Feminicidis, violència masclista i violència institucional. 25 d’octubre de 2018

Ens-volem-vives-17-18

Carta a Un maltractador. Bases del concurs.

PREMI CARTA A UN MALTRACTADOR.  2018

 

 

 

Programa/estructura:

 

L’Associació de dones La Frontissa i l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú convoquen aquest premi per promoure la sensibilització del jovent davant la violència masclista, amb la redacció d’una carta original i inèdita (en català), no premiada en d’altres concursos.

 

El seu contingut serà el missatge enviat a un maltractador,  tenint en compte que el tema central és la violència masclista vinculat a la commemoració del  dia internacional contra la violència vers les dones i  que des de 2003 quan es van començar a registrar i fins setembre de 2018 hi ha hagut 966 feminicidis

 

L’extensió no excedirà de dues pàgines escrites en Word lletra mida 12, tipus Times New Roman, Arial o similar, amb interlínies tipus senzill. Cada autor o autira podrà presentar únicament a concurs un treball.

 

La carta anirà signada amb un pseudònim i es presentarà a la secretaria del centre educatiu, en un sobre tancat. Dins d’aquest sobre s’inclourà un altre sobre tancat, on a l’interior hi figuraran les següents dades de l’autor o autora de la carta: nom i cognoms, edat, curs i centre educatiu.

 

El concurs concedirà un premi de 200 € a l’obra guanyadora i al segon lloc un premi de 100 €. Així mateix, es programaran visites al Jutjat de Violència contra les Dones amb alumnes que participin en el concurs i les persones responsables dels centres educatius, amb l’objectiu de mostrar el seu funcionament i fer visible la tasca que es realitza des d’aquest àmbit en la lluita contra la violència masclista. El jutge titular del Jutjat de Violència contra les Dones serà l’encarregat de guiar la visita, amb un recorregut per les zones més importants i finalitzant en una de les sales de vistes, on el grup de visitants podran fer al jutge les preguntes i consultes que creguin necessàries per aclarir dubtes.

 

En la valoració de les cartes presentades es tindrà en compte l’adequació del text a la temàtica del premi, la vessant literària i la vessant social. La selecció es farà per un jurat composat per tres membres que designaran les entitats organitzadores.

 

Adreçat a: alumnes dels centres educatius de Vilanova i la Geltrú, de 14 a 18 anys.

 

Objectius: promoure la sensibilització de la població davant la violència masclista.

 

Preu: gratuït

 

Dates/horari: Les cartes es faran arribar a l’Espai d’Equitat (vestíbul de l’Ajuntament, plaça de la Vila, 8) per part de cada centre, abans del 16 de novembre de 2018.

 

El lliurament del premi es farà el dia 23 de novembre, a les 18 h, a la Sala Noble de la Casa Olivella (plaça de la Vila 12, primer pis).

 

Lloc: al mateix centre educatiu

 

Durada: fins al 16 de novembre de 2018

 

Coordina: Eva Fuster efuster@vilanova.cat , 93 814 00 00  extensió 3384

 

Organitza: Regidoria de Convivència i Equitat i Associació de Dones la Frontissa.

 

Requisits: Cada centre nomenarà una persona docent, responsable d’impulsar, assessorar i recollir els treballs presentats, i comunicar-ho a la persona que coordina de l’Espai d’Equitat. Caldrà que, en el moment de la inscripció, aquesta persona docent faciliti la seva adreça de correu electrònic. Així mateix, es comprometen a fer arribar els treballs del seu centre educatiu a l’Espai d’Equitat de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, abans del dia 16 de novembre de 2018.

 

Gestió de les inscripcions: Un cop hagueu efectuat la inscripció a aquesta activitat a través de la Intranet, l’organització es posarà en contacte amb vosaltres per tal d’acordar dates i horaris.

 

Observacions: L’organització es reserva el dret de l’ús, anònim i en interès social, d’alguns dels materials que es presenten a concurs, cosa que implicarà la renúncia dels drets per part de les persones que concursen i de les que les representen.

 

25 de setembre de 2018

 

El 25 de setembre de 2018

 

A les 9 del matí van haver d’ afegir dues nenes de 3 i 6 anys i un assassí, el seu pare, als noms que cada 25 posem a la vitrina de l’Ajuntament.  Després van saber que algun veí considerava aquest home un pare excel·lent. El mateix devien pensar fiscals, jutges i jutgesses de Castelló que van rebutjar reiteradament l’ordre d’ allunyament que havia demanat la mare en la segona denúncia que havia interposat contra el marit de qui s’ estava separant.

Ni el Fiscal, ni el jutge del jutjat de Guàrdia ni la Jutgessa del Jutjat de Violència de Castelló van considerar que hi hagués ni fonament ni perill i la dona després de dues negatives, va desistir. Avui un assassí amb la complicitat de les instàncies judicials li ha matat les filles.

No coneixem en detall quines relacions s’ estableixen dins la judicatura i les tribunals d’ una mateixa zona o de vàries, però va ser la Secció Sèptima de l’ Audiència d’ Alacant  amb el magistrat Francisco Saravia de ponent, la que el 21 de juliol de 2018 va condemnar a 4 anys per abusos a tres homes que presumptament havien violat una dona a Torrevieja el 24 d’ agost de 2008 mentre estava inconscient i , per tant, no havia pogut oposar resistència. La dona havia estat drogada i la violació es va convertir en abús..

El 27 de juliol havíem rebut amb incredulitat la notícia que  la Secció Primera de la Sala de lo Penal del Tribunal Suprem havia rebaixat de 5 a 3 anys la sentència contra un home que havia abusat reiteradament i durant anys de la seva neta menor d’ edat a la província d’ Alacant.

Quan el 25  de setembre hem sabut, en relació al cas Villarejo, que Fiscals i jutges del Suprem havien estat amb menors durant estàncies a Colòmbia i podem dir que comencem a entendre algunes coses  que passen a jutjats i tribunals.

Realment el passat 25 de setembre va ser un dia nefast per les dones i per la justícia. Sobre les 12 del matí ens assabentàvem d’ un altre feminicidi a Maracena. El presumpte assassí havia estat denunciat per vexacions, però el Jutjat de Violència contra les Dones n. 2 de Granada l’havia absolt.

Abans del migdia coneixíem l’ existència d’ un tercer assassí i una quarta víctima a Bilbao, en aquest cas  la víctima també havia presentat denúncia, no li va servir de gaire.

Les reaccions davant aquests crims no les hem sentit ni als governs ni al Congrés ni al Parlament. Què passaria si algú matés 4 membres de la judicatura, per exemple, en un dia?

El mateix dia 25 una jutgessa de Pozoblanco va imputar   els membres de la Manada,  se’ls acusa d’ abusos a una dona i de difondre imatges per whattsapp  el maig de 2016. La Manada  de 5 individus, amb un guàrdia civil i un militar entre ells , el 7 de juliol de 2016  van presumptament violar una dona durant els San Fermins,  estan pendents de sentència definitiva del Tribunal Superior de Justícia de Navarra ,  la manca de resistència de la víctima ha convertit les violacions en abusos.

Aquest cas ens  va fer recordar que el 7 de juliol de 2008 ,també a Pamplona i als San Fermins, resistir-se a una violació li havia costat la vida a Nagore  Lafagge,  estudiant d’infermeria ,  i companya de treball del seu assassí José Diego Yllanes Vizcay, llicenciat en medicina per la Universitat de Navarra i especialitzat en psiquiatria, qui la va matar després de convidar-la al seu pis i de què ella es negués a mantenir relacions sexuals. Durant el judici la mare de la víctima va haver de suportar que li preguntessin si la seva filla era molt “ligona”.

Jutjat per un jurat popular  per homicidi amb atenuants, l’assassí va ser condemnat a 12 anys de presó dels que va complir 9 i està actualment  règim de tercer grau amb tots els informes favorables, i per tant sols va a dormir a la presó. Estava treballant a un clínica privada fins que l’escàndol el va obligar a plegar.  La intoxicació etílica com atenuant que permet que presumptes violadors vegin reduïda la seva imputació i pena, se li va aplicar també a ell.

La intoxicació e indefensió  de les víctimes de Torrevieja  PozoBlanco i ara, un altre cop, de  Pamplona, afavoreix els agressors i impedeix que siguin acusats de violació. Ser assassinada no es prou demostració, per alguns sectors de la judicatura i dels jurats,  de què una dona hagi estat violada.

Un dels agressors de La Manada és a la presó per haver robat unes ulleres de sol. La resta frueixen de llibertat condicional i tant el guàrdia civil com el militar cobraven, al menys fins fa poc, el 75 % del sou. Els que van compartir els missatges dels abusos per whatsapp no estan imputats per res.

Així i a partir dels fets d’ un sols dia hem pogut relacionar diferents llocs: Castelló, Alacant, Bilbao, Pamplona, Colòmbia. Alguns tribunals, jurats, jutges i jutgesses, fiscals i bastants delictes  violacions, abusos, assassinats, pedofília i delinqüents, violadors, assassins, pedòfils, abusadors.

Per una altra banda hi la les víctimes: nenes, noies, dones, violades, abusades, maltractades, assassinades. Hi ha molts més llocs, més tribunals, fiscals, jutges i jutgesses i més víctimes.

Acabat de fer aquest escrit, el dia 26 una altra dona ha estat assassinada a Màlaga, també havia denunciat i tenia ordre d’ allunyament del seu presumpte assassí.

Una dona que denuncia ha d’ estar protegida, denunciar no li ha de costar la vida, però  també ha de tenir garantit l’habitatge i la subsidència i de des seves filles i fills si s’escau. No ha de veure’s obligada a amagar-se, a abandonar casa, feina o amistat. Als maltractadors denunciats no se’ls aplica presó preventiva.

Una part de la societat tolera, fins i tot justifica, aquets fets i la justícia, al menys un sector de la justícia, no protegeix les dones, les lliura indefenses a mans dels deus agressors, assassins, violadors.  Tampoc ho fan de manera efectiva la resta d’ institucions.

Qui els farà respondre dels seus fets, el Tribunal Suprem dels que hi eren amb menors a Colòmbia? el Consell general del Poder Judicial, que no sembla tenir cap interès en aclarir qui eren aquests senyors? El Ministeri de Justícia? Ningú?.

I què podem fer nosaltres? Dir-ho aquí, alt i clar i exigir que dins la societat, la política, la judicatura , les institucions en general i els mitjans es faci net ara i per sempre de la corrupció, la prevaricació i el masclisme, des  del cim del poder judicial a qualsevol jutjat local. I seguir-ho dient fins que estigui fet. Exigir-lo també a totes les administracions, al nostre entorn social i a nosaltres mateixes. I dir també que Ens volem Vives i que de maltractades, violades, abusades i assassinades no en volem Ni una més.

 

1.  M.Xosé G.Fontela

La Frontissa. 28.9.18

In memoriam

IN MEMORORIAM FRANCISCA CONTRERAS DEL ROSARIO “MÒNICA”

 

La Mònica era una dona bastant coneguda a Vilanova i la Geltrú, no era una actriu, ni cantant, ni política, ni res semblant. Era una persona d’ aquelles d’aquelles que acostumem a mirar de reüll i procurant no

acostar-nos gaire. .Vivia al carrer, era una dona maltractada, pel poc que sabem havia viatjat i viscut una vida millor, fins que va caure en la trampa de l’amor i la violència.

 

Quan la vam conèixer, de la vida anterior tan sols li quedava un record petit i llunyà, la vida actual li era hostil plena de totes les violències que pot patir qualsevol dona, la societat no li va estalviar ni una,

abusos, gana, fred, menyspreus, robatoris, més pallisses, malalties i l’únic refugi que tenia era l’alcohol.

 

Les dones de La Frontissa i del Casal vam intentar llençar-li un petit cable, intentant en primera instància proporcionar-li una mica d’aixopluc i uns pocs productes de primera necessitat, també la vam

acompanyar esperant que el sistema tingués solucions per sortir del forat negre amb el que havia caigut, o més ben dit l’havien llençat.

 

La mateixa maquinària que l’havia expulsat, es posava en moviment per acollir-la, però és tant lenta i rígida, que una rebel com ella no encaixava, el sistema responia però minsament, amb les seves normes i

el seu tempo. Veient les limitacions que presentava aquest sistema, vam entendre, no sabem si encertadament, que no havia cap programa que s’adaptès a les necessitats de la Francisca “Monica” i apel·larem

a recursos també fora del sistema, i sorpresa, van respondre aconseguint un habitatge per ella, això era un gran avenç, però no era suficient i les organitzacions que no aconseguim esponsors de cap mena

per les nostres causes ja que no són populars, ni rentables, ni tenen glamour, disposem de recursos limitadíssims, riques en voluntats tan sols, com moltes altres entitats.

 

Un bon dia ens avisa la treballadora social que portava el seu cas i ens diu que  s’està morint en Bellvitge, ens dirigim cap allà per, com a mínim, acompanyar-la en l’acomiadament d’aquesta vida que li ha

donat tan poc, però ja no estàvem a temps, estava en mort cerebral, connectada a l’espera dels tràmits per la donació legal d’òrgans ja que ni tenia família ni últimes voluntats per oposar-se.

 

El metge ens va explicar que l’havien trobat inconscient al carrer, havia patit  una aturada cardíaca, una reanimació i un altra aturada definitivament mortal. Ens va notificar  també que malgrat la vida que va

portar, els seus òrgans estaven en molt bon estat. És a dir, que va donar molt més del que va rebre.

 

Una dona captaire, alcohòlica i promiscua, es carn de canó. Cada vegada que es comentava el seu cas veiem les mirades que expressaven els prejudicis i també la manca de convenciment de què amb

projectes més amplis i dotats de recursos humans i materials se’n podia sortir, o com a mínim intentar-ho.

 

Com deia Rafael Alberti: “se equivocó la paloma, se equivocaba, ella se durmió en la orilla yo en la cumbre de una rama”.

 

Companya Mónica, viuràs amb nosaltres doncs no morim mentre hi hagi qui ens recorda.

 

Que la terra et sigui lleu.!

Associació de Dones la Frontissa

Setembre 2018