La Frontissa. Associació de Dones

Espai per compartir idees, coneixements i activitats

  • Mobilitzem-nos

    Defensem la democràcia i l'Estat de Benestar, llegint, produint i difonent informació sobre les causes i conseqüencies de la crisi econòmica i les solucions alternatives. Utilitzem les TIC per defensar els nostres drets.
  • Defensem la igualtat.

    Per a lluitar contra la violència masclista, defensem les polítiques d' igualtat
  • Jo decideixo. Jo desobeeixo

  • Donart 2015. Isabel Pons Tello

Dones i poder polític

Posted by lafrontissa a 17/02/2015

Dones, política i poder.

 

Fa pocs dies Syriza, un partit que es defineix com d’ esquerra radical, guanyava les eleccions a Grècia i generava una nova esperança entre tothom que ens oposem al neoliberalisme financer que impera en el món i en la Unió Europea.

Tot espai humà és espai polític, hi ha moltes maneres de fer política  fora de l’àmbit formal,  on les dones hi som i hem estat sempre i, ni totes ni  les millors, impliquen ocupar llocs de poder oficial, fins i tot potser algunes exigeixen no ocupar-los.  Així i tot com  a dones feministes ens hem sentit més que defraudades  en comprovar que en el seu gabinet no hi havia cap dona en els 12 ministeris i sols quatre viceministres.

Les justificacions dels “amics” en la línia què als governs han de ser-hi els més “preparats”, independentment de que siguin homes o dones, cau pel seu propi pes veient els governs “preparats” que ens envolten i a més resulta ofensiu per el conjunt de les dones de Syriza, de Grècia i de tot arreu. Però el que ha faltat és l’ anàlisi política.

Què a un govern hi hagi dones és condició necessària per la democràcia, però no és condició suficient, ni per la democràcia, ni per l’ eficiència, ni per l’ honestedat. Evidentment hi ha exemples nefastos de dones en llocs de poder, però no ho són ni percentualment ni en altres nivells. més que els dels homes.

En els últims governs que hem tingut i tenim a l’estat espanyol hi ha hagut dones, l’últim govern socialista era paritari, però les ministres no tenien responsabilitats familiars, eren solteres, o casades però sense fills petits, amb l’ excepció la Senyora Carme Chacon,que  va voler demostrar el seu sentit de la responsabilitat incorporant-se a les tasques de govern poc temps després de ser mare. Exemple que ha estat seguit també per la ministra portaveu del Partit Popular.  En el 2011 dos ministres noruecs havien demostrat el seu sentit de la responsabilitat agafant la baixa paternal per fer-se càrrec de la cura dels seus fills petits. Evidentment les lleis i la cultura de Noruega no són les mateixes que a Espanya i segurament tampoc que a Grècia.

Al darrere de les lleis hi ha tota una ideologia que pot tenir o no com a objectiu superar les diferències culturals, econòmiques, socials i polítiques entre dones i homes i entre classes socials. Perquè no sols és el gènere, també hi ha la classe. El govern del Partit Popular té moltes dones, no parlarem ara de la seva preparació que deu estar a l’ altura de la dels seus companys, però segur que recordem com una d’ aquestes ministres, ara ja ex, parlava del plaer que li suposava veure com cada matí “vestien els seus fills”. Per a qui pot pagar per que facin això i d’ altres coses, la disponibilitat de temps no és un problema per dedicar-se a la política.

El dia té 24 hores, en aquestes hores es pot de treballar, dormir, dedicar-se a la política, o al que interessi, però algú  ha  gestionar la vida domèstica i familiar, que és la base sobre la que es mantenen totes les altres activitats. Dones i homes de la classe treballadora que vulguin dedicar-se a la política necessitaran algú que ho faci  per amor o per sentit de la responsabilitat Algú, i més sovint alguna, haurà de bandejar altres aspiracions per a permetre que alguna, o més sovint algú, pugui fer carrera política. Sobre tot quan les lleis, la manca de serveis públics i la cultura naturalitzen aquest fet.

Si a més a més, i amb la intenció d’ allunyar la corrupció de la política, es proposa que els càrrecs polítics cobrin un sou simbòlic, o no en cobrin cap, a un país on els drets laborals i els serveis socials pràcticament han desaparegut, l’atur està al voltant del 25% i l’explotació laboral s’ està convertint en llei, s’obtindrà l’ efecte, segurament no desitjat, de reservar la política per a joves sense família, gent rica per família o pares i mares absentistes; perquè qui podrà afrontar la triple jornada: laboral, política i domèstica?. Això serà també un motiu d’ exclusió de les dones.

La precarietat, la corrupció i l’esfondrament de la democràcia s’ han de combatre  des de l’honestedat i l’eficiència la justícia social i  el control democràtic. Tothom, sigui quina sigui la seva feina, té dret, com a mínim, a un salari just i, tant si té feina com si no, a una renda bàsica que li  permeti viure amb dignitat.

L’estructura jeràrquica i masclista de molts partits polítics, les dinàmiques internes, els jocs de poder, la lluita pels càrrecs, la complicitat masculina, la política “bronca”, podrien omplir un altre capítol per explicar com també n’hi ha dones que s’ auto exclouen de maneres de fer política allunyades de la seva realitat quotidiana, mentre alguns dels seus companys s’ auto exclouen de les responsabilitats familiars que no proporcionen ni prestigi social, ni poder, ni remuneració.

I tot plegat coincideix amb la realitat social de les retallades dels serveis públics i una naixent mística de la maternitat , que recau exclusivament sobre les dones i amenaça a portar-nos a una nova versió de la “Doctrina de la Separació d’ Espais”, el públic dels homes, el privat de les dones,  que curiosament, però no per casualitat, va acompanyar l’aparició del liberalisme i la democràcia al S. XIX.

Però a Grècia, i a tot arreu, l’exclusió de les dones té greus conseqüències, l’article “Los ministros de Siryza no nos dejan ver el desierto” publicat a Diagonal per Juan Etxenique Almeida  n’explica algunes.

Per a concloure, l’ exclusió de les dones de llocs de poder i responsabilitat  sempre té un preu que, més aviat o més tard, tothom acaba pagant, històricament aquest preu ha implicat també la pèrdua de la democràcia.

M.Xosé G. Fontela

Associació de Dones La Frontissa.

 

Llegiu també. Todo por hacer, de Tina Voreadi

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: