La Frontissa. Associació de Dones

Espai per compartir idees, coneixements i activitats

  • Mobilitzem-nos

    Defensem la democràcia i l'Estat de Benestar, llegint, produint i difonent informació sobre les causes i conseqüencies de la crisi econòmica i les solucions alternatives. Utilitzem les TIC per defensar els nostres drets.
  • Defensem la igualtat.

    Per a lluitar contra la violència masclista, defensem les polítiques d' igualtat
  • Jo decideixo. Jo desobeeixo

  • Donart 2017. Roser Oter Blasco. Habitar dins del Cor

Archive for Novembre de 2010

Texts feministes 4

Posted by lafrontissa a 28/11/2010

Jeanne Deroin i Pauline Roland, heroïnes de 1848 són, tres anys després, a la presó. La Segona República Francesa ha esdevingut l’Imperi de Napoleó III, les dones tenen prohibida tota activitat política i el dret de vot també ha desaparegut pels homes. La classe financera domina l’imperi. Des de la presó de Saint Lazáre escriuen a les sufragistes americanes argumentant que, quan no es defensen els drets de les dones, els drets de tothom estan en camí de desaparèixer. Fins i tot en aquestes circumstàncies demostren la seva confiança en el futur, en la força de l’associació i de la solidaritat entre treballadores i treballadors. Tota una lliçó pels nostres temps.

Carta a les sufragistes americanes

Posted in General | Leave a Comment »

Els lobbys financers.

Posted by lafrontissa a 26/11/2010

<Un video interessant.

I els seus servidors els bancs centrals, ineficients per preveure o redreçar la crisi, sempre eficients al costat dels bancs i mercats financers i en contra del nostre benestar present i futur.

Els bancs centrals

Posted in General | Leave a Comment »

Manifest 25 Novembre

Posted by lafrontissa a 24/11/2010

A l’acte del 25 de novembre llegirem el manifest de la Xarxa Feminista de Catalunya.

Dones lliures per una vida digna

Posted in General | Leave a Comment »

25 de novembre de 2010.

Posted by lafrontissa a 21/11/2010

Des del 25 de novembre de 2009

A Catalunya 13 dones i dues criatures assassinades

13 assassins.

A tot l’estat 81 víctimes

75 dones de 16 a 80 anys

5 criatures mortes a mans dels seus pares

1 home mort per defensar la seva germana

76 assassins: marits, ex marits, parelles, ex parelles, pares

Defensem la llibertat de les dones

Aturem la violència masclista

Aturem els agressors i assassins

Dia 25 a les 19 hores

Rambla/Francesc Macià

 

19.30 Lectura poètica:Sala Noble de la Casa Olivella

Butlletí Frontissa011-B

No se ha hecho justicia

Recordeu que també ens podeu trobar al Facebook

Posted in General | Leave a Comment »

Texts Feministes (3) La Declaració de Seneca Falls.

Posted by lafrontissa a 14/11/2010

Als Estats Units la discussió sobre la situació social de les dones va estar vinculada durant la primera meitat del segle XIXamb la lluita contra l’ esclavitud, en la qual les dones van participar àmpliament. L’ any 1837 es forma la “National Female Anti Slavery  Society”, i el mateix any tindrà lloc la primera convenció de dones contra l’esclavatge, impulsada per Lucrecia Mott.  L’ any 1840 es va celebrar a Londres la convenció contra l’ esclavitud. Mott i  Elizhabeth Cady Stanton, que s’havien desplaçat dels dels EUA,  es van trobar amb que se’ls negava l’entrada a la convenció “perquè la naturalesa femenina no és apta per a participar en debats públics” ,  i encara que,finalment ,van poder assistir des de la gal·leria del segon pis i darrera una cortina de vellut, van adquirir consciència de la necessitat de lluitar pels seus drets com a dones.

Elizabeth Cady Stanton i Lucrecia Mott van aconseguir un fet extraordinari, durant els mesos de l’estiu de 1848 van convocar una convenció sobre els drets de les dones a una petita comunitat dels estat de Nova York coneguda amb el nom de Seneca Falls. Les convocants pertanyien un grup de dones quàqueres , secta religiosa protestant e partidària de la igualtat radical entre els éssers humans i que s’ havia distingit en la lluita per l’ abolició de l’ esclavitud. Hi van assitir al voltant de 300 persones, un èxit tenint en compte la situació dels mitjans de transport en aquell moment.

El resultat d’aquesta convenció serà  la Declaració de Seneca Falls  o Declaració de Sentiments  que parafraseja  la Declaració d’ Independència dels Estats Units i també té semblances  formals amb algun paràgraf del Manifest Comunista, que s’havia publicat al febrer d’aquell any a Londres, encara que no hi ha proves documentals que demostrin que fos conegut per les autores de la Declaració.

La Declaració de Seneca Falls  marcarà el principi del moviment per la defensa dels drets de les dones als EUA.

Un dels paràgrafs de la Declaració diu el següent:

La historia de la humanidad es la historia de las repetidas vejaciones y usurpaciones perpetradas por el hombre contra la mujer, con el objetivo directo de establecer una tiranía absoluta sobre ella. Para demostrarlo vamos a presentarle estos hechos al ingenio mundo.

Aquí podeu llegir el text sencer : Declaració de Seneca Falls.

Posted in General | Leave a Comment »

Comunicats ATTAC

Posted by lafrontissa a 14/11/2010

ATTAC denuncia brutalitat colonial del govern marroquí i la indiferència culpable dels governs espanyol i francès.

El Sàhara Occidental.

La reunió del G20, una cortina de fum per intentar amagar el suport a les polítiques neoliberals.

G20 sense voluntat política.

Posted in General | Leave a Comment »

Texts feministes: Jeanne Deroin

Posted by lafrontissa a 09/11/2010

L’any 1848 es produeix a Europa una onada de revolucions que amenacen les monarquies absolutes allà on encara n’hi ha i exigeix república democràtica allà on hi havia monarquia parlamentària i sufragi restringi,t com era el cas de França.

El cicle revolucionari comença a França el febrer de 1848, quan la monarquia parlamentària francesa és derrocada i es proclama la República sota un govern provisional que governarà de febrer a juny.

Durant el mes de febrer , un  grup de dones vinculades al Socialisme Utòpic es van organitzar per presentar les seves reivindicacions, van crear el seu  propi diari: La Voix des Femmes, que es va publicar a París entre els mesos   de març i juny de 1848; en el seu programa, sorprenentment contemporani,   demanaven no sols els mateixos drets polítics que els homes, sinó també   treball per a les dones a les fàbriques organitzades per l’ estat per a homes desocupats, protecció per als oficis de dones davant l’ ocupació  d’ aquests pels homes , establiment de centres d’ atenció per a famílies treballadores, construcció de habitatges amb serveis comunitaris, atenció mèdica i escoles  per a les filles dels residents. Altres diaris de París i d’ Alemanya defensaren el mateix programa . Jeanne Deroin , dona obrera i autodidacta, es dirigia , a través d’ un article periodístic, als republicans francesos el febrer de 1848 per tal que anomenessin dones com a candidates a l’ Assemblea Constituent; no va ser escoltada i, mesos després, es va imposar un govern conservador;  els homes treballadors van perdre  els mateixos drets que no havien volgut reconèixer per a les dones .

Adrecem aquesta justa demanda no solament al govern provisional

Posted in General | Leave a Comment »

Olympia de Gouges

Posted by lafrontissa a 06/11/2010

Durant la Revolució Francesa, que aplica per primer cop a Europa el concepte de Ciutadania, Olympia de Gouges, escriptora vinculada al moviment revolucionari i seguidora de les idees de la Il·lustració, va escriure i enviar al parlament de París la Declaració de Drets de la Dona i la Ciutadana l’any 1791, aquesta declaració pretenia ser a una resposta a la declaració de Drets de l’Home i el Ciutadà, feta per l’Assemblea nacional de França l’any 1789 i que, de fet, excloïa les dones dels drets polítics.

La publicació d’ aquest text i la seva decidida defensa dels drets de les dones li van costar la vida, va ser guillotinada el novembre de 1793 quan  els jacobins, molt radicals políticament; però absolutament contraris a que les dones tinguessin cap dret polític, van arribar al poder, així i tal com diu l’article X de la Declaració, va tenir dret a pujar al cadafalc (el banc a on es situava la guillotina) per haver reclamat el dret de pujar a la tribuna dels oradors públics.

Aquest és un dels texts fundacionals del feminisme i que ha desparegut de la història oficial. Ara el podeu llegir aquí i  trobareu un enllaç permanent a la pestanya de texts feministes.

Ara que els ideals de la Il·lustració, en els quals es basen les nostres constitucions i les nostres declaracions de drets, es veuen amenaçats, sembla útil recordar aquests texts abans que siguin doblement oblidats.

 

Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana

Olympe de Gouges, 1791

Preàmbul

Les mares, les filles, les germanes, representants de la nació, demanen ser constituïdes en assemblea nacional.

Considerant que la ignorància, l’oblit o el mensypreu dels drets de la dona són les úniques causes de les desgràcies públiques i de la corrupció dels governs, hem decidit exposar en una solemne Declaració els drets naturals, inalienables i sagrats de la dona a fi que aquesta declaració constantment presentada a tots els membres del cos social els recordi sempre els seus drets i els seus deures per tal que els actes del poder de les dones i els del poder dels homes, podent se comparats en cada moment amb la finalitat de tota institució pública, siguin així més respectats perquè les reclamacions de les ciutadanes, fundades des d’ara en principis simples i incontestables, col·laborin sempre en el manteniment de la constitució, dels bons costums i en la felicitat de tots.

En conseqüència, el sexe superior tant en bellesa com en coratge, en els sofriments maternals, reconeix i declara, en presència i sota els auspicis de l’Ésser Suprem, els Drets següents de la Dona i de la Ciutadana.

I La Dona neix lliure i roman igual a l’home en drets. Les distincions socials poden estar fundades en la utilitat comuna

II La finalitat de qualsevol associació política és la conservació dels drets naturals i imprescriptibles de la Dona i de l’Home: aquests drets són la llibertat, la propietat, la seguretat i, per sobre de tots, la resistència a l’opressió.

III El principi de qualsevol sobirania resideix essencialment en la Nació, la qual no és res més que la reunió de la dona i l’home: cap cos, cap individu, no pot exercir l’autoritat que no emani expressament d’això per a tots: sent totes les ciutadanes i tots els ciutadans iguals davant els seus ulls, han de ser igualment admissibles en totes les dignitats, llocs i treballs públics, segons les seves capacitats i sense altres distincions que les seves virtuts i el seu talent.

IV La llibertat i la justícia consisteixen a tornar tot el que pertany a un altre; així, l’exercici dels drets naturals de la dona no té més límits que la tirania que l’home li oposa, i aquests límits han de ser reformats per les lleis de la naturalesa i la raó.

V Les lleis de la naturalesa i de la raó prohibeixen totes les accions perjudicials per a la societat: tot el que no està prohibit per aquestes lleis, sàvies i divines, no pot ser impedit i ningú no pot estar obligat a fer el que no ordenen.

VI La llei ha de ser l’expressió de la voluntat general; totes les ciutadanes i tots els ciutadans han de contribuir personalment o mitjançant els seus representants a la seva formació.

VII No s’exceptua cap dona; la dona és acusada, arrestada o detinguda en els casos determinats per la Llei. Les dones obeeixen com els homes aquesta Llei rigorosa.

VIII La llei no ha d’establir més que penes estrictes i evidentment necessàries, i ningú no pot ser castigat més que en virtut d’una llei establerta anteriorment al seu delicte i legalment aplicada a les dones.

IX Quan una dona ha estat declarada culpable, tot el rigor és exercit per la Llei.

X  Ningú no ha de ser fustigat per les seves opinions més fonamentals, la dona té el dret per a pujar al cadafal; ha de tenir igualment el de pujar a la tribuna, sempre que les seves manifestacions no pertorbin l’ordre públic establert per la llei.

XI La lliure comunicació de les idees i de les opinions és un dels drets més preciosos de la dona ja que aquesta llibertat assegura la legitimitat dels pares respecte dels fills. Tota ciutadana pot, doncs, manifestar lliurement: sóc la mare d’un fill que us pertany, sense que un prejudici bàrbar l’obligui a dissimular la veritat, excepte per respondre de l’abús d’aquesta llibertat en els casos determinats per la llei.

XII La garantia dels drets de la dona i de la ciutadana necessita una major utilitat; aquesta garantia ha de ser instituïda per a la millora de tot i no per a la utilitat particular d’aquelles a les quals se’ls ha confiat.

XIII Per al manteniment de la força pública i per a les despeses de l’administració, les contribucions de la dona i de l’home són iguals; ella participa en totes les càrregues, en tots els treballs penosos; ha de participar, així mateix, en la distribució dels llocs de treball, càrrecs, dignitats i també en la indústria.

XIVLes ciutadanes i els ciutadans tenen el dret de constatar per ells mateixos, o mitjançant els seus representants, la necessitat de la contribució pública. Les ciutadanes només poden adherir-s’hi admetent un repartiment igual, no solament en la fortuna, sinó a més en l’administració pública i la determinació dela quota, la base, la recaptació, la durada de l’impost.

XV La massa de les dones, unida per la contribució amb la dels homes, té el dret a demanar comptes a tot agent públic de la seva administració.

XVI Tota societat en què la garantia dels drets no està assegurada, ni la separació de poder determinada, no té constitució; la constitució és nul·la si la majoria dels individus que componen la nació no ha cooperat en la seva redacció

XVII Les propietats són per a tots dos sexes reunits o separats; tenen, per a cadascú, un dret inviolable i sagrat; ningú no en pot veure’s privat en tant que veritable patrimoni de la natura, llevat que la necessitat pública, legalment constatada, ho exigís de forma evident i amb la condició d’una justa i anterior indemnització.

Epíleg

Dona desperta’t; el repic de campanes de la raó es fa sentir en tot l’univers; reconeix els teus drets. El poderós imperi de la Natura ja no està envoltat de prejudicis, de fanatisme, de superstició i de mentides. La torxa de la veritat ha dissipat tots els núvols de la neciesa i de la usurpació.

L’home esclau ha multiplicat les seves forces, ha necessitat recórrer a les teves per trencar les seves cadenes. Una vegada lliure s’ha tornat injust amb la seva companya. Oh, dones! Dones, quan deixareu d’estar cegues? Quins són els avantatges que heu aconseguit amb la revolució? Un menyspreu més acusat, un desdeny més assenyalat. Al llarg dels segles de corrupció, solament heu regnat sobre la debilitat dels homes. El vostre imperi ha estat destruït, que us n’ha restat? La convicció de les injustícies de l’home. La reclamació del vostre patrimoni; basada en els savis decrets de la natura; qui podria sentir por per una causa tan formosa. La bona paraula del Legislador de les Noces de Canà. Tenim por que els nostres legisladors francesos, correctors d’aquesta moral, durant molt de temps penjada de les branques de la política, però que ja no està de moda, us repeteixin: dones, què tenim en comú vosaltres i nosaltres. Tot, podríem respondre. Si s’obstinessin en la seva debilitat, per col·locar aquesta inconseqüència en contradicció amb els seus principis, oposeu valerosament la força de la raó i les il·lusòries pretensions de superioritat; reuniu-vos sota els estendards de la filosofia; desplegueu tota l’energia del vostre caràcter i aviat veureu aquests orgullosos, ja no servils adoradors rampants als vostres peus, sinó orgullosos de compartir amb els vostres tresors l’Ésser Suprem. Quins siguin els entrebancs que us posin, està a les vostres mans poder enderrocar-los.

Font. Conc.ccoo.cat

Posted in General | Leave a Comment »

Fer xarxa

Posted by lafrontissa a 06/11/2010

Des de La Frontissa creiem que els temes que interessen les dones són tots i que aquests temes es poden interpretar des d’un punt de vista de dones i feminista. En defensa dels drets de les dones, que sempre diem que són en realitat els drets de totes i tots els  que ara els veiem en perill, és important conèixer altres grups, associacions i moviments socials que estiguin en la línia de defensa d’aquests drets, per això us fem arribar el manifest fundacional d’ ATTAC en Catalunya.

http://www.acordem.org/2010/10/19/manifest-fundacional-dattac-acordem-es-lhora-de-la-ciutadania/

Posted in General | Leave a Comment »

La PAH atura un desnonament, un exemple, un camí…

Posted by lafrontissa a 04/11/2010

La Plataforma d’ Afectats per l’Hipoteca és un grup petit que funciona des de Barcelona per a tot l’Estat. Amb molt pocs recursos, però amb dignitat, convicció i ganes poden fer coses com la que veureu en el video, un exemple d’oposició pacífica davant situacions injustes



Posted in General | Leave a Comment »