La Frontissa. Associació de Dones

Espai per compartir idees, coneixements i activitats

  • Mobilitzem-nos

    Defensem la democràcia i l'Estat de Benestar, llegint, produint i difonent informació sobre les causes i conseqüencies de la crisi econòmica i les solucions alternatives. Utilitzem les TIC per defensar els nostres drets.
  • Defensem la igualtat.

    Per a lluitar contra la violència masclista, defensem les polítiques d' igualtat
  • Jo decideixo. Jo desobeeixo

  • Donart 2015. Isabel Pons Tello

Dones dolentes.

Posted by lafrontissa a 20/05/2012

En resposta a una carta publicada al Diari de Vilanova.

Voldríem respondre a la carta que es va publicar en aquest diari el passat dia 11 de maig titulada, ¿La justícia es igual para todos?, i signada per la Sra. Mercedes Blanco Cuesta. Aquesta senyora exposava que  hi ha dones que, per maldat, segons ecriu literalment, s’inventen maltractaments soferts a mans de l’home amb el qual estan emparellades.

Les lleis i institucions contra la violència masclista, que ara s’han transformat en ministeris de família o sanitat o qualsevol altra cosa, al temps que les eines per prevenir-la també han quedat dràsticament reduïdes, s’adrecen a evitar la quantitat ingent de dones que, any rere any, resulten assassinades per les seves parelles o ex parelles. El nombre de dones mortes per aquesta causa és superior a les mortes per càncer, accidents o atemptats.

Malgrat sembli que  hi ha molts mitjans de protecció, en realitat  aquesta ides és un miratge, i la veritat és que les víctimes augmenten d’any en any. L’any 2011, 66 dones van ser assassinades a tot l’estat per l’home amb qui convivien o havien conviscut, també van ser assassinades 5 criature pels seus pares o padrastres. En el que portem de l’any 2012, 18 dones han estat assassinades per homes que deien que se les estimaven, 5 d’elles a Catalunya. També has estat assassinades dues criatures de 5 anys i 5 mesos, en el primer cas pel pare i en el segon, que va succeir a Valls(Tarragona), per la parella de la mare, un home de 34 anys. És una vergonya que un país que es considera modern i desenvolupat pateixi aquesta lacra i és missió de tothom lluitar per eradicar-la.

L’escrit de la Senyora Blanco, no ens escandalitza, però. Exposa uns arguments, que encara que no es poden demostrar, són monòtonament repetits per algunes dones i homes, el que no sabem és per què?. Per què es considera víctimes als maltractadors  quan les que moren són dones, criatures, i fins i tot, altres homes, que moren per defensar la seva companya actual o la seva filla o la seva germana?. És potser per què consideren els maltractadors éssers febles i incapaços, necessitats d’ un matriarcat protector, que defensi els seus cadells, encara que siguin majors d’edat? O és que el poder patriarcal ens subjuga fins al punt de necessitar donar-los la raó per poder viure en pau?

No sabem si la Senyora Blanco ha hagut d’acompanyar  alguna dona maltractada pels circuits que marca el protocol: El primer que ha de fer la dona, independentment de l’estat físic o anímic, és presentar-se de immediat en un centre de salut  perquè valorin les lesions, si allí sospiten que es tracta d’un cas de violència masclista, des del propi centre avisaran els serveis policials, que la rebran amb el seu informe i, si consideren que la dona està en perill, li aconsellaran que posi una denúncia. Si la por la hi deixa fer , l’enviaran o acompanyaran al jutjat de guàrdia, on el jutge, si creu que la integritat de la dona està en perill, pot o no decretar unes mesures provisionals per detenir al maltractador a fi de comunicar-li una ordre d’allunyament.

Com es pot extreure de tot, cal que coincideixin mols criteris pera aconseguir una ordre d’allunyament, que, per una altra banda, els maltractadors incompleixen amb absoluta impunitat. Si ho fan, cal que la víctima ho demostri i torni a denunciar, a fi de que el jutge condemni a l’agressor a una multa ridícula, que ell pagarà a gust per poder continuar assetjant la dona o , fins i tot, assassinar-la.

Tota aquesta pel·lícula de terror, utilitzant la terminologia de la Sra.Blanco, se’n pot anar en orris el dia del judici per cinquanta mil detalls i, com no, pel criteri del jutge. Ja sabem com acaben els judicis algú guanya i algú perd. Si el que perd és el maltractador li faran la vida una mica o bastant incòmoda. Si per contra perd la víctima, aquesta, literalment , s’hi juga la vida.

En quant als fills, no es contempla jurídicament el fet que el pare hagi maltractat  la mare a l’hora de concedir un règim de visites o custòdia compartida, per més por que tingui la mare de deixar els seus fills a mans d’un home potencialment violent.

Termes com: les dones són mentideres, les dones són mal tractadores psicològiques, són perverses i rebuscades, serveixen d’argument per justificar el maltractament de les dones a causa dels suposats turments als quals elles, les dolentes, sotmeten els homes. Aquest termes i idees, totalment capcioses, són eines que utilitza el nostre sistema patriarcal per dominar i anul·lar les dones, mitjançant els seus poders: la religió, la història, la ciència, la justícia, la política,… Defensar les postures masclistes ens converteix en còmplices dels maltractaments i dels feminicidis.

Val a dir però, que el que se’n diu violència domèstica contempla la violència que es desenvolupa en la parella i/o la família independent del sexe, l’edat o l’origen de la víctima i l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú posa a l’abast de tota persona que ho necessiti, home o dona, l’espai d’equitat i els seus recursos: consell jurídic i atenció psicològica i també existeix el torn d’ofici per la defensa, tant per dones com per homes.

En quant a la bondat o maldat sovint són aleatòries i comparatives, és a dir segons el color del cristall amb que es miri. En tots el sexes i col·lectius n’hi ha de tot, les dones no tenim l’obligació d’ésser millors que ningú. Entre nosaltres, les dones, també hi pot haver-ne de dolentes, perquè tenim el dret, el poder i la llibertat de ser-ho. Però, així com no generalitzem convertint tots els homes en maltractadors, menys ho podem fer en el cas de les dones i ,menys encara en aquest tema, on els noms i les xifres indiquen clarament qui és assassí i qui les víctimes: dones, les seves filles i fills i ,sovint, els seus parents propers que intenten protegir-les.

M.Pau Munuera
Associació de Dones la Frontissa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: