La Frontissa. Associació de Dones

Espai per compartir idees, coneixements i activitats

  • Mobilitzem-nos

    Defensem la democràcia i l'Estat de Benestar, llegint, produint i difonent informació sobre les causes i conseqüencies de la crisi econòmica i les solucions alternatives. Utilitzem les TIC per defensar els nostres drets.
  • Defensem la igualtat.

    Per a lluitar contra la violència masclista, defensem les polítiques d' igualtat
  • Jo decideixo. Jo desobeeixo

  • Donart 2017. Roser Oter Blasco. Habitar dins del Cor

Damià amb sa mare

Posted by lafrontissa a 29/03/2017

Fa cosa d’un any, una dona va demanar ajut a la nostra entitat perquè li volien retirar la custodia del seu fill, adduint que la dona tenia una malaltia mental no diagnosticada ni tractada.

Aquest diagnòstic fantasma no anava acompanyat de cap informe mèdic.  Tot eren un seguit de suposicions, rumors i excuses sota la boira de la confidencialitat.

El dia 9 de maig a aquesta dona, la Rosa Gómez, li varen arrabassar el fill  dels braços sense més miraments.

El cas en el seu dia ja va esser publicat per diferents mitjans de comunicació.

Durant tot aquest temps la Rosa no ha deixat de lluitar per demostrar la injustícia que estava cometent la DGIA amb aquest nen i  la seva mare.

Nosaltres a part de recolzar-la i solidaritzar-nos amb ella poca cosa més hem pogut fer donat que aquesta administració és poderosa, inamovible i inflexible, i nosaltres som una organització petita i local., Això sí,  hem seguit fil per randa tot el procés amb absoluta incredulitat de veure com funciona un sistema que castiga indiscriminadament a les dones, en allò que més les pot ferir.

Per què? Per haver estat maltractades i haver denunciat o bé pel contrari per no haver-ho fet, per cuidar en excés a la seva canalla o per fer-ho poc.

Per mitjà d’aquest cas ens hem assabentat d’altres casos, de la diferència de   criteris alhora de jutjar la idoneïtat de les famílies, i sobre tot, de la impunitat amb la quals funciona aquesta administració tant poderosa.

La lluita d’aquesta dona, val a dir, ha estat mol molesta  per administracions, grups polítics, advocats/es…

Per fi ha guanyat la batalla, en aparença, doncs l’administració està pensant en tornar el nen al pare, del qual va fugir la mare per maltractaments i que està a l’ombra d’aquest procés estrany, envoltat de misteri i falsedats.

Està clar que aquest senyor no ha mogut un dit per rescatar al seu fill del centre, que no ha acomplert amb el règim de visites que tenia assignat i en canvi ara, consideren que és el pare idoni per fer-se càrrec del fill.

Amb això es tancaria el cercle de maltractament institucional acabant per donar l’arma perquè el pare continuï maltractant  a la mare mitjançant la violència vicària. Com sempre, les dones hem de demostrar-ho tot amb proves impossibles, mentre que els homes no cal que demostrin res perquè són creguts pel simple fet de ser homes, que és el mateix que dir que en la societat patriarcal són considerats més éssers humans que les humanes.

Seria una bona venjança, un bon castic per gosadia de la Rosa, haver-se enfrontat amb l’administració i alhora seria un avís per a navegants i navegantes.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: