La Frontissa. Associació de Dones

Espai per compartir idees, coneixements i activitats

  • Mobilitzem-nos

    Defensem la democràcia i l'Estat de Benestar, llegint, produint i difonent informació sobre les causes i conseqüencies de la crisi econòmica i les solucions alternatives. Utilitzem les TIC per defensar els nostres drets.
  • Defensem la igualtat.

    Per a lluitar contra la violència masclista, defensem les polítiques d' igualtat
  • Jo decideixo. Jo desobeeixo

  • Donart 2017. Roser Oter Blasco. Habitar dins del Cor

En record de l’Àngela Blanch

Posted by lafrontissa a 19/04/2013

 

 

 

Image

Publiquem la carta que la nostra amiga Marisa Berdún ha enviat al diari amb motiu de la mort de l’Àngela Blanch. Des de La Frontissa ens afegim a tot el que expressa.

Em vaig assabentar de la mort de l’Àngela Blanch a finals de març per email; el mateix m’havia passat amb la del seu marit, el Romà Pérez, l’agost de 2012. En ambdós casos em trobava fora de Vilanova i vaig tenir la sensació que arribava tard a una cita ja irrecuperable.
Vaig coincidir amb l’Àngela al tanatori a començaments de març d’enguany. No l’havia vista des d’abans de la mort del seu marit. La vaig trobar molt canviada. Estava trista perquè trobava a faltar el Romà, ja que havien estat units des de molt joves. La mobilitat també la frenava per fer coses perquè les cames no l’aguantaven gaire. D’altra banda, tampoc esperava el món que veia: corrupció, evasió de capital, injustícies socials com els desnonaments o les minses pensions per a gent que havia treballat tota la vida, l’atur juvenil, i un llarg etcètera. Els antifranquistes no havien lluitat, i fins i tot alguns mort, per aconseguir aquesta “pseudodemocràcia” on els treballadors i les classes socials més febles eren els més castigats per les retallades. La vaig trobar cansada, encara que crítica inesgotable com era ella, però sense aquella empenta màgica que la caracteritzava. Sempre la recordaré com una de les ànimes organitzadores dels sopars del PSUC i d’ICV, i com un exemple de solidaritat a imitar.
I des d’aquí voldria suggerir que si es torna a publicar una nova edició del llibre “Dones de Vilanova” de Miquel Altadill se l’inclogui en l’obra. Crec que som molts els que pensem que aquesta admirada vilanovina mereix ser-hi.

Marisa Berdún

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: