La Frontissa. Associació de Dones

Espai per compartir idees, coneixements i activitats

  • Mobilitzem-nos

    Defensem la democràcia i l'Estat de Benestar, llegint, produint i difonent informació sobre les causes i conseqüencies de la crisi econòmica i les solucions alternatives. Utilitzem les TIC per defensar els nostres drets.
  • Defensem la igualtat.

    Per a lluitar contra la violència masclista, defensem les polítiques d' igualtat
  • Vaga Feminista 8 M

  • Donart 2018. Ersi Marina Samará Spiliotopulu

  • Anuncis

25 de juliol, contra totes les violències masclistes, contra totes les manades.

Posted by lafrontissa a 26/06/2018

 

El 25 de juliol de 2018 volem denunciar des del 25 de novembre  43 feminicides i assassins masclistes que van matar 39 dones, dues nenes,un nen  i un home: parelles ,filles, fills, sogres, mares, germanes, conegudes i desconegudes.

 

No sabem el total de maltractadors, violadors, abusadors que hi ha hagut en aquet temps. Si sabem que els que fan tot això, altra cosa seran, però no homes, ni humans. Però també sabem que aquests assassinats i altres maltractament no són casuals i que no serien possible sense una estructura econòmica, social, `política i cultural que els permet i els afavoreix, incloses administracions públiques, els mitjans de comunicació i sistema judicial. Sembla que s’ha declarat una Guerra Contra les Dones, la millor manera de deshumanitzar la societat es atacant-nos . Contra això plantem cara aquí i ara, per nosaltres, les dones, les nostres filles i fills, mares, germanes, amigues i per tothom perquè l’amenaça contra les dones ens amenaça a totes i a tots.

ENS VOLEM VIVES, SEGURES I AMB VIDES DIGNES.

M. Xosé González Fontela

El Pacte d’Estat contra la Violencia de Gènere del desembre 2017 encara no s’ha implementat. L’aprovació tardana dels Pressuposts Generals i la manca de voluntat política han contribuït.

El moviment feminista considera que hi ha un «incompliment» del que es va segellar en el pacte d’Estat tancat l’any 2017. En concret, l’acord establia una dotació de mil milions d’euros en cinc anys a repartir entre ajuntaments (100 milions), comunitats autònomes (500 milions) i estat (400 milions). Són les autonomies i els municipis els que fan la major part de la feina contra les violències masclistes, i es troben, a més, «amb la limitació de despesa fixada per Madrid». Enguany els 200milions es repartirien en 80 d’aportació estatal i 120 les institucions locals. Diners que no han arribat.

També s’ha de recordar la forma «La tècnica dels pactes d’estat no és una tècnica jurídica efectiva perquè no és una llei, sinó un acord per modificar legislació», denuncia Encarna Bodelón, professora de filosofia del dret de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i directora del Grup de Recerca Antígona.

A banda, diferents experts i col•lectius feministes han denunciat també que el pacte reitera mesures de la llei de violència de gènere del 2004 que fins ara no s’han complert, com l’eliminació de la publicitat sexista o la inclusió de l’educació en igualtat als currículums de primària i secundària. Alhora, les expertes asseguren que s’ha deixat fora alguns pactes internacionals que Espanya ja tenia signats, com el Conveni d’Istanbul.

«Se segueixen vinculant els drets de les dones a l’existència de la denúncia, i les lleis espanyoles (com la del 2004) no tenen un tractament integral de les violències masclistes, es consideren només aquelles que ocorren en el marc de la parella (estable) o exparella», denuncia Bodelón.

Pepa casatelló Esnal

 

Recolectores de les maduixes amargues i de sang

 

Estas semanas las temporeras marroquíes también han explicado cómo los encargados las chantajean con dejarlas sin trabajo si no mantienen con ellos relaciones sexuales. Denunciar no es fácil. El aislamiento fuera de los núcleos urbanos en un país donde no conocen a nadie y cuyo idioma no dominan; el tipo de contratación –por el que carecen de la mayoría de derechos que tiene un trabajador normal– y la dependencia extrema del empleador generan una brutal desigualad de poder. Sin poder, en situación evidente de vulnerabilidad, cualquier mujer está expuesta a la violencia sexual –así como a cualquier otra violencia o forma de explotación–. Al fin y al cabo, el acceso al cuerpo de la mujer –independientemente de su voluntad– está inscrito en la estructura de dominio del patriarcado, donde en general los hombres tienen más poder, y donde muchas veces, lo ejercen para procurarse sexo no consentido. Por eso, la mejor forma de luchar contra la violencia machista es dar poder a las mujeres. En este caso, derechos a las migrantes que ahora mismo son las más vulnerables de nosotras.

Saben que somos pobres, que tenemos hijos, que muchas somos divorciadas o viudas. Nos chantajean con quitarnos el trabajo si no nos entregamos a sus deseos sexuales. En las fincas nos tocan, nos pegan, nos insultan. En las habitaciones nos arrinconan para acostarse con nosotras. O cedes y callas, o te echan. Nos traen de Marruecos queriendo que seamos esclavas sexuales.

No denunciamos por miedo. Aquí no conocemos el idioma, estamos casi aisladas en mitad del campo.

Marruecos envía a las mujeres más vulnerables, normalmente sin marido y con hijos a su cargo.

 

PROU!!

Em mates perquè pots

perquè et sents protegit i avalat

per unes institucions que, no només, incompleixen els seus deures

sinó que els ometen.

Em mates pel fet de portar incrustat en el teu ADN

un masclisme esfereïdor emparat

en un PATRIARCAT tacat per la sang i la vergonya

 

Maria antònia Martorell Monjo

 

LA MANADA I LES AGRESSIONS SEXUALS A LES DONES. LA JUSTÍCIA NO ÉS CEGA

El resultat del  judici a « La Manada » i la seva posada en llibertat després d’una sentència (recordem que hi ha presoners polítics en presó preventiva sense judici ni sentencia) dóna un missatge clar a les dones, que és: o mors o et calles. Has d’estar sota el nostre control (el del patriarcat). Has d’estar sotmesa, si surts al carrer sense el nostre permís, particularment de nit, tenim el dret a violar-te amb impunitat, perquè tu no tens drets ni llibertat sexual, sinó que ets un objecte sota el nostre control. Tu no ets 100% humana com nosaltres, els homes (sobretot els blancs i rics), que som el model del que és humà i per tant del que és veritat.

La justícia patriarcal serveix per continuar aquest sistema d’opressió cap a les dones, no per donar-nos llibertat, més encara en un estat on la justícia és hereva del franquisme i una part important de la judicatura està en mans de l’Opus Dei. Per això existeixen jutges com Ricardo González, que té el mateix discurs que els inquisidors que cremaven bruixes en els segles XVI i XVII i projectaven les seves pròpies fantasies sexuals en les dones. Per ell la dona violada era la perversa i no els violadors. Com els infames dominics que van escriure el Malleus Malleficarum o martell de bruixes. El mateix discurs de Queipo de Llano respecte de les dones republicanes durant la guerra civil. No només no hi ha formació de gènere en la judicatura, és que el que hi ha és mentalitat misògina i postfranquista.

Com diu Amèlia Valcàrcel: La justícia no és cega. Ho està. I és intencionat. No veu perquè no vol. Posa al carrer cinc tipus condemnats a nou anys. Amb un sòlid historial delictiu. Amb una altre violació anterior. Sense protecció. Cap respecte per decisions que no ho mereixen

En teoria, el Codi Penal, en el tema de delictes sexuals, ja no protegeix l’honor, com abans de les lluites feministes contemporànies, sinó la llibertat sexual de les dones. La llibertat per tant és el bé màxim al que no es pot renunciar. Fins i tot en el cas de abandonament de la voluntat podria ser delictiu vulnerar-la. Tanmateix sembla que això encara no ho tenen clar ni la masculinitat dominant ni els/les jutges.

Després de tota la repercussió mediàtica d’aquest cas, amb la condemna per abús sexual i no violació, ara la decisió de deixar en llibertat a ‘la manada’ envia un missatge de desconfiança a les dones cap a aquelles institucions que suposadament han de protegir-les i li diu que accedir al sistema judicial no garanteix els seus drets “.. Quin avantatge tenim si denunciem? Com ens atrevirem a denunciar si després es prenen aquest tipus de decisions? Com recomanar que es denunciï?.

El sistema judicial de l’estat espanyol no garanteix l’accés a la justícia sense discriminació i dona impunitat de facto als violadors i maltractadors. Mentre la dona violada no pot sortir gairebé de casa seva, els violadors poden campar “a sus anchas”. I recordem que un és guàrdia civil i altre militar, que, en qualsevol altre estat europeu, en aquest moment haguessin estat expulsats o almenys suspesos del cos sense cobrar i aquí està suspesos cobrant el 75% del sou.

CAP AGRESSIÓ SENSE RESPOSTA. CONTRA LA VIOLÈNCIA PATRIARCAL I CAPITALISTA, AUTODEFENSA FEMINISTA

Isabel Pérez Molina

Dones i refugiades

Cada minut 31 persones han de fugir del seu país per a salvar la seva vida”. Aproximadament un 49% són dones que només pel fet de ser-ho veuen augmentat un patiment que ja és extrem.

Una dona travessant en ple hivern l’Europa, embarassada de 8 mesos, una altra fent cua per anar al bany en un camp de refugiats morta de por perquè sap que pot ser violada, una altra que puja a una embarcació en plena nit sense salvavides i amb un nadó que ha de protegir.

Aquestes tres imatges de dones sense nom , ni edat ni història són només tres exemples que il·lustren la desigualtat de gènere d’una realitat que s’estén a totes les situacions però que en el cas de dones i nenes refugiades es encara pitjor.

En origen ja existeixen prou formes de violència de gènere que són el motiu que porta milers de dones a buscar protecció lluny de casa seva. La mutilació genital, matrimonis forçosos, vides indignes, pobresa extrema, manca de llibertats. S’hi sumen tantíssimes altres dones atrapades en conflictes armats (sense propòsits clars i sense fi) on la violència cap a la dona és una nova arma de guerra.

I quan fugen, quan per fi poden sortir de la boca del llop, durant les llargues i doloroses travessies a la recerca d’una vida millor , més violacions, abusos, pors, embarassos no desitjats, avortaments insegurs, manca d’assistència mèdica, dolor i més dolor a cada pas. La realitat d’una doble vulnerabilitat que multiplica el patiment de milions de dones i fa difícil trobar una sortida.

A l’arribada al país de refugi les possibilitats d’una feina són molt més reduïdes que pels seus companys i limitades a treballs de cura sense contracte i fins i tot amb nous abusos sexuals.

Per els drets de les dones refugiades i per a que la perspectiva de gènere formi part de les normatives en els règim d’asil

Núria Gonzalvo Castillo

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: