Economia feminista

La Violència masclista, en augment aquest any, és el senyal, símbol i indicador de qui està pagant i pagarà, si no ens mobilitzem, la crisi econòmica i de com el masclisme en augment n’és una de les conseqüències directes.

Com a suport i ampliació del nostre article Crisi en clau de dones, enllacem un article de Lurdes Beneria i Carmen Sarasúa que, d’acord amb les directives de la UE, analitzem els pressupostos del 2011 en clau de gènere i deixen clar a qui afecten les retallades pressupostàries i com.

A qui afecta la retallada de les despeses?

Crisi en clau de dona

La crisi en clau de dones.

 Ens repeteixen constantment que ens hem d’ estrènyer el cinturó però qui ha de fer aquest sacrifici?, la resposta és : les classes mitjanes i treballadores.

Les mesures dels governs europeus i per extensió del govern d’ Espanya, el país a la cua en salaris i drets socials,  tenen com a conseqüència que hem de pagar els excessos del poder econòmic i abonar amb les minses  rendes que tenim els estralls de la banca, la corrupció i la fuita de diners.

Però les dones som les que pagarem el preu més alt, perquè les mesures que s’imposen, mai és plantegen en clau de gènere.

Segons l’ Enquesta de Població Activa, les dones tenim una  menor taxa d’activitat: el 52’19% de les dones en edat de treballar per un sou ho fan, davant del 68.37% dels homes, la taxa d’atur de les dones és de 20.56%, davant del 19.72% dels homes, totes dues prou altes en qualsevol cas. Aquestes diferències en les dades del segon trimestre de 2010 no són producte de les crisi, sinó que existien abans i formen part de l’ estructura del mercat de treball .

Amb l’argument de manca de recursos públic es retallen els serveis adreçats a infants, persones malaltes i gent gran. Si les dones tenim els treballs més precaris i els salaris més baixos – el salari mitjà per hora de les dones era en l’any 2008 un 16% més baix que el dels homes-  serem les primeres en abandonar les funcions remunerades per fer-nos càrrec de la cura de les persones i la llar.

 Les mesures que vol implementar el govern  respecte a la reducció de les pensions, l’augment del temps de cotització i l’ampliació de l’edat de jubilació,  justificades per avançat  per l’estudi d’ economistes al servei dels bancs, caixes i asseguradores – que només pretenen crear el clima de por propici perquè optem pels plans de pensió privats-  perjudiquen especialment  les dones que per haver dedicat una part del seu temps a tasques de cura i atenció no pagades, tindran, a més a més, la recompensa d’una jubilació inexistent o molt precària.

Ara que es crea un model sòcio – econòmic  per tal que les classes mitjanes i treballadores paguem les despeses de la crisi,  els objectius són  un home adult, cap de família i treballador a temps més que complet amb  una companya, en tot cas subempleada i  que es farà càrrec de les tasques de intendència gratuïtament.

Per més que es parli de conciliació laboral i domèstica, d’equitat, de redistribució del temps,…la realitat es un altra de molt diferent. L’empresa privada cada vegada exigeix més dedicació horària a uns treballadors amenaçats d’ acomiadament i obligats a acceptar sous baixos;  per una altra banda, la retallada de salaris al funcionariat els treu poder adquisitiu i per tant prescindeixen de serveis que donen feina a d’altres persones, en molts casos dones.

Les persones que intenten defensar un lloc de treball autònom, desprès de llargues jornades de dedicació, sovint han de tancar portes, a causa de a la manca de suport de la banca als seus projectes i  al sistema de pagament, sobretot si són serveis adreçats a les administracions públiques. Parlem de la petita i mitjana empresa que és la que pot en aquest moments proporcionar llocs de treball, perquè ja sabem que  pràcticament no tenim ni gran indústria ni multinacionals autòctones. Tot això ens deixa un panorama totalment desolador.

Tenim un país  emergent en drets socials i laborals ara ens trobem en un greu índex de recessió que afecta de ple  les dones.

Si volem i podem treballar no podrem tenir família, això ja està reduint la natalitat  i podria ser que en uns quants anys no hi hagués prou mà d’obra que pugui aportar recursos a l’estat, per fer front a una societat envellida.

 Això és el que ens diuen els mateixos que, amb les seves polítiques i propostes, són precisament la causa d’aquest mal, i ens ho diuen només per aconseguir que continuem produint la mà d’obra a costa del nostre esforç no pagat, sense recursos públics i perdent l’oportunitat de cotitzar el suficient per gaudir d’una pensió digna quan siguem grans i que sense la qual estarem abocades a la més absoluta pobresa.

En les famílies castigades per l’atur les dones hauran de compaginar el paper que l’estat els està preparant amb treballs a hores o en negre. Continuarà així la situació que avui en dia encara pateixen moltes dones grans, que havent treballat no ho poden demostrar i malviuen amb les ridícules pensions que els queden del marit, si és que han estat casades. Si són solteres o han viscut en parella sense haver-se casat no tenen ni això, i del treball encara podran perdre l’ajut a la dependència quant ja no es puguin valer per elles mateixes.

Cal denunciar el masclisme imprès en totes les mesures de reducció de drets sòcio-laborals, que a nosaltres no ens passen desapercebuts, doncs representen un pas enrere que perjudica a dones i homes de la majoria de la població.

Quan el que haurien de ser drets, es converteixen en privilegis, s’haurà de classificar les persones que en tinguin accés. Aquests criteris poden ésser múltiples,  com ara classe social, edat, procedència, sexe, ideologia, orientació sexual,…

Una altra conseqüència directa de la crisis és l’augment d’assassinats de dones i la reducció del nombre de denúncies i una  de les causes és la dependència econòmica de la parella i la manca de recursos socials adreçat a dones maltractades.

No podem ésser un altre cop les víctimes d’una societat patriarcal, que perjudica també a la majoria dels homes, sinó que cal defensar els drets adquirits i els que ens manquen per aconseguir.

És el moment què totes les dones, i també els homes, més enllà d’ideologies, filosofies, orígens, classe social, edats o cultura ens unim amb una sola veu per cridar alt i fort NI UN PAS ENRERA

També a Vilanova

A Vilanova i la Geltrú una dona ha estat pressumptament  assassinada pel seu company, que posteriorment s’hauria suïcidat. El cas s’està  investigant i està sota secret de sumari. La notícia de La Malla parla de dues víctimes, la dona i el seu pressumpte assassí.  En tot cas, aquest hauria estat víctima d’ell mateix. La violència no és abstracta. Uns són assassins, encara que després se suïcidin, i altres són les víctimes. No pas d’una violència abstracta, sinó dels assassins.

Concentració dilluns 25 a les 12h. a la Plaça de la Vila (Vilanova i la Geltrú)

Notícia de la malla.cat

Notícia a yahoo notícies

Notícia a vilaweb

Notícia a l’ Avui

Notícia a El Periódico

Notícia a La vanguardia

Notícia a El País

La Resolució 1325. Les dones en zones de guerra

Cal encara molta feina, aquí i allà, per aconseguir que les dones tinguin garantit el dret a la vida i al benestar. Malgrat les resolucions de l’ONU les dones en zones de guerra són les principals víctimes, els seus assassins i violadors no són conscients que estan segant l’herba sota els seus propis peus. Cap societat que es vulgui dir humana pot tenir futur si les dones són assassinades, violades, maltractades o explotades. Les dones dels països en guerra, les què moren i  les què sobreviuen resisteixen i tiren endavant la vida en mig de la destrucció necessiten que les recordem i que difonguem també els seus progressos i la seva voluntat de viure.

La dona doble víctima en les guerres

Protesta de les dones del Congo.

No hi ha paraules

Estadística de víctimes i assassins masclistes fins al 18 d’octubre de 2010.

76 víctimes, 70 dones, un home i 5 criatures.

71 assassins, marits, exmarits, companys, excompanys, pares.

Estadístiques.

Més sobre pensions.

Recentment la premsa convencional i oficial ha donat gran difusió al manifest firmat per 100 economistes, que proposen una gran reforma de les pensions a la baixa, augmentant els anys de cotització, rebaixant la quantia de les pensions i augmentant l ‘edat de jubilació. Si aquesta proposta és molt perjudicial per a tots els treballadors, encara ho és més per a totes les treballadores ( i no ens enganyem, la majoria som treballadores i treballadors). Amb menys participació en el mercat laboral, degut a l’assumpció de la feina de cura i atenció no pagada i a la discriminació que existeix en el món laboral, les dones tindríem més dificultats encara per accedir a una pensió.

El que no han fet els diaris és dir que aquests economistes estan finançats per grups de pressió que representen els interessos de Caixes, Bancs i Companyies d’Assegurances, que volen debilitar el sistema públic de pensions per fer-se amb un negoci privat i ,per tant, orientat no a la seguretat dels treballadors i treballadores, sinò al benefici privat;  per això la seva argumentació és interessada i falsa, doncs ignoren fets fonamentals per al càlcul de les futures pensions i ignoren absolutament el paper de les dones en el món laboral.

El següent article de V. Navarro posa les coses al seu lloc.

Els errors del manifest neoliberal

Carta a qui maltracta 2010.

A continuació podeu llegir les bases del concurs Carta a qui maltracta, adreçat a l’alumnat de secundària dels centres educatius de Vilanova i la Geltrú, convocat per l’Associació de Dones La Frontissa, l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i l’Espai d’Equitat.

El primer premi està dotat amb 240 euros i un lot de llibres i el segon amb 120 euros i un lot de llibres.

El termini de presentació és el 15 de novembre, les cartes es poden presentar a la secretaria dels centres educatius.

El lliurament de premis serà el 2 de desembre a les 19 hores a la Sala Noble de la Casa Olivella.

Bases_Carta_a_qui_maltracta

Aquest enllaç us proporcionarà informació útil sobre el que s’entén per violència sexista (violència masclista) i quines característiques tenen els maltractadors.

Violència sexista

Les dones primer ( per a suportar la crisi).

Les situacions crítiques tenen l’avantatge de desvetllar les realitats profundes que el “pensament correcte” mira d’amagar. Segons les enquestes, més de la meitat de la ciutadania creu que si algú ha de deixar la feina per raons econòmiques o familiars aquest algú ha de ser una dona, per una  altra banda les retallades del pressupost cauen sobre ajuts a la família i la dependència, la reforma laboral deixa en precari a qui té ja una situació més precària i la previsible reforma de les pensions, que endurirà les condicions, perjudicarà més a qui no pugui estar de manera contínua en el mercat laboral. Sumem tots aquests factors i sabrem qui està en primera fila per carregar amb la crisi i a quin preu.

En aquestes circumstàncies és molt oportunna la conferència sobre el treball organitzada per Duoda sobre la que enviem la següent informació, així com l’enllaç a la pàgina web .

IMAGINA’T SI EL TREBALL… NO TINGUÉS POR DE LA MATERNITAT. LIA CIGARINI, LAURA MORA, ANTONI CASTELLS

Dia 06/11/2010

Tirem endavant

Un enllaç cap a un article sobre el xantatge dels mercats financers, recordant per la nostra part que qualsevol mesura que retalli drets laborals, prestacions socials o ajuts socials perjudica específicament i especialment les dones, sostenidores no pagades,  o mal pagades, del benestar i per tant amb més impediments per completar la vida laboral que doni dret a una pensió i altres beneficis socials. Encara que ens esperin temps difícils, no ens desanimem i fem difusió de la nostra visió, apegada a la realitat i no als deliris financers, consumistes i destructors de la societat i del mediambient.

Mercats insaciables

 

Alguna cosa es mou a ca la Dona

La Marxa Mundial de les Dones de Catalunya us demanem el vostre suport a l’Acció feminista Internacional en solidaritat amb les dones i els pobles de la RDC i us convoquem a la mobilització
16 d’octubre a les 18 hores a Canaletes
Per la pau i la desmilitarització a la República Democràtica del Congo
Les dones marxarem fins que totes siguem lliures!!

Podeu enviar el vostre suport a
marxa@pangea.org
carmenmurias@telefonica.net

La Marxa Mundial de les Dones portarà a terme entre els dies 13 al 17 d’octubre la Tercera Acció Feminista Internacional a la ciutat de Bukavu , provincia de Sud-Kivu , de la República Democràtica del Congo . Aquesta Acció Feminista acabarà el dia 17 d’octubre amb una gran manifestació per la pau i la desmilitarització, amb diverses mobilitzacions que es portaran a terme en diferents ciutats del món ( Barcelona i 40 més confirmades).
Els motius que van portar a la MMM a prendre la decisió d’organitzar a la RDC la seva Acció Feminista Internacional són :
La violència extrema que pateixen les dones i les nenes , particularment greu a la zona del Kivu, per part de tots el homes armats i grups militars i paramilitars presents en el conflicte , amb la més absoluta impunitat . La violació de dones i nenes és utilitzada de manera sistemàtica per a humiliar , deshonrar i desmoralitzar a la població . En mig d’aquest cruel conflicte , els cosos de les dones són considerats com a botí de guerra i , si ja és bastant significatiu el silenci que acompanya el conflicte general , aquest aspecte de la guerra contra les dones és encara més silenciat.
L’existència de grups de dones congoleses organitzades , que malgrat la greu situació , resisteixen , curen les ferides psíquiques i físiques de les dones i les nenes violades i torturades , guarden la memòria de les assassinades , denuncien aquest conflicte i el feminicidi i fan propostes de pau . La seva existència ha permès a la MMM organitzar aquesta Acció.
Reforçar-les és un dels nostres principals objectius.
El conflicte que des de fa 15 anys dessagna la RDC , conflicte silenciat pels mitjans de comunicació , desconegut per la majoria de l’opinió pública i front al qual els nostres governs i organismes internacionals no fan res. Però les xifres són esfereïdores , 5 milions de persones assassinades , 40 milions de nens soldats , 4 milions de desplaçades i refugiades , 500.000 violacions de dones i nenes ( comptabilitzades) … Què hi ha darrere d’aquest conflicte? , perquè els poderosos del món miren cap un altres costat  mentre els pobles pateixen , les dones són torturades sexualment , les riqueses són espoliades i els grups armats actuen amb total impunitat?
.Denunciar aquest conflicte , els interessos econòmics que hi ha darrere i la responsabilitat de les multinacionals i governs occidentals és altre dels nostres objectius . Aquest conflicte és una història de pillatge i lluita pel control de l’explotació dels riquíssims recursos naturals de la part oriental de la RDC , iniciativa en la que intervenen les organitzacions i exèrcits de la zona , però també grans empreses multinacionals de EEUU , Europa i Canadà . La RDC és un pais privilegiat en recursos naturals i particularment important és el Coltan , del que posseeix el 80% de la producció mundial . En el coltan estan presents diversos minerals estratègics per a la industria actual : telefonia mòvil , ordinadors , GPS, fibra òptica, avions , centrals atòmiques i espacials , equips de diagnòstic mèdic … La comercialització d’aquest mineral enriqueix a qui el comercialitza , però no als seus propietaris: els pobles de la RDC
Grans multinacionals com Nokia , Ericsson , Siemens , Bayer ( la seva filial Stark és la productora del 50% del tantalio a nivell mundial) Intel , Hitachi , IBM i moltes altres obtenen els materials en aquesta zona , per la qual cosa s’associen amb els grups locals i les forces militars rebels . Entre les més anomenades figuren la Barrick Gold Corporation de Canada , L’American Mineral Fields ( en la que G. Bush pare tenia interessos) i la Sud-Africana Anglo-American Corporation.
ONGs presents en la RDC han denunciat reiteradament com els exèrcits i milicies d’Uganda i Ruanda presents en territori de la RDC controlen les zones mineres en explotació i la comercialització , com l’exèrcit rwandés trasllada el mineral a Kigali i l’exporta a EEUU, Alemania, Holanda i Bélgica. Aquestes ONGs denúncien també com companyies aèries privades , com la Sabena o l’American Airlines , porten armes d’anada i de tornada minerals.
La Misió de les Nacions Unides per a la’estabilització de la RDC ( MINUSCO) compleix 10 anys de presència al Congo , sense que la població noti cap incidència positiva . Mantenir un soldat costa 400 vegades el PIB per càpita de la RDC. A més existeixen denúncies de violacions a dones i nenes i d’altres actes de violència contra la població civil . Demanar la sortida del MINUSCO és altra de les demandes de les dones congoleses a la que donarem suport.
En aquest escenari de genocidi , feminicidi , vulneració dels drets humans , expoliació de riqueses , destrucció ecològica i desestabilització del pais , l’Acció de la MMM cerca reforçar l’autonomia social i ecomòmica de les dones congoleses i exigir que els responsables de les agressions sexuals i la utilització dels cosos de les dones com a arma de guerra siguin jutjats i castigats .
Denunciar els interessos econòmics que sostenen aquesta guerra , lluitar per a que els recursos naturals beneficien de manera prioritària als pobles de la RDC , perquè puguin decidir el seu model econòmic amb sobirania alimentària i respecte a la biodiversitat i la natura.
Per a que la RDC arribi la pau que comenci amb la desmilitarització del país , la sortida immediata dels grups armats estrangers i la sortida progressiva de la MINUSCO.
Cridar de manera especial l’atenció sobre els vincles existents entre les violències contra les dones , els conflictes i la militarització