La Frontissa. Associació de Dones

Espai per compartir idees, coneixements i activitats

  • Mobilitzem-nos

    Defensem la democràcia i l'Estat de Benestar, llegint, produint i difonent informació sobre les causes i conseqüencies de la crisi econòmica i les solucions alternatives. Utilitzem les TIC per defensar els nostres drets.
  • Defensem la igualtat.

    Per a lluitar contra la violència masclista, defensem les polítiques d' igualtat
  • Jo decideixo. Jo desobeeixo

  • Donart 2017. Roser Oter Blasco. Habitar dins del Cor

Archive for 6/03/2017

Guerra Contra Les Dones. Article del 8 de març i convocatòria a la manifestació.

Posted by lafrontissa a 06/03/2017

No és només la  violència masclista, no són només els assassins i maltractadors, la premsa, la judicatura, la policia. Són també les notícies sobre dones que “moren”, sobre falses denúncies, els jutges que neguen que la violència masclista existeixi, la policia que de vegades no agafa denúncies o fa atestats que criminalitzen les víctimes, no sempre, però massa sovint. Són els serveis que les han de donar suport convertits en eines de control de classe i de gènere, on les dones maltractades i pobres poden veure’s sotmeses a qüestionaris sobre els seus costums i les seves amistats, uns qüestionaris que moltes de nosaltres no podríem afrontar si ens  trobéssim en la necessitat de demanar ajut social i que atempten contra la llibertat de pensament.

Una parella maltractadora pot, en qualsevol moment, denunciar-te per qualsevol cosa. Pot dir que el teu fill dorm assegut, la teva filla va faltar uns dies a escola, fins i tot potser que el pare dels teus fills els maltracti i algú passi una informació, real o no, amb la qual la DGAIA, per exemple, pren els fills que vas tenir amb ell i un altre que tens amb una altra parella amb la qual portes una vida ben normal. Pots acabar acusada, administrativament i sense possibilitat legal de defensa, de coses tan peregrines com Síndrome d’ Alienació Parental o Preocupació Mòrbida. No vols deixar les teves filles o els teus fills en mans d’ un maltractador i això té un preu.

T’ acusen de drogoaddicta i quan demostres amb proves fefaents que no ho ets ni ho has estat mai, t’ acusen d’ una altra cosa. No hi ha pel mig cap decisió judicial, cap peritatge,  tan sols decisions administratives preses per persones sotmeses també a fortes pressions. Un psiquiatra que no t’ha vist en dos anys pot declarar tranquil·lament que ets psicòtica i quan li ho preguntes diu que ho fa perquè així li ho va demanar la DGAIA.

Aquesta gent es presenta a l’hospital on acabes de parir i es porten el teu nadó, no cal que tinguis cap denúncia per abús  o maltractament dels teus fills. És suficient que siguis mare soltera, jove o pobre, o que ja hi siguis als seus fitxers. Està dit que mai la pobresa pot ser causa de retirada de custòdia; però si t’ has quedat sense feina i sense casa, no és segur que rebis cap ajut, al contrari tens moltes oportunitats perquè et prenguin els fills/es sota l’ acusació de negligència.

Quan  tu i els teus fills o filles han caigut en mans de la DGAIA et trobes dins un laberint administratiu i judicial, on la teva filla o el teu fill és l’hostatge que esgrimeixen en contra teva. Cal tenir molta força moral, molta estabilitat psicològica, recolzament familiar i social i diners. Els diners són imprescindibles, és difícil trobar advocats capaços d’ enfrontar-se a la DGAIA, i jutges. La DGAIA té, fins ara, tot el poder de l’administració, formes i estructures heretades d’ aquells orfenats del franquisme on es robaven criatures o nens i nenes. Ara no se’n amaguen i tot és legal, recolzat per tota mena de protocols.

Cada menor tutelat suposa per la ·DGAIA un ingrés mínim de 4.000 euros mensuals, que cobra una fundació sense ànim de lucre, i  que fàcilment estarà lligada a institucions ben catòliques i fora de tota sospita.  En aquesta institució el nen o la nena vestirà roba de segona mà, rebrà menjar de bancs d’ aliments, si té sort i és menor de 6 anys passarà a una família d’ acollida, que no rebrà ni de lluny els 4.000 euros assignats.

Al Parlament de Catalunya s’ han denunciat aquestes situacions, i altres relacionades, s’ ha votat per canviar el sistema, però la conselleria demana més famílies d’ acollida, no es proposa deixar als menors on han de ser en la majoria dels casos, amb les seves mares i amb les seves famílies, que puguin rebre, si cal, una part d’ aquests 4.000 euros que amb tanta facilitat ingressen les fundacions “sense ànim de lucre”.

La Guerra Contra les Dones,  a qualsevol lloc del món i sota diferents formes, té com a objectiu la destrucció del teixit social per augmentar la  divisió i la indefensió de la població. Proporcionar a homes de classes populars una enemiga interna amb qui descarregar la frustració, fer negoci de la vulneració dels nostres drets i deixar-nos a totes i tots indefensos davant els interessos de la banca i les grans empreses que s’amaguen darrere  la majoria dels go

 

Anuncis

Posted in General | Leave a Comment »