La Frontissa. Associació de Dones

Espai per compartir idees, coneixements i activitats

  • Mobilitzem-nos

    Defensem la democràcia i l'Estat de Benestar, llegint, produint i difonent informació sobre les causes i conseqüencies de la crisi econòmica i les solucions alternatives. Utilitzem les TIC per defensar els nostres drets.
  • Defensem la igualtat.

    Per a lluitar contra la violència masclista, defensem les polítiques d' igualtat
  • Jo decideixo. Jo desobeeixo

  • Donart 2015. Isabel Pons Tello

25. N 2014.

Posted by lafrontissa a 18/11/2014

Aquest anys, per primer cop, els actes del 25 de novembre són organitzats pel Casal de Dones de Vilanova i la Geltrú. cartell 25 jpg

Article 25N: l’amor propi no deixa lloc a les violències

Les diferents formes de violència cap a les dones es deriven del menysteniment del primer dret de tota dona: ser la protagonista de la seva vida. Com diu Marcela Lagarde, la major perversió de la cultura patriarcal és que a les dones se’ns ha prohibit l’amor propi. Aquesta premissa es tradueix quotidianament quan, des de petites, som educades per responsabilitzar-nos de les cures de les persones que ens envolten; se’ns ha transmès com ser mares, germanes, esposes
quan ni tan sols hem aprés a cuidar de nosaltres mateixes. Se’ns ha imposat procurar per les necessitats dels altres en un acte d’amor incondicional. Sense esperar res a canvi i sacrificant, si no ens ho parem a rumiar, la recerca de la nostra autonomia.

Aquest és un aprenentatge pervers perquè ens fa sentir egoistes quan no estem a l’alçada de les expectatives i no exercim constantment de funcionàries de l’ordre social. Ens sembla que està penalitzat socialment viure amb l’auto-construcció com a metodologia, sense por, per trencar la dependència i la càrrega feixuga del pes del món sobre les nostres espatlles. És la motxilla invisible que ens manté esclavitzades a un sistema estructural de violències masclistes. Desprendre’n s d’aquesta motxilla, durant el cicle vital de la dona, passa per la lluita política contra la precocitat, és a dir, que no sigui motiu d’orgull que les nenes adoptin el rol principal de cuidadores i passa per desfer-nos de l’obligació adquirida de les àvies a acceptar sense retrets l’explotació física i emocional d’exercir el seu paper en excés.

Segueix essent una fal·làcia parlar avui d’igualtat social, política i econòmica entre dones i homes en una societat que tolera una diferència salarial del 26% i que no es pregunta si seria viable el sistema econòmic capitalista sense la submissió de les dones a mantenir la doble jornada laboral –la remunerada i la no remunerada-. Seria possible, com es pregunta Silvia Federici, que les empreses prosperessin sense la feina invisibilitzada de les dones que, per amor, s’ocupen del creixement i educació sanes de la futura mà d’obra? Els usos del temps segueixen encorsetats en els cànons tradicionals androcentristes, pel que tenir la nevera plena i les camises planxades encara són tasques domèstiques que es computen dins de les hores que dediquen les dones a l’oci.

Igual de violenta és la passivitat social davant la perpetuació de mites, estigmes, estereotips i prejudicis sexistes, a casa, al carrer i a les institucions. Violència és que ens intentin colar una legislació dogmàtica basada en el discurs conservador de la por, que demana a les dones que ens quedem a casa, que no sortim de nit sense anar acompanyades en comptes d’educar els homes a que no violin, no assassinin, ni agredeixin física o verbalment a les seves mares, germanes, dones o amigues.Violència és convertir en objectes els cossos femenins als aparadors, anuncis i cartells o infantilitzar els drets de les dones, prenent-nos el dret a decidir sobre qualsevol aspecte de les nostres vides. Violència és seguir reproduint els valors de l’amor romàntic, l’heteronormatiu, el que no dóna cabuda a totes les formes d’amor i sexualitat existents -sempre consentides- perquè quan, com i amb qui volem relacionar-nos no són paràmetres que se’ns puguin qüestionar.

El 25 de novembre, Dia per l’eliminació de la violència masclista, hem de recordar totes les formes de violència que es generen vers les dones,sense una resposta política que defensi noves fórmules que prioritzin l’organització col·lectiva en un marc urgent de discussió sobre quina vida creiem digna de ser viscuda. Defensar l’amor propi de les dones no és una utopia, és un deure.

Marta Rius Gallart

Manifest Xarxa feminista

Poemes de Ma. Antònia : Despertar (1)

Power point 25n2014

Una resposta to “25. N 2014.”

  1. tanitalga said

    Reblogged this on tanitalga's Blog.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: