DONES SOBTADES
Sobtades i indignades, així estem per la decisió del consistori de continuar anomenant els carrers i places de la nostra ciutat amb figures referents a persones destacades, però sempre en masculí.
Val a dir que la república és femenina, però no defineix a les dones per les seves activitats ni pel benefici que hagin aportat al bé comú.
Fa més de dos anys, l’Associació de Dones la Frontissa, va presentar una instància demanant que es tingués en compte el nom de la Maria Lluïsa Orriols, historiadora i investigadora, en el nomenament d’un carrer o plaça de la ciutat on va néixer i per la que va treballar, donant a conèixer importants trams de la història de Vilanova i la Geltrú.
No volem dir que tant el senyor Albert Virella, com Albert Salvany i Lluís Maria Xirinacs no es mereixin aquestes distincions, però no més que una bona llista de dones notables de la vida i la historia recent i llunyana tant de Catalunya com de la resta del mon.
Aquesta discriminació constant i eterna, també representa el maltractament de les dones, tant social com institucional. També és maltractament l’oblit i la ignorància de l’obra de civilització que hem portat a terme les dones en general i en tots els àmbits.
Per defensar la nostra proposta, voldríem aprofitar les pàgines d’aquest diari per donar a conèixer la figura que reivindiquem aquí, Maria Lluïsa Orriols:
Es va llicenciar amb grau per la Universitat de Barcelona, Facultat de Geografia i Història, secció Història Medieval. Va ser Professora de l’institut Manel de Cabanyes, des de 1969 a 1971. Però l’atreia més el treball d’arxiu i investigació, la seva primera feina va esser al Museu del Vi de Vilafranca, on estudià més de 1000 documents en pergamí. El seu profund coneixement dels diferents arxius de Vilanova i la Geltrú: Arxiu històric municipal, Arxiu Comarcal del Garraf i Arxius Parroquials, junt amb les seves dots per a la investigació, la va portar a publicar diferents llibres i articles amb els que ens va donar a conèixer la historia local, la història de les dones en la Geltrú medieval i l’urbanisme medieval.
Com ja hem dit, això és tant sols un tastet, si algú vol conèixer millor l’obra d’aquesta senyora tant sols cal que entri en google i posi el seu nom. Explicar aquí tot el que va fer i va ser la Maria Lluïsa requeriria unes quantes pàgines més, però el que no sortirà en el seu currículum és que va compaginar la seva feina i els seus estudis amb una casa i tres fills, amb tot el que implica i que tampoc tenim espai aquí per explicar-ho, ni seria de rebut que donéssim a conèixer la vida personal i domèstica de ningú, però es fàcil de fer-se’n una idea.
De veritat que no seria gens vergonyós, que l’Ajuntament es repensés aquesta decisió i anomenés un d’aquests tres carrer com a Maria Lluïsa Orriols per començar a corregir el greuge que implica l’omissió de les dones en qualsevol àmbit de la vida.
Les dones que s’han distingit en algun camp: Ciències, literatura, art, política…. consten el llibres articles reportatges internet…. encara que no ho ensenyin a la escola, tant sols cal tenir ganes i buscar-les i, en tot cas, tothom es pot adreçar al Casal de Dones i amb molt de gust donarem aquesta informació. Relacionades també amb Vilanova podem trobar a Teresa Mañé, periodista anarquista vilanovina fundadora de “La Revista Blanca”, col·laboradora de “Tierra y Libertad” i activadora de projectes editorials com “La novela ideal” i “La novela libre”. També Roser Dulcet que va participar en la formació i administració de comunitats agràries a l’Alt Aragó, o Sílvia Mistral, escriptora republicana d’origen cubà casada amb un anarquista vilanoví. També hi ha la Tomasa Cuevas, gran lluitadora comunista republicana que va viure a Vilanova i gràcies a la qual s’ha pogut recuperar la història de les dones a les presons franquistes.
- Pau Munuera
Casal de Dones de VNG