Teresa Crespo, assessora del governeen polítiques familiars i de benestar i presidenta de les Entitats catalanes d’ Acció social, critica també les retallades.
Ni un pas enrere! , invertim en futur.
Vicençs Navarro desemmascara la lògica del sistema.
Recuperar la democràcia
En conclusió, la lògica del neoliberalisme financer té uns mecanismes bàsics que, implícitament, sembla que tothom accepta. Ni els salaris, a nivell particular, ni els impostos, a nivell públic ,proporcionen els ingressos necessaris. Els salaris no poden sostenir ni el consum ni el consumisme privat. Els impostos no són suficients per a sostenir la despesa pública, tant si es tracta de la necessària i bàsica, com de la innecessària, mal planificada o planificada per beneficiar interessos molt concrets; fins i tot la directament fraudulenta.
La solució és el recurs al crèdit: demanen crèdit els particulars, les societats empresarials i els bancs, també demanen crèdit els estats, als propis bancs. Els crèdits demanats generen interessos, però amb els interessos no es guanyen ara grans fortunes. Per això, la banca ofereix crèdits d’alt risc i crea derivats financers, basats en aquest alt risc, que es converteixen en inversions que, sovint, ni tant sols els que els han dissenyat entenen bé. Òbviament, menys encara qui els compra.
Amb la complicitat dels dirigents polítics i el suport de les més important autoritats econòmiques ,es genera una gran bombolla ( financera, immobiliària,..) que, a la fi esclata.
Tot s’enfonsa. Els governs s’ apressen a donar suport als bancs amb diners públics i aquests, en comptes d’estar obligats a fer-se responsables de la situació, incrementen el seu poder i, en molts casos, els seus beneficis.
Per assegurar-se, tan a nivell nacional com internacional, el cobrament dels seus deutes, exigeixen ara als governs europeus, com en el passat van exigir als llatinoamericans i als africans, que retallin els seus serveis i que els privatitzin, creant així un nou camp per al benefici financer: assegurances, sanitat privada…
De tots els actors d’aquest drama, una part de la ciutadania potser ha participat del consumisme induït, però és en la seva totalitat, precisament la ciutadania a qui únicament es passa factura, amb l’objectiu de mantenir en marxa la lògica del sistema i engrandir-lo a costa del nostre esclavatge.
Mentre s’accepti aquesta lògica qualsevol governant triat haurà d’ obeir, no els desitjos dels seus votants, sinó el poder financer que pot obligar, comprar, corrompre, manipular i enganyar. Cal, doncs, trencar d’alguna manera aquesta lògica. No serà fàcil, ni ràpid, potser no serà possible, però cal, al menys , intentar-ho.
La Frontissa. Associació de Dones 