La Frontissa. Associació de Dones

Espai per compartir idees, coneixements i activitats

  • Mobilitzem-nos

    Defensem la democràcia i l'Estat de Benestar, llegint, produint i difonent informació sobre les causes i conseqüencies de la crisi econòmica i les solucions alternatives. Utilitzem les TIC per defensar els nostres drets.
  • Defensem la igualtat.

    Per a lluitar contra la violència masclista, defensem les polítiques d' igualtat
  • Jo decideixo. Jo desobeeixo

  • Donart 2017. Roser Oter Blasco. Habitar dins del Cor

Archive for Mai de 2013

Quatre dones en 24 hores

Posted by lafrontissa a 26/05/2013

38x76Una ja és insuportable, però quatre assassinats masclistes en 24 hores,  sense que s’hagi produït una reacció massiva, ni social ni institucional, ens indica fins a quin punt la violència contra les dones és, i ara més que mai tal i com denuncia Amnistia Internaciona,  estructural.  El president de la Comunitat de Madrid, Ignacio González Pons n’és un bon exemple quan, en un matusser intent de condemna , a més de remarcar que el 80% de les dones maltractades no denuncien,  obviant totes les dificultats que per a es dones comporta denunciar, tirar endavant la denuncia i  obtenir un correcte procediment judicial, acaba desqualificant els maltractadors mitjançant l’insult a les seves mares.

La misogínia  del PP està clarament personificada en el seu ministre de justícia Gallardón, que no  pot suportar que les dones exerceixin lliurement el seu dret a ser mares, però  també vol eliminar els  modest  i insuficient concepte de Violència de Gènere del futur Codi Penal . En la mateixa línia, el ministre de l’Interior, Fernández Díaz, acaba de declarar d’utilitat pública l’ Organització Hazte Oir, homòfoba, masclista i autora de l’última campanya per aconseguir la prohibició total de l’avortament.

La Declaració Institucional del” Congreso de Diputados”, davant les quatre morts comença dient “Hay mujeres que siguen muriendo por violencia de género” com si morissin d’ alguna malaltia coneguda i  amb la normalitat de “seguir muriendo”. L’article de Beatriz  Gimeno,  Mujeres que mueren, una lectura imprescindible, comença amb l’anàlisi d’ aquesta frase per a demostrar el caràcter estructural de la violència de gènere i els camins que hi porten, per  concloure que sols des del feminisme actiu es pot combatre la violència contra les dones.

Aquests camins esmentats a l’article, sembla que l’actual govern del  PP s’esforci a fer-los  millors, més amples i plens de senyals.

A l’ Església de la Macarena, a Sevilla, a sota d’una placa de marbre, hi la les restes de Queipo de Llano, aquell que, des de la seva suprema autoritat militar, incitava a violar dones en els primers mesos de  la rebel·lió militar  contra la República.  El divendres passat, Dia Internacional de les Dones per la Pau, un grup de dones va fer un Homenatge a Dones Repressaliades davant de la seva tomba, val la penar llegir l’article i veure fotos i vídeos. Però també pensar que no cal que d’aquí a 20 o 30 anys es faci un acte d’homenatge a les víctimes de la violència masclista, siguin els violents homes individuals, institucions socials, polítiques o governs. La defensa de les vides i dels drets de les dones ens toca fer-la aquí i ara, conscients a més a més, que una societat justa amb les dones és, simplement, una societat més justa.

 La violència masclista en xifres i gràfics. El diario.es

Anuncis

Posted in General | 1 Comment »

Escratx feminista 16m

Posted by lafrontissa a 17/05/2013

El dia 16 a 20 poblacions de Catalunya i a moltes més d’ Espanya es va fer un escratx feminista davant de les seus del P.Popular per a denunciar els plans del ministre Gallardón i la Conferència Episcopal per tirar enrere 30 anys en els drets de les dones. A Barcelona també hi vam participar dones de La Frontissa.

images13

Ni al PP ni a la Conferència Episcopal els preocupen ni embrions ni fetus, ja que és notori quan poc els importen les criatures ja nascudes, a les que no dubten en deixar sense casa, escola o menjar en favor dels interessos de la banca espanyola i alemanya, ben representats per la Troika, la senyora Merkel i el senyor Rajoy, entre d’altres,  tot això sense que la  conferencia episcopal s’immuti davant el patiment d’infants, joves o grans.

El que molesta i ha molestat, des de les profunditats de la història, al tipus de gent que avui representa aquesta conferència és que les úniques que tenim el poder real de convertir el pa en carn i el vi en sang som les dones quan, si així ho decidim, gestem i parim les nostres  filles i fills. És el nostre cos, el poder que la naturalesa i, segons ells,  el seu déu  ens ha donat, allò que envegen. Vestits de puntes i randes, mal disfressats de dones, intenten  des del més fosc passat, controlar aquest poder controlant els nostres cossos i, si poden, les nostres ments.

El Partit Popular representa els interessos de l’última i  més refinada forma  del patriarcat heterosexista: el capitalisme neoliberal, que reprodueix els esquemes de la violència masclista aplicats ara a dones i homes que vivim en el món real, en nom dels interessos d’homes i dones que viuen en el món depredador de l’especulació financera i l’explotació mediambiental.

Les dones som sovint, per be i per mal, l’última frontera. Aquest cop serà per bé per què ho decidim nosaltres, i a aquesta última frontera s’estan apropant, però estic segura que no passaran.

LLegiu el Manifest

Veieu les Fotos de l’escratx

L’escratx a la premsa

La  Directa

Posted in General | Leave a Comment »

Les dones hi eren

Posted by lafrontissa a 09/05/2013

Aquest article va ser escrit per la nostra companya Manoli Álvarez amb motiu de la seva participació el passat divendres dia  3 de maig en la presentació del llibre “La repressió Franquista al Garraf” , fruit d’una investigació dirigida per l’historiador Ramon Arnabat.

 

Jo només sóc un testimoni de la repressió franquista.

Es lluitava per la ignomínia imposada pel poder. Homes de diferents tendències polítiques amb una idea en comú, enderrocar la Dictadura. Eren temps  de pors,  de silencis d’autocensura perquè estava en joc la supervivència.

Al costat d’aquells homes “no darrera com s’acostuma a dir” dones vilanovines que pertanyien a una generació castrada intel·lectualment, estigmatitzada, silenciada i en molts casos  oblidades, perquè estaven destinades a ser “el repòs del guerrer”. Aquestes dones també lluitaven,  col·laboraven , confeccionaven octavetes, repartien diaris clandestins… També servien el cafè quan a les cases es feien reunions clandestines. Una d’aquestes dones va ser la meva mare.  Eren temps de penúria econòmica, de misèria, també de misèria moral, que és la pitjor de les misèries. Vull retre un record a un grapat d’aquestes dones perquè els devem reconeixement.

Maria Raspall, esposa de Francesc Roig Toqués, que va perdre el pare, regidor d’aquest ajuntament i  executat per les forces rebels.    Neus Figuerola que també va perdre el seu pare compromès amb idees progressistes  i que va morir a França exiliat  lluny de la seva família.

Taqui Marina, nena de Madrid, refugiada a la nostra ciutat quan allà  queien les bombes feixistes. Encara que aquí va trobar una bona família,  allà es van quedar les seves arrels familiars.

Àngela Blanch, lluitadora incansable dels valors democràtics fins al final de la seva vida i que fa poc que ens va deixar.

També un record per a aquelles dones que l’any 1965 van sortir amb galledes a les mans, reclamant aigua per a les llars vilanovines . Desafiant la repressió de les forces que envoltaven la Plaça de la Vila, convocades per un ajuntament dictatorial on el poder era exercit pels lacais del franquisme.

Permeteu-me una reflexió:  penso que no es pot passar d’una dictadura a una democràcia sense haver demanat responsabilitats pels crims comesos i els drets trepitjats. La democràcia no es pot fonamentar quan encara existeixen les restes vives de la dictadura. Ho deixo també a la vostra reflexió. No us equivoqueu no tinc set de revenja, tinc set de justícia, una justícia necessària per arribar a la reconciliació i tancar les ferides.

Vaig néixer a una presó franquista, vaig perdre la meva àvia paterna assassinada en represàlia per tenir dos fills en zona republicana.  A la meva àvia materna la van apallissar perquè no podia confessar on era el seu gendre (el meu pare). Dones, totes dones, mentre  els culpables han viscut tranquils perquè ningú, ningú, arribada la democràcia  els va demanar comptes.

Posted in General | Leave a Comment »