28 de setembre Dret al propi cos.

Article enviat al Diari de Vilanova.

 

Despenalització de l’avortament.

El proper dia 28 de setembre és el dia internacional per a la despenalització de l’avortament, davant l’amenaça del govern del Partit Popular de modificar la Llei Orgànica 2/2010 sobre Salut Sexual i Reproductiva i de la Interrupció Voluntària de l’Embaràs i, en contraposició a l’actitud misògina del ministre de justícia Alberto Ruiz Gallardón, la “Plataforma de Mujeres ante el Congreso”, ha elaborat un comunicat amb les següents demandes:

 La despenalització total de l’avortament voluntari, eliminant la seva qualitat de delicte en el codi penal.
 Reconeixement de la capacitat de les dones, incloses les dones joves, per a decidir sobre la seva sexualitat i sobre les seves vides.
 Garantia a les dones immigrants, encara que es trobin en situació administrativa irregular, de la totalitat de les prestacions sanitàries, també per accedir a l’avortament gratuït.
 La inclusió dels drets sexuals i reproductius en la formació de l’àmbit social i sanitari i el desenvolupament d’accions formatives que, des de la perspectiva de gènere, capacitin per a la pràctica de la interrupció de l’embaràs, tant quirúrgic com farmacològic, a fi de garantir la preparació de les i els professionals que el duran a terme.
 Elaboració d’un protocol sanitari comú per a tots els territoris a fi de que la interrupció voluntària s’efectuï i es garanteixi en tot el àmbit estatal.
Aquesta és una lluita feminista que dura ja molts anys i que sovint sembla inacabable, doncs les exigències dels grups de pressió s’anteposen sobre el dret de les dones a decidir sobre la seva maternitat, sigui quin sigui el caràcter d’aquesta decisió.

No és l’existència de l’avortament el que amenaça la població, moltes dones es veuen obligades a renunciar a la maternitat quan saben que no podran tenir ni treball, ni casa , que no disposaran d’una escola adient per als seus fills o que en qualsevol entrevista de treball seran interrogades sobre la seva intenció de ser mares i no precisament per rebre ajuts per ser-ho.
Els països que prohibeixen o dificulten l’avortament són també aquells on les dones són víctimes d’abusos i maltractaments, tant a l’àmbit públic com al privat, on tenen més dificultats per accedir als drets més bàsics i on la mortalitat per problemes relacionats amb l’embaràs, el part o l’avortament és més elevada i, paradoxalment, on es produeixen més avortaments en resposta a la gran quantitat d’ embarassos no desitjats i les condicions de vida precàries.

La salut reproductiva dins el marc general de l’estat de benestar és la que garanteix a les dones la capacitat per a decidir sobre la seva maternitat, lliurement i amb la seguretat que les que decideixin ser mares tindran tot el suport efectiu de la societat, concretat en garanties laborals i de serveis. També aquelles que decideixen no ser-ho, i no han pogut evitar un embaràs no desitjat o problemàtic, han de poder avortar amb totes les garanties sanitàries i sense cap interferència legal.

Quan existeix la salut reproductiva a l’abast de tothom els casos d’avortament es redueixen dràsticament perquè també ho fan els embarassos no desitjats.
Incloure l’avortament en l’àmbit penal sols té un objectiu: establir un control sobre els aspectes més íntims de la vida de les dones, impedir-ne l’autonomia i convertir-les en ciutadanes de tercera a països on sols una minoria són ciutadans de primera.

Manifest. Dret al Propi Cos

 Manifestació: 28 de setembre, 19:00 hores. Delegació de Govern, carrer Mallorca, 278, Barcelona

Homenatge a Maria Lluïsa Orriols i Vidal

Des de l’Associació de Dones La Frontissa hem  volgut realitzar un acte de reconeixement i homenatge a la historiadora Maria Lluïsa Orriols i Vidal. L’acte va tenir lloc el passat divendres 14 de setembre als jardins del Museu Casa Papiol, un dels lloc on havia treballat.  

Va fer la presentació la M.Pau  Munuera, presidenta de La Frontissa, qui va   reivindicar el reconeixement de la  M. Lluïsa Orriols i Vidal com a patrimoni de les dones, part de la nostra història i de la història de Vilanova i La Geltrú, a la qual ella va dedicar energia, temps i coneixements. Va recordar l’amistat que ens unia amb la Maria Lluïsa qui, malgrat no es considerava feminista, va assistir a  algunes de les nostres activitats i, des d’una profunda convicció cristiana que rebutjava les injustícies i defensava els drets de les persones, els  animals i els valors de la naturalesa, compartia, de fet, moltes de les nostres actituds i valors.

Maria Lluïsa Orriols i Vidal  era llicenciada amb grau  per la Universitat de Barcelona, Facultat  de Geografia i Història, secció Història Medieval,  va començar la seva trajectòria professional com a professora de l’Institut Manuel de Cabanyes entre els anys 1969 i 1971, però aviat es va encaminar al treball d’ arxiu.  Una de les seves primeres feines va ser al Museu del Vi de Vilafranca del Penedès on, entre 1977  i 1987, estudià un fons de més de 1000 documents en pergamí.

El seu profund coneixement dels diferents arxius de Vilanova i la Geltrú: Arxiu Històric Municipal, Arxiu comarcal del Garraf i Arxius parroquials,  junt amb la seva vàlua com a investigadora, la van portar a la publicació de llibres i articles, centrats en la història local, la història de les dones a la Geltrú medieval, la importància de l’església per a la investigació històrica i l’urbanisme medieval. Aquests aspectes de la trajectòria professional de la Maria Lluïsa van ser exposat per  Josep M.  Sans Travé, director de l’Arxiu Nacional de Catalunya.

A l’Arxiu Municipal, on treballà entre 1992 i 1997,  indexà els Òbits del Registre Civil, el manual de Protocol de l’Arxiu Històric i els inventaris del fons de les famílies Puig i Rafecas. Des de juliol de 1997 treballà com a tècnica arxivera a Arxiu Comarcal del Garraf, hi documentà el fons de pergamins de l’arxiu del Foment Vilanoví, de l’Arxiu Charlie Rivel i de les fotografies dels fons Horro, entre d’altres. Ella era qui atenia habitualment les consultes dels usuaris.

A  l’arxiu del convent de Sant Benet de Montserrat, la Maria Lluïsa   havia treballat  en l’elaboració, classificació i ordenació de la documentació. La priora Coloma Boada va explicar la qualitat del treball realitzat, recordant també la relació d’amistat que  va establir amb la comunitat del monestir. La tasca feta als arxius parroquials de les esglésies de Sant Antoni i La Geltrú va ser explicada per Mossèn Manel Roig, destacant-ne la capacitat de treball i la dedicació a una tasca professional de la que ella gaudia profundament.

Des de 2005 formava part de l’equip de l’Organisme Autònom de Patrimoni Víctor Balaguer, va catalogar l’arxiu del Museu Romàntic Can Papiol, els pergamins de la Biblioteca Víctor Balaguer i el Llegat Magrinyà, procedent de la Masia Nova. La directora del Museu Víctor Balaguer,  Mireia Rosich, que va treballar amb ella durant aquests últims anys, en va destacar el  coneixement de la paleografia i el llatí medieval així com la  capacitat  per  plantejar hipòtesis i comprovar-les mitjançant les relacions que establia, d’una manera que en ella era gairebé natural, entre la informació dels diferents arxius en els quals treballava.

Tots els ponents van coincidira a destacar que, durant tota la seva vida professional, la Maria Lluïsa va ser extremadament generosa amb el seu temps, una part del qual va dedicar voluntàriament al treball en el  arxius parroquials i conventuals i a resoldre les nombroses consultes que rebia dels  usuaris de la comarca.

Va tancar l’acte Ariadna Llorens, primera Tinent d’ Alcalde i regidora d’ Equitat  de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú,  puntualitzant la necessitat de fer aquest homentage i aquest reconeixement a una historiadora que tant ha fet pel coneixement de la història de la nostra ciutat. La  M.Pau  Munuera va reiterar  la petició, per part de La Frontissa, d’incorporar  el nom de la Maria Lluïsa Orriols i Vidal  al nomenclàtor de carrers i places de Vilanova i la Geltrú

Les Biblioteques Joan Oliva i Milà i Cardona Torrandell  han publicat un fulletó amb el seu currículum i les seves publicacions, que ha estat consultat per l’ elaboració d’ aquest article.

Volem agrair la  família Sanz-Orriols ,als amics i amigues de la Maria Lluïsa, als ponents, al públic assistent i a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, la col·laboració en aquest homenatge i volen agrair, sobre tot, que  la Maria Lluïsa  hagi viscut i treballat entre nosaltres.

 

Vilanova .cat

Canal Blau

Vilanova Digital

WordPress