La Frontissa. Associació de Dones

Espai per compartir idees, coneixements i activitats

  • Mobilitzem-nos

    Defensem la democràcia i l'Estat de Benestar, llegint, produint i difonent informació sobre les causes i conseqüencies de la crisi econòmica i les solucions alternatives. Utilitzem les TIC per defensar els nostres drets.
  • Defensem la igualtat.

    Per a lluitar contra la violència masclista, defensem les polítiques d' igualtat
  • Jo decideixo. Jo desobeeixo

  • Donart 2017. Roser Oter Blasco. Habitar dins del Cor

Archive for Mai de 2012

La PAH a La Frontissa : Sí, es pot!

Posted by lafrontissa a 21/05/2012

 

La PAH, Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, que va començar a funcionar el 22 de febrer de 2009 a Barcelona i existeix a hores d’ara a tot l’Estat, després de fer campanyes i accions per aturar desnonaments i donar suport a les persones desnonades, ha posat en marxa una Iniciativa Legislativa Popular -ILP- per la dació en pagament i el lloguer socia.Per ser adsa a tràmit al parlament de Madrid, aquesta iniciativa ha de reunir 500.000 signatures en nou mesos .

Des de La Frontissa volem col·laborar en la mida de les nostres possibilitats a l’èxit de la ILP, per això hem convidat a   Ariadna Miñambre Roca,representant de la PAH del Garraf i Lucia Martín González, representant de la PAH Barcelona a fer una xerrada al TOC, C/Sant Sebastià 11 de Vilanova i la Geltrú, el dimecres 6 de juny a les 19 hores. Ens explicaran  en què consisteix la ILP i a quins problemes vol donar resposta. En el mateix acte es recolliran signatures, es donarà informació sobre punts de recollida i també us podreu fer fedàtaries i fedataris, en aquest cas haureu de portar una còpia del DNI. Us esperem

Discurs de l’Ada Colau,portanveu de la PAH en l’Acte de lliurament del premi Iniciativa solidària de L’ any atorgat per El Periodico de Catalunya. El discurs, com podeu imaginar, no va sortir a TV3.

Posted in General | Leave a Comment »

Dones dolentes.

Posted by lafrontissa a 20/05/2012

En resposta a una carta publicada al Diari de Vilanova.

Voldríem respondre a la carta que es va publicar en aquest diari el passat dia 11 de maig titulada, ¿La justícia es igual para todos?, i signada per la Sra. Mercedes Blanco Cuesta. Aquesta senyora exposava que  hi ha dones que, per maldat, segons ecriu literalment, s’inventen maltractaments soferts a mans de l’home amb el qual estan emparellades.

Les lleis i institucions contra la violència masclista, que ara s’han transformat en ministeris de família o sanitat o qualsevol altra cosa, al temps que les eines per prevenir-la també han quedat dràsticament reduïdes, s’adrecen a evitar la quantitat ingent de dones que, any rere any, resulten assassinades per les seves parelles o ex parelles. El nombre de dones mortes per aquesta causa és superior a les mortes per càncer, accidents o atemptats.

Malgrat sembli que  hi ha molts mitjans de protecció, en realitat  aquesta ides és un miratge, i la veritat és que les víctimes augmenten d’any en any. L’any 2011, 66 dones van ser assassinades a tot l’estat per l’home amb qui convivien o havien conviscut, també van ser assassinades 5 criature pels seus pares o padrastres. En el que portem de l’any 2012, 18 dones han estat assassinades per homes que deien que se les estimaven, 5 d’elles a Catalunya. També has estat assassinades dues criatures de 5 anys i 5 mesos, en el primer cas pel pare i en el segon, que va succeir a Valls(Tarragona), per la parella de la mare, un home de 34 anys. És una vergonya que un país que es considera modern i desenvolupat pateixi aquesta lacra i és missió de tothom lluitar per eradicar-la.

L’escrit de la Senyora Blanco, no ens escandalitza, però. Exposa uns arguments, que encara que no es poden demostrar, són monòtonament repetits per algunes dones i homes, el que no sabem és per què?. Per què es considera víctimes als maltractadors  quan les que moren són dones, criatures, i fins i tot, altres homes, que moren per defensar la seva companya actual o la seva filla o la seva germana?. És potser per què consideren els maltractadors éssers febles i incapaços, necessitats d’ un matriarcat protector, que defensi els seus cadells, encara que siguin majors d’edat? O és que el poder patriarcal ens subjuga fins al punt de necessitar donar-los la raó per poder viure en pau?

No sabem si la Senyora Blanco ha hagut d’acompanyar  alguna dona maltractada pels circuits que marca el protocol: El primer que ha de fer la dona, independentment de l’estat físic o anímic, és presentar-se de immediat en un centre de salut  perquè valorin les lesions, si allí sospiten que es tracta d’un cas de violència masclista, des del propi centre avisaran els serveis policials, que la rebran amb el seu informe i, si consideren que la dona està en perill, li aconsellaran que posi una denúncia. Si la por la hi deixa fer , l’enviaran o acompanyaran al jutjat de guàrdia, on el jutge, si creu que la integritat de la dona està en perill, pot o no decretar unes mesures provisionals per detenir al maltractador a fi de comunicar-li una ordre d’allunyament.

Com es pot extreure de tot, cal que coincideixin mols criteris pera aconseguir una ordre d’allunyament, que, per una altra banda, els maltractadors incompleixen amb absoluta impunitat. Si ho fan, cal que la víctima ho demostri i torni a denunciar, a fi de que el jutge condemni a l’agressor a una multa ridícula, que ell pagarà a gust per poder continuar assetjant la dona o , fins i tot, assassinar-la.

Tota aquesta pel·lícula de terror, utilitzant la terminologia de la Sra.Blanco, se’n pot anar en orris el dia del judici per cinquanta mil detalls i, com no, pel criteri del jutge. Ja sabem com acaben els judicis algú guanya i algú perd. Si el que perd és el maltractador li faran la vida una mica o bastant incòmoda. Si per contra perd la víctima, aquesta, literalment , s’hi juga la vida.

En quant als fills, no es contempla jurídicament el fet que el pare hagi maltractat  la mare a l’hora de concedir un règim de visites o custòdia compartida, per més por que tingui la mare de deixar els seus fills a mans d’un home potencialment violent.

Termes com: les dones són mentideres, les dones són mal tractadores psicològiques, són perverses i rebuscades, serveixen d’argument per justificar el maltractament de les dones a causa dels suposats turments als quals elles, les dolentes, sotmeten els homes. Aquest termes i idees, totalment capcioses, són eines que utilitza el nostre sistema patriarcal per dominar i anul·lar les dones, mitjançant els seus poders: la religió, la història, la ciència, la justícia, la política,… Defensar les postures masclistes ens converteix en còmplices dels maltractaments i dels feminicidis.

Val a dir però, que el que se’n diu violència domèstica contempla la violència que es desenvolupa en la parella i/o la família independent del sexe, l’edat o l’origen de la víctima i l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú posa a l’abast de tota persona que ho necessiti, home o dona, l’espai d’equitat i els seus recursos: consell jurídic i atenció psicològica i també existeix el torn d’ofici per la defensa, tant per dones com per homes.

En quant a la bondat o maldat sovint són aleatòries i comparatives, és a dir segons el color del cristall amb que es miri. En tots el sexes i col·lectius n’hi ha de tot, les dones no tenim l’obligació d’ésser millors que ningú. Entre nosaltres, les dones, també hi pot haver-ne de dolentes, perquè tenim el dret, el poder i la llibertat de ser-ho. Però, així com no generalitzem convertint tots els homes en maltractadors, menys ho podem fer en el cas de les dones i ,menys encara en aquest tema, on els noms i les xifres indiquen clarament qui és assassí i qui les víctimes: dones, les seves filles i fills i ,sovint, els seus parents propers que intenten protegir-les.

M.Pau Munuera
Associació de Dones la Frontissa.

Posted in General | Leave a Comment »

Crisi econòmica i de Dignitat

Posted by lafrontissa a 16/05/2012

Això és el que estem patint en aquesta època tant gris que ens ha tocat viure.
Hi ha manca de recursos a tot arreu, o més aviat això és el que ens diuen, encara que a hores d’ara ja ningú s’ho pot creure. El cas és que, mentre el govern es dedica a rescatar bancs , la resta de la població patim tot un seguit de pèrdues materials que ens aboquen, cada cop mes, a dependre de suports econòmics i alimentaris que depenen, alhora d’organitzacions governamentals, no governamentals, confessionals o aconfessionals.

Ara bé, en aquest moment és vital que compartim el recursos existents i posem en marxa tota la nostra solidaritat, però no tant sols la material.
Ens hem d’esforçar també en oferir solidaritat moral d’ acord amb el que ens equipara a totes i tots i ens distingeix com a éssers humans, l’empatia suficient per sentir el patiment físic i moral de l’altre.

Repartir i lliurar uns diners, pagar uns rebuts o proporcionar aliments , és, no cal dir-ho, un suport tangible, però la manera com ho donem, serà o no, un suport intangible, un suport moral.

Pot ser ens en sortirem d’aquesta bogeria, unes i uns millor que d’altres, pot ser recuperarem un altre manera de viure, més equitativa i respectuosa amb l’entorn, però recuperarem la nostre malmesa dignitat?.

Tenim la capacitat d’estendre la mà a la nostre veïna sense sentir-nos superiors, aprofitant-nos del nostre poder feble i efímer?.

El patiment moral deixa seqüeles irreversibles, per tant si la vida ens ha posat en un lloc en el qual ,professionalment o voluntària ,ens toca repartir aquest recursos, cal tenir en compte que no n´hi ha prou amb lliurar això o allò, cal embolcallar-ho amb sentiment, amb afecte i pensant, sempre, que aquella persona ho està passant pitjor que nosaltres i també que ,potser, nosaltres ho passarem tan malament com ella.

No podem calibrar la qualitat moral de les persones pel que tenen o deixen de tenir, ara és un moment en que es demostra que l’acumulació de riquesa i recursos més aviat porta a la misèria moral.

Ara, sense retard, cal que totes i tots ens posem d’en peus per exigir que tothom, sigui qui sigui i vingui de on vingui, tingui garantits tots el drets necessaris per portar una vida que valgui la pena viure. Aquesta exigència implica un millor repartiment de tots els recursos del nostre planeta i per totes i tots el seus habitants, que garanteixi necessitats tant bàsiques com treball, habitatge, sanitat, educació, llibertat,…. I el que no hem de permetre, de cap de les maneres, és que el caos en el que ens han submergit destrueixi la nostra autoestima.

No deixem que ens transformin de ciutadanes i ciutadans en pidolaires, ni tampoc que transformin els nostres drets en almoines ni el nostre ajut en menyspreu.

M.Pau Munuera
Associació de Dones la Frontissa

Posted in General | Leave a Comment »

12M15M

Posted by lafrontissa a 09/05/2012

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Feministes indignades 15M

Posted in General | Leave a Comment »

La Frontissa en peu de pau

Posted by lafrontissa a 06/05/2012

Avui diumenge 6 d’abril a les 12 del migdia ens hem trobat a la Plaça de la Vila de Vilanova i la Geltrú per a participar  des de La Frontissa en la convocatòria de L’Arboleda de Gaia per Dones en Peu de Pau.

Vam comenzar fent una lectura coral  del manifest de les mares de la terra  per un món sostenible i solidari.

Un cop llegit el manifest, vam fer 5 minuts de silenci i reflexió.

La Pepa Castelló va llegir per a tothom la denúncia de la despesa espanyola en armament, molt superior a la destinada a ensenyament, sanitat o justícia i l’actitud dels govern envers fàbriques d’ armes com Instalaza, que ha exigit a l’estat una indemnització de 40 milions d’euros per l’anul·lació de comandes de bombes de raïm, prohibides des de la Convenció d’Oslo l’any 2008. L’actual ministre de defensa de l’estat espanyol, Pedro Morenés era, fins al 2011 , el representant d’ aquesta empresa.

La utilització del nostre poder com a consumidores domèstiques va ser la segona lectura, amb un proposta encaminada a prioritzar el consum de productes locals, ecològics i saludables.

Vam tancar l’acte amb una foto de record i agraïment per  totes i tots els participants

Agraïm especialment  la feina de les nostres companyes Pepa Castelló  i Isi Pedra per l’organització d’ aquest acte.

Posted in General | Leave a Comment »

Dones en Peu de Pau

Posted by lafrontissa a 02/05/2012

Som dones, SOM LES MARES DEL PLANETA i estem aquí acompanyades dels nostres nens i nenes i dels nostres companys els homes, perquè considerem que la nostra missió es cuidar la Terra i contribuir a la pau de la família humana.

Seguint la convocatòria de l‘Arboleda de Gaia  per Dones en Peu de Pau, les dones de La Frontissa i qui ens vulgui acompanyar ens trobarem el diumenge 6 a les 12 a la Plaça de la Vila per demanar un món just, solidari i acollidor per a les properes generacions. Durant l’acte llegirem el manifest de la convocatòria, reflexionarem uns minuts en silenci i farem propostes concretes. Us demanem que porteu alguna prenda de roba blanca i algun instrument senzill com castanyoles o campanetes.


Posted in General | Leave a Comment »

Dones en Peu de Pau

Posted by lafrontissa a 02/05/2012

Seguint  la convocatòria de l’Arboleda de Gaia per Dones en Peu de Pau, les dones de La Frontissa, i qui ens vulgui acompanya.r ens trobarem el proper diumenge 6 de maig a les 12 a la Plaça de la Vila per llegir el manifest on les dones demanem un món segur i acollidor per a les properes generacions. us demanem que porteu alguna prenda de roba blanca i eagun instrument com campanetes o castanyoles. Legrirem el manifest, guardarem silenci i farem propostes concretes. Us hi esperem.

Manifest.

Som dones, SOM LES MARES DEL PLANETA i estem aquí acompanyades dels nostres nens i nenes i dels nostres companys els homes, perquè considerem que la nostra missió es cuidar la Terra i contribuir a la pau de la família humana.

 

 

Posted in General | Leave a Comment »