La Frontissa. Associació de Dones

Espai per compartir idees, coneixements i activitats

  • Mobilitzem-nos

    Defensem la democràcia i l'Estat de Benestar, llegint, produint i difonent informació sobre les causes i conseqüencies de la crisi econòmica i les solucions alternatives. Utilitzem les TIC per defensar els nostres drets.
  • Defensem la igualtat.

    Per a lluitar contra la violència masclista, defensem les polítiques d' igualtat
  • Jo decideixo. Jo desobeeixo

  • Donart 2015. Isabel Pons Tello

Víctimes col·laterals.

Posted by lafrontissa a 25/05/2016

Sovint hem plasmat en les pàgines d’aquest blog les dificultats de les dones soles i de les dones víctimes de maltractament, afegides a les dificultats que genera per a tothom l’actual estat econòmic i social.
Avui volem tornar a parlar d’elles i de les seves filles i fills com a víctimes col·laterals, però no per això en una situació menys traumàtica i dolorosa, aprofitant la seva innocència, indefensió i vulnerabilitat.
Les batalles per les separacions i custòdies, quan no són de comú acord, porten sovint a les dones a estats anímics fora dels models que entenem que ha de seguir “una persona com cal o com déu mana”.
En aquesta situació és fàcil que diferents serveis relacionats amb les criatures tinguin la intuïció d’opinar sense gaires estudis i sovint degut a les opinions, insinuacions o directament acusacions de la parella, que potser la mare no està gaire capacitada per continuar exercint com a tal i aleshores es posa en funcionament una maquinària horrorosa , que arrenca la criatura de la tutela de la mare i, literalment, segresta la nena o el nen posant-los en llocs desconeguts, amb gent desconeguda, sense explicacions i desemparades/ats de l’afecte i caliu de la mare i enfonsant una i altres en la desorientació, la desorientació i la desesperació.
Aquest fenomen veiem que cada dia es dóna més i cada dia més dones han de batallar als jutjats de família per recuperar filles i fills. Però no és gens fàcil, doncs una vegada retirada la custòdia per recuperar-la s’exigeix un seguit de requisits socials i econòmics molt difícils d’aconseguir per a qualsevol família en el moment actual i menys si parlem de dones soles.
Posar una criatura en custodia és molt car, al voltant de 4.000 euros al més per infant, si aquest diners s’utilitzessin per millorar la vida de les famílies, no tant sols l’ econòmica sinó també la psicològica , l’ ambiental, la integradora, la lúdica;… doncs 4.000 euros mensuals donen per bastant; segur que tindríem moltes famílies modèliques i als centres d’acollida, majoritàriament gestionats per entitats i fundacions privades, quedaria molt poca canalla i menys negoci.
Aquí n’hi ha alguna cosa que fa molta ferum, molts diners i accions molt fosques.
Respecte a l’últim cas que estem acompanyant volem explicar que han tret la custòdia d’un nen a una parella separada, adduint que no estant capacitades/ats per tenir el nen. En el cas del pare hi ha informes que ho acrediten però, en el cas de la mare, es desconeix de totes, totes la causa per la qual l’hi prenen la custòdia,
Ella s’ha negat a abandonar el seu fill en un centre, com és natural, i ara, després d’ haver estat detinguda i empresonada durant 30 hores, ni sap on és el nen ni el pot anar a veure, ni parlar amb ell, excepte un dia i hora prefixats i a un punt de trobada.
Nosaltres podem testimoniar com la DAGIA no vol precisament testimonis del que diu ni del que fa. Ens han impedit acompanyar-la a les entrevistes amb tècniques i directores de centre. L’última vegada, quan la persona que l’acompanyava va insistir en estar present, la van amenaçar amb què això perjudicaria la mare i van trucar als mossos, que van mantenir dos cotxes i dues parelles d’agents fins que va acabar l’ entrevista.
A la mare no la informen d’ on és el nen ni l’ expliquen canvis sobtats de criteri i canvis de centre, després de haver-li assegurat en una entrevista prèvia ,sense testimonis és clar, que no el canviarien.
I aquí tenim un nen de cinc anys espantat i sentint-se abandonat i una dona desesperada i maltractada per l’administració, de manera que cada cosa que fa per recuperar el nen sembla que l’ allunyi més d’ ell. El més pervers de tot el que està passant és el compliment, fil per randa, de la profecia que li va fer el pare del nen, que havia treballat per la DGAIA, quan ella el va abandonar per maltractaments: “et prendran el nen”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: