La Frontissa. Associació de Dones

Espai per compartir idees, coneixements i activitats

  • Mobilitzem-nos

    Defensem la democràcia i l'Estat de Benestar, llegint, produint i difonent informació sobre les causes i conseqüencies de la crisi econòmica i les solucions alternatives. Utilitzem les TIC per defensar els nostres drets.
  • Defensem la igualtat.

    Per a lluitar contra la violència masclista, defensem les polítiques d' igualtat
  • Jo decideixo. Jo desobeeixo

  • Donart 2015. Isabel Pons Tello

Els prejudicis també maten

Posted by lafrontissa a 18/02/2016

Quan una dona denúncia per maltractaments, s’ exposa a un seguit de prejudicis familiars, socials i legals que corren en contra seva.

Les dones som tant diverses com ho puguin esser els nostres congèneres, i per tant reaccionem de diferent manera en situacions de perill, por o conflicte.

Fins aquí tot normal, en aparença, però totes i tots tenim un imaginari del que és o hauria d’esser una dona  maltractada o de com s’hauria de comportar.

Mes lluny del que proposa la llei de violència de gènere i dels processos per evitar-la estem les persones i en un procés d’aquesta mena participem bastantes, professional i no professionals amb els nostres prejudicis que segons i com poden acabar en que un a denúncia per maltractaments que es converteix en un mal son per a la víctima.

Les campanyes de sensibilització, sempre adreçades a les dones, ens encoratgen a que denunciem, a que siguem valentes, a que plantem cara.

Però quan una dona apel.la a aquesta llei que l’ha de protegir, ensopega amb els prejudicis de les persones que l’han de recolzar en aquest moment o que seran garants de la llei.

Entenem que una dona maltractada 1er. Ha de tenir senyals i que algú acrediti que no s’ho ha fet ella mateixa i ha de presentar un aspecte temorenc, plorós, desorientació i sobretot un to de veu baix i mai sota cap concepte preguntar res i menys exigir res encara que sigui els seus drets com a víctimes.

Reiteradament hem observat en els nostres acompanyaments com les dones que mostren una actitud més forta o reivindicativa són sovint renyades i les envolta un clima de desconfiança que conclou amb una sentència desfavorable o minsa amb ordes d’allunyament de 100 m. Que els agressor es salten amb facilitat i que sovint no serveixen per a res encara que la dona denunciï o com a mol es salda amb una multa ridícula.

Per tant sota el nostre criteri entenem que el mal no es la pròpia llei si no la manera d’aplicar-la, la manca de recursos i la manca de formació de les i els professionals dels que dependrà la seguretat de les víctimes.

Dos apunt Catalunya es la comunitat autònoma que menys ordres d’allunyament es decreten. I ha Vilanova i la Geltrú malgrat l’esforça de l’ajuntament en la creació i revisió del protocol de violència de gènere, sempre ensopeguem amb els prejudicis. Universals i sense distinció de gènere, per tan demanem novament empatia amb les víctimes i també per  això diem que els prejudicis també maten

M. Pau Munuera

Casal de dones de Vilanova i la Geltrú

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: