La Frontissa. Associació de Dones

Espai per compartir idees, coneixements i activitats

  • Mobilitzem-nos

    Defensem la democràcia i l'Estat de Benestar, llegint, produint i difonent informació sobre les causes i conseqüencies de la crisi econòmica i les solucions alternatives. Utilitzem les TIC per defensar els nostres drets.
  • Defensem la igualtat.

    Per a lluitar contra la violència masclista, defensem les polítiques d' igualtat
  • Vaga Feminista 8 M

  • Donart 2018. Ersi Marina Samará Spiliotopulu

  • Anuncis

Carta a Un maltractador. Bases del concurs.

Posted by lafrontissa a 18/10/2018

PREMI CARTA A UN MALTRACTADOR.  2018

 

 

 

Programa/estructura:

 

L’Associació de dones La Frontissa i l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú convoquen aquest premi per promoure la sensibilització del jovent davant la violència masclista, amb la redacció d’una carta original i inèdita (en català), no premiada en d’altres concursos.

 

El seu contingut serà el missatge enviat a un maltractador,  tenint en compte que el tema central és la violència masclista vinculat a la commemoració del  dia internacional contra la violència vers les dones i  que des de 2003 quan es van començar a registrar i fins setembre de 2018 hi ha hagut 966 feminicidis

 

L’extensió no excedirà de dues pàgines escrites en Word lletra mida 12, tipus Times New Roman, Arial o similar, amb interlínies tipus senzill. Cada autor o autira podrà presentar únicament a concurs un treball.

 

La carta anirà signada amb un pseudònim i es presentarà a la secretaria del centre educatiu, en un sobre tancat. Dins d’aquest sobre s’inclourà un altre sobre tancat, on a l’interior hi figuraran les següents dades de l’autor o autora de la carta: nom i cognoms, edat, curs i centre educatiu.

 

El concurs concedirà un premi de 200 € a l’obra guanyadora i al segon lloc un premi de 100 €. Així mateix, es programaran visites al Jutjat de Violència contra les Dones amb alumnes que participin en el concurs i les persones responsables dels centres educatius, amb l’objectiu de mostrar el seu funcionament i fer visible la tasca que es realitza des d’aquest àmbit en la lluita contra la violència masclista. El jutge titular del Jutjat de Violència contra les Dones serà l’encarregat de guiar la visita, amb un recorregut per les zones més importants i finalitzant en una de les sales de vistes, on el grup de visitants podran fer al jutge les preguntes i consultes que creguin necessàries per aclarir dubtes.

 

En la valoració de les cartes presentades es tindrà en compte l’adequació del text a la temàtica del premi, la vessant literària i la vessant social. La selecció es farà per un jurat composat per tres membres que designaran les entitats organitzadores.

 

Adreçat a: alumnes dels centres educatius de Vilanova i la Geltrú, de 14 a 18 anys.

 

Objectius: promoure la sensibilització de la població davant la violència masclista.

 

Preu: gratuït

 

Dates/horari: Les cartes es faran arribar a l’Espai d’Equitat (vestíbul de l’Ajuntament, plaça de la Vila, 8) per part de cada centre, abans del 16 de novembre de 2018.

 

El lliurament del premi es farà el dia 23 de novembre, a les 18 h, a la Sala Noble de la Casa Olivella (plaça de la Vila 12, primer pis).

 

Lloc: al mateix centre educatiu

 

Durada: fins al 16 de novembre de 2018

 

Coordina: Eva Fuster efuster@vilanova.cat , 93 814 00 00  extensió 3384

 

Organitza: Regidoria de Convivència i Equitat i Associació de Dones la Frontissa.

 

Requisits: Cada centre nomenarà una persona docent, responsable d’impulsar, assessorar i recollir els treballs presentats, i comunicar-ho a la persona que coordina de l’Espai d’Equitat. Caldrà que, en el moment de la inscripció, aquesta persona docent faciliti la seva adreça de correu electrònic. Així mateix, es comprometen a fer arribar els treballs del seu centre educatiu a l’Espai d’Equitat de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, abans del dia 16 de novembre de 2018.

 

Gestió de les inscripcions: Un cop hagueu efectuat la inscripció a aquesta activitat a través de la Intranet, l’organització es posarà en contacte amb vosaltres per tal d’acordar dates i horaris.

 

Observacions: L’organització es reserva el dret de l’ús, anònim i en interès social, d’alguns dels materials que es presenten a concurs, cosa que implicarà la renúncia dels drets per part de les persones que concursen i de les que les representen.

 

Anuncis

Posted in General | Leave a Comment »

25 de setembre de 2018

Posted by lafrontissa a 03/10/2018

 

El 25 de setembre de 2018

 

A les 9 del matí van haver d’ afegir dues nenes de 3 i 6 anys i un assassí, el seu pare, als noms que cada 25 posem a la vitrina de l’Ajuntament.  Després van saber que algun veí considerava aquest home un pare excel·lent. El mateix devien pensar fiscals, jutges i jutgesses de Castelló que van rebutjar reiteradament l’ordre d’ allunyament que havia demanat la mare en la segona denúncia que havia interposat contra el marit de qui s’ estava separant.

Ni el Fiscal, ni el jutge del jutjat de Guàrdia ni la Jutgessa del Jutjat de Violència de Castelló van considerar que hi hagués ni fonament ni perill i la dona després de dues negatives, va desistir. Avui un assassí amb la complicitat de les instàncies judicials li ha matat les filles.

No coneixem en detall quines relacions s’ estableixen dins la judicatura i les tribunals d’ una mateixa zona o de vàries, però va ser la Secció Sèptima de l’ Audiència d’ Alacant  amb el magistrat Francisco Saravia de ponent, la que el 21 de juliol de 2018 va condemnar a 4 anys per abusos a tres homes que presumptament havien violat una dona a Torrevieja el 24 d’ agost de 2008 mentre estava inconscient i , per tant, no havia pogut oposar resistència. La dona havia estat drogada i la violació es va convertir en abús..

El 27 de juliol havíem rebut amb incredulitat la notícia que  la Secció Primera de la Sala de lo Penal del Tribunal Suprem havia rebaixat de 5 a 3 anys la sentència contra un home que havia abusat reiteradament i durant anys de la seva neta menor d’ edat a la província d’ Alacant.

Quan el 25  de setembre hem sabut, en relació al cas Villarejo, que Fiscals i jutges del Suprem havien estat amb menors durant estàncies a Colòmbia i podem dir que comencem a entendre algunes coses  que passen a jutjats i tribunals.

Realment el passat 25 de setembre va ser un dia nefast per les dones i per la justícia. Sobre les 12 del matí ens assabentàvem d’ un altre feminicidi a Maracena. El presumpte assassí havia estat denunciat per vexacions, però el Jutjat de Violència contra les Dones n. 2 de Granada l’havia absolt.

Abans del migdia coneixíem l’ existència d’ un tercer assassí i una quarta víctima a Bilbao, en aquest cas  la víctima també havia presentat denúncia, no li va servir de gaire.

Les reaccions davant aquests crims no les hem sentit ni als governs ni al Congrés ni al Parlament. Què passaria si algú matés 4 membres de la judicatura, per exemple, en un dia?

El mateix dia 25 una jutgessa de Pozoblanco va imputar   els membres de la Manada,  se’ls acusa d’ abusos a una dona i de difondre imatges per whattsapp  el maig de 2016. La Manada  de 5 individus, amb un guàrdia civil i un militar entre ells , el 7 de juliol de 2016  van presumptament violar una dona durant els San Fermins,  estan pendents de sentència definitiva del Tribunal Superior de Justícia de Navarra ,  la manca de resistència de la víctima ha convertit les violacions en abusos.

Aquest cas ens  va fer recordar que el 7 de juliol de 2008 ,també a Pamplona i als San Fermins, resistir-se a una violació li havia costat la vida a Nagore  Lafagge,  estudiant d’infermeria ,  i companya de treball del seu assassí José Diego Yllanes Vizcay, llicenciat en medicina per la Universitat de Navarra i especialitzat en psiquiatria, qui la va matar després de convidar-la al seu pis i de què ella es negués a mantenir relacions sexuals. Durant el judici la mare de la víctima va haver de suportar que li preguntessin si la seva filla era molt “ligona”.

Jutjat per un jurat popular  per homicidi amb atenuants, l’assassí va ser condemnat a 12 anys de presó dels que va complir 9 i està actualment  règim de tercer grau amb tots els informes favorables, i per tant sols va a dormir a la presó. Estava treballant a un clínica privada fins que l’escàndol el va obligar a plegar.  La intoxicació etílica com atenuant que permet que presumptes violadors vegin reduïda la seva imputació i pena, se li va aplicar també a ell.

La intoxicació e indefensió  de les víctimes de Torrevieja  PozoBlanco i ara, un altre cop, de  Pamplona, afavoreix els agressors i impedeix que siguin acusats de violació. Ser assassinada no es prou demostració, per alguns sectors de la judicatura i dels jurats,  de què una dona hagi estat violada.

Un dels agressors de La Manada és a la presó per haver robat unes ulleres de sol. La resta frueixen de llibertat condicional i tant el guàrdia civil com el militar cobraven, al menys fins fa poc, el 75 % del sou. Els que van compartir els missatges dels abusos per whatsapp no estan imputats per res.

Així i a partir dels fets d’ un sols dia hem pogut relacionar diferents llocs: Castelló, Alacant, Bilbao, Pamplona, Colòmbia. Alguns tribunals, jurats, jutges i jutgesses, fiscals i bastants delictes  violacions, abusos, assassinats, pedofília i delinqüents, violadors, assassins, pedòfils, abusadors.

Per una altra banda hi la les víctimes: nenes, noies, dones, violades, abusades, maltractades, assassinades. Hi ha molts més llocs, més tribunals, fiscals, jutges i jutgesses i més víctimes.

Acabat de fer aquest escrit, el dia 26 una altra dona ha estat assassinada a Màlaga, també havia denunciat i tenia ordre d’ allunyament del seu presumpte assassí.

Una dona que denuncia ha d’ estar protegida, denunciar no li ha de costar la vida, però  també ha de tenir garantit l’habitatge i la subsidència i de des seves filles i fills si s’escau. No ha de veure’s obligada a amagar-se, a abandonar casa, feina o amistat. Als maltractadors denunciats no se’ls aplica presó preventiva.

Una part de la societat tolera, fins i tot justifica, aquets fets i la justícia, al menys un sector de la justícia, no protegeix les dones, les lliura indefenses a mans dels deus agressors, assassins, violadors.  Tampoc ho fan de manera efectiva la resta d’ institucions.

Qui els farà respondre dels seus fets, el Tribunal Suprem dels que hi eren amb menors a Colòmbia? el Consell general del Poder Judicial, que no sembla tenir cap interès en aclarir qui eren aquests senyors? El Ministeri de Justícia? Ningú?.

I què podem fer nosaltres? Dir-ho aquí, alt i clar i exigir que dins la societat, la política, la judicatura , les institucions en general i els mitjans es faci net ara i per sempre de la corrupció, la prevaricació i el masclisme, des  del cim del poder judicial a qualsevol jutjat local. I seguir-ho dient fins que estigui fet. Exigir-lo també a totes les administracions, al nostre entorn social i a nosaltres mateixes. I dir també que Ens volem Vives i que de maltractades, violades, abusades i assassinades no en volem Ni una més.

 

  1.  M.Xosé G.Fontela

La Frontissa. 28.9.18

Posted in General | Leave a Comment »

In memoriam

Posted by lafrontissa a 03/10/2018

IN MEMORORIAM FRANCISCA CONTRERAS DEL ROSARIO “MÒNICA”

 

La Mònica era una dona bastant coneguda a Vilanova i la Geltrú, no era una actriu, ni cantant, ni política, ni res semblant. Era una persona d’ aquelles d’aquelles que acostumem a mirar de reüll i procurant no

acostar-nos gaire. .Vivia al carrer, era una dona maltractada, pel poc que sabem havia viatjat i viscut una vida millor, fins que va caure en la trampa de l’amor i la violència.

 

Quan la vam conèixer, de la vida anterior tan sols li quedava un record petit i llunyà, la vida actual li era hostil plena de totes les violències que pot patir qualsevol dona, la societat no li va estalviar ni una,

abusos, gana, fred, menyspreus, robatoris, més pallisses, malalties i l’únic refugi que tenia era l’alcohol.

 

Les dones de La Frontissa i del Casal vam intentar llençar-li un petit cable, intentant en primera instància proporcionar-li una mica d’aixopluc i uns pocs productes de primera necessitat, també la vam

acompanyar esperant que el sistema tingués solucions per sortir del forat negre amb el que havia caigut, o més ben dit l’havien llençat.

 

La mateixa maquinària que l’havia expulsat, es posava en moviment per acollir-la, però és tant lenta i rígida, que una rebel com ella no encaixava, el sistema responia però minsament, amb les seves normes i

el seu tempo. Veient les limitacions que presentava aquest sistema, vam entendre, no sabem si encertadament, que no havia cap programa que s’adaptès a les necessitats de la Francisca “Monica” i apel·larem

a recursos també fora del sistema, i sorpresa, van respondre aconseguint un habitatge per ella, això era un gran avenç, però no era suficient i les organitzacions que no aconseguim esponsors de cap mena

per les nostres causes ja que no són populars, ni rentables, ni tenen glamour, disposem de recursos limitadíssims, riques en voluntats tan sols, com moltes altres entitats.

 

Un bon dia ens avisa la treballadora social que portava el seu cas i ens diu que  s’està morint en Bellvitge, ens dirigim cap allà per, com a mínim, acompanyar-la en l’acomiadament d’aquesta vida que li ha

donat tan poc, però ja no estàvem a temps, estava en mort cerebral, connectada a l’espera dels tràmits per la donació legal d’òrgans ja que ni tenia família ni últimes voluntats per oposar-se.

 

El metge ens va explicar que l’havien trobat inconscient al carrer, havia patit  una aturada cardíaca, una reanimació i un altra aturada definitivament mortal. Ens va notificar  també que malgrat la vida que va

portar, els seus òrgans estaven en molt bon estat. És a dir, que va donar molt més del que va rebre.

 

Una dona captaire, alcohòlica i promiscua, es carn de canó. Cada vegada que es comentava el seu cas veiem les mirades que expressaven els prejudicis i també la manca de convenciment de què amb

projectes més amplis i dotats de recursos humans i materials se’n podia sortir, o com a mínim intentar-ho.

 

Com deia Rafael Alberti: “se equivocó la paloma, se equivocaba, ella se durmió en la orilla yo en la cumbre de una rama”.

 

Companya Mónica, viuràs amb nosaltres doncs no morim mentre hi hagi qui ens recorda.

 

Que la terra et sigui lleu.!

Associació de Dones la Frontissa

Setembre 2018

Posted in General | Leave a Comment »

25 de juliol, contra totes les violències masclistes, contra totes les manades.

Posted by lafrontissa a 26/06/2018

 

El 25 de juliol de 2018 volem denunciar des del 25 de novembre  43 feminicides i assassins masclistes que van matar 39 dones, dues nenes,un nen  i un home: parelles ,filles, fills, sogres, mares, germanes, conegudes i desconegudes.

 

No sabem el total de maltractadors, violadors, abusadors que hi ha hagut en aquet temps. Si sabem que els que fan tot això, altra cosa seran, però no homes, ni humans. Però també sabem que aquests assassinats i altres maltractament no són casuals i que no serien possible sense una estructura econòmica, social, `política i cultural que els permet i els afavoreix, incloses administracions públiques, els mitjans de comunicació i sistema judicial. Sembla que s’ha declarat una Guerra Contra les Dones, la millor manera de deshumanitzar la societat es atacant-nos . Contra això plantem cara aquí i ara, per nosaltres, les dones, les nostres filles i fills, mares, germanes, amigues i per tothom perquè l’amenaça contra les dones ens amenaça a totes i a tots.

ENS VOLEM VIVES, SEGURES I AMB VIDES DIGNES.

M. Xosé González Fontela

El Pacte d’Estat contra la Violencia de Gènere del desembre 2017 encara no s’ha implementat. L’aprovació tardana dels Pressuposts Generals i la manca de voluntat política han contribuït.

El moviment feminista considera que hi ha un «incompliment» del que es va segellar en el pacte d’Estat tancat l’any 2017. En concret, l’acord establia una dotació de mil milions d’euros en cinc anys a repartir entre ajuntaments (100 milions), comunitats autònomes (500 milions) i estat (400 milions). Són les autonomies i els municipis els que fan la major part de la feina contra les violències masclistes, i es troben, a més, «amb la limitació de despesa fixada per Madrid». Enguany els 200milions es repartirien en 80 d’aportació estatal i 120 les institucions locals. Diners que no han arribat.

També s’ha de recordar la forma «La tècnica dels pactes d’estat no és una tècnica jurídica efectiva perquè no és una llei, sinó un acord per modificar legislació», denuncia Encarna Bodelón, professora de filosofia del dret de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i directora del Grup de Recerca Antígona.

A banda, diferents experts i col•lectius feministes han denunciat també que el pacte reitera mesures de la llei de violència de gènere del 2004 que fins ara no s’han complert, com l’eliminació de la publicitat sexista o la inclusió de l’educació en igualtat als currículums de primària i secundària. Alhora, les expertes asseguren que s’ha deixat fora alguns pactes internacionals que Espanya ja tenia signats, com el Conveni d’Istanbul.

«Se segueixen vinculant els drets de les dones a l’existència de la denúncia, i les lleis espanyoles (com la del 2004) no tenen un tractament integral de les violències masclistes, es consideren només aquelles que ocorren en el marc de la parella (estable) o exparella», denuncia Bodelón.

Pepa casatelló Esnal

 

Recolectores de les maduixes amargues i de sang

 

Estas semanas las temporeras marroquíes también han explicado cómo los encargados las chantajean con dejarlas sin trabajo si no mantienen con ellos relaciones sexuales. Denunciar no es fácil. El aislamiento fuera de los núcleos urbanos en un país donde no conocen a nadie y cuyo idioma no dominan; el tipo de contratación –por el que carecen de la mayoría de derechos que tiene un trabajador normal– y la dependencia extrema del empleador generan una brutal desigualad de poder. Sin poder, en situación evidente de vulnerabilidad, cualquier mujer está expuesta a la violencia sexual –así como a cualquier otra violencia o forma de explotación–. Al fin y al cabo, el acceso al cuerpo de la mujer –independientemente de su voluntad– está inscrito en la estructura de dominio del patriarcado, donde en general los hombres tienen más poder, y donde muchas veces, lo ejercen para procurarse sexo no consentido. Por eso, la mejor forma de luchar contra la violencia machista es dar poder a las mujeres. En este caso, derechos a las migrantes que ahora mismo son las más vulnerables de nosotras.

Saben que somos pobres, que tenemos hijos, que muchas somos divorciadas o viudas. Nos chantajean con quitarnos el trabajo si no nos entregamos a sus deseos sexuales. En las fincas nos tocan, nos pegan, nos insultan. En las habitaciones nos arrinconan para acostarse con nosotras. O cedes y callas, o te echan. Nos traen de Marruecos queriendo que seamos esclavas sexuales.

No denunciamos por miedo. Aquí no conocemos el idioma, estamos casi aisladas en mitad del campo.

Marruecos envía a las mujeres más vulnerables, normalmente sin marido y con hijos a su cargo.

 

PROU!!

Em mates perquè pots

perquè et sents protegit i avalat

per unes institucions que, no només, incompleixen els seus deures

sinó que els ometen.

Em mates pel fet de portar incrustat en el teu ADN

un masclisme esfereïdor emparat

en un PATRIARCAT tacat per la sang i la vergonya

 

Maria antònia Martorell Monjo

 

LA MANADA I LES AGRESSIONS SEXUALS A LES DONES. LA JUSTÍCIA NO ÉS CEGA

El resultat del  judici a « La Manada » i la seva posada en llibertat després d’una sentència (recordem que hi ha presoners polítics en presó preventiva sense judici ni sentencia) dóna un missatge clar a les dones, que és: o mors o et calles. Has d’estar sota el nostre control (el del patriarcat). Has d’estar sotmesa, si surts al carrer sense el nostre permís, particularment de nit, tenim el dret a violar-te amb impunitat, perquè tu no tens drets ni llibertat sexual, sinó que ets un objecte sota el nostre control. Tu no ets 100% humana com nosaltres, els homes (sobretot els blancs i rics), que som el model del que és humà i per tant del que és veritat.

La justícia patriarcal serveix per continuar aquest sistema d’opressió cap a les dones, no per donar-nos llibertat, més encara en un estat on la justícia és hereva del franquisme i una part important de la judicatura està en mans de l’Opus Dei. Per això existeixen jutges com Ricardo González, que té el mateix discurs que els inquisidors que cremaven bruixes en els segles XVI i XVII i projectaven les seves pròpies fantasies sexuals en les dones. Per ell la dona violada era la perversa i no els violadors. Com els infames dominics que van escriure el Malleus Malleficarum o martell de bruixes. El mateix discurs de Queipo de Llano respecte de les dones republicanes durant la guerra civil. No només no hi ha formació de gènere en la judicatura, és que el que hi ha és mentalitat misògina i postfranquista.

Com diu Amèlia Valcàrcel: La justícia no és cega. Ho està. I és intencionat. No veu perquè no vol. Posa al carrer cinc tipus condemnats a nou anys. Amb un sòlid historial delictiu. Amb una altre violació anterior. Sense protecció. Cap respecte per decisions que no ho mereixen

En teoria, el Codi Penal, en el tema de delictes sexuals, ja no protegeix l’honor, com abans de les lluites feministes contemporànies, sinó la llibertat sexual de les dones. La llibertat per tant és el bé màxim al que no es pot renunciar. Fins i tot en el cas de abandonament de la voluntat podria ser delictiu vulnerar-la. Tanmateix sembla que això encara no ho tenen clar ni la masculinitat dominant ni els/les jutges.

Després de tota la repercussió mediàtica d’aquest cas, amb la condemna per abús sexual i no violació, ara la decisió de deixar en llibertat a ‘la manada’ envia un missatge de desconfiança a les dones cap a aquelles institucions que suposadament han de protegir-les i li diu que accedir al sistema judicial no garanteix els seus drets “.. Quin avantatge tenim si denunciem? Com ens atrevirem a denunciar si després es prenen aquest tipus de decisions? Com recomanar que es denunciï?.

El sistema judicial de l’estat espanyol no garanteix l’accés a la justícia sense discriminació i dona impunitat de facto als violadors i maltractadors. Mentre la dona violada no pot sortir gairebé de casa seva, els violadors poden campar “a sus anchas”. I recordem que un és guàrdia civil i altre militar, que, en qualsevol altre estat europeu, en aquest moment haguessin estat expulsats o almenys suspesos del cos sense cobrar i aquí està suspesos cobrant el 75% del sou.

CAP AGRESSIÓ SENSE RESPOSTA. CONTRA LA VIOLÈNCIA PATRIARCAL I CAPITALISTA, AUTODEFENSA FEMINISTA

Isabel Pérez Molina

Dones i refugiades

Cada minut 31 persones han de fugir del seu país per a salvar la seva vida”. Aproximadament un 49% són dones que només pel fet de ser-ho veuen augmentat un patiment que ja és extrem.

Una dona travessant en ple hivern l’Europa, embarassada de 8 mesos, una altra fent cua per anar al bany en un camp de refugiats morta de por perquè sap que pot ser violada, una altra que puja a una embarcació en plena nit sense salvavides i amb un nadó que ha de protegir.

Aquestes tres imatges de dones sense nom , ni edat ni història són només tres exemples que il·lustren la desigualtat de gènere d’una realitat que s’estén a totes les situacions però que en el cas de dones i nenes refugiades es encara pitjor.

En origen ja existeixen prou formes de violència de gènere que són el motiu que porta milers de dones a buscar protecció lluny de casa seva. La mutilació genital, matrimonis forçosos, vides indignes, pobresa extrema, manca de llibertats. S’hi sumen tantíssimes altres dones atrapades en conflictes armats (sense propòsits clars i sense fi) on la violència cap a la dona és una nova arma de guerra.

I quan fugen, quan per fi poden sortir de la boca del llop, durant les llargues i doloroses travessies a la recerca d’una vida millor , més violacions, abusos, pors, embarassos no desitjats, avortaments insegurs, manca d’assistència mèdica, dolor i més dolor a cada pas. La realitat d’una doble vulnerabilitat que multiplica el patiment de milions de dones i fa difícil trobar una sortida.

A l’arribada al país de refugi les possibilitats d’una feina són molt més reduïdes que pels seus companys i limitades a treballs de cura sense contracte i fins i tot amb nous abusos sexuals.

Per els drets de les dones refugiades i per a que la perspectiva de gènere formi part de les normatives en els règim d’asil

Núria Gonzalvo Castillo

Posted in General | Leave a Comment »

25 Abril Dia Internacional Contra la Violència envers els infants

Posted by lafrontissa a 27/04/2018

DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA INFANTIL

La violència contra les criatures, és la que s’exerceix amb major impunitat. Durant la infància es pateixen diferents tipus de dificultats:

La física: l’estructura dels seus cossos és petita i dèbil en comparació a la dels adults.

La moral,doncs són criatures en procés de formació anímica i encara no poden definir les seves emocions.

Podem afegir la manca de autonomia, que fa les nenes i els nens depenents de les bondats o tiranies del seu entorn.

Hi ha moltes més violències infantils, la pobresa, les malalties, els accidents, … però sobretot els silencis. Per què la canalla no diu el que els passa? per la manca de credibilitat, a les criatures no se les creu gairebé ningú, elles i ells tenen una imaginació que es resisteix a ser controlada, o dirigida i sovint es confon amb la mentida, i el cas és que elles i ells són conscients del seu descrèdit, per això costa tant que expliquin les violències que pateixen en un moment determinat, també té a veure la por, por de què les persones que estimen siguin també agredides, i què vagin a la presó per defensar-les.

És tant gran i extens el perill que les criatures pateixin violència,que es pot dir que no hi ha lloc segur per elles.

La violència pot ser:

  • Dins de l’àmbit familiar; la major part dels abusos infantils tenen lloc dins la família, del col·lectiu de confiança, és a dir amistats que aprofiten la bona fe dels adults que envolten el o la menor, o sota el paraigua del prestigi.
  • El tràfic de infants: Hi ha una gran quantitat de criatures que desapareixen per ser donades en adopcions il·legals a famílies benestants a canvi d’altes sumes de diners.
  • Guerres: moren i desapareixen infants sense que es puguin comptabilitzar, doncs les guerres dispersen nuclis de famílies, veïnatge, grups diversos, i moltes criatures apareixen mortes sense que ningú les conegui ni les puguin identificar.
  • Els camps de refugiats, conseqüència també de les guerres, són un altre lloc on els nens i les nenes, són engolits dins del maremàgnum de persones que volten cercant una sortida i que són víctimes de maltractaments, robatoris, violacions, etc. I el robatori de canalla es practica amb la impunitat que dona la manca de drets i la mirada indiferent dels països que haurien de fer-se’n càrrec, perquè la carta de refugiat és un dret que totes les persones tenim i tots els països han de respectar.
  • Menció especial mereix la pederàstia, vinculada a tot el que hem exposat anteriorment i molt més. Les i els menors poden patir les pitjors agressions sexuals, perquè ni el seu cos ni la seva ment poden resistir la brutalitat de les violacions a què estant sotmesos i sotmeses. I poden ser practicades des de qualsevol àmbit i lloc, no hi ha refugi segur, tant s’hi val qui aculli les nenes i nens, família, escola, esbarjo, sanitat, religió, legislació, administració tant se val, tant a l’àmbit públic com privat. Quan es pensa en un dia dedicat a la lluita contra els maltractaments infantils no pensem que tant sols es dóna en països llunyans . No penseu que es nota a primera vista, que a la meva filla o al meu fill no li passarà, li ha passat o li passa. Tothom té dret a una infància feliç, segura lliure de pors.

Les conseqüències de menors maltractats o maltractades són adults que reproduiran conductes, patiran traumes i desequilibris, és ha dir, futures persones que tampoc seran de fiar.

Si per alguna cosa ha de servir un dia internacional ha de ser per què prenem consciència del drama que viuen les nenes i els nens al llarg de tot el planeta i cal interrogar-nos al respecte de si fem tot el necessari per elles i per ells. Reclamem que es revisin els drets internacionals dels infants i exigim que s’acompleixin, exigim polítiques de protecció, cossos legislatius especialitzats, així com un circuit de valoració i prevenció amb mitjans i responsabilitat que sigui garant del benestar infantil.

Posted in General | Leave a Comment »

El 8 de març #Ensaturem

Posted by lafrontissa a 26/01/2018

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

LECTURA DIA 25 DE GENER 2018

 

Avui ens tornem a reunir, com cada 25 de mes, per recordar les dones que han estat assassinades per la violència masclista.

 

Aquest crit contra la violència que ja porta anys, enllaça ara amb la crida a la vaga feminista per al proper 8 de març. Les feministes argentines, ja el 8 de març passat, van llançar, al crit de “ni una menys, vives ens volem” la primera vaga global de dones de treball productiu i reproductiu. Aquest any, milions de dones de70 països, des de l’Argentina a Polònia, des de Turquia als Estats Units, des de Brasil a Itàlia passant per les nostres terres, ens contagiem i ocupem els carrers per fer visibles els nostres treballs, les nostres demandes i els nostres cossos.

Som milers, milions. Per això, seguint la crida de la Comissió 8 març del moviment feminista convoquem a una vaga feminista per al proper 8 de març. És una vaga que va més enllà del que s’identifica com atur laboral perquè la participació de les dones és nuclear i transversal en totes les esferes de la vida, i la vaga ha d’assolir també altres treballs i espais: el de les cures, el consum, la vida estudiantil i associativa.

 

Formem part de les lluites contra les violències masclistes, pel dret a decidir sobre el nostre cos i la nostra vida, per la justícia social, l’habitatge, la salut, l’educació, la sobirania alimentària, i la laïcitat, contra l’extractivisme i els tractats de lliure comerç, l’explotació i moltes altres lluites col·lectives. Unides per una altra forma d’entendre i organitzar la vida, l’economia i les relacions. Som antimilitaristes i estem contra les guerres, i les fronteres, contra els Estats autoritaris i repressors que imposen lleis mordassa i criminalitzen la protesta i la resistència feminista. Unides a les dones que defensen els drets humans i la terra, arriscant les seves vides.

 

FEM VAGA CONTRA LA VIOLÈNCIA:

 

  • Perquè ens falten totes les dones que han estat assassinades pel fet de ser-ho, víctimes de feminicidi, i que cada dia són més; perquè 1.000 dones han estat assassinades per violència masclista en els últims 14 anys a l’estat espanyol i no passa res (les víctimes d’ETA en 40 anys d’existència va ser de 829)
  • Perquè a les dones ens criminalitzen per protegir les nostres filles i fills dels seus pares maltractadors. (com estem veiem amb Juana Rivas, a la qual la fiscalia té la poca vergonya de demanar 5 anys de presó )
  • Perquè ens violen els homes que es creuen amos dels nostres cossos i ens anul·len com a persones, per mostrar a altres homes la seva masculinitat dominadora i violenta.
  • Perquè no ens creuen, perquè quan denunciem que hem estat agredides es qüestiona el nostre testimoni, se’ns jutja a les agredides i no als agressors, com hem vist en els judicis de la manada o l’assassinat de Diana Quer.

 

PER ACABAR AMB LES VIOLÈNCIES VOLEM: Ocupar l’espai públic, d’oci i la nit sense por de ser assetjades, com a espais de gaudi, trobada i diversió.

 

Que els mitjans de comunicació tractin els temes de violències masclistes amb rigorositat, tractant a les dones i els seus drets com a subjectes, no victimitzant ni empatitzant amb l’agressor.

 

 

TAMBÉ FEM VAGA PELS NOSTRES COSSOS:

 

  • Fem vaga perquè la jerarquia catòlica, l’Estat, els poders patriarcals, econòmics i polítics i la cultura masclista generen un context que neguen o limiten les nostres decisions sobre com volem viure la sexualitat, la nostra corporalitat, la maternitat, les nostres vides i relacions.

 

Per ser ames dels nostres cossos VOLEM que es tinguin en compte els nostres desitjos, les nostres decisions. Perquè l’Estat garanteixi, la societat respecti i l’Església no es fiqui.

Volem que  l’educació sigui pública, laica i amb currículums feministes on la perspectiva de gènere sigui  transversal en totes les disciplines.

 

TAMBÉ FEM VAGA PER LES FRONTERES

 

  • Perquè les fronteres generen desigualtats i es mantenen en base a polítiques patriarcals, racistes i de domini colonial.

 

Volem  fer efectiva la garantia de la Llei d’Asil reconeixent com a refugiades a les dones que es troben fora del seu país d’origen a causa d’un temor de persecució per motius de gènere, considerant aquesta persecució com una causa suficient. Perquè se’ns reconegui el poder exercir el nostre dret a formular una sol·licitud d’asil independent de les nostres parelles i a tenir un estatut jurídic independent del dels nostres cònjuges.

 

TAMBÉ FEM VAGA PER L’ECONOMIA

 

  • Perquè les dones seguim realitzant el treball domèstic i de cura per cobrir les necessitats bàsiques de la vida. Un treball imprescindible per a la reproducció social de la vida, que es invisibilitza i no es reconeix, i que realitzem les dones en contextos de precarietat creixent.

 

  • Perquè les retallades en sanitat, serveis socials, educació, i dependència es fan a costa del treball i el temps de les dones. Les retallades obliguen les dones a suplir els serveis públics. Això està forçant que moltes dones haguem de renunciar als nostres projectes i desitjos.

 

Contra la precarietat laboral, especialment parlant dels treballs feminitzats com l’hosteleria, l’atenció a la gent gran, sanitat i educació.

 

Volem que es faci visible i reconegui el valor i dignitat del treball domèstic i de cura; es realitzi en condicions de co-responsabilitat i sigui assumit com una responsabilitat de tots i totes, de la societat i de l’Estat.

