El Preu de la Dignitat

Aquest dilluns l’Associació de Dones La Frontissa va presentar la moció al Ple de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, sobre les actuacions de retirada de tutela de menors des de Serveis Socials. Començava la intervenció a les 7 passades. Ara crec que si hagués llegit el conte de la Blancaneus i els set nans, penso que hauria fet el mateix efecte.

La presentació la vaig centrar sobre la responsabilitat pública i la indignació que sentia quan escoltem i acompanyem a dones en els seus relats i vivències. Mal de panxa i indignació. Les mateixes que per alguna superioritat moral o negació convulsa, quedaven diluïdes en la intervenció de la Regidora Vargas de l’equip de Govern que en tot moment es va limitar a llegir un text que explicava, actuant en defensa pròpia, l’excel·lència i bon funcionament de Serveis Socials.

Un to de veu baix i monòton. Llegia en baix i monòton . I ara em pregunto: Quin preu té la dignitat? Avui ho sé. El mateix que les sigles d’un partit. Si la moció defensava acords recollits per la llei en vigència de Serveis Socials, 12/2007 de 11 d’octubre, si la moció assenyalava actuacions concretes recollides en testimonis de dones ateses per serveis socials, si la moció recollia acords per millorar les actuacions i demanava més informació i acompanyament en els processos: no va ser significativa. “Les sigles del partit són les sigles del partit ”, o com diu la Regidora Vargas: “ un pobre és un pobre”.

Aquest dilluns vam escenificar una de les tesis del sociòleg Émile Durkheim, quan deia que la societat va més enllà de nosaltres mateixos i mateixes i, alguna cosa de nosaltres; que la societat té vida pròpia i va més enllà de les nostres experiències personals.

Aquest dilluns les sigles dels partits del PSCCIU-ERC-PP van guanyar sobre la defensa de la dignitat de les dones ateses en els Serveis Socials i de les persones més vulnerables d’aquest nostre municipi. D’aquelles i aquells que formen part de la nostra societat. Continuarem per tornar a presentar la moció .

Rosa Soler i Vendrell

Associació de Dones La Frontissa

 

Aquest article ha estat publicat a http://www.eixdiari.cat/opinio/doc/66882/el-preu-de-la-dignitat.html

Moció al ple del 14 de novembre

Moció sobre la actuació dels Serveis Socials en relació a la tutela de menors

presentada per l’ Associació de Dones La Frontissa.

Fonaments de la moció

 

1. Tal i com figura a la pàgina web del Departament de Treball, Afers Socials i Família : El Sistema català de serveis socials (SCSS) constitueix el conjunt de recursos, prestacions, activitats, programes, objectes i equipaments destinats a l’atenció social de la població. Està integrat pels serveis socials de titularitat pública i privada de l’Administració de la Generalitat, de les entitats locals i d’altres administracions. Tots aquests serveis configuren la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública.

Es regeix pels principis següents: universalitat, igualtat, responsabilitat pública, solidaritat, participació cívica, globalitat, subsidiarietat, prevenció i dimensió comunitària, foment de la cohesió social, normalització, coordinació, atenció personalitzada i integral, respecte pels drets de la persona, foment de l’autonomia personal, economia, eficiència i eficàcia, qualitat dels serveis i continuïtat dels serveis.

2. Des de l’ Associació de Dones La Frontissa i basant-nos en els casos de diferents dones que han arribat a la nostra associació i que han estat o estan dins el circuit dels Serveis Socials, constatem que s’han donat casos d’inconsciència en la pràctica per la manca de flexibilitat, crueltat i tracte indigne per una part de l’equip de SS. Sabem que el perfil de persones ateses per SS ha canviat en els darrers anys, i sabem de la limitació dels recursos actuals a la comarca del Garraf. Però creiem que ens pertoca assenyalar la necessitat de canvis, de revisions i de supervisions i auditories on tant els/les professionals com els /les usuàries rebin un tracte de respecte.

 Concretament nosaltres ens trobem amb dones i famílies especialment vulnerables que són sotmeses a un tracte “infantilitzant” i, per tant vexatori, sense proporcionar-los prou informació sobre els processos dels que són objecte. Hi ha moltes queixes de no saber prou o de saber-ne, i no estar informats ni acompanyats en visites ni observacions que seran determinants en l’elaboració d’informes tècnics, on principalment se’ls demanarà obediència i submissió a la retirada dels fills i filles de la seva llar. Ens cal uns Serveis Socials com a lloc de suport i no d’amenaça.

Per tot això denunciem diferents fets que es produeixen en general, respecte als temes de tutela de menors en situació vulnerable.

1. L’elaboració d’ informes basats en declaracions de terceres persones abans que en diagnosis o tractament psicològic, sense que dones i famílies, objecte d’ aquests informes, tinguin, ni prou informació ni cap mecanisme de defensa ni protecció, precisament quan per la seva situació de vulnerabilitat tenen necessitat de ser informades i acompanyades durant tots els processos.

2. Elaboració d’ informes mèdics i diagnosis sense visites ni observacions, sense cap tractament ni seguiment, obviant el principi bàsic d’ economia en Salut Mental, i que serveixen per classificar i prendre decisions que afecten greument la vida de les dones, filles o fills.

3. Elaboració de criteris d’ avaluació de mares i famílies sense oferir-los informació, ni tant sols dels resultats dels diferents processos de l’ avaluació, de manera que es prenen decisions de retirada de tutela sense que les mares o famílies afectades tinguin cap ocasió d’ al·legar o esmenar.

4. En l’ elaboració d’ aquests criteris s’obvien o s’ utilitzen en contra de dones i famílies en processos de dol i estats de xoc, i s’ exigeix així a mares que es troben a la vora de perdre els seus fills que siguin receptives, obedients i submises i, es penalitza que es queixin, denunciïn o demanin explicacions.

5. Fora ja de l’àmbit municipal, la infància en situació vulnerable esdevé un negoci en centres propis o concertats suposadament garants d’ una moral que moltes de les que estem aquí no compliríem si haguessin de passar l’examen d’ tot aquest entramat institucional.

6. En molts casos els infant internats en aquests centres reben tractament farmacològic per problemes de salut mental, fet que, quan al 18 anys deixen de ser objecte de protecció i subvenció, afegeixen al dol pel suposat abandonament dels progenitors, especialment la mare, la dependència respecte a aquesta medicació.

7. Durant tot el procés d’ intervenció es menysté la família biològica i la família extensa amb criteris que considerem ajustats a prejudicis i estereotips mentre els infants són menors i hi ha places al centres. Aquests criteris poden ser reconsiderats si manquen places als centres o varien els criteris d’ ocupació.

8. Coneixem de queixes i denúncies que ha SS s’amenaça a les dones i famílies, en situació de vulnerabilitat amb la pèrdua de la custòdia dels fills. Es tracta d’una pràctica generalitzada.

9. En conjunt i en realitat sembla que els principis rectors de la praxis siguin l’ exclusió, la victimització, la vexació, la infantilització, desprotecció, la retirada de la custòdia, la moralització, la classificació, l’ estigmatització i l’ etiquetació.

 Per tal d’ evitar que tots o alguns d’ aquests fets es donin al nostre municipi demanem que al Ple de l’Ajuntament adopti els següents acords:

1. Auditar i supervisar totes les actuacions, procediments i indicadors presents als protocols dels casos que puguin donar lloc posteriorment a les retirades de custòdia.

2. Donar a conèixer suficientment els recursos existents a la comarca i província de suport a famílies i dones en situació vulnerable i establir protocols en acompanyament i informació.

3. Ampliar al nostre municipi els recursos professionals a fi d´acompanyar i recolzar dones i famílies subjecte de les actuacions dels Serveis Socials o EIAIA.

4. Formar específicament en aquest tema tots els/les professionals dels Serveis Socials.

5. Dotar als SS d’espais de treball interdisciplinari que tinguin en compte la família extensa.

6. Anàlisis dels casos atesos per tot l’equip de professionals de Serveis Socials, setmanalment.

7. Establir criteris d’actuació en diversos dispositius dels centres d’atenció de Serveis Socials, que siguin comuns i públics.

8. Considerar aquesta moció com un document de treball per elevar al Parlament de Catalunya.

9. Comunicar a l’Associació de Dones la Frontissa les iniciatives preses per al desenvolupament d’aquests acords en un termini acordat i fet públic, a partir de l’aprovació d’aquesta moció.

Associació de Dones La Frontissa

Vilanova i la Geltrú, 2 de novembre de 2016