Article enviat al Diari de Vilanova.
Despenalització de l’avortament.
El proper dia 28 de setembre és el dia internacional per a la despenalització de l’avortament, davant l’amenaça del govern del Partit Popular de modificar la Llei Orgànica 2/2010 sobre Salut Sexual i Reproductiva i de la Interrupció Voluntària de l’Embaràs i, en contraposició a l’actitud misògina del ministre de justícia Alberto Ruiz Gallardón, la “Plataforma de Mujeres ante el Congreso”, ha elaborat un comunicat amb les següents demandes:
La despenalització total de l’avortament voluntari, eliminant la seva qualitat de delicte en el codi penal.
Reconeixement de la capacitat de les dones, incloses les dones joves, per a decidir sobre la seva sexualitat i sobre les seves vides.
Garantia a les dones immigrants, encara que es trobin en situació administrativa irregular, de la totalitat de les prestacions sanitàries, també per accedir a l’avortament gratuït.
La inclusió dels drets sexuals i reproductius en la formació de l’àmbit social i sanitari i el desenvolupament d’accions formatives que, des de la perspectiva de gènere, capacitin per a la pràctica de la interrupció de l’embaràs, tant quirúrgic com farmacològic, a fi de garantir la preparació de les i els professionals que el duran a terme.
Elaboració d’un protocol sanitari comú per a tots els territoris a fi de que la interrupció voluntària s’efectuï i es garanteixi en tot el àmbit estatal.
Aquesta és una lluita feminista que dura ja molts anys i que sovint sembla inacabable, doncs les exigències dels grups de pressió s’anteposen sobre el dret de les dones a decidir sobre la seva maternitat, sigui quin sigui el caràcter d’aquesta decisió.
No és l’existència de l’avortament el que amenaça la població, moltes dones es veuen obligades a renunciar a la maternitat quan saben que no podran tenir ni treball, ni casa , que no disposaran d’una escola adient per als seus fills o que en qualsevol entrevista de treball seran interrogades sobre la seva intenció de ser mares i no precisament per rebre ajuts per ser-ho.
Els països que prohibeixen o dificulten l’avortament són també aquells on les dones són víctimes d’abusos i maltractaments, tant a l’àmbit públic com al privat, on tenen més dificultats per accedir als drets més bàsics i on la mortalitat per problemes relacionats amb l’embaràs, el part o l’avortament és més elevada i, paradoxalment, on es produeixen més avortaments en resposta a la gran quantitat d’ embarassos no desitjats i les condicions de vida precàries.
La salut reproductiva dins el marc general de l’estat de benestar és la que garanteix a les dones la capacitat per a decidir sobre la seva maternitat, lliurement i amb la seguretat que les que decideixin ser mares tindran tot el suport efectiu de la societat, concretat en garanties laborals i de serveis. També aquelles que decideixen no ser-ho, i no han pogut evitar un embaràs no desitjat o problemàtic, han de poder avortar amb totes les garanties sanitàries i sense cap interferència legal.
Quan existeix la salut reproductiva a l’abast de tothom els casos d’avortament es redueixen dràsticament perquè també ho fan els embarassos no desitjats.
Incloure l’avortament en l’àmbit penal sols té un objectiu: establir un control sobre els aspectes més íntims de la vida de les dones, impedir-ne l’autonomia i convertir-les en ciutadanes de tercera a països on sols una minoria són ciutadans de primera.
Manifestació: 28 de setembre, 19:00 hores. Delegació de Govern, carrer Mallorca, 278, Barcelona