 

Volem aconseguir un model econòmic nou que no es basi en la divisió sexual del treball, que sigui social i ambientalment sostenible i que defensi les persones enfront de l’acumulació de capital i els beneficis del mercat. Nosaltres no estem fetes per al sistema, és el sistema el que ha d’estar al nostre servei.

 

Per tot això, recordem, farem la vaga feminista del dia 8 de març

FAREM MÉS ACTES DE PROMOCIÓ DE LA VAGA.

 

Isabel Pérez Molina. La Frontissa. Casal de Dones Tomasa Cuevas.

 

La propera reunió de coordinació de la Vaga a Vilanova tindrà lloc dissabte dia 17  a les 18 hores al Casal de Dones Tomasa Cuevas. C/ sant Pau 13

 

Enllaç per informació Vaga Feminista:  https://vagafeminista.cat/

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Posted in General | Leave a Comment »

Ens Volem Vives 25.1 18. Crida a la Vaga feminista

Posted by lafrontissa a 22/01/2018

Com cada 25 de mes, el proper dijous 25 ens trobem  les del Casal de Dones Tomasa Cuevas a les 19 a Rambla/Francesc Macia  per denunciar el Feminicidi i la Violència masclista i mostrar el nostre suport a la Vaga Feminista del 8M.

 

 

ens-volem-vives-17-18   Assassins i víctimes de feminicidi i violència masclista.

Posted in General | Leave a Comment »

Rastrejant la bèstia

Posted by lafrontissa a 30/12/2017

 

No , aquella no va ser la pel·lícula de la meva vida, de fet no la vaig poder veure. Jo era  allà davant la gran pantalla d’un cinema de barri de les Corts amb les  meves companyes de classe repartides pels seients de la sala i una mà al meu genoll  infantil d’onze anys.

No, aquella no va ser la pel·lícula de la meva vida però si va ser la primera vegada que vaig sentir aquesta por “diferent”, por de l’home.

Una por que a mi em va arribar en forma de mà posada al meu genoll  i que em va paralitzar,  que em va fer percebre que hi havia alguna realitat que jo desconeixia fins llavors i que amagava moltes tenebres.

Desprès i amb els anys més senyals, indicis per tot arreu, pressentiment de quelcom que no va i la certesa de que d’un moment a l’altre “això” podia caure a sobre meu igual que ahir va caure sobre teu, a sobre d’ella, o d’ella altra fins arribar a simplement saber que cau a sobre de totes i cau cada dia . Es  por de la bèstia furibunda de l’assetjament sexual, físic i psicològic.

I com fem amb la bèstia, com ens defensem, com ens desfem d’ella?  Potser primer reconeixent-la , sabent quina cara té, com son les seves urpes, com són les seves dents i com es mou i  un cop identificada trobar el seu niu, on es gesta , d’on surt?

No passem per alt cap indici, cap senyal per petita que sigui perquè  són els petits senyals del dia a dia que ens poden ajudar a seguir-li els passos, capturar-la i  posar-hi fi. Sabem que el diumenge dia 10 d’aquest mes  una dona com tu i com jo la va veure .

Així doncs la cacera  comença i nosaltres som moltes. La matem segur!

 

Núria Gonzalvo Castillo

Associació de dones la Frontissa

Posted in General | Leave a Comment »

Feminicides i còmplices

Posted by lafrontissa a 29/12/2017

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Feminicides i còmplices.

Acabàvem de penjar al la vitrina que tenim a l’ Ajuntament els noms dels feminicides que, des del 25 de novembre fins al 25 de desembre de 2017, havien assassinat quatre dones, quan vam saber que el suposat accident  del dia anterior a Benicàssim havia estat en realitat un feminicidi, Víctor Llorens va segrestar i assassinar la seva ex novia qui, després de patir dos anys de maltractament, s’ havia decidit a denunciar. El 13 de desembre havia patit un primer intent d’ assassinat que va a tornar a denunciar, després d’ això tenia una ordre d’allunyament de 200 m i el risc mitjà que la justícia va estimar que corria va fer que no tingués protecció policial continuada. L’ assassí va poder actuar amb toral llibertat.

No ben bé ens assabentaven d’ aquest cas quan el mateix dia 25 es va produir un altre assassinat a Barcelona, Carles Sánchez Torralba va assassinar la seva parella,  la víctima havia denunciat dos cops en les últimes setmanes, no tenia cap mena de protecció policial ni la justícia havia pres cap mida.  Ahir dia 28 vam saber que un home a Guadalajara havia matat la seva  dona davant de fills menors d’ edat. El mateix 28 de desembre   un home ha assassinat a Valladolid un altre, parella actual  de la seva ex companya.

Culpem d’ aquets feminicidis i actes de violència masclista en primer lloc als assassins, als qui pensem identificar amb noms i cognoms tant com puguem. El  feminicidi i la violència masclista són un problema d’ homes, que patim les dones, filles, fills i la societat en el seu conjunt.

Però no oblidem que al Congrés del Diputats de Madrid es va aprovar un pacte amb 200 mesures contra la violència de gènere, té 200 mesures, però de moment cap pressupost.

Quan coneixem algunes sentències i procediment judicials sobre violència masclista veiem  per exemple que, malgrat que Catalunya té un trist record de 11 feminicidis  durant el 2017, es deneguen sistemàticament més del 50% de les ordres d’ allunyament. Quan es concedeixen, no es fan efectives si la policia no vigila els agressors ni protegeix efectivament les dones, vuit de les víctimes mortals de tot l’ estat havien denunciat i tenien ordres de protecció.

Per això potser s’ explica que la policia faci desistir dones que volen denunciar violència masclista. Denunciar no sols pot suposat posar en risc la vida, sovint comporta altres penalitzacions com perdre casa, feina, entorn social i fins i tot filles i fills dels quals els serveis corresponents poden retirar la tutela.  Ens  escandalitza que en un cas de presumpta violació d’ una menor per part de tres futbolistes,  hi hagi gent que es manifesti a favor dels agressors i denigri la víctima.

Quan els casos arriben a judici escoltem sovint com es dubta sistemàticament de la paraula de la víctima, de les imatges dels fets i es pretén fer creure que les dones fruïm de ser atacades i violades. En altres casos ens sorprèn i ens escandalitza saber que una fiscal retreu a una dona que demani que el seu marit, condemnat a dos anys i nou mesos per violència reiterada però que encara no ha entrat a la presó, no pugui veure la filla de cinc anys sense supervisió i denega  tota modificació del règim de visites. Recordem que onze de les víctimes d’ aquest any eren menors d’ edat, en un altre cas  un jutge permet que a Palma  un abusador de menors, que les drogava prèviament, no entri a la presó a canvi d’ una multa de 12 euros diària durant sis mesos i un curs d’ educació sexual.

Hi ha mitjans de comunicació que tracten les notícies d’ abusos i feminicidis com a successos, s’ esforcen per detallar els aspectes més morbosos dels casos i revictimitzar les víctimes la vida íntima de les quals es disseccionada , esgrimida en contra seva i lliurada  al públic en horari de màxima audiència

El 89 feminicidis i les 95 víctimes totals de violència masclista i tota la resta de violències masclistes exercides per homes contra les dones no es poden explicar sense la complicitat per acció o omissió del sistema judicial, policial, polític i totes les institucions que haurien de protegir les dones i els menors, els mitjans de comunicació i la pròpia societat.

Davant de la violència masclista qui no es pronuncia i actua clarament en contra dels agressors i a favor de les víctimes n’ és còmplice.

Ens volem vives i amb vides dignes.

MX. G. Fontela

La Frontissa

Casal de Dones Tomasa Cuevas.

 

 

 

 

 

Posted in General | Leave a Comment »

Denunciem les agressions masclistes als carrer

Posted by lafrontissa a 15/12/2017

Les associacions feministes de Vilanova i la Geltrú vam convocar una concentració el 17 de desembre de 2017 com a denúncia de l’ agressió masclista contra una dona i dels agressors. La Nuria Fusaro va llegir el manifest consensuat per les associacions feministes i que ella mateixa havia redactat.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Fa menys d’un mes ens vam reunir aquí mateix per commemorar el Dia Internacional contra les violències masclistes, sota el lema “Fins quan en seràs còmplice?”.

 

Malauradament, avui ens tornem a trobar per condemnar la greu agressió masclista que van dur a terme quatre homes el passat diumenge 11 de desembre a la nostra Vila. Estem segures que caldria convocar-vos dia rere dia, ja que, d’agressions masclistes, se’n donen diàriament…

 

De forma sistemàtica, quan es produeix una agressió cap a una dona, s’acostuma a focalitzar l’atenció en la víctima i no pas en l’agressor o, en aquest cas, els agressors.

Preguntes com: “anaves sola pel carrer?”, “a on anaves?”, “havies begut?, són un clar reflex d’aquesta doble victimització.
Us instem a canviar el focus d’atenció i posar la mirada sobre els agressors.
Ella no és mai responsable d’haver patit una agressió. Per tant, no caiguem en el parany de parlar d’ella, sinó invertim els papers, que sigui dels agressors dels quals parlem. Que sigui la paraula agressor la que estigui en boca de tots. No sobreexposem la víctima amb totes les conseqüències que això comporta. És sobre ells, els quatre agressors, sobre qui ens hauríem de fer preguntes.

 

¿Com han arribat a creure’s amb poder per violentar una dona? Amb quina potestat s’han cregut per envair l’espai públic i l’espai íntim d’una dona? per marcar un episodi de la seva vida?
¿Quins són els mecanismes socials, legals i institucionals que els permeten creure que se’n sortiran impunes?

No ens cansarem de dir-ho: no són casos aïllats. Es tracta d’un problema estructural que té nom: sistema patriarcal.
I els agressors no són més que fills sans del sistema patriarcal.

És necessari i urgent que cadascuna de nosaltres comenci a identificar les diverses violències que s’exerceixen envers les dones, per així prendre consciència, repensar-nos, treballar-nos i canviar les nostres actituds i conductes per a l’erradicació de tota forma d’opressió envers les dones.
Cal recordar que existeixen diferents graus de violències masclistes. Tots i totes condemnem i ens indignem davant les més greus, com són les agressions físiques, la violació i els feminicidis. Però són les agressions més subtils, precisament, aquelles que per algunes mirades són difícils d’identificar com a expressió del masclisme, les que cimenten el terreny perquè els agressors se sentin lliures de disposar de les vides i cossos de les dones, d’exercir el seu poder sobre elles. Només perquè poden. Perquè els seus privilegis d’home, derivats d’una societat pensada i construïda des d’una mirada masculina, els empara.

Des de les associacions feministes de Vilanova i la Geltrú condemnem fermament totes i cadascuna de les violències exercides envers les dones, demanem la condemna legal i social dels agressors i manifestem el nostre suport i sororitat a la dona agredida el passat diumenge.

No ho normalitzem.

No en siguem còmplices.



Si ens toquen a una, en toquen a totes.

Cap agressió sense resposta.

 

Bullanga Feminista

Lluna de Foc

La Frontissa

Casal de Dones Teresa Cuevas.

 

Després d’ aquest acte i en contacte amb diferents mitjans de comunicació van ser informades que les agressions masclistes en grup sovintegen últimament al territori de l’ estat. D’ aquestes agressions responsabilitzem als agressors, però també al sistema judicial, mitjans, opinadors, representants de l’ acadèmia i a qualsevol que  discrimina les dones, qüestiona la seva paraula, nega l’ existència de la violència masclista o no posa els mitjans per evitar-la. De cada agressió, de cada violació, de cada  feminicidi, els considerem còmplices i col·laboradors necessaris

Posted in General | Leave a Comment »