La Frontissa. Associació de Dones

Espai per compartir idees, coneixements i activitats

  • Mobilitzem-nos

    Defensem la democràcia i l'Estat de Benestar, llegint, produint i difonent informació sobre les causes i conseqüencies de la crisi econòmica i les solucions alternatives. Utilitzem les TIC per defensar els nostres drets.
  • Defensem la igualtat.

    Per a lluitar contra la violència masclista, defensem les polítiques d' igualtat
  • Jo decideixo. Jo desobeeixo

  • Donart 2017. Roser Oter Blasco. Habitar dins del Cor

Archive for maig de 2016

Carta a Ricardo Calvo. Director general de DGAIA

Posted by lafrontissa a 26/05/2016

SR RICARD CALVO I PLA Director General de DGAIA

dgaia.benestar@gencat.cat

Avinguda del Paral·lel 50-52. 08001

Barcelona. 93.483 10 00

Demanem que rebi amb caràctes urgent la Rosa  Gómez Villoro, mare d’en Damià .S. de 5 anys d’ edat, per tal de regularitzar la situació il·legal i vergonyosa de maltractament institucional que està patint, i que arriba a la tortura psicològica quan li diuen al nen que la seva mare és fora de vacances i, per tant, no el vol anar a veure

Volem saber on és el Damià i el volem veure. El nen ha de tenir comunicació lliure amb l’ exterior, dret que tenen fins i tot els presos més perillosos.

Li fem saber també que no se li ha permès a la Rosa entrar acompanyada a les cites amb la DGAIA; evitant així els testimonis de les amenaces, irregularitats i canvis de criteri sobtats. Quan sabem que, legalment, té dret  a entrar acompanyada per una o dues persones

Tanmateix, els tècnics de les reunions s’han negat reiteradament a identificar-se amb nom i cognoms quan la mare del  Damià ho ha demanat expressament.

Donat que aquest cas és totalment irregular i només se sosté per l’inici d’ un informe realitzat per amigues i companyes del pare del nen, ex companys de feina que ara estan treballant a la DGAIA, demanem que el Damià torni a casa amb la seva mare ja que als informes només hi ha mentides i totes són demostrables. La Rosa ho té tot documentat i li facilitarà tot el que li demani.

Informem també que aquesta mare està en vaga de fam des del passat dilluns 23 de maig i que la mantindrà mentre duri el maltractament vers el seu fill.

Esperem que li doni resposta a la Rosa per aquesta trobada abans de començar el més de juny, perquè tota aquesta cruel situació està afectant greument i de manera irreversible la salut física i psicològica de mare i fill.

Salutacions.

 

 

.

Posted in General | Leave a Comment »

Víctimes col·laterals.

Posted by lafrontissa a 25/05/2016

Sovint hem plasmat en les pàgines d’aquest blog les dificultats de les dones soles i de les dones víctimes de maltractament, afegides a les dificultats que genera per a tothom l’actual estat econòmic i social.
Avui volem tornar a parlar d’elles i de les seves filles i fills com a víctimes col·laterals, però no per això en una situació menys traumàtica i dolorosa, aprofitant la seva innocència, indefensió i vulnerabilitat.
Les batalles per les separacions i custòdies, quan no són de comú acord, porten sovint a les dones a estats anímics fora dels models que entenem que ha de seguir “una persona com cal o com déu mana”.
En aquesta situació és fàcil que diferents serveis relacionats amb les criatures tinguin la intuïció d’opinar sense gaires estudis i sovint degut a les opinions, insinuacions o directament acusacions de la parella, que potser la mare no està gaire capacitada per continuar exercint com a tal i aleshores es posa en funcionament una maquinària horrorosa , que arrenca la criatura de la tutela de la mare i, literalment, segresta la nena o el nen posant-los en llocs desconeguts, amb gent desconeguda, sense explicacions i desemparades/ats de l’afecte i caliu de la mare i enfonsant una i altres en la desorientació, la desorientació i la desesperació.
Aquest fenomen veiem que cada dia es dóna més i cada dia més dones han de batallar als jutjats de família per recuperar filles i fills. Però no és gens fàcil, doncs una vegada retirada la custòdia per recuperar-la s’exigeix un seguit de requisits socials i econòmics molt difícils d’aconseguir per a qualsevol família en el moment actual i menys si parlem de dones soles.
Posar una criatura en custodia és molt car, al voltant de 4.000 euros al més per infant, si aquest diners s’utilitzessin per millorar la vida de les famílies, no tant sols l’ econòmica sinó també la psicològica , l’ ambiental, la integradora, la lúdica;… doncs 4.000 euros mensuals donen per bastant; segur que tindríem moltes famílies modèliques i als centres d’acollida, majoritàriament gestionats per entitats i fundacions privades, quedaria molt poca canalla i menys negoci.
Aquí n’hi ha alguna cosa que fa molta ferum, molts diners i accions molt fosques.
Respecte a l’últim cas que estem acompanyant volem explicar que han tret la custòdia d’un nen a una parella separada, adduint que no estant capacitades/ats per tenir el nen. En el cas del pare hi ha informes que ho acrediten però, en el cas de la mare, es desconeix de totes, totes la causa per la qual l’hi prenen la custòdia,
Ella s’ha negat a abandonar el seu fill en un centre, com és natural, i ara, després d’ haver estat detinguda i empresonada durant 30 hores, ni sap on és el nen ni el pot anar a veure, ni parlar amb ell, excepte un dia i hora prefixats i a un punt de trobada.
Nosaltres podem testimoniar com la DAGIA no vol precisament testimonis del que diu ni del que fa. Ens han impedit acompanyar-la a les entrevistes amb tècniques i directores de centre. L’última vegada, quan la persona que l’acompanyava va insistir en estar present, la van amenaçar amb què això perjudicaria la mare i van trucar als mossos, que van mantenir dos cotxes i dues parelles d’agents fins que va acabar l’ entrevista.
A la mare no la informen d’ on és el nen ni l’ expliquen canvis sobtats de criteri i canvis de centre, després de haver-li assegurat en una entrevista prèvia ,sense testimonis és clar, que no el canviarien.
I aquí tenim un nen de cinc anys espantat i sentint-se abandonat i una dona desesperada i maltractada per l’administració, de manera que cada cosa que fa per recuperar el nen sembla que l’ allunyi més d’ ell. El més pervers de tot el que està passant és el compliment, fil per randa, de la profecia que li va fer el pare del nen, que havia treballat per la DGAIA, quan ella el va abandonar per maltractaments: “et prendran el nen”.

Posted in General | Leave a Comment »