La Frontissa. Associació de Dones

Espai per compartir idees, coneixements i activitats

  • Mobilitzem-nos

    Defensem la democràcia i l'Estat de Benestar, llegint, produint i difonent informació sobre les causes i conseqüencies de la crisi econòmica i les solucions alternatives. Utilitzem les TIC per defensar els nostres drets.
  • Defensem la igualtat.

    Per a lluitar contra la violència masclista, defensem les polítiques d' igualtat
  • Jo decideixo. Jo desobeeixo

  • Donart 2017. Roser Oter Blasco. Habitar dins del Cor

La Guerra contra les Dones

Posted by lafrontissa a 05/01/2014

Durant les festes de Nadal dues dones han estat assassinades a Vilanova i la Geltrú, la primera el 22 de desembre pel  seu antic company, la segona el dia 5 de gener pel seu ex marit. Sembla que les dues havien denunciat maltractaments en algun moment i el seus agressors tenien, o havien tingut, ordres d’ allunyament. Desconeixem ara mateix fets concrets, que s’hauran d’ investigar acuradament  per a saber per què dos assassins han pogut portar la seva covardia i la seva misèria fins al punt de matar dues dones, el maltractament de les quals sembla que necessitaven per a sentir-se  com ells imaginaven que s’ ha de sentir un… home?. Però ells segueixen vius i elles no.

IMG-20140105-WA0001

Manifestació 23 de desembre convocada per Arran

No coneixíem personalment aquestes dues dones ni sabem quina història personal han hagut de carregar mentre vivien però, qualsevol que hagi estat, el seu assassinat no pertoca a la pàgina de successos,  la violència contra  les dones  és un tema polític i és un tema de primera plana.

Contínuament des de les institucions i des d’ altres instàncies, nosaltres mateixes també, s’ encoratja les dones que pateixen aquesta situació a presentar una denúncia . Sabem de primera mà el que costa a una dona prendre aquesta decisió. La creurà la policia corresponent? Li donaran el suport necessari? És molt comú la idea, fins i tot entre persones a les quals  pertoca rebre aquestes denúncies, que la majoria  són falses, per molt que les institucions diguin i demostrin que no, aportant dades que indiquen que les denúncies falses no arriben ni de lluny al 1%.

Què passarà després de la denúncia? Tindran un lloc on viure, podran conservar la feina, rebre un ajut econòmic, si s’escau, criar amb seguretat el seus fills  i filles si els tenen?.

Les respostes a totes aquestes qüestions no sempre són positives, i no es tracta aquí i ara de saber quin percentatge anual representen 70 dones assassinades respecte al total de les denúncies o quin percentatge representen les denúncies respecte al total de dones maltractades. Aquí hi ha dones que s’hi juguen la vida i hi ha dones que la perden, hi ha filles i fills  que troben la seva vida destrossada, familiars, amigues i amics que veuen com una dona mor sense cap raó que es pugui arribar a acceptar. Hi ha fins i tot uns…diguem-los homes, però no sabem ben be con dir-los, que s’ envileixen fins a extrems insofribles per a qui els coneix o hi té alguna relació.

La societat reacciona, reaccionem, però poc, ens hem acostumat i sols quan ens toca de molt a prop, al nostre carrer o a la nostra ciutat, com ha passat ara, sembla que un calfred ens solqui l’espinada. Ens reunim el 25 de novembre per  a recordar i denunciar, l’Ajuntament o altres col·lectius convoquen concentracions, es fan xerrades a algunes escoles. No n’hi ha prou, no n’hi ha prou!. L’Ajuntament té serveis d’ orientació i suport i un protocol d’ assistència, potser aquestes dues dones havien rebut aquests suports. No ha estat suficient.

Què podia fer la Policia Municipal, què podien fer els Mossos d’ Esquadra? Què han fet? Quin protocol han seguit? Existeix? L’han seguit? Què es  podia fer de de la Comissaria de Vilanova i la Geltrú? Què s’ ha fet? Sabem que les èpoques de festes i vacances agreugen les tensions i disparen maltractaments i violència masclista, algú ho té en compte a l ‘hora de planificar els serveis?

I el poder judicial? Acompanyant dones a judicis per violència masclista hem estat testimonis de la manca de preparació que hi ha de vegades a la defensa i també d’algunes extraordinàries sentències judicials que poc tenien a veure amb els fets que es jutjaven. No passa sempre, no passa sovint, però passa. Quina formació té el personal judicial que se’n  ocupa? Tenen prou dotació els jutjats, hi ha coordinació entre diferents jutjats i diferents denúncies? Qui és responsable de tot això?

I ara ens queda parlar de la violència estructural, d’ aquesta Guerra Contra Les Dones. Menys representades en la població activa, però amb més atur, amb menys pensions, vivint més anys, però pitjor, carregant amb la cura de les criatures, de la gent gran , sense remuneració ni beneficis socials. Les que van als serveis socials, les que ocupen les primeres files en la lluita contra els desnonaments, les que donen la cara pels seus en les pitjors situacions i les que reben totes les crítiques per les mancances familiars.

 Les obligades a ser mares en contra de la seva voluntat, les que no poden ser mares encara que vulguin, sense feina o mal pagades, sense escoles infantils, sense serveis d’ assistència a la gent gran, amb contactes precaris que no els permeten accedir als minsos permisos de maternitat. Les que el govern vol obligar a parir criatures amb malformacions que no rebran cap suport social. Les que moriran sense accedir a l’avortament en condicions sanitàries, les que no tindran  l’ oportunitat de decidir si seran mares quan i com. Les retallades maten, maten  tothom que les pateix, però maten més dones. La primera causa de mort entre dones joves i adultes és la violència masclista.

 La guerra està dirigida especialment contra les dones de les classes treballadores.  El poder i els diners  no ho solucionen  tot ni garanteixen que les dones no siguin oprimides, però salven moltes situacions.

La Guerra contra les Dones, que ha deixat els últims dies dues víctimes directes Vilanova i la Geltrú, és una guerra contra la societat, contra els més vulnerables, que acaba sent qualsevol,  també els homes, qualsevol que sigui jove o gran,  malalt o aturat , desnonat. És una guerra contra les creadores de vida i és una guerra contra la societat, el país i la humanitat.

Le Guerra contra les Dones és útil i s’enforteix en època de crisi, la victimització de les dones proporciona un boc expiatori sobre qui descarregar la frustració general, actualment contribueix a la Doctrina del Xoc que se’ns està aplicant, debilita la capacitat d’ acció social, legitima davant dels seus a un govern reaccionari.  És l’exemple tranversal d’ altres victimitzacions: immigrants, malalts, aturats…Tot això funciona, és clar, mentre callem i acceptem, mentre no ens adonem que ens pertoca a totes i a tots, mentre no reaccionem

Volem els responsables, volem que els assassins siguin castigats, sense atenuants per haver avisat la policia o per plorar quan l’ avisaven, volem conèixer les responsabilitats polítiques, policials i judicials.  Volem que els familiars , especialment filles i fills, rebin suport econòmic si el necessiten, psicològic i social, volem que l’estat, el que ens pertoqui, sigui responsable civil subsidiari de les mancances que provoquen aquesta violència, no és un afer privat, és un tema polític.

Tant el jovent d’ Arran com  l’Ajuntament de Vilanova van convocar concentracions per mostrar el rebuig d’ aquets fets. El proper dimarts dia 7 a les 12h hi haurà una altra convocatòria a la Plaça de la Vila, us hi  esperem, però no serà suficient, alguna cosa més haurem de fer. Ni  contra les dones, ni sense les dones, res no serà possible.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: