La Frontissa. Associació de Dones

Espai per compartir idees, coneixements i activitats

  • Mobilitzem-nos

    Defensem la democràcia i l'Estat de Benestar, llegint, produint i difonent informació sobre les causes i conseqüencies de la crisi econòmica i les solucions alternatives. Utilitzem les TIC per defensar els nostres drets.
  • Defensem la igualtat.

    Per a lluitar contra la violència masclista, defensem les polítiques d' igualtat
  • Jo decideixo. Jo desobeeixo

  • Donart 2017. Roser Oter Blasco. Habitar dins del Cor

FEMINISME I ANALISI DE LA SOCIETAT DES DELS CONCEPTES DE GENERE, CLASSE I ETNICITAT

Posted by lafrontissa a 09/04/2017

Isabel Pérez Molina

Com a historiadora especialitzada en Història de les Dones, i com a activista feminista, sindicalista i dels moviments socials i ecologistes, sempre m’ha semblat important la interacció històrica i sociològica de les desigualtats degudes al gènere i la classe social, i a partir de certes lectures del feminisme negre nord-americà, també he vist que s’havia d’afegir i tenir en compte la variable ètnica i migratòria, com molt bé ha demostrat a nivell històric Silvia Federici. Les interaccions entre aquestes “categories” socials i com han creat un entramat de desigualtats i un discurs discriminatori ens pot orientar de com el poder ha creat i utilitzat aquest discurs per dividir a les classes populars per poder mantenir-se en el poder.

Si volem una societat plenament democràtica i inclusiva, si volem una societat igualitària en un món solidari i igualitari, i per tant, també feminista, on les dones siguin una part activa i interlocutores socials reconegudes, no podem formular alternatives si no tenim en compte les diferents variables en les que es troben les diferents dones de totes les ètnies i classes socials, així com, hem de tenir en compte com es desenvolupa en la societat l’entramat de desigualtats i les seves connexions. No hem d’oblidar que tota lluita feminista s’inscriu també en un context específic de classe i d’ètnia. És per això que l’anomenat “black feminism” de les feministes negres dels EUA mostren que pateixen una triple opressió, de gènere, de classe i d’ètnia.

Classe, gènere i ètnia se superposen entre si en la realitat social en una prodigalitat de formes extraordinàriament complexa. Com diu Patricia Hill Collins, aquestes categories són estructures d’opressió distintives però entrellaçades.

Dins dels estudis feministes, i també dins de l’àmbit del professorat d’educació primària i secundària preocupat per la coeducació, sempre s’ha parlat de la transversalitat de la categoria gènere en totes les disciplines i organització dels centres educatius. De la mateixa manera hem de parlar d’interseccionalitat, doncs aquestes categories són totes transversals i sempre interaccionen, doncs tothom té una identitat de gènere, de classe i d’ètnia. Com diu Carmen Expósito Molina, la interseccionalitat “Hace referencia a la situación en la cual una clase concreta de discriminación interactúa con dos o más grupos de discriminación creando una situación única. Dentro del contexto académico es el método de análisis sociológico que permite interrogarse sobre la reproducción institucional de la desigualdad. La transversalidad y la interseccionalidad no son herramientas excluyentes en la intervención para superar la desigualdad de género. Por el contrario se complementan.” És a dir, aquesta complementarietat ens pot ajudar a analitzar la realitat i a dissenyar alternatives d’acció política.

ANTECEDENTS I DISCUSSIÓ

Per començar, podem fer una definició de “gènere” com a consistent en unes relacions entre homes i dones que impliquen desigualtats polítiques, socials ï econòmiques en una societat en detriment d’aquestes. Es configuren dos rols diferenciats segons el sexe, apareixent el paper de la dona subordinat respecte del de l’home. El gènere no implica l’acceptació del model, doncs una dona pateix una desigualtat de gènere tant si es qüestiona aquest model com si no. És a dir, ella pot qüestionar o integrar-se en el rol que se li ha estat assignat. Des d’aquesta perspectiva, s’hauria de tenir en compte les dones tant en l’aspecte de llur desenvolupament per elles mateixes i per condicionaments externs, com en les relacions que estableixen les dones entre si, i en particular, en les relacions amb els homes, des de la cordialitat a les tensions inherents entre dominants i dominats.

 

Gènere també vol dir política.  Podem comprovar l’existència d’una política diferenciada segons el gènere, diferents lleis, lleis fetes per homes i favorables als homes (com la legislació històrica sobre l’adulteri), normes sobre el control de la població que es tradueixen en un control sobre el cos femení. Implícita o explícitament es tractaria d’impedir l’autocontrol de la dona del seu propi cos per a impedir el seu desenvolupament potencial com a persona.

 

Segons la teoria dels gèneres, iniciada entre altres, per Joan W. Scott, el gènere és un principi bàsic de la vertebració social. En el sistema de gèneres, que existeix en totes les societats i és previ a altres diferenciacions com la classe o la raça, les relacions entre homes i dones impliquen desigualtats polítiques, econòmiques i socials en detriment d’ aquestes. El gènere és una construcció social que configura dos rols diferenciadors segons el sexe, que com hem dit, relega a  les dones a un rol subordinat. És a dir, va íntimament lligat al principi de jerarquia.

 

La teoria dels gèneres emfasitza sobretot l’aspecte relacional i reivindica la utilització del gènere com a categoria històrica i sociològica imprescindible per a realitzar qualsevol tipus d’investigació. També és important per a aquesta teoria la distinció entre gènere i sexe. El gènere és una categoria social que implica una organització desigual de la societat segons el sexe i discriminatòria per a les dones (sexe social). El sexe faria referència a les diferències biològiques,  sense cap relació amb lo social (sexe biològic). La identitat femenina i masculina es transmet en el procés cultural.

 

No hi ha un únic model genèric masculí i femení, encara que  tots  ells tenen punts en comú. Per altra banda hi ha societats amb més de dos gèneres com entre el poble pokot de Kenya, on existeix una posició intermèdia anomenada serer, o entre el poble navajo on hi ha els/les nadles. En el primer cas les persones serer no són acceptades per la comunitat i en el segon cas les persones nadles gaudeixen de privilegis especials.

 

Les relacions de gènere són dinàmiques, i, per tant, històricament variables. Hem de tenir en compte el sistema de valors masculí/femení a l’hora de realitzar qualsevol estudi sociològic, recerca històrica o anàlisi de la realitat social, la qual cosa és especialment interessant quan estudiem els moviments reivindicatius, doncs en funció d’això podem fer palès el major o menor protagonisme de les dones. Un exemple seria la rellevant participació i acció de les dones en les protestes populars, com els motins de subsistències a l’Edat Moderna, i el fet de què alguns homes es disfressaven de dones per actuar en aquests motins.

 

Una vegada definit el concepte de gènere entrarem en les implicacions i relacions que pot tenir amb el concepte de classe. Per a les autores més representatives d’aquest a teoria, com Joan W. Scott, Joan Kelly i altres, els factors classe social i gènere estan interrelacionats. No es pot analitzar la classe al marge del gènere, i a la vegada el fet que les dones pertanyin a classes socials diferents estructura el significat que el gènere té per a  elles, donant lloc a diferències en la construcció dels models de gènere. Per a Joan W. Scott és important estudiar la diferència genèrica en la formació de la classe, i proposa fer-ho a través de la construcció del significat social i polític del llenguatge: “Si el significado se construye en términos de diferencia (…) entonces la diferencia sexual es una forma importante de especificar o establecer el significado”, mitjançant l’organització, l’analogia, la metàfora, i la legitimació d’altres relacions en el llenguatge. Posa com a exemples el concepte de propietat pel treball encunyat per Locke i posteriorment assumit pels cartistes. Aquests en justificar les seves reivindicacions a partir d’aquest concepte estaven construint una identitat masculina de la propietat, doncs ells, homes treballadors eren propietaris del seu salari, a l‘igual que els industrials eren propietaris del seu capital (la propietat és bàsicament masculina perquè el salari de les dones és propietat del pare o del marit). A diferència dels socialistes utòpics, com Fourier, que donaven cabuda a un concepte més ampli i igualitari de la classe, els cartistes evolucionaran cap a una concepció masculina de la classe tot fent invisible la diferència sexual al presentar la classe com a concepte universal. D’aquesta manera s’ignora la situació específica de les dones que automàticament hi són excloses, tot i els intents de tenir-les en compte i que no van reeixir donada la base excloent de la que partia. El gènere, a diferència de la classe, es presenta com una diferenciació sexual natural. En aquest sentit podem dir el mateix sobre l’ètnia, que també es presenta com una diferència d’origen natural. Aquí podem inserir la conclusió de Bryan D. Palmer sobre la classe com “un desarrollo difícil de comprender porque (…) reproduce el orden social al mismo tiempo que lo desafía”.

 

Sobre les classes socials són interessants els estudis de Owen Jones i Vicenç Navarro. En l’ofensiva neoliberal que ha arrasat el món i que va arribar a Europa amb Margaret Thatcher, els think tanks neoliberals han pressionat per acabar amb la consciència de classe i reduir-lo tot a l’individu, culpabilitzant la gent pobre de la seva situació i fent creure que ja no hi ha classes i/o que la majoria de la població és classe mitjana. Vicenç Navarro mostra la fal·làcia d’aquesta afirmació quan afirma que “la definición de la mayoría de la población como clase media no es inocente. Por extraño que parezca, responde a un proyecto político profundamente conservador que intenta, por todos los medios, la desaparición de las categorías de clase social de los análisis sociales científicos (que derivan de todas las tradiciones sociológicas, desde Marx a Weber) y sobre todo de la categoría de lucha de clases, categorías definidas como “anticuadas” por la sabiduría convencional que se reproduce también  entre las izquierdas”. Si tens problemes, és perquè no has sabut fer el que havies de fer o perquè no vals, ets gandul/a, etc, com mostra el treball de Owen Jones sobre la demonització de la classe obrera.

 

Tanmateix, Owen Jones ha estat criticat per no prestar tanta atenció als barris obrers d’immigrants com als barris d’obrers d’origen britànic i, per tant, blancs. Aquests crítics diuen que si hagués prestat aquesta mateixa atenció també als barris d’immigrants hagués comprovat que malgrat el fet de viure al Regne Unit durant generacions, molts són considerats gairebé com sempiterns immigrants i, al mateix temps, el sistema multicultural prevalent al Regne Unit, que, com hem vist en el curs, ha estat incapaç de crear vincles entre tots els grups i amb la cultura receptora, ha construït uns barris molt fragmentats i amb poca relació de solidaritat entre ells.

 

D’altra banda l’etnicitat, que seria la identificació que una persona té sobre sí mateixa o altres sobre ella en relació a un grup amb ascendència i trets culturals compartits, va sovint lligada a l’etnocentrisme, que es basaria en l’actitud o la creença de que un grup ètnic o cultural és superior a un altre. L’etnocentrisme està estretament lligat al racisme i la xenofòbia però no necessàriament és sempre conscient. En aquest aspecte, i continuant amb la correlació entre gènere, classe i ètnia, és interessant l’anàlisi de Vandana Shiva i Maria Mies sobre el control sobre el cos de les dones des del poder capitalista patriarcal, i el rol dins d’aquest poder de les multinacionals farmacèutiques, de l’anticoncepció i la reproducció assistida, i com s’utilitza i es construeix un discurs diferent segons es tracti de dones occidentals, on es parla de donar llibertat –tot i que aquestes autores la qüestionen- i, en canvi, s’aprofita per utilitzar les dones de països en vies de desenvolupament com a conills d’índies per a les proves farmacològiques al mateix temps que s’engeguen campanyes d’esterilització forçosa, obligant les dones a sotmetre’s per subsistir.

 

La globalització i l’economia neoliberal, que han desarrelat i expulsat milions de persones dels seus països d’origen, i que, a la vegada, han empobrit les poblacions blanques europees i nord-americanes, prèvia destrucció de les xarxes de solidaritat populars en ares al consumisme i l’individualisme, han aconseguit, no només desarticular les lluites obreres (almenys fins a cert punt), sinó que també, en fer això, han facilitat l’entrada dels discursos neofeixistes, racistes i xenòfobs, però també sexistes. La manipulació del discurs pel neofeixisme, facilitat pel sistema capitalista, que prefereix aquesta sortida a una alternativa realment igualitària, i la seva gran presència mediàtica, han facilitat l’auge d’aquests moviments tant a Europa com als EUA. En aquest sentit, s’instrumentalitza des d’una dreta sexista els casos de violació quan interessa perjudicar i acusar un grup ètnic determinat per alimentar el racisme i la xenofòbia, com és el cas de les violacions a Colònia per cap d’any de 2015/16, acusant als refugiats falsament. Aquestes acusacions aparentment defensant les dones els feien els mateixos grups que, quan el violador és un home blanc, qüestionant la versió de la víctima i argumenten que ella va consentir. Avui dia, l’argument del consentiment és sempre present, fins i tot quan la víctima ha estat assassinada, com és el cas d’una noia amb depressió que en el parc “María Luisa” de Sevilla o una noia de 16 anys a la platja de la Mar Bella de Barcelona, ambdós aquest estiu. Tanmateix si l’agressor hagués estat un immigrant no blanc o se li hagués pogut acusar, la cosa canvia.

 

Les dones immigrants i pobres s’enfronten, doncs, a una triple exclusió, com diu Angela Davis  en el seu llibre titulat “Women, Race and Class”. El que significa que en la societat global s’interseccionen aquestes tres categories amb diferents formes de discriminació, mentre que dins del grup ètnic, i també des de la visió patriarcal de les institucions, són invisibilitzades en els moments en què han estat protagonistes actives, com quan, per exemple, la gent desconeix que una gran part de les membres de les panteres negres eren dones, segons Angela Davis: “En realidad, no debería sorprendernos excesivamente saber que la mayoría de militantes de las Panteras Negras eran mujeres, de la misma manera que no deberíamos sorprendernos por el papel fundamental que las mujeres jugaron dentro del Movimiento por la Libertad del Sur. Lo que sí resulta sorprendente es que medio siglo más tarde sigamos cautivos de visiones históricamente obsoletas sobre el liderazgo carismático masculino. Históricamente, los paradigmas asociados al liderazgo de las mujeres –desde Ella Baker hasta Ericka Huggins– han tendido a enfatizar el liderazgo colectivo por encima del individualista. Los jóvenes de los actuales movimientos radicales están priorizando el liderazgo de las mujeres, el liderazgo queer y el liderazgo de las colectividades.” Estaria d’acord amb Davis en què hem de construir un discurs radical de crítica i alternativa política per desmantellar les estructures del patriarcat capitalista des d’un programa feminista amb aliança transversal amb altres moviments per acabar amb les desigualtats per raó de sexe, classe, ètnia, orientació sexual o procedència. En aquest mateix sentit anirien les propostes de Silvia Federici, Maria Mies i Vandana Shiva.

 

CONCEPTES IMPORTANTS

 

Altres conceptes que considero molt importants en aquest anàlisi són:

 

  • El concepte de patriarcat. Aquest és un dels conceptes més utilitzats per a explicar el sistema social que oprimeix i subordina les dones. El patriarcat, no considerat en la seva definició limitada i tradicional derivada de les lleis gregues i romanes, sinó en un sentit més ampli és, segons Gerda Lerner “la manifestació i la institucionalització del domini MASCULÍ sobre les dones i els nens de la família i la ampliació d’aquest domini masculí sobre les dones a la societat en general. Això implica que els homes detecten el poder en totes les institucions importants de la societat en general i que priva les dones d’accedir-hi. No implica que les dones no tinguin cap tipus de poder o que se’ls hagi privat per complet de drets, influència i recursos”. Aquest concepte va originar un debat ampli entre les pensadores feministes. Sheila Rowbotham en un principi el va criticar argumentant que es tracta d’un concepte rígid, que no permet el canvi social: “… la paraula patriarcat denota els seus propis problemes. Denota una forma universal i històrica d’opressió que ens torna a la biologia i d’aquesta manera enfosqueix la necessitat de reconèixer no només les diferències biològiques, sinó també la multiplicitat de maneres en que les societats han definit el gènere…”. Tanmateix la majoria de les autores no han donat suport a aquesta opinió i pensen que “patriarcat” és un concepte útil per a explicar la subordinació de les dones en les societats històriques, per a designar aquest sistema que oprimeix les dones. Personalment considero útil utilitzar el terme patriarcat, o millor, ordre socio-simbòlic patriarcal.

 

  • Sexisme i androcentrisme. Considerem, seguint a Amparo Moreno, que el concepte “androcentrisme” és més ampli i complet que el de sexisme. E1 concepte de sexisme només ens diu que existeix una relació de dominació de les dones per part dels homes. Androcentrisme vol dir que tot el discurs i valors de la societat es centren entorn a l’home/mascle blanc, de classe alta. Tot el que no forma part d’aquest “natural superior masculí” és subordinat o és irrellevant i marginal, com  si no existís. Es a dir, aquí  entren també conceptes com classe social o etnocentrisme. Hi ha una relació inherent al sistema de valors i a la jerarquia dominant entre les diferències de classe, de gènere i de raça (etnocentrisme)

 

  • El llenguatge ajuda a mantenir aquest sistema de coses. El llenguatge és sexista i androcèntric, tant si ens referim al llenguatge vulgar, el literari o el científic. Aquest és especialment perillós pel seu vernís d’imparcialitat. El llenguatge científic, com els altres, continua mantenint l’ambigüitat que comporta la utilització del masculí com a genèric (A. Moreno ens dóna nombrosos exemples en què es fa palesa aquesta ambigüitat).

 

Què hem de considerar prioritari a l’hora d’investigar la realitat, històrica o present, i oferir alternatives? Alguns/es posen la classe per davant d’altres categories com el gènere o l’ètnia? Tanmateix, hem de considerar que hi ha una implicació total entre totes aquestes categories, per això s’han d’analitzar conjuntament. Subscrivint l’opinió d’Scott “Una/o no puede analizar la política al margen del género, la sexualidad, la familia.” Mentre que totes les dones pel fet de ser-ho tenen condicionants específics que les afecten i ocupen, en general, un lloc secundari respecte als homes de la mateixa classe social, no podem oblidar que el pertànyer a una classe social o a una altra implica que les dones no constituïm un grup social homogeni, sinó que es donen variacions de dominació/subordinació d’acord amb la classe a la que es pertany alhora, aquesta estructura el significat que el gènere té per a ella. El mateix es pot dir respecte a l’ètnia o el fet de pertànyer a una minoria immigrant. Per exemple, com a historiadora, en analitzar el material històric, he observat que de vegades la diferenciació genèrica és més rellevant que la de classe, com a les transmissions de la propietat en les famílies catalanes del s. XVIII, en què en alguns casos es pot preferir un hereu baró empobrit que una pubilla. D’altres sembla més rellevant la diferenciació de classe, com ara el cas de l’actitud de moltes dones de classe alta, subordinades però no explotades, que semblen acceptar, amb condicions, el rol tradicional femení, o les que protagonitzaren moviments contraris a Allende abans del cop d’estat de Pinochet. En aquest aspecte són interessants els treballs de Lourdes Benería i Temma Kaplan.

