La Frontissa. Associació de Dones

Espai per compartir idees, coneixements i activitats

  • Mobilitzem-nos

    Defensem la democràcia i l'Estat de Benestar, llegint, produint i difonent informació sobre les causes i conseqüencies de la crisi econòmica i les solucions alternatives. Utilitzem les TIC per defensar els nostres drets.
  • Defensem la igualtat.

    Per a lluitar contra la violència masclista, defensem les polítiques d' igualtat
  • Jo decideixo. Jo desobeeixo

  • Donart 2017. Roser Oter Blasco. Habitar dins del Cor

Crisi en clau de dona

Posted by lafrontissa a 26/10/2010

La crisi en clau de dones.

 Ens repeteixen constantment que ens hem d’ estrènyer el cinturó però qui ha de fer aquest sacrifici?, la resposta és : les classes mitjanes i treballadores.

Les mesures dels governs europeus i per extensió del govern d’ Espanya, el país a la cua en salaris i drets socials,  tenen com a conseqüència que hem de pagar els excessos del poder econòmic i abonar amb les minses  rendes que tenim els estralls de la banca, la corrupció i la fuita de diners.

Però les dones som les que pagarem el preu més alt, perquè les mesures que s’imposen, mai és plantegen en clau de gènere.

Segons l’ Enquesta de Població Activa, les dones tenim una  menor taxa d’activitat: el 52’19% de les dones en edat de treballar per un sou ho fan, davant del 68.37% dels homes, la taxa d’atur de les dones és de 20.56%, davant del 19.72% dels homes, totes dues prou altes en qualsevol cas. Aquestes diferències en les dades del segon trimestre de 2010 no són producte de les crisi, sinó que existien abans i formen part de l’ estructura del mercat de treball .

Amb l’argument de manca de recursos públic es retallen els serveis adreçats a infants, persones malaltes i gent gran. Si les dones tenim els treballs més precaris i els salaris més baixos – el salari mitjà per hora de les dones era en l’any 2008 un 16% més baix que el dels homes-  serem les primeres en abandonar les funcions remunerades per fer-nos càrrec de la cura de les persones i la llar.

 Les mesures que vol implementar el govern  respecte a la reducció de les pensions, l’augment del temps de cotització i l’ampliació de l’edat de jubilació,  justificades per avançat  per l’estudi d’ economistes al servei dels bancs, caixes i asseguradores – que només pretenen crear el clima de por propici perquè optem pels plans de pensió privats-  perjudiquen especialment  les dones que per haver dedicat una part del seu temps a tasques de cura i atenció no pagades, tindran, a més a més, la recompensa d’una jubilació inexistent o molt precària.

Ara que es crea un model sòcio – econòmic  per tal que les classes mitjanes i treballadores paguem les despeses de la crisi,  els objectius són  un home adult, cap de família i treballador a temps més que complet amb  una companya, en tot cas subempleada i  que es farà càrrec de les tasques de intendència gratuïtament.

Per més que es parli de conciliació laboral i domèstica, d’equitat, de redistribució del temps,…la realitat es un altra de molt diferent. L’empresa privada cada vegada exigeix més dedicació horària a uns treballadors amenaçats d’ acomiadament i obligats a acceptar sous baixos;  per una altra banda, la retallada de salaris al funcionariat els treu poder adquisitiu i per tant prescindeixen de serveis que donen feina a d’altres persones, en molts casos dones.

Les persones que intenten defensar un lloc de treball autònom, desprès de llargues jornades de dedicació, sovint han de tancar portes, a causa de a la manca de suport de la banca als seus projectes i  al sistema de pagament, sobretot si són serveis adreçats a les administracions públiques. Parlem de la petita i mitjana empresa que és la que pot en aquest moments proporcionar llocs de treball, perquè ja sabem que  pràcticament no tenim ni gran indústria ni multinacionals autòctones. Tot això ens deixa un panorama totalment desolador.

Tenim un país  emergent en drets socials i laborals ara ens trobem en un greu índex de recessió que afecta de ple  les dones.

Si volem i podem treballar no podrem tenir família, això ja està reduint la natalitat  i podria ser que en uns quants anys no hi hagués prou mà d’obra que pugui aportar recursos a l’estat, per fer front a una societat envellida.

 Això és el que ens diuen els mateixos que, amb les seves polítiques i propostes, són precisament la causa d’aquest mal, i ens ho diuen només per aconseguir que continuem produint la mà d’obra a costa del nostre esforç no pagat, sense recursos públics i perdent l’oportunitat de cotitzar el suficient per gaudir d’una pensió digna quan siguem grans i que sense la qual estarem abocades a la més absoluta pobresa.

En les famílies castigades per l’atur les dones hauran de compaginar el paper que l’estat els està preparant amb treballs a hores o en negre. Continuarà així la situació que avui en dia encara pateixen moltes dones grans, que havent treballat no ho poden demostrar i malviuen amb les ridícules pensions que els queden del marit, si és que han estat casades. Si són solteres o han viscut en parella sense haver-se casat no tenen ni això, i del treball encara podran perdre l’ajut a la dependència quant ja no es puguin valer per elles mateixes.

Cal denunciar el masclisme imprès en totes les mesures de reducció de drets sòcio-laborals, que a nosaltres no ens passen desapercebuts, doncs representen un pas enrere que perjudica a dones i homes de la majoria de la població.

Quan el que haurien de ser drets, es converteixen en privilegis, s’haurà de classificar les persones que en tinguin accés. Aquests criteris poden ésser múltiples,  com ara classe social, edat, procedència, sexe, ideologia, orientació sexual,…

Una altra conseqüència directa de la crisis és l’augment d’assassinats de dones i la reducció del nombre de denúncies i una  de les causes és la dependència econòmica de la parella i la manca de recursos socials adreçat a dones maltractades.

No podem ésser un altre cop les víctimes d’una societat patriarcal, que perjudica també a la majoria dels homes, sinó que cal defensar els drets adquirits i els que ens manquen per aconseguir.

És el moment què totes les dones, i també els homes, més enllà d’ideologies, filosofies, orígens, classe social, edats o cultura ens unim amb una sola veu per cridar alt i fort NI UN PAS ENRERA

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: