La Frontissa. Associació de Dones

Espai per compartir idees, coneixements i activitats

  • Mobilitzem-nos

    Defensem la democràcia i l'Estat de Benestar, llegint, produint i difonent informació sobre les causes i conseqüencies de la crisi econòmica i les solucions alternatives. Utilitzem les TIC per defensar els nostres drets.
  • Defensem la igualtat.

    Per a lluitar contra la violència masclista, defensem les polítiques d' igualtat
  • Jo decideixo. Jo desobeeixo

  • Donart 2017. Roser Oter Blasco. Habitar dins del Cor

Archive for març de 2017

Damià amb sa mare

Posted by lafrontissa a 29/03/2017

Fa cosa d’un any, una dona va demanar ajut a la nostra entitat perquè li volien retirar la custodia del seu fill, adduint que la dona tenia una malaltia mental no diagnosticada ni tractada.

Aquest diagnòstic fantasma no anava acompanyat de cap informe mèdic.  Tot eren un seguit de suposicions, rumors i excuses sota la boira de la confidencialitat.

El dia 9 de maig a aquesta dona, la Rosa Gómez, li varen arrabassar el fill  dels braços sense més miraments.

El cas en el seu dia ja va esser publicat per diferents mitjans de comunicació.

Durant tot aquest temps la Rosa no ha deixat de lluitar per demostrar la injustícia que estava cometent la DGIA amb aquest nen i  la seva mare.

Nosaltres a part de recolzar-la i solidaritzar-nos amb ella poca cosa més hem pogut fer donat que aquesta administració és poderosa, inamovible i inflexible, i nosaltres som una organització petita i local., Això sí,  hem seguit fil per randa tot el procés amb absoluta incredulitat de veure com funciona un sistema que castiga indiscriminadament a les dones, en allò que més les pot ferir.

Per què? Per haver estat maltractades i haver denunciat o bé pel contrari per no haver-ho fet, per cuidar en excés a la seva canalla o per fer-ho poc.

Per mitjà d’aquest cas ens hem assabentat d’altres casos, de la diferència de   criteris alhora de jutjar la idoneïtat de les famílies, i sobre tot, de la impunitat amb la quals funciona aquesta administració tant poderosa.

La lluita d’aquesta dona, val a dir, ha estat mol molesta  per administracions, grups polítics, advocats/es…

Per fi ha guanyat la batalla, en aparença, doncs l’administració està pensant en tornar el nen al pare, del qual va fugir la mare per maltractaments i que està a l’ombra d’aquest procés estrany, envoltat de misteri i falsedats.

Està clar que aquest senyor no ha mogut un dit per rescatar al seu fill del centre, que no ha acomplert amb el règim de visites que tenia assignat i en canvi ara, consideren que és el pare idoni per fer-se càrrec del fill.

Amb això es tancaria el cercle de maltractament institucional acabant per donar l’arma perquè el pare continuï maltractant  a la mare mitjançant la violència vicària. Com sempre, les dones hem de demostrar-ho tot amb proves impossibles, mentre que els homes no cal que demostrin res perquè són creguts pel simple fet de ser homes, que és el mateix que dir que en la societat patriarcal són considerats més éssers humans que les humanes.

Seria una bona venjança, un bon castic per gosadia de la Rosa, haver-se enfrontat amb l’administració i alhora seria un avís per a navegants i navegantes.

 

Posted in General | Leave a Comment »

Moció aprovada

Posted by lafrontissa a 20/03/2017

La següent moció, elaborada per La Frontissa, va ser aprovada per unanimitat en el ple de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del passat 13 de març.

 

Moció de l’ Associació de Dones La Frontissa sobre el paper de Serveis Socials en els casos que puguin implicar retirades de tutela de menors

 

Cada dia són excloses del sistema més persones del que nosaltres  entenem com a  vida digna, per anar a parar a una marató d’aconseguir recursos mínims que les ajudin a subsistir: un lloc i un horari per poder prendre un cafè o un got de llet a primera hora del matí, un altre lloc per dinar, un altre lloc per dormir. I nedar contra corrent per aconseguir sortir del bucle i tornar com a mínim a l’estatus anterior,  la qual cosa sembla cada vegada més inaccessible. Provenen del nostre sistema: econòmic, classista, racista i patriarcal.

Per tant des de La Frontissa demanem complicitat política, professional i social. I la cerquem per mitjà d’aquesta moció. Explicar el que observem i escoltem a les dones i les seves famílies, ateses des de l’acompanyament terapèutic  de la nostra associació:  Què ens diuen?. I una altra: què és el que en farem?

Ens referim a les seves queixes sobre: Informes  basats  criteris establerts abans que en diagnosis o tractament psicològic; Elaboracions d’informes mèdics i diagnosis sense visites ni observacions, sense cap tractament ni seguiment, obviant el principi bàsic d’economia en Salut Mental i que serveixen per prendre decisions en perjudici de la sostenibilitat, dels recursos propis de les persones;   Valoracions a partir d’indicadors interns que no contemplen  els processos de dol i estats de xoc, avocant a  mares que es troben a la vora de perdre els seus fills que siguin receptives – passives; actituds que poden donar lloc a què dones i famílies se sentin amenaçades amb la pèrdua de custòdia de filles o fills.

 

Ara bé, des de La Frontissa no  considerem que els fets esmentats anteriorment es derivin de decisions úniques i  individuals del personal que treballa a Serveis Socials. Més aviat creiem que  són pròpies de l’aplicació de  la  Llei  14/2010 de 27 de maig : Llei de Drets i oportunitats de la infància i l’ adolescència; els reglaments i protocols que la concreten o altres afectacions externes i en tot cas autoritats superiors a l’àmbit municipal, les causants d’ aquests fets.

Avui,  no estem soles en defensar aquesta posició tal i com es va veure en e Ple del Parlament de Catalunya de 26 de gener de 2017 on les diputades Gemma Lienas i M.Gabriela Serra van fer dues intervencions molt detallades sobre les actuacions de la Direcció General d’ Atenció a La Infància i Adolescència.

 

Per tal que el nostre municipi sigui pioner en la millora dels serveis relacionats amb aquest tema i que aquesta millora redundi en benefici dels menors, les mares, les famílies, el personal de Serveis Socials i la ciutadania en general proposem:

  1. AUGMENTAR la dotació pressupostària municipal a l’Àrea  de SERVEIS SOCIALS MUNICIPALS per atendre les necessitats relatades i les mesures escrites, en els punts que segueixen aquest apartat dels acords. Alhora cercar i demanar a les instàncies que calgui recursos de tota mena per aconseguir minimitzar el màxim les conseqüències de la mal anomenada crisi econòmica.

 

  1. CREAR un dispositiu d’Acompanyament professional adreçat a personal de Serveis Socials amb calendari, espai, programació anual, i amb dotació pressupostària. Els objectius del qual siguin: impartir formació transversal i  seminaris específics, atendre a la necessitat de  reciclatge continu, analitzar casos per ampliar la seva valoració, preparar material per a transferir com a bones pràctiques a altres professionals i  mesures d’avaluació contínua i resolució d’incidències. Com a GARANT DEL TREBALL PRIORITZANT EL  SUPORT A LA FAMÍLIA, ens referim a recursos d’autonomia i teràpia..VOLEM  que  en famílies que pateixen algun tipus de desestructuració per la causa que sigui, els recursos s’ inverteixin en el nucli de convivència, a fi que ningú no perdi els llaços afectius i propiciar que la canalla arribi a persona adulta sense traumes ni pèrdues. En aquest sentit incorporar ja com a criteri de treball al Serveis Socials Municipals els dos punts de les recomanacions de la Comissió Europea citats al punt 5 d’aquest apartat.

 

  1. REVISAR els protocols massa llargs i feixucs per resoldre les situacions d’emergència i que aboquen les usuàries a cercar solucions desesperades que poden agreujar més la seva situació. REVISAR l’ aplicació dels indicadors usats per l’avaluació del risc, per evitar que hi hagi  biaix de gènere , cultural, o de context social.
  1. INFORMAR  suficientment els recursos existents a la comarca i província de suport a famílies i a dones. Actualització pàgina web. Així com material de difusió per tothom que accedeixi a SS. Fer un llistat de prestacions a les que poden accedir dones i famílies en situació vulnerable que inclogui els criteris objectius que permetin accedir-hi .

D’ acord amb la Llei 5/2008 del 24 d’abril de 2008,del dret de les dones a eradicar la violència masclista, Títol 3. Dels drets de les dones en situacions de violència masclista a la prevenció, l’atenció, l’ assistència, la protecció, la recuperació i la reparació integral. Donar prioritat a les dones en aquesta situació a accedir a tots els ajuts abans esmentats, prioritat que s’ incrementarà si tenen menors al seu càrrec

 

  1. Instar el Parlament de Catalunya a modificar la Llei 14/2010 de 27 de maig : Llei de Drets i oportunitats de la infància i l’ adolescència d’ acord amb les recomanacions de la Comissió Europea de 20 de febrer de 2013: “Invertir en la infancia: romper el ciclo  de les desventajas”.

D’ aquestes recomanacions volem citar-ne dues de l’ apartat 2.2 que citem en castellà que és l’idioma en què hem consultat el document per tal que una traducció no experta no n’alteri el significat.

“Garantizar que la pobreza no sea nunca la única justificación para retirar la custodia; intentar que los niños permanezcan bajo la custodia de sus padres o vuelvan a estarlo, por ejemplo corrigiendo las carencias materiales de la família”.

“Garantizar un control adecuado de la derivación a servicios sociales para evitar en la medida de lo posible que los niños sean colocados en instituciones y establecer revisiones periódicas en caso que no haya podido evitar”

 Moltes gràcies.

 

Posted in General | Leave a Comment »

Guerra Contra Les Dones. Article del 8 de març i convocatòria a la manifestació.

Posted by lafrontissa a 06/03/2017

No és només la  violència masclista, no són només els assassins i maltractadors, la premsa, la judicatura, la policia. Són també les notícies sobre dones que “moren”, sobre falses denúncies, els jutges que neguen que la violència masclista existeixi, la policia que de vegades no agafa denúncies o fa atestats que criminalitzen les víctimes, no sempre, però massa sovint. Són els serveis que les han de donar suport convertits en eines de control de classe i de gènere, on les dones maltractades i pobres poden veure’s sotmeses a qüestionaris sobre els seus costums i les seves amistats, uns qüestionaris que moltes de nosaltres no podríem afrontar si ens  trobéssim en la necessitat de demanar ajut social i que atempten contra la llibertat de pensament.

Una parella maltractadora pot, en qualsevol moment, denunciar-te per qualsevol cosa. Pot dir que el teu fill dorm assegut, la teva filla va faltar uns dies a escola, fins i tot potser que el pare dels teus fills els maltracti i algú passi una informació, real o no, amb la qual la DGAIA, per exemple, pren els fills que vas tenir amb ell i un altre que tens amb una altra parella amb la qual portes una vida ben normal. Pots acabar acusada, administrativament i sense possibilitat legal de defensa, de coses tan peregrines com Síndrome d’ Alienació Parental o Preocupació Mòrbida. No vols deixar les teves filles o els teus fills en mans d’ un maltractador i això té un preu.

T’ acusen de drogoaddicta i quan demostres amb proves fefaents que no ho ets ni ho has estat mai, t’ acusen d’ una altra cosa. No hi ha pel mig cap decisió judicial, cap peritatge,  tan sols decisions administratives preses per persones sotmeses també a fortes pressions. Un psiquiatra que no t’ha vist en dos anys pot declarar tranquil·lament que ets psicòtica i quan li ho preguntes diu que ho fa perquè així li ho va demanar la DGAIA.

Aquesta gent es presenta a l’hospital on acabes de parir i es porten el teu nadó, no cal que tinguis cap denúncia per abús  o maltractament dels teus fills. És suficient que siguis mare soltera, jove o pobre, o que ja hi siguis als seus fitxers. Està dit que mai la pobresa pot ser causa de retirada de custòdia; però si t’ has quedat sense feina i sense casa, no és segur que rebis cap ajut, al contrari tens moltes oportunitats perquè et prenguin els fills/es sota l’ acusació de negligència.

Quan  tu i els teus fills o filles han caigut en mans de la DGAIA et trobes dins un laberint administratiu i judicial, on la teva filla o el teu fill és l’hostatge que esgrimeixen en contra teva. Cal tenir molta força moral, molta estabilitat psicològica, recolzament familiar i social i diners. Els diners són imprescindibles, és difícil trobar advocats capaços d’ enfrontar-se a la DGAIA, i jutges. La DGAIA té, fins ara, tot el poder de l’administració, formes i estructures heretades d’ aquells orfenats del franquisme on es robaven criatures o nens i nenes. Ara no se’n amaguen i tot és legal, recolzat per tota mena de protocols.

Cada menor tutelat suposa per la ·DGAIA un ingrés mínim de 4.000 euros mensuals, que cobra una fundació sense ànim de lucre, i  que fàcilment estarà lligada a institucions ben catòliques i fora de tota sospita.  En aquesta institució el nen o la nena vestirà roba de segona mà, rebrà menjar de bancs d’ aliments, si té sort i és menor de 6 anys passarà a una família d’ acollida, que no rebrà ni de lluny els 4.000 euros assignats.

Al Parlament de Catalunya s’ han denunciat aquestes situacions, i altres relacionades, s’ ha votat per canviar el sistema, però la conselleria demana més famílies d’ acollida, no es proposa deixar als menors on han de ser en la majoria dels casos, amb les seves mares i amb les seves famílies, que puguin rebre, si cal, una part d’ aquests 4.000 euros que amb tanta facilitat ingressen les fundacions “sense ànim de lucre”.

La Guerra Contra les Dones,  a qualsevol lloc del món i sota diferents formes, té com a objectiu la destrucció del teixit social per augmentar la  divisió i la indefensió de la població. Proporcionar a homes de classes populars una enemiga interna amb qui descarregar la frustració, fer negoci de la vulneració dels nostres drets i deixar-nos a totes i tots indefensos davant els interessos de la banca i les grans empreses que s’amaguen darrere  la majoria dels go

 

Posted in General | Leave a Comment »