 

Respecte a la teoria dels gèneres, tot i ser un model interpretatiu útil, té el límit de no sobrepassar l’aspecte relacional, la qual cosa obstaculitza l’estudi de genealogies femenines i de les relacions entre dones, donat  que no prescindeix mai del referent masculí i resulta insuficient. Es queda en el model de la igualtat, que acaba sent un frau per a la llibertat femenina, com desenvoluparà més endavant Milagros Rivera, dins de la teoria de la diferència sexual. Altres teòriques feministes també han vist aquest problema, i el fet que la teoria dels gèneres s’ha lligat a l’anomenat feminisme de la igualtat, el que en realitat pot resultar en tenir com a model a l’home blanc de classe mitjana, el que no resol la discriminació sinó que la disfressa. Per això, per exemple,  moltes feministes prefereixen parlar de violència masclista en comptes de violència de gènere.

 

BIBLIOGRAFIA

BENERIA, Lourdes. Género, desarrollo y globalización: por una ciencia económica para todas las personas, Barcelona, Hacer Editorial, 2009.

 

COLLINS, Patricia Hill. “Toward a New Vision: Race, Class and Gender as Categories of Analysis and Connection.” Race, Sex & Class, 1, 1993, pp. 25-45.

 

DAVIS, Angela. “Raza, género y clase son elementos entrelazados”, Periódico Diagonal, 8-21 setembre 2016, pp. 22-24.

 

EXPÓSITO MOLINA, Carmen. “¿Qué es eso de la interseccionalidad? Aproximación al tratamiento de la diversidad desde la perspectiva de género en España”, Investigaciones Feministas,  Vol. 3, 2012, pp. 203-222.

 

FEDERICI, Silvia. Calibán y la bruja. Mujeres, cuerpo y acumulación originaria, Madrid, Ed. Traficantes de Sueños, 2014.

 

GIMENEZ, Martha E. “Marxism, and Class, Gender, and Race: Rethinking the Trilogy”, Race, Gender & Class, Vol. 8, No. 2, 2001, pp. 23-33.

 

IZQUIERDO, M. Jesús. Las, los. les (lis, lus). El sistema sexo/género y la mujer como sujeto de transformación social,  Barcelona,  Editorial LaSal, 1985.

 

JONES,  Owen. “Se utilizan casos individuales para condenar a una clase social”, Diagonal, 23/6/2014. https://www.diagonalperiodico.net/culturas/23243-se-utilizan-casos-individuales-para-condenar-clase-social.html (consultat 16/12/2016).

 

KAPLAN, Temma.  “Female Consciousness and Collective Action: The Case of Barcelona, 1910-1918”, Signs, vol. 7 no. 3, primavera 1982, pp. 545-550.

 

LERNER, Gerda. The Creation of Patriarchy, New York/ Oxford, Oxford University Press, 1986.

 

MIES, Maria; SHIVA, Vandana. Ecofeminismo, Barcelona, Editorial Icària, 2014.

 

NAVARRO,  Vicenç,  “¿Existen clases sociales? Y ¿hay conflicto entre ellas?”,  Diario Público, 17 setembre 2013, http://www.vnavarro.org/?p=694 (consultat 16/12/2016).

 

ROBOWTHAM, Sheila: “Lo malo del patriarcado”,  a DDAA. Historia popular y  teoría socialista,  Barcelona, Editorial Crítica, 1984, pp. 248-256.

 

SCOTT, Joan W.: “Gender: A Useful Category of Historical Analysis”, The American Historical Review no. 91, 1986, pp. 1053-1075.

 

SCOTT, J.W.; PALMER, B.D.; STANSELL, C.; RABINBACH,               A.: “Lenguaje, género e historia de la clase obrera”,Historia Social, no. 4, Primavera-estiu 1989.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: