La Frontissa. Associació de Dones

Espai per compartir idees, coneixements i activitats

  • Mobilitzem-nos

    Defensem la democràcia i l'Estat de Benestar, llegint, produint i difonent informació sobre les causes i conseqüencies de la crisi econòmica i les solucions alternatives. Utilitzem les TIC per defensar els nostres drets.
  • Defensem la igualtat.

    Per a lluitar contra la violència masclista, defensem les polítiques d' igualtat
  • Jo decideixo. Jo desobeeixo

  • Donart 2017. Roser Oter Blasco. Habitar dins del Cor

Archive for Desembre de 2011

Violències

Posted by lafrontissa a 28/12/2011

Fa pocs díes la Sra. Ana Mato, ministra de Sanitat, Afers Socials i Igualtat del nou govern del PP , va qualificar com a Violència a l’Entorn Familiar l’assassinat d’una dona per part de la seva parella, més tard s’ha explicat dient que el nom no importa.

Sigui per ignorancia, sigui per mala fe,o per totes dues coses, la Sra. Mato ha fet un exercici de manipulació del llenguatge, molt comú avui en dia i, per tant, perillós pels interessos de la majoria de nosaltres.

La Violència en l’Entorn familiar és un concepte que té una qualificació legal diferent de la Violència Masclista, ja que aquí homes i dones de qualsevol edat i condició en poden ser autors o víctimes.

La Violència Masclista, que sí està legalment qualificada, és l’exercida per alguns homes contra dones, encara que les víctimes poden ser també persones de l’entorn de les dones, de qualsevol edat i gènere. Sovint s’utilitza el terme Violència de Gènere,que amaga sota el concepte general, el fet que la violencia és exercida, majoritàriament,per homes contra dones.

 Des del 25 de noviembre hi ha hagut sis assassins que han provocat sis víctimes directes, que s’han de sumar a les 73 víctimes, un home i sis menors inclosos, que hi havia fins al 25 de noviembre.

El violent masclista és un home insegur que no assumeix la seva inseguretat ni és capaç de fer front a les veritables causes i, en un exercici de manifesta covardía, basa la  seva fràgil identitat en el domini que és capaç d’exercir sobre una dona, de la qual, paradoxalment, depén des del punt de vista funcional i sovint, també, emocional. Aixó explica el suïcidi de molts maltractadors masclistes.

Més enllà de la definició legal de Violència Masclista, hi ha un altra varietat d’aquesta violència que exerceixen els poders públics contra les dones, quan neguen el recursos necessaris per la seva protección i rehabilitació o minimitzen o dilueixen aquesta violencia. Aquest comportament s’està mostrant clarament entre les dones amb poder del PP, Si la Sra. Ana Mato intentava diluir el concepte de Violència Masclista, la Sra. Cospedal, presidenta de Castella la Manxa, redueix dràsticament els recursos destinats a les dones que intenten recuperar-se d’aquestes situacions i té el pla de convertir la rehabilitació en un negoci privat.

Existeix segons Vicenç Navarro un altre tipus de Violència Masclista, ell en diu Masclisme Econòmic, que exerceixen els poders públics contra totes i tots, fent-nos pagar el preu de la crisi inciada per la cobdícia de la banca i dels poders financer i afavorida per la renúncia dels poders públics a controlar les finances.

Els poders públics, covards i impotents per exercir aquest control i exigir responsabilitats, quan no còmplices directes i beneficiaris de tota la desfeta, donen exemples de suposada valentia, carregant la crisi sobre els més febles, els exemples són innumerables.

Si a l’agost la Generalitat de Catalunya  deixava de pagar la Renda Mínima d’inserció ,al desembre carrega contra pacients de malalties cròniques i gent gran,amb el tiquet, que diuen moderador del consum de medicaments, però que estaría millor anomenat com a tiquet depredador-

Són ja coneguts els plans del govern de la Generalitat per trossejar la sanitat pública catalana i donar-hi entrada al capital privat amb ànim de lucre ,amb l’excusa de mantener una sanitat viabl. -L’impulsor .d’aquest pla, que s’amaga darrera. el Sr.Boi Ruiz, és el Sr Josep Prat, director de l’Iinstitut Català de la Salut i president d’una d’aquestes societats sanitàries d’àmbit municipal ,INNOVA, que factura a la sanitat pública i que ha tingut una gestió, no sols opaca, sinò també tan deficent que l’Ajuntament de Reus es veu obligat a portar-la als tribunals.

El Sr Prat combina dues feines, a INNOVA i a l’ICS, per l’expedient de renunciar al sou com a president de l’Intitut Català de la Salut, mentre que el sou que cobra a INNOVA, al ser una empresa que és mou entre àmbit públic i privat, és imposible de conèixer.  Doncs si INNOVA ha de ser el model de la sanitat catalana, anem no sols cap al desastre sanitàri i també a la ruïna económica.

Per no acabar sense fer una mirada a l’Estat, el Sr. Guindos anuncia, estrenant-se com a ministre, que entrarem en recessió i el govern prepara, per a març, una gran retallada pública, que no sols augmentarà la recessió, deprimint la demanda, sinò que servirá d’excusa per abundar en la privatització de la sanitat i l’educació i el subsegüent acomiadament de funcionaris.

El Sr Guindos coneix molt bé per la seva experiencia el Lehman Brothers, com funciona l’economia financera i com obtener beneficis de la ruïna aliena.

Posted in General | Leave a Comment »

Les primeres en maltractar

Posted by lafrontissa a 17/12/2011

Durant la Primavera del 2008 la Sra. Chacon va ser anomenada ministra de defensa mentre estava embarassada, quan va donar a llum va tornar al treball 42 dies després d’haver donat a llum, sense agafar-se elpermís de quatre mesos que la llei concedeix a les noves mares. Per les mateixes dates, dos ministres noruecs agafaven el permís de paternitat sense que Noruega trontollés, ni en aquell moment, ni ara. La Sra. Sáenz de Santamaría, volent superar tothom i tot dona , va tornar a la feina pocs dies després de donar a llum. Una mare analitza les implicacions d’ aquesta actitud en una Carta  de una madre a Soraya Sáenz de Santamaría. Seguint en la línia de sensibilitat socialque comenven a mostrar les dones del PP, la Sra. Cospedal suprimeix els ajuts per a dones maltractades a Castella la Manxa. Aquestes dones de la dreta més rància, cobards i masclistes. es veuen obligades a demostrar que són més homes que ningú per a justificar la posició de poder que ocupen i , d’acord amb el seu llastimós concepte del que és ser un home, ho demostren sent les primeres en maltractar i menysprear les altres dones, especialment les que es troben en una situació vulnerable: dones traballadores i mares i dones maltractades.

Posted in General | Leave a Comment »

Valentia i masclisme

Posted by lafrontissa a 10/12/2011

Aquests últimes dies hem sentit a parlat molt de valentia ,la Sra. Merkel demana valentia als dirigents de la Unió Europea, Rajoy i Mas parlen de ser valents i la CEOE demana també valentía als governs d’ aquí i d’ allà.

El que tenen en comú totes aquestes demandes és el concepte de valentia que defensen, i que consisteix en coses com les següents: collar els treballadors amb impostos i empitjorar-ne les condicions laborals, augmentar l’atur amb retallades socials i deixar els aturats sense subsidis ni assistència sanitària , tancar CAPS i reduir assistència hospitalària, perquè ciutadania que pugui es faci una polissa privada, i la resta esperi, sense terminis, per proves i operacions o , en el pitjor dels casos, mori per manca d’ assistència sanitària, carregar sobre les dones el treball no pagat que l’Estat no assumirà i deixar-les sense possibilitat de una jubilació digna mitjançant la reforma de les pensions, deixar dessassistida la població que s’ hauria de beneficiar de la llei de dependència, privatitzar d’una manera oberta o encoberta serveis públics com la sanitat, l’ensenyament o l’aigua, deixar  la gent sense casa mentre les immobiliàries encara cotitzen a la borsa. Totes aquestes accions  segueixen un mateix patró:  fer pagar al general de la ciutadania els efectes d’una crisi provocada per la gran banca i les empreses dedicades a l’ especulació immobiliària i financera. 

En una recent entrevista sobre  els problemes de lasocialdemocràcia,Vicenç Navarro  defineix l’actiud d’enfrontar-se amb els més dèbils per contentar als  mercats com masclisme econòmic i , realment, sembla un concepte d’allò més aclaridor i encertat. Igual que el maltractador no obrirà la boca davant els seus superiors o davant l’autoritat i farà pagar, d’una manera miserable i covard, totes les seves frustacions a la seva parella i les seves filles i fills, així els nostres governants toleren, quan no participen directament, el frau fiscal, l’especulació financera i , durant anys, han afavorit amb la seva complicitat, la llibertat financera que ens ha portat a on som ara.

El masclisme, públic o privat, és la base del sistema que ens empresona, la violència masclista no és, per desgràcia, una lacra social, és la manifestació més crua i grollera de una ideologia que tot ho impregna, per això és pràcticament impossible posar-hi fi, i ens movem en un laberint de lleis i normes que, d’una manera o altra, sempre acaben perjudicant qui menys pot defensar-se: dones en general,  treballadores, aturades, desnonades, perceptores de la PIRMI, dones i homes sobre els quals els notres polítics i polítiques exerceixen la valentia del masclisme , que és l’altra cara de la covardia davant el poder.

Posted in General | Leave a Comment »

Ni un pam de net i les dones, a treballar gratis.

Posted by lafrontissa a 08/12/2011

La població és i serà cada cop més gran i, progressivament, més dependent. Neixen poques criatures, de fet els naixements ja han baixat els dos últims anys, però, tant els serveis d’ atenció a la infància com a la gent gran són els primers sacrificats ens qualsevol pressupost públic.L’estat, i qualsevol dels governs habituals, espera que les dones ens en fem càrrec gratis.

Al mateix temps, i per premiar aquesta dedicació altruïsta, la reforma dels sistema de pensions perjudica greument a qui no pugui reunir els anys de cotització requerits en el mercat de treball. L’atenció als infants suposa l’equivalent a 9 mesos de cotització, però, on es deixa una criatura als nou mesos per a tornar al mercat de treball?, i que passarà amb la gent gran?, una condició que, no ho oblidem, acabarà afectant a tothom que no mori de jove.

En aquest context, l’aportació invisible del treball no pagat, imajoritàriament femení, representa el 53% del PIB, segon un estudi recent , finançat per la gens sospitosa Fundació BBVA i liderat per pel investigadora de CSIC Mª Ángeles Durán.

Tot això està perfectament acoblat  amb el fet que Catalunya és el territori on es dóna el major percentatge de frau fiscal d’Europa i on també es produeixen fets tan curiosos com que el Sr Josep Prat sigui, al mateix temps, director de l’Institut Català de la Salut i president d’ INNOVA, una empresa pública de serveis sanitaris, amb un funcionament força tèrbol, que factura serveis al ICS. Així el Sr. Prat, igualant el Misteri de la Trinitat, té diferents persones fent negocis entre elles dins el sistema sanitari català.

Posted in General | Leave a Comment »