La Frontissa. Associació de Dones

Espai per compartir idees, coneixements i activitats

  • Mobilitzem-nos

    Defensem la democràcia i l'Estat de Benestar, llegint, produint i difonent informació sobre les causes i conseqüencies de la crisi econòmica i les solucions alternatives. Utilitzem les TIC per defensar els nostres drets.
  • Defensem la igualtat.

    Per a lluitar contra la violència masclista, defensem les polítiques d' igualtat
  • Jo decideixo. Jo desobeeixo

  • Donart 2015. Isabel Pons Tello

Violències

Posted by lafrontissa a 28/12/2011

Fa pocs díes la Sra. Ana Mato, ministra de Sanitat, Afers Socials i Igualtat del nou govern del PP , va qualificar com a Violència a l’Entorn Familiar l’assassinat d’una dona per part de la seva parella, més tard s’ha explicat dient que el nom no importa.

Sigui per ignorancia, sigui per mala fe,o per totes dues coses, la Sra. Mato ha fet un exercici de manipulació del llenguatge, molt comú avui en dia i, per tant, perillós pels interessos de la majoria de nosaltres.

La Violència en l’Entorn familiar és un concepte que té una qualificació legal diferent de la Violència Masclista, ja que aquí homes i dones de qualsevol edat i condició en poden ser autors o víctimes.

La Violència Masclista, que sí està legalment qualificada, és l’exercida per alguns homes contra dones, encara que les víctimes poden ser també persones de l’entorn de les dones, de qualsevol edat i gènere. Sovint s’utilitza el terme Violència de Gènere,que amaga sota el concepte general, el fet que la violencia és exercida, majoritàriament,per homes contra dones.

 Des del 25 de noviembre hi ha hagut sis assassins que han provocat sis víctimes directes, que s’han de sumar a les 73 víctimes, un home i sis menors inclosos, que hi havia fins al 25 de noviembre.

El violent masclista és un home insegur que no assumeix la seva inseguretat ni és capaç de fer front a les veritables causes i, en un exercici de manifesta covardía, basa la  seva fràgil identitat en el domini que és capaç d’exercir sobre una dona, de la qual, paradoxalment, depén des del punt de vista funcional i sovint, també, emocional. Aixó explica el suïcidi de molts maltractadors masclistes.

Més enllà de la definició legal de Violència Masclista, hi ha un altra varietat d’aquesta violència que exerceixen els poders públics contra les dones, quan neguen el recursos necessaris per la seva protección i rehabilitació o minimitzen o dilueixen aquesta violencia. Aquest comportament s’està mostrant clarament entre les dones amb poder del PP, Si la Sra. Ana Mato intentava diluir el concepte de Violència Masclista, la Sra. Cospedal, presidenta de Castella la Manxa, redueix dràsticament els recursos destinats a les dones que intenten recuperar-se d’aquestes situacions i té el pla de convertir la rehabilitació en un negoci privat.

Existeix segons Vicenç Navarro un altre tipus de Violència Masclista, ell en diu Masclisme Econòmic, que exerceixen els poders públics contra totes i tots, fent-nos pagar el preu de la crisi inciada per la cobdícia de la banca i dels poders financer i afavorida per la renúncia dels poders públics a controlar les finances.

Els poders públics, covards i impotents per exercir aquest control i exigir responsabilitats, quan no còmplices directes i beneficiaris de tota la desfeta, donen exemples de suposada valentia, carregant la crisi sobre els més febles, els exemples són innumerables.

Si a l’agost la Generalitat de Catalunya  deixava de pagar la Renda Mínima d’inserció ,al desembre carrega contra pacients de malalties cròniques i gent gran,amb el tiquet, que diuen moderador del consum de medicaments, però que estaría millor anomenat com a tiquet depredador-

Són ja coneguts els plans del govern de la Generalitat per trossejar la sanitat pública catalana i donar-hi entrada al capital privat amb ànim de lucre ,amb l’excusa de mantener una sanitat viabl. -L’impulsor .d’aquest pla, que s’amaga darrera. el Sr.Boi Ruiz, és el Sr Josep Prat, director de l’Iinstitut Català de la Salut i president d’una d’aquestes societats sanitàries d’àmbit municipal ,INNOVA, que factura a la sanitat pública i que ha tingut una gestió, no sols opaca, sinò també tan deficent que l’Ajuntament de Reus es veu obligat a portar-la als tribunals.

El Sr Prat combina dues feines, a INNOVA i a l’ICS, per l’expedient de renunciar al sou com a president de l’Intitut Català de la Salut, mentre que el sou que cobra a INNOVA, al ser una empresa que és mou entre àmbit públic i privat, és imposible de conèixer.  Doncs si INNOVA ha de ser el model de la sanitat catalana, anem no sols cap al desastre sanitàri i també a la ruïna económica.

Per no acabar sense fer una mirada a l’Estat, el Sr. Guindos anuncia, estrenant-se com a ministre, que entrarem en recessió i el govern prepara, per a març, una gran retallada pública, que no sols augmentarà la recessió, deprimint la demanda, sinò que servirá d’excusa per abundar en la privatització de la sanitat i l’educació i el subsegüent acomiadament de funcionaris.

El Sr Guindos coneix molt bé per la seva experiencia el Lehman Brothers, com funciona l’economia financera i com obtener beneficis de la ruïna aliena.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: