Idioma Versus Gènere

IDIOMA VERSUS GÈNERE.

Fa pocs dies ens indignàvem amb la notícia de que si una sola persona volia que la classe es fes en castellà, seria suficient  per a que  la resta de l’alumnat hagués de rebre-la en aquesta llengua…; ens indignàvem, entre altres motius, perquè això suposa donar un caràcter de superioritat a la llengua demanada, en aquest cas el castellà, sobre la llengua emprada, en aquest cas el català.

Però per molt que ens indignem davant la notícia, el cert és que, en la nostra pràctica diària, és exactament així com actuem…en multitud de grups d’amistats, de reunions, activitats, tallers…, en quant detectem que una persona parla en castellà, s’activa un estrany mecanisme que ens fa canviar la llengua automàticament.

Igualment quan ens trobem amb una persona a qui no coneixem…i sobre tot si te fila d’ immigrant…en quin idioma ens hi  adrecem?  Normalment, en castellà!!!

Es més, posades a analitzar els costums lingüístics,hi ha un altre aspecte, molt discutit i encara més controvertit: el gènere del nostre llenguatge.

Si seguim l’argument de la nostra indignació  del principi…si a un grup  hi ha una sola persona que és d’un gènere…què hem de fer? canviar i emprar el gènere de la persona que està en minoria  o seguir amb el gènere de la majoria? Perquè en multitud de grups d’amistats ,de reunions, activitats, tallers…en quant detectem que una persona és del gènere masculí,encara que la resta sigui tota femenina, automàticament  parlem en masculí…obviant la majoria femenina…!

Continuant el mateix raonament…estem considerant que un sexe / gènere, en aquest cas el masculí, és superior, o més important que l’ altre, en aquest cas el femení…?

Son dos exemples de com, a la nostra pràctica, actuem d’ una manera il·lògica…que quan ens la fan veure des de fora ens fa indignar, però que la seguim mantenint d’una manera gairebé automàtica ..perquè “ sempre s’ ha fet”, “ per educació” , “per que ja s’ entén”…o per mil i un motius més.

Si tenim clar que cap llengua és superior a una altra, hauriem de tenit igualment clar que cap sexe/ gènere és superior a un altre…i actuar en consequència.

Neus Benavent i Vallès

Associació de Dones La Frontissa.

El Rey de Todo el Mundo

El dijous 18 de abril d’ enguany  vam presentar a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer el llibre de la nostra companya Maria Moreno Pérez titulat “El Rey de Todo El mundo”  . Van prendre part en la presentació, a més de l’autora, la M. Pau Munuera Pérez, presidenta de La Frontissa,  que va obrir l’acte , el Sr Jordi Paulí, director del Conservatori i l’Escola Municipal de Música, que va presentar el llibre i el Sr. Francesc Xavier Sánchez, tercer Tinent d´Alcaldia y regidor de Salut, Convivencia, Equitat i Seguritat, i Proteccio Ciudadana, que va tancar l’acte.

 Podeu llegir a continuació un extracte  del parlament de la  Maria Moreno, autora del llibre.

“Paso a explicar el por qué del tema elegido para este libro, EL REY DE TODO EL MUNDO, MUSICA, MUJERES Y SUBORDINACION.

Debo decir que soy licenciada en Historia, y ya desde el inicio de la carrera me incliné por la Historia Americana y sobre todo por el género y su historia, las mujeres han existido siempre. No es un tratado sobre musicología, ni tampoco era la idea, si hay algo interesante en cuanto a música es Jordi quien lo debe decir.

Es un trabajo de investigación que hice para la Universidad de Barcelona, sobre los mensajes de conducta transmitidos a las mujeres a través de las letras de las canciones.

Mi intención era demostrar, o conseguir explicar como las letras de dichas canciones desprenden una carga subliminal con el fin de lograr la sumisión de las mujeres.

Las músicas son alegres, pegajosas, entretenidas, pero cuando las escuchas varias veces te das cuenta del mensaje. Se tiene que tener en cuenta que prácticamente un 99% de estas letras están escritas por hombres.

La idea de mi investigación empezó a rondarme cuando escuchaba la letra de La Celosa (cantada por Carlos Vives), se te movían los pies para bailar, pero cada vez que oía la canción encontraba un punto de fricción. Me di cuenta que se tenia que poner mucha atención a la letra, ya que no te parecía posible lo que decía.

Para lograr una conexión hice un recorrido por la mujer en el tiempo, basándome ya desde los tiempos de la colonización y el modelo que se implantó en el Nuevo Mundo, junto a la influencia de la Iglesia.

También observé la construcción social de los sexos, haciendo hincapié en la mujer, en la madre, en el machismo, en el marianismo en México, etc.

A esto hay que añadir, como dato relevante, el imaginario popular, el folklore, la tradición, etc.
Y lógicamente en los tangos y las rancheras. Son dos estilos diferentes, en las rancheras el peso es la mujer y en los tangos la mayoría el peso es la madre, aunque el resultado sea el mismo.
Pero realmente se pueden encontrar estos mensajes en muy diferentes estilos de música, como por ej. en la copla, como la que dice MARIA MANUELA, TE GUSTA ESE VESTIDO QUE TE ESTAS PONIENDO, el significado es claro.

Escucharemos 4 canciones, las que creo que os harán entender más claramente la idea del libro. Una será LA CELOSA, la siguiente una ranchera, EL PRESO Nº 9, la tercera el tango EL CHOCLO,y como broche, letra que creo que define perfectamente todo lo que yo he querido decir, MALO, cantada por Bebe.”

A continuació hi ha els enllaços a les quatre cançons que esmenta la Maria.

 La Celosa

El Preso número nueve

El choclo

Malo

En record de l’Àngela Blanch

 

 

 

Publiquem la carta que la nostra amiga Marisa Berdún ha enviat al diari amb motiu de la mort de l’Àngela Blanch. Des de La Frontissa ens afegim a tot el que expressa.

Em vaig assabentar de la mort de l’Àngela Blanch a finals de març per email; el mateix m’havia passat amb la del seu marit, el Romà Pérez, l’agost de 2012. En ambdós casos em trobava fora de Vilanova i vaig tenir la sensació que arribava tard a una cita ja irrecuperable.
Vaig coincidir amb l’Àngela al tanatori a començaments de març d’enguany. No l’havia vista des d’abans de la mort del seu marit. La vaig trobar molt canviada. Estava trista perquè trobava a faltar el Romà, ja que havien estat units des de molt joves. La mobilitat també la frenava per fer coses perquè les cames no l’aguantaven gaire. D’altra banda, tampoc esperava el món que veia: corrupció, evasió de capital, injustícies socials com els desnonaments o les minses pensions per a gent que havia treballat tota la vida, l’atur juvenil, i un llarg etcètera. Els antifranquistes no havien lluitat, i fins i tot alguns mort, per aconseguir aquesta “pseudodemocràcia” on els treballadors i les classes socials més febles eren els més castigats per les retallades. La vaig trobar cansada, encara que crítica inesgotable com era ella, però sense aquella empenta màgica que la caracteritzava. Sempre la recordaré com una de les ànimes organitzadores dels sopars del PSUC i d’ICV, i com un exemple de solidaritat a imitar.
I des d’aquí voldria suggerir que si es torna a publicar una nova edició del llibre “Dones de Vilanova” de Miquel Altadill se l’inclogui en l’obra. Crec que som molts els que pensem que aquesta admirada vilanovina mereix ser-hi.

Marisa Berdún

És el feminisme el contrari del masclisme?

Es malinterpreta la paraula feminisme, entenent-la com el concepte contrari al masclisme, quan en realitat és una filosofia i una pràctica de vida que cerca la equiparació entre els dos gèneres; equiparació en drets i obligacions, tot i respectant les diferències òbvies entre els dos sexes i totes les diferències que hi ha a nivell individual entre cada una de les persones.

El feminisme no vol imposar un matriarcat basat en la violència contra els homes,ni en injustícies, ni en la seva submissió, com fa el patriarcat amb les dones.

No volem deixar els homes sense vot, ni violar-los, ni mutilar els seus genitals en nom d’ una tradició, ni tancar-los a l’ àmbit domèstic, ni casar-los de jovenets amb dones velles, ni matar-los si són adúlters.

El feminisme no vol que els homes siguin propietat de les seves mares, i després passin a ser-ho de les seves esposes, ni volem que cobrin salaris més reduïts que els nostres, ni treure’ls de les cúpules del poder empresarial …

Tampoc volem traficar amb els seus cossos per al nostre plaer, ni volem que els nens estiguin desnodrits o abandonats en orfenats, o avortats, només per ser mascles…ni volem que deixin d’ anar a escola per ajudar a casa en els treballs domèstics…

Si feminisme fos el contrari de masclisme, voldria totes aquestes coses, i les feministes no volem res d’ això.

