La Frontissa. Associació de Dones

Espai per compartir idees, coneixements i activitats

  • Mobilitzem-nos

    Defensem la democràcia i l'Estat de Benestar, llegint, produint i difonent informació sobre les causes i conseqüencies de la crisi econòmica i les solucions alternatives. Utilitzem les TIC per defensar els nostres drets.
  • Defensem la igualtat.

    Per a lluitar contra la violència masclista, defensem les polítiques d' igualtat
  • Jo decideixo. Jo desobeeixo

  • Donart 2015. Isabel Pons Tello

La dignitat no té preu. article d’ ADS Garraf

Posted by lafrontissa a 03/02/2015

Ara mateix  la majoria de societats, sobretot les occidentals, estan fraccionades en col·lectius que gaudeixen de molts actius materials, alguns que en tenen menys i d’ altres que no tenen res o quasi  res.

La diferència entre unes èpoques i les altres bàsicament es resumeix en que aquests grups són més grans o més petits depenent de les prioritats que decideixi el poder del moment, ja sigui polític, econòmic, religiós … o tots plegats.

El que estem vivint actualment és un reforçament del primer grup amb una acumulació econòmica cada vegada més gran, una reducció total del segon grup, el que en diem eliminació de la classe mitjana i un augment preocupant de l’ últim grup, és a dir, de les famílies o persones que no tenen res o quasi res. L’any 2014 es tancava al Garraf amb 12.268 persones a l’ atur, amb un lleuger predomini de les dones sobre els homes.

 Darrera tot això trobem els problemes amb la recaptació fiscal, frau, paradisos fiscals, SICAVS i tota la parafernàlia  neoliberal, que provoquen i justifiquen les retallades i privatitzacions dels serveis socials, els desnonaments, la pobresa energètica i, en general, la despossessió que estem patint les classes treballadores, que som la majoria.

El canvi és tan ràpid i tan brutal que no el podem assumir, fins i tot hi ha persones que no s’ho poden creure i que per defugir d’una realitat escandalosa neguen l’evidència amb excuses i subterfugis, i és així com es generen els prejudicis del tipus: “la joventut no sap el que és treballar!”, o “tot el treball és submergit!”, i fins i tot el més cruel de tots els prejudicis “la culpa és de les persones estrangeres!”.

Contraposadament hi ha un altre part de la societat que desenvolupa una forta solidaritat i  que s’organitzen per reclamar una societat més justa on tothom tingui garantits tots els seus  drets bàsics i elementals.

Però com ja hem dit, el gir és tan ràpid que sovint els serveis públics i privats no estan adaptats, ni volen adaptar-se, a les noves situacions, així doncs, ens trobem que de vegades no es vol comprendre la situació que viuen les famílies que estan en règim d’ocupació en referència al seu habitatge, que no gaudeixen de subministraments o que no tenen recursos per les coses més elementals.Aquest cúmul de circumstàncies afegit als prejudicis que ens guarneixen les idees, donen peu a tot un seguit de models preconcebuts que ens fan que sovint prejutgem una situació depenent de l’aspecte de la persona.

 Posem un parell d’  exemples:

 Segons l’ imaginari col·lectiu una dona maltractada ha de presentar-se al  jutjat ensopida, parlant baixet i somicant. Si aquesta dona és cridanera i mal parlada es sospita de si realment és una víctima, malgrat presenti un part de lesions i el jutjat estigui especialitzat en Violència de Gènere. Així es pot donar el cas que sigui la denunciant agredida qui resti privada, al menys temporalment, de l’ habitatge i condemnada a un pelegrinatge per diferents institucions d’ acollida, separada del seu entorn i la seva feina, a l’espera d’ una sentència definitiva.

En un altre cas, si ens cal demanar ajut econòmic per pagar el lloguer, la llum o perquè ens subministrin aliments, cal anar mal vestida i amb cara de gana, és a dir, que fins que no s’ estripi tota la teva roba i no pateixis d’ una greu desnutrició visible, aixecaràs recança de què la teva necessitat sigui en realitat tan greu com exposes i pots rebre una sèrie de “consells” que, a més a més d’ implicar una desatenció per part dels serveis socials, suposaria, cas que els seguissis, un empitjorament de la situació personal i familiar: canvi de domicili, de país, separació familiar, tot això sense tenir en compte que, encara que potser la manera de vestir no sigui la típica d’ aquí, no per això ets menys de Vilanova i la Geltrú o de Catalunya que qualsevol altre.

Ni tant sols hauria prou amb  diners, ni espais, ni res material, que també falten, però  si cal alguna cosa és empatia i, sobre tot, consciència social i justícia . Totes les persones tenim un seguit de drets que ens garanteix la Declaració dels Drets humans i també legislacions  més properes com constitucions o estatuts, i és obligació de les administracions públiques, pagades amb els nostres impostos, garantir aquests drets, que no demanem, sinó que exigim.

La manca d’ aquests drets i la seva exigència genera conflictes, verticals i horitzontals, però hem d’ tenir cura amb el llenguatge del poder, perquè per a qui ens explota i desposseeix, totes i tots els que exigim els nostres drets generem conflictes i, en aquest cas, la nostra missió es fer palesa l’ existència d’ aquest conflicte.

Assemblea pels Drets Socials del Garraf

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: