scott, el gènere és un principi bàsic de la vertebració social. En el sistema de gèneres, que existeix en totes les societats i és previ a altres diferenciacions com la classe o la raça, les relacions entre homes i dones impliquen desigualtats polítiques, econòmiques i socials en detriment d’ aquestes. El gènere és una construcció social que configura dos rols diferenciadors segons el sexe, que com hem dit, relega a  les dones a un rol subordinat. És a dir, va íntimament lligat al principi de jerarquia.

 

La teoria dels gèneres emfasitza sobretot l’aspecte relacional i reivindica la utilització del gènere com a categoria històrica i sociològica imprescindible per a realitzar qualsevol tipus d’investigació. També és important per a aquesta teoria la distinció entre gènere i sexe. El gènere és una categoria social que implica una organització desigual de la societat segons el sexe i discriminatòria per a les dones (sexe social). El sexe faria referència a les diferències biològiques,  sense cap relació amb lo social (sexe biològic). La identitat femenina i masculina es transmet en el procés cultural.

 

No hi ha un únic model genèric masculí i femení, encara que  tots  ells tenen punts en comú. Per altra banda hi ha societats amb més de dos gèneres com entre el poble pokot de Kenya, on existeix una posició intermèdia anomenada serer, o entre el poble navajo on hi ha els/les nadles. En el primer cas les persones serer no són acceptades per la comunitat i en el segon cas les persones nadles gaudeixen de privilegis especials.

 

Les relacions de gènere són dinàmiques, i, per tant, històricament variables. Hem de tenir en compte el sistema de valors masculí/femení a l’hora de realitzar qualsevol estudi sociològic, recerca històrica o anàlisi de la realitat social, la qual cosa és especialment interessant quan estudiem els moviments reivindicatius, doncs en funció d’això podem fer palès el major o menor protagonisme de les dones. Un exemple seria la rellevant participació i acció de les dones en les protestes populars, com els motins de subsistències a l’Edat Moderna, i el fet de què alguns homes es disfressaven de dones per actuar en aquests motins.

 

Una vegada definit el concepte de gènere entrarem en les implicacions i relacions que pot tenir amb el concepte de classe. Per a les autores més representatives d’aquest a teoria, com Joan W. Scott, Joan Kelly i altres, els factors classe social i gènere estan interrelacionats. No es pot analitzar la classe al marge del gènere, i a la vegada el fet que les dones pertanyin a classes socials diferents estructura el significat que el gènere té per a  elles, donant lloc a diferències en la construcció dels models de gènere. Per a Joan W. Scott és important estudiar la diferència genèrica en la formació de la classe, i proposa fer-ho a través de la construcció del significat social i polític del llenguatge: “Si el significado se construye en términos de diferencia (…) entonces la diferencia sexual es una forma importante de especificar o establecer el significado”, mitjançant l’organització, l’analogia, la metàfora, i la legitimació d’altres relacions en el llenguatge. Posa com a exemples el concepte de propietat pel treball encunyat per Locke i posteriorment assumit pels cartistes. Aquests en justificar les seves reivindicacions a partir d’aquest concepte estaven construint una identitat masculina de la propietat, doncs ells, homes treballadors eren propietaris del seu salari, a l‘igual que els industrials eren propietaris del seu capital (la propietat és bàsicament masculina perquè el salari de les dones és propietat del pare o del marit). A diferència dels socialistes utòpics, com Fourier, que donaven cabuda a un concepte més ampli i igualitari de la classe, els cartistes evolucionaran cap a una concepció masculina de la classe tot fent invisible la diferència sexual al presentar la classe com a concepte universal. D’aquesta manera s’ignora la situació específica de les dones que automàticament hi són excloses, tot i els intents de tenir-les en compte i que no van reeixir donada la base excloent de la que partia. El gènere, a diferència de la classe, es presenta com una diferenciació sexual natural. En aquest sentit podem dir el mateix sobre l’ètnia, que també es presenta com una diferència d’origen natural. Aquí podem inserir la conclusió de Bryan D. Palmer sobre la classe com “un desarrollo difícil de comprender porque (…) reproduce el orden social al mismo tiempo que lo desafía”.

 

Sobre les classes socials són interessants els estudis de Owen Jones i Vicenç Navarro. En l’ofensiva neoliberal que ha arrasat el món i que va arribar a Europa amb Margaret Thatcher, els think tanks neoliberals han pressionat per acabar amb la consciència de classe i reduir-lo tot a l’individu, culpabilitzant la gent pobre de la seva situació i fent creure que ja no hi ha classes i/o que la majoria de la població és classe mitjana. Vicenç Navarro mostra la fal·làcia d’aquesta afirmació quan afirma que “la definición de la mayoría de la población como clase media no es inocente. Por extraño que parezca, responde a un proyecto político profundamente conservador que intenta, por todos los medios, la desaparición de las categorías de clase social de los análisis sociales científicos (que derivan de todas las tradiciones sociológicas, desde Marx a Weber) y sobre todo de la categoría de lucha de clases, categorías definidas como “anticuadas” por la sabiduría convencional que se reproduce también  entre las izquierdas”. Si tens problemes, és perquè no has sabut fer el que havies de fer o perquè no vals, ets gandul/a, etc, com mostra el treball de Owen Jones sobre la demonització de la classe obrera.

 

Tanmateix, Owen Jones ha estat criticat per no prestar tanta atenció als barris obrers d’immigrants com als barris d’obrers d’origen britànic i, per tant, blancs. Aquests crítics diuen que si hagués prestat aquesta mateixa atenció també als barris d’immigrants hagués comprovat que malgrat el fet de viure al Regne Unit durant generacions, molts són considerats gairebé com sempiterns immigrants i, al mateix temps, el sistema multicultural prevalent al Regne Unit, que, com hem vist en el curs, ha estat incapaç de crear vincles entre tots els grups i amb la cultura receptora, ha construït uns barris molt fragmentats i amb poca relació de solidaritat entre ells.

 

D’altra banda l’etnicitat, que seria la identificació que una persona té sobre sí mateixa o altres sobre ella en relació a un grup amb ascendència i trets culturals compartits, va sovint lligada a l’etnocentrisme, que es basaria en l’actitud o la creença de que un grup ètnic o cultural és superior a un altre. L’etnocentrisme està estretament lligat al racisme i la xenofòbia però no necessàriament és sempre conscient. En aquest aspecte, i continuant amb la correlació entre gènere, classe i ètnia, és interessant l’anàlisi de Vandana Shiva i Maria Mies sobre el control sobre el cos de les dones des del poder capitalista patriarcal, i el rol dins d’aquest poder de les multinacionals farmacèutiques, de l’anticoncepció i la reproducció assistida, i com s’utilitza i es construeix un discurs diferent segons es tracti de dones occidentals, on es parla de donar llibertat –tot i que aquestes autores la qüestionen- i, en canvi, s’aprofita per utilitzar les dones de països en vies de desenvolupament com a conills d’índies per a les proves farmacològiques al mateix temps que s’engeguen campanyes d’esterilització forçosa, obligant les dones a sotmetre’s per subsistir.

 

La globalització i l’economia neoliberal, que han desarrelat i expulsat milions de persones dels seus països d’origen, i que, a la vegada, han empobrit les poblacions blanques europees i nord-americanes, prèvia destrucció de les xarxes de solidaritat populars en ares al consumisme i l’individualisme, han aconseguit, no només desarticular les lluites obreres (almenys fins a cert punt), sinó que també, en fer això, han facilitat l’entrada dels discursos neofeixistes, racistes i xenòfobs, però també sexistes. La manipulació del discurs pel neofeixisme, facilitat pel sistema capitalista, que prefereix aquesta sortida a una alternativa realment igualitària, i la seva gran presència mediàtica, han facilitat l’auge d’aquests moviments tant a Europa com als EUA. En aquest sentit, s’instrumentalitza des d’una dreta sexista els casos de violació quan interessa perjudicar i acusar un grup ètnic determinat per alimentar el racisme i la xenofòbia, com és el cas de les violacions a Colònia per cap d’any de 2015/16, acusant als refugiats falsament. Aquestes acusacions aparentment defensant les dones els feien els mateixos grups que, quan el violador és un home blanc, qüestionant la versió de la víctima i argumenten que ella va consentir. Avui dia, l’argument del consentiment és sempre present, fins i tot quan la víctima ha estat assassinada, com és el cas d’una noia amb depressió que en el parc “María Luisa” de Sevilla o una noia de 16 anys a la platja de la Mar Bella de Barcelona, ambdós aquest estiu. Tanmateix si l’agressor hagués estat un immigrant no blanc o se li hagués pogut acusar, la cosa canvia.

 

Les dones immigrants i pobres s’enfronten, doncs, a una triple exclusió, com diu Angela Davis  en el seu llibre titulat “Women, Race and Class”. El que significa que en la societat global s’interseccionen aquestes tres categories amb diferents formes de discriminació, mentre que dins del grup ètnic, i també des de la visió patriarcal de les institucions, són invisibilitzades en els moments en què han estat protagonistes actives, com quan, per exemple, la gent desconeix que una gran part de les membres de les panteres negres eren dones, segons Angela Davis: “En realidad, no debería sorprendernos excesivamente saber que la mayoría de militantes de las Panteras Negras eran mujeres, de la misma manera que no deberíamos sorprendernos por el papel fundamental que las mujeres jugaron dentro del Movimiento por la Libertad del Sur. Lo que sí resulta sorprendente es que medio siglo más tarde sigamos cautivos de visiones históricamente obsoletas sobre el liderazgo carismático masculino. Históricamente, los paradigmas asociados al liderazgo de las mujeres –desde Ella Baker hasta Ericka Huggins– han tendido a enfatizar el liderazgo colectivo por encima del individualista. Los jóvenes de los actuales movimientos radicales están priorizando el liderazgo de las mujeres, el liderazgo queer y el liderazgo de las colectividades.” Estaria d’acord amb Davis en què hem de construir un discurs radical de crítica i alternativa política per desmantellar les estructures del patriarcat capitalista des d’un programa feminista amb aliança transversal amb altres moviments per acabar amb les desigualtats per raó de sexe, classe, ètnia, orientació sexual o procedència. En aquest mateix sentit anirien les propostes de Silvia Federici, Maria Mies i Vandana Shiva.

 

CONCEPTES IMPORTANTS

 

Altres conceptes que considero molt importants en aquest anàlisi són:

 

  • El concepte de patriarcat. Aquest és un dels conceptes més utilitzats per a explicar el sistema social que oprimeix i subordina les dones. El patriarcat, no considerat en la seva definició limitada i tradicional derivada de les lleis gregues i romanes, sinó en un sentit més ampli és, segons Gerda Lerner “la manifestació i la institucionalització del domini MASCULÍ sobre les dones i els nens de la família i la ampliació d’aquest domini masculí sobre les dones a la societat en general. Això implica que els homes detecten el poder en totes les institucions importants de la societat en general i que priva les dones d’accedir-hi. No implica que les dones no tinguin cap tipus de poder o que se’ls hagi privat per complet de drets, influència i recursos”. Aquest concepte va originar un debat ampli entre les pensadores feministes. Sheila Rowbotham en un principi el va criticar argumentant que es tracta d’un concepte rígid, que no permet el canvi social: “… la paraula patriarcat denota els seus propis problemes. Denota una forma universal i històrica d’opressió que ens torna a la biologia i d’aquesta manera enfosqueix la necessitat de reconèixer no només les diferències biològiques, sinó també la multiplicitat de maneres en que les societats han definit el gènere…”. Tanmateix la majoria de les autores no han donat suport a aquesta opinió i pensen que “patriarcat” és un concepte útil per a explicar la subordinació de les dones en les societats històriques, per a designar aquest sistema que oprimeix les dones. Personalment considero útil utilitzar el terme patriarcat, o millor, ordre socio-simbòlic patriarcal.

 

  • Sexisme i androcentrisme. Considerem, seguint a Amparo Moreno, que el concepte “androcentrisme” és més ampli i complet que el de sexisme. E1 concepte de sexisme només ens diu que existeix una relació de dominació de les dones per part dels homes. Androcentrisme vol dir que tot el discurs i valors de la societat es centren entorn a l’home/mascle blanc, de classe alta. Tot el que no forma part d’aquest “natural superior masculí” és subordinat o és irrellevant i marginal, com  si no existís. Es a dir, aquí  entren també conceptes com classe social o etnocentrisme. Hi ha una relació inherent al sistema de valors i a la jerarquia dominant entre les diferències de classe, de gènere i de raça (etnocentrisme)

 

  • El llenguatge ajuda a mantenir aquest sistema de coses. El llenguatge és sexista i androcèntric, tant si ens referim al llenguatge vulgar, el literari o el científic. Aquest és especialment perillós pel seu vernís d’imparcialitat. El llenguatge científic, com els altres, continua mantenint l’ambigüitat que comporta la utilització del masculí com a genèric (A. Moreno ens dóna nombrosos exemples en què es fa palesa aquesta ambigüitat).

 

Què hem de considerar prioritari a l’hora d’investigar la realitat, històrica o present, i oferir alternatives? Alguns/es posen la classe per davant d’altres categories com el gènere o l’ètnia? Tanmateix, hem de considerar que hi ha una implicació total entre totes aquestes categories, per això s’han d’analitzar conjuntament. Subscrivint l’opinió d’Scott “Una/o no puede analizar la política al margen del género, la sexualidad, la familia.” Mentre que totes les dones pel fet de ser-ho tenen condicionants específics que les afecten i ocupen, en general, un lloc secundari respecte als homes de la mateixa classe social, no podem oblidar que el pertànyer a una classe social o a una altra implica que les dones no constituïm un grup social homogeni, sinó que es donen variacions de dominació/subordinació d’acord amb la classe a la que es pertany alhora, aquesta estructura el significat que el gènere té per a ella. El mateix es pot dir respecte a l’ètnia o el fet de pertànyer a una minoria immigrant. Per exemple, com a historiadora, en analitzar el material històric, he observat que de vegades la diferenciació genèrica és més rellevant que la de classe, com a les transmissions de la propietat en les famílies catalanes del s. XVIII, en què en alguns casos es pot preferir un hereu baró empobrit que una pubilla. D’altres sembla més rellevant la diferenciació de classe, com ara el cas de l’actitud de moltes dones de classe alta, subordinades però no explotades, que semblen acceptar, amb condicions, el rol tradicional femení, o les que protagonitzaren moviments contraris a Allende abans del cop d’estat de Pinochet. En aquest aspecte són interessants els treballs de Lourdes Benería i Temma Kaplan.

 

Respecte a la teoria dels gèneres, tot i ser un model interpretatiu útil, té el límit de no sobrepassar l’aspecte relacional, la qual cosa obstaculitza l’estudi de genealogies femenines i de les relacions entre dones, donat  que no prescindeix mai del referent masculí i resulta insuficient. Es queda en el model de la igualtat, que acaba sent un frau per a la llibertat femenina, com desenvoluparà més endavant Milagros Rivera, dins de la teoria de la diferència sexual. Altres teòriques feministes també han vist aquest problema, i el fet que la teoria dels gèneres s’ha lligat a l’anomenat feminisme de la igualtat, el que en realitat pot resultar en tenir com a model a l’home blanc de classe mitjana, el que no resol la discriminació sinó que la disfressa. Per això, per exemple,  moltes feministes prefereixen parlar de violència masclista en comptes de violència de gènere.

 

BIBLIOGRAFIA

BENERIA, Lourdes. Género, desarrollo y globalización: por una ciencia económica para todas las personas, Barcelona, Hacer Editorial, 2009.

 

COLLINS, Patricia Hill. “Toward a New Vision: Race, Class and Gender as Categories of Analysis and Connection.” Race, Sex & Class, 1, 1993, pp. 25-45.

 

DAVIS, Angela. “Raza, género y clase son elementos entrelazados”, Periódico Diagonal, 8-21 setembre 2016, pp. 22-24.

 

EXPÓSITO MOLINA, Carmen. “¿Qué es eso de la interseccionalidad? Aproximación al tratamiento de la diversidad desde la perspectiva de género en España”, Investigaciones Feministas,  Vol. 3, 2012, pp. 203-222.

 

FEDERICI, Silvia. Calibán y la bruja. Mujeres, cuerpo y acumulación originaria, Madrid, Ed. Traficantes de Sueños, 2014.

 

GIMENEZ, Martha E. “Marxism, and Class, Gender, and Race: Rethinking the Trilogy”, Race, Gender & Class, Vol. 8, No. 2, 2001, pp. 23-33.

 

IZQUIERDO, M. Jesús. Las, los. les (lis, lus). El sistema sexo/género y la mujer como sujeto de transformación social,  Barcelona,  Editorial LaSal, 1985.

 

JONES,  Owen. “Se utilizan casos individuales para condenar a una clase social”, Diagonal, 23/6/2014. https://www.diagonalperiodico.net/culturas/23243-se-utilizan-casos-individuales-para-condenar-clase-social.html (consultat 16/12/2016).

 

KAPLAN, Temma.  “Female Consciousness and Collective Action: The Case of Barcelona, 1910-1918”, Signs, vol. 7 no. 3, primavera 1982, pp. 545-550.

 

LERNER, Gerda. The Creation of Patriarchy, New York/ Oxford, Oxford University Press, 1986.

 

MIES, Maria; SHIVA, Vandana. Ecofeminismo, Barcelona, Editorial Icària, 2014.

 

NAVARRO,  Vicenç,  “¿Existen clases sociales? Y ¿hay conflicto entre ellas?”,  Diario Público, 17 setembre 2013, http://www.vnavarro.org/?p=694 (consultat 16/12/2016).

 

ROBOWTHAM, Sheila: “Lo malo del patriarcado”,  a DDAA. Historia popular y  teoría socialista,  Barcelona, Editorial Crítica, 1984, pp. 248-256.

 

SCOTT, Joan W.: “Gender: A Useful Category of Historical Analysis”, The American Historical Review no. 91, 1986, pp. 1053-1075.

 

SCOTT, J.W.; PALMER, B.D.; STANSELL, C.; RABINBACH,               A.: “Lenguaje, género e historia de la clase obrera”,Historia Social, no. 4, Primavera-estiu 1989.

Posted in General | Leave a Comment »

Damià amb sa mare

Posted by lafrontissa a 29/03/2017

Fa cosa d’un any, una dona va demanar ajut a la nostra entitat perquè li volien retirar la custodia del seu fill, adduint que la dona tenia una malaltia mental no diagnosticada ni tractada.

Aquest diagnòstic fantasma no anava acompanyat de cap informe mèdic.  Tot eren un seguit de suposicions, rumors i excuses sota la boira de la confidencialitat.

El dia 9 de maig a aquesta dona, la Rosa Gómez, li varen arrabassar el fill  dels braços sense més miraments.

El cas en el seu dia ja va esser publicat per diferents mitjans de comunicació.

Durant tot aquest temps la Rosa no ha deixat de lluitar per demostrar la injustícia que estava cometent la DGIA amb aquest nen i  la seva mare.

Nosaltres a part de recolzar-la i solidaritzar-nos amb ella poca cosa més hem pogut fer donat que aquesta administració és poderosa, inamovible i inflexible, i nosaltres som una organització petita i local., Això sí,  hem seguit fil per randa tot el procés amb absoluta incredulitat de veure com funciona un sistema que castiga indiscriminadament a les dones, en allò que més les pot ferir.

Per què? Per haver estat maltractades i haver denunciat o bé pel contrari per no haver-ho fet, per cuidar en excés a la seva canalla o per fer-ho poc.

Per mitjà d’aquest cas ens hem assabentat d’altres casos, de la diferència de   criteris alhora de jutjar la idoneïtat de les famílies, i sobre tot, de la impunitat amb la quals funciona aquesta administració tant poderosa.

La lluita d’aquesta dona, val a dir, ha estat mol molesta  per administracions, grups polítics, advocats/es…

Per fi ha guanyat la batalla, en aparença, doncs l’administració està pensant en tornar el nen al pare, del qual va fugir la mare per maltractaments i que està a l’ombra d’aquest procés estrany, envoltat de misteri i falsedats.

Està clar que aquest senyor no ha mogut un dit per rescatar al seu fill del centre, que no ha acomplert amb el règim de visites que tenia assignat i en canvi ara, consideren que és el pare idoni per fer-se càrrec del fill.

Amb això es tancaria el cercle de maltractament institucional acabant per donar l’arma perquè el pare continuï maltractant  a la mare mitjançant la violència vicària. Com sempre, les dones hem de demostrar-ho tot amb proves impossibles, mentre que els homes no cal que demostrin res perquè són creguts pel simple fet de ser homes, que és el mateix que dir que en la societat patriarcal són considerats més éssers humans que les humanes.

Seria una bona venjança, un bon castic per gosadia de la Rosa, haver-se enfrontat amb l’administració i alhora seria un avís per a navegants i navegantes.

 

Posted in General | Leave a Comment »

Moció aprovada

Posted by lafrontissa a 20/03/2017

La següent moció, elaborada per La Frontissa, va ser aprovada per unanimitat en el ple de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del passat 13 de març.

 

Moció de l’ Associació de Dones La Frontissa sobre el paper de Serveis Socials en els casos que puguin implicar retirades de tutela de menors

 

Cada dia són excloses del sistema més persones del que nosaltres  entenem com a  vida digna, per anar a parar a una marató d’aconseguir recursos mínims que les ajudin a subsistir: un lloc i un horari per poder prendre un cafè o un got de llet a primera hora del matí, un altre lloc per dinar, un altre lloc per dormir. I nedar contra corrent per aconseguir sortir del bucle i tornar com a mínim a l’estatus anterior,  la qual cosa sembla cada vegada més inaccessible. Provenen del nostre sistema: econòmic, classista, racista i patriarcal.

Per tant des de La Frontissa demanem complicitat política, professional i social. I la cerquem per mitjà d’aquesta moció. Explicar el que observem i escoltem a les dones i les seves famílies, ateses des de l’acompanyament terapèutic  de la nostra associació:  Què ens diuen?. I una altra: què és el que en farem?

Ens referim a les seves queixes sobre: Informes  basats  criteris establerts abans que en diagnosis o tractament psicològic; Elaboracions d’informes mèdics i diagnosis sense visites ni observacions, sense cap tractament ni seguiment, obviant el principi bàsic d’economia en Salut Mental i que serveixen per prendre decisions en perjudici de la sostenibilitat, dels recursos propis de les persones;   Valoracions a partir d’indicadors interns que no contemplen  els processos de dol i estats de xoc, avocant a  mares que es troben a la vora de perdre els seus fills que siguin receptives – passives; actituds que poden donar lloc a què dones i famílies se sentin amenaçades amb la pèrdua de custòdia de filles o fills.

 

Ara bé, des de La Frontissa no  considerem que els fets esmentats anteriorment es derivin de decisions úniques i  individuals del personal que treballa a Serveis Socials. Més aviat creiem que  són pròpies de l’aplicació de  la  Llei  14/2010 de 27 de maig : Llei de Drets i oportunitats de la infància i l’ adolescència; els reglaments i protocols que la concreten o altres afectacions externes i en tot cas autoritats superiors a l’àmbit municipal, les causants d’ aquests fets.

Avui,  no estem soles en defensar aquesta posició tal i com es va veure en e Ple del Parlament de Catalunya de 26 de gener de 2017 on les diputades Gemma Lienas i M.Gabriela Serra van fer dues intervencions molt detallades sobre les actuacions de la Direcció General d’ Atenció a La Infància i Adolescència.

 

Per tal que el nostre municipi sigui pioner en la millora dels serveis relacionats amb aquest tema i que aquesta millora redundi en benefici dels menors, les mares, les famílies, el personal de Serveis Socials i la ciutadania en general proposem:

  1. AUGMENTAR la dotació pressupostària municipal a l’Àrea  de SERVEIS SOCIALS MUNICIPALS per atendre les necessitats relatades i les mesures escrites, en els punts que segueixen aquest apartat dels acords. Alhora cercar i demanar a les instàncies que calgui recursos de tota mena per aconseguir minimitzar el màxim les conseqüències de la mal anomenada crisi econòmica.

 

  1. CREAR un dispositiu d’Acompanyament professional adreçat a personal de Serveis Socials amb calendari, espai, programació anual, i amb dotació pressupostària. Els objectius del qual siguin: impartir formació transversal i  seminaris específics, atendre a la necessitat de  reciclatge continu, analitzar casos per ampliar la seva valoració, preparar material per a transferir com a bones pràctiques a altres professionals i  mesures d’avaluació contínua i resolució d’incidències. Com a GARANT DEL TREBALL PRIORITZANT EL  SUPORT A LA FAMÍLIA, ens referim a recursos d’autonomia i teràpia..VOLEM  que  en famílies que pateixen algun tipus de desestructuració per la causa que sigui, els recursos s’ inverteixin en el nucli de convivència, a fi que ningú no perdi els llaços afectius i propiciar que la canalla arribi a persona adulta sense traumes ni pèrdues. En aquest sentit incorporar ja com a criteri de treball al Serveis Socials Municipals els dos punts de les recomanacions de la Comissió Europea citats al punt 5 d’aquest apartat.

 

  1. REVISAR els protocols massa llargs i feixucs per resoldre les situacions d’emergència i que aboquen les usuàries a cercar solucions desesperades que poden agreujar més la seva situació. REVISAR l’ aplicació dels indicadors usats per l’avaluació del risc, per evitar que hi hagi  biaix de gènere , cultural, o de context social.
  1. INFORMAR  suficientment els recursos existents a la comarca i província de suport a famílies i a dones. Actualització pàgina web. Així com material de difusió per tothom que accedeixi a SS. Fer un llistat de prestacions a les que poden accedir dones i famílies en situació vulnerable que inclogui els criteris objectius que permetin accedir-hi .

D’ acord amb la Llei 5/2008 del 24 d’abril de 2008,del dret de les dones a eradicar la violència masclista, Títol 3. Dels drets de les dones en situacions de violència masclista a la prevenció, l’atenció, l’ assistència, la protecció, la recuperació i la reparació integral. Donar prioritat a les dones en aquesta situació a accedir a tots els ajuts abans esmentats, prioritat que s’ incrementarà si tenen menors al seu càrrec

 

  1. Instar el Parlament de Catalunya a modificar la Llei 14/2010 de 27 de maig : Llei de Drets i oportunitats de la infància i l’ adolescència d’ acord amb les recomanacions de la Comissió Europea de 20 de febrer de 2013: “Invertir en la infancia: romper el ciclo  de les desventajas”.

D’ aquestes recomanacions volem citar-ne dues de l’ apartat 2.2 que citem en castellà que és l’idioma en què hem consultat el document per tal que una traducció no experta no n’alteri el significat.

“Garantizar que la pobreza no sea nunca la única justificación para retirar la custodia; intentar que los niños permanezcan bajo la custodia de sus padres o vuelvan a estarlo, por ejemplo corrigiendo las carencias materiales de la família”.

“Garantizar un control adecuado de la derivación a servicios sociales para evitar en la medida de lo posible que los niños sean colocados en instituciones y establecer revisiones periódicas en caso que no haya podido evitar”

 Moltes gràcies.

 

Posted in General | Leave a Comment »

Guerra Contra Les Dones. Article del 8 de març i convocatòria a la manifestació.

Posted by lafrontissa a 06/03/2017

No és només la  violència masclista, no són només els assassins i maltractadors, la premsa, la judicatura, la policia. Són també les notícies sobre dones que “moren”, sobre falses denúncies, els jutges que neguen que la violència masclista existeixi, la policia que de vegades no agafa denúncies o fa atestats que criminalitzen les víctimes, no sempre, però massa sovint. Són els serveis que les han de donar suport convertits en eines de control de classe i de gènere, on les dones maltractades i pobres poden veure’s sotmeses a qüestionaris sobre els seus costums i les seves amistats, uns qüestionaris que moltes de nosaltres no podríem afrontar si ens  trobéssim en la necessitat de demanar ajut social i que atempten contra la llibertat de pensament.

Una parella maltractadora pot, en qualsevol moment, denunciar-te per qualsevol cosa. Pot dir que el teu fill dorm assegut, la teva filla va faltar uns dies a escola, fins i tot potser que el pare dels teus fills els maltracti i algú passi una informació, real o no, amb la qual la DGAIA, per exemple, pren els fills que vas tenir amb ell i un altre que tens amb una altra parella amb la qual portes una vida ben normal. Pots acabar acusada, administrativament i sense possibilitat legal de defensa, de coses tan peregrines com Síndrome d’ Alienació Parental o Preocupació Mòrbida. No vols deixar les teves filles o els teus fills en mans d’ un maltractador i això té un preu.

T’ acusen de drogoaddicta i quan demostres amb proves fefaents que no ho ets ni ho has estat mai, t’ acusen d’ una altra cosa. No hi ha pel mig cap decisió judicial, cap peritatge,  tan sols decisions administratives preses per persones sotmeses també a fortes pressions. Un psiquiatra que no t’ha vist en dos anys pot declarar tranquil·lament que ets psicòtica i quan li ho preguntes diu que ho fa perquè així li ho va demanar la DGAIA.

Aquesta gent es presenta a l’hospital on acabes de parir i es porten el teu nadó, no cal que tinguis cap denúncia per abús  o maltractament dels teus fills. És suficient que siguis mare soltera, jove o pobre, o que ja hi siguis als seus fitxers. Està dit que mai la pobresa pot ser causa de retirada de custòdia; però si t’ has quedat sense feina i sense casa, no és segur que rebis cap ajut, al contrari tens moltes oportunitats perquè et prenguin els fills/es sota l’ acusació de negligència.

Quan  tu i els teus fills o filles han caigut en mans de la DGAIA et trobes dins un laberint administratiu i judicial, on la teva filla o el teu fill és l’hostatge que esgrimeixen en contra teva. Cal tenir molta força moral, molta estabilitat psicològica, recolzament familiar i social i diners. Els diners són imprescindibles, és difícil trobar advocats capaços d’ enfrontar-se a la DGAIA, i jutges. La DGAIA té, fins ara, tot el poder de l’administració, formes i estructures heretades d’ aquells orfenats del franquisme on es robaven criatures o nens i nenes. Ara no se’n amaguen i tot és legal, recolzat per tota mena de protocols.

Cada menor tutelat suposa per la ·DGAIA un ingrés mínim de 4.000 euros mensuals, que cobra una fundació sense ànim de lucre, i  que fàcilment estarà lligada a institucions ben catòliques i fora de tota sospita.  En aquesta institució el nen o la nena vestirà roba de segona mà, rebrà menjar de bancs d’ aliments, si té sort i és menor de 6 anys passarà a una família d’ acollida, que no rebrà ni de lluny els 4.000 euros assignats.

Al Parlament de Catalunya s’ han denunciat aquestes situacions, i altres relacionades, s’ ha votat per canviar el sistema, però la conselleria demana més famílies d’ acollida, no es proposa deixar als menors on han de ser en la majoria dels casos, amb les seves mares i amb les seves famílies, que puguin rebre, si cal, una part d’ aquests 4.000 euros que amb tanta facilitat ingressen les fundacions “sense ànim de lucre”.

La Guerra Contra les Dones,  a qualsevol lloc del món i sota diferents formes, té com a objectiu la destrucció del teixit social per augmentar la  divisió i la indefensió de la població. Proporcionar a homes de classes populars una enemiga interna amb qui descarregar la frustració, fer negoci de la vulneració dels nostres drets i deixar-nos a totes i tots indefensos davant els interessos de la banca i les grans empreses que s’amaguen darrere  la majoria dels go

 

Posted in General | Leave a Comment »

El Casal de Dones denuncia els feminicidis.

Posted by lafrontissa a 16/02/2017

No sembla que cap institució, cap autoritat es vegi amb cor d’ aturar-ho, o tingui interès a fer-ho. Vint i sis feminicidis des de el 25 de novembre, set confirmats durant els primers 15 dies de febrer, un assassinat cada dos dies.  Des del Casal de Dones vam fer un acte de denúncia el dia 15 a les 18 hores ala cruïlla Rambla amb Francesc Macià. Vam llegir la versió lliure del poema  de M. Niemöller feta per dones de La Frontissa.

 

img-20170215-wa0017

Van matar a una prostituta

i no vaig dir res perquè jo no soc prostituta.

Van matar a una captaire

i no vaig dir res perque jo no soc una captaire.

Van matar a una lesbiana
i no vaig dir res perque jo no soc una lesbiana.

Van matar a una drogadicta
i no vaig dir res perque jo no soc una drogadicta.

Van matar a una estranjera
i no vaig dir res perque jo soc de casa.

Van matar a una divorciada
i no vaig dir res perque jo no estic divorciada.

Van matar una dona que no havia posat denuncia
i no vaig dir res perque jo no tinc problemes de parella.

Van matar una dona que havia posat denuncia

i no vaig dir res perquè jo no soc policia.

Van matar una dona sense estudis
i no vaig dir res perquè jo tinc el certificat

Van matar una metgessa
i no vaig dir res perque jo no tinc estudis superiors.

Van matar una trans
i no vaig dir res perquè jo no les entenc.

Van matar una mare i els seus fills
i no vaig dir res perquè jo no soc mare ni tinc fills.

Van matar una dona jove
i no vaig dir res perquè jo no soc jove.

Van matar una dona gran
i no vaig dir res perque jo no soc gran.

Van matar a una amiga i al seu company
i no vaig dir res perquè no sabia qué dir.

El seu ex va matar la meva dona devant meu,
i no vaig dir res, perquè vaig ser el següent.

Tampoc cap home no va dir res

img_20170215_180740-1

Vam llegit també un resum del manifest de l’ associació de Dones VelaLuz, que estan en vaga de fam a la Porta del sol de Madrid.

 

Impulsar la Llei Integral contra la Violència Masclista on es contempli el feminicidi i que afegeixi l’ explotació sexual  i altres tipus de violència.

Donar a les víctimes de violència masclista el mateix tracte que a les víctimes del Terrorisme.

Reconèixer com a víctimes les mares que han vist assassinats els seus filles o filles i a l’entorn de les víctimes.

Videograbació de les declaracions de menors per tal d’ evitar la revictimització. Impedir en casos de violència masclista la Custòdia compartida . Pèrdua de la pàtria potestat i del dret a visites dels maltractadors

Recuperació de les víctimes, dones i menors, finançada per l’estat i 100% de pensió d’ orfandat per als menors.

Revisió d’ expedients de retirada de  custòdia de menors a víctimes de violència masclista per motius econòmics  i reconstrucció del grup familiar.

Eliminació de la mediació entre agressors i víctimes.

Revisió i anul·lació d’ expedients a víctimes de violència masclista on consti la Síndrome d’ Alienació  Parental.

Aplicació del Protocol d’ Estambul.

Fi del maltractament institucional i formació en temes de gènere per totes les institucions públiques que tractin amb temes de violència masclista.

Escoltar les veus de les dones a l’hora de fer un Pacte d’ Estat contra la violència masclista.

Des d’aquí, avui fem nostre aquest manifest i hi donem suport.

Podeu consultar  la notícia i trobar l’enllaç per a  signar el manifest sencer aquí

Agraïm el suport de tothom i desitgem no haver de tornar a fer actes com aquest.

 

 

Posted in General | Leave a Comment »

Torró amarg

Posted by lafrontissa a 05/01/2017

TORRÓ AMARG

Siguem persones creients o no i  malgrat la religió que practiquem, la veritat es que el calendari laboral ens dóna uns dies d’esbarjo per a una part de la ciutadania, i un excés de feina per altres.

També i  malgrat estiguem en contra de la febre consumista d’aquests dies, és veritat que no ens lliurem d’algun dinar passat de colesterol perquè és difícil renunciar a un dolç tant genuí com el torró.

Torró amarg per cert doncs a aquestes dates tampoc s’han aturat els feminicidis ni els assassinats masclistes: Uns dies abans de Nadal, ens vàrem manifestar a la Rambla de la nostre ciutat per què havien   assassinat 3 dones en 48 hores per això en el Ple Municipal s’havia fet  un minut de silenci.

El 25 de desembre encara que fos Nadal ja teníem una llista de víctimes per penjar a la Plaça. De la Vila, i encetem el 2017 amb dues assassinades més. Aquí hauríem de dir presumptes, però no tenim esma d’esser políticament correctes a aquestes alçades.

A nosaltres el torró en ha resultat amarg, amarg per que darrera d’aquest assassinats n’hi ha uns fonaments construïts a base de patriarcat, masclisme i també classisme, racisme, menyspreu, ignorància i sobre tot indiferència.

Resulta indiferent que a una dona la maltractin la parella o ex parella, a la feina, a l’escola, a la família, a l’administració, a la sanitat, dins la família, les amistats, el veïnatge o qualsevol que es cregui amb poder d’agredir-te físicament , psíquica o verbal;  pel fet d’ésser una dona.

Sempre pensem que aquestes coses passen a altres llocs a altres dones però si tenim a prop del nostre entorn afectiu dones: mares, filles, germanes, amigues, companyes, … poden esser víctimes en qualsevol lloc o moment. A les hores el nostre torró també serà amarg.

 

No mirem cap un altre banda, no ens rentem les mans, no ens creiem superiors.

La indiferència mata.

M. Pau Munuera Pérez

Associació de Dones la Frontissa

 

Posted in General | Leave a Comment »

Denunciem el feminicidi i els silencis

Posted by lafrontissa a 21/12/2016

 

img-20161221-wa0018

 

 

 

Van matar a una prostituta

i no vaig dir res perque jo no soc prostituta.

Van matar a una captaire

i no vaig dir res perque jo no soc una captaire.

Van matar a una lesbiana
i no vaig dir res perque jo no soc una lesbiana.

Van matar a una drogadicta
i no vaig dir res perque jo no soc una drogadicta.

Van matar a una estranjera
i no vaig dir res perque jo soc de casa.

Van matar a una divorciada
i no vaig dir res perque jo no estic divorciada.

Van matar una dona que no havia posat denuncia
i no vaig dir res perque jo no tinc problemes de parella.

Van matar una dona que havia posat denuncia

i no vaig dir res perque jo no soc policia.

Van matar una dona sense estudis
i no vaig dir res perque jo tinc el certificat

Van matar una metgessa
i no vaig dir res perque jo no tinc estudis superiors.

Van matar una trans
i no vaig dir res perque jo no les entenc.

Van matar una mare i els seus fills
i no vaig dir res perque jo no soc mare ni tinc fills.

Van matar una dona jove
i no vaig dir res perque jo no soc jove.

Van matar una dona gran
i no vaig dir res perque jo no soc gran.

Van matar a una amiga i al seu company
i no vaig dir res perque no sabia qué dir.

El seu ex va matar la meva dona devant meu,
i no vaig dir res, perque vaig ser el següent,

i tampoc cap home va dir res.

Versió lliure del poema de M.Niemöller feta per Pepa Castelló .

Posted in General | Leave a Comment »