El feminisme no suposa que les dones som millors, ni més llestes, ni més eficaces, ni més sensibles que els homes…sinó que tothom té drets a ser totes aquestes coses, segons la seva individualitat…que tothom ha de poder fer allò que vulgui, allò pel que es prepari, allò que faci que sigui feliç.

Volem igualtat de lleis per a tothom, igualtat d’oportunitats, igualtat de tracte..i respecte a totes les diferències, de sexe, de gènere, de raça, d’opció sexual…

Això és el feminisme; una filosofia que ens convé a tothom, a dones i a homes, ja que faria una societat més justa, amb persones més felices…en definitiva una societat millor!!!

NEUS BENAVENT I VALLÈS. ASSOCIACIÓ DE DONES LA FRONTISSA.

Reconamem  : ”Feminismo para no feministas” de Rosario Hernández Catalán  i “Feminismo para principiantes” de Núria Varela

Tomasa Cuevas

12 d’abril : Inauguració de l’exposició “Tomasa Cuevas”          

  Exposició dedicada a Tomasa Cuevas, una dona valenta i lluitadora, que va ser militant comunista, republicana convençuda, represaliada,i empresonada per el règim franquoista i posteriroment exiliada a França. Va viure uns anys entre nosaltres, a Vilanova i laGeltrú.

  Exposició del 12 al 25 d’abril : TOC, a les 19 h. C/sant sebastià 11. VNG.

25 d’abril . Homenatge a Tomasa Cuevas    TOC, a les 19 h

 Taula rodona per explicar la vida i trajectòria de Tomasa Cuevas, en la data de l’aniversari de la seva mort. A càrrec de Carme Cunill, companya de Tomasa, de Montserrat Armengou, periodista de TV3 i de Nataxa Urbano, amiga personal de Tomasa

 Organitzen: Associació Garraf per la República, Associació de Dones La Frontissa i Regidoria de Convivència i Equitat

Enllaç. Tomasa Cuevas

 25 d’abril . Homenatge a Tomasa Cuevas. Toc. 19 h.

 

Taula rodona per explicar la vida i trajectòria de Tomasa Cuevas, en la data de l’aniversari de la seva mort , a càrrec de Carme Cunill, companya de Tomasa, de Montserrat Armengou, periodista de TV3 i de Nataxa Urbano, amiga personal de Tomasa

Organitzen.

Associació Garraf per la República, Associació de Dones La Frontissa i Regidoria de

Convivència i Equitat

14 d’abril, Marxa pels drets socials

L’ Assemblea de Drets Socials del Garraf organitza el 14 d’abril la Marxa pels Drets Socials, contra les retallades i la corrupció.

 

Es tracta d’una caminada popular i reivindicativa  que transitarà pel Garraf amb l’objectiu que és que es facin visibles els diferents conflictes laborals, situacions de desigualtat social i altres conseqüències de les polítiques neoliberals i de retallades executades per diferents governs i que ens ha abocats a la pèrdua de drets i la precarietat. 

La marxa sortirà del Cap de la Vila de Sitges el diumenge 14 d’abril  a les 10h. del matí, a les 11h. arribarem a la Plaça de la Vila de Ribes, a les 12h. a la Plaça Llobregat de les Roquetes i a les 14h a la Plaça de la Vila de Vilanova i la Geltrú, on es llegirà el manifest i es farà un vermut popular. En els trams de  carretera la marxa anirà acompanyada de cotxes de l”organització. Es pot marxar a peu, en bicicleta, patins o cotxe. Als  puntsde trobada de cada poble hi haurà diferents accions. Us podeu afegir a qualsevol punt de la marxa. Els horaris són aproximats.

El dilluns dia 8 d’abril, al al Ple Municipal de Vilanova i  la Geltrú, es presentarà la moció elaborada per L’ Assemblea, en el mateix ple es presentarà una moció de la PAH Garraf demanat l’exempció de taxes municipals en els casos de Dació en Pagament, si podeu assistir ens trobarem a les 17.30 a la Plaça de la Vila

Manifest de l’ Assemblea pels drets Socials del Garraf .Manifest FINAL (1)

 Model de moció per a presentar en els Ajuntaments del Garraf  Moció ADS modificada el 18 de març (1